FOLKLOR BALÉÀ

CANSÓNS POPULÀS Y ALTRAS

MATÉXA D'ES FIGUERAL

Sa vida d'es figueral,

ês vida molt divertida,

coind figas tot lo díe,

y es vespre un bon ball.

Per ballà's copèo,

sortim casi tots,

per ballè matéxas,

domés de dos en dos.

ês un ball de coidós...

(se repetêx dêsd'es principi) Populà

MATÉXA DE S'ANTORXA

Y domés éran cincuanta,

y domés éran cincuanta,

es que li naven darréra,

a s'antorxa per la llengua,

pêrqu'es pobble no la vol.

Es polítics vòlen llengua,

es polítics vòlen llengua,

però es pobble lo que vol,

però es pobble lo que vol,

ês xerrà sa séua llengo.

Sa llengo d'es pobble ês,

sa llengo d'es pobble ês,

sa que xerram a Mallorca,

sa d'Ervissa y Menorca,

essend Baléà totas tres.

Sa catalana no ês nostra,

sa catalana no ês nostra,

pêrqu'es llengo forastéra,

donaulí emb sa llandéra,

que s'envagi de ca nostra. Mikel Garau y Rosselló

COPÈO MATANSÉ

Anque jo sigui véy,

emb tú jo ballaría,

anque jo sigui véy,

emb tú jo ballaré.

No'y ballaràs,

pêrqu'eu som joveneta,

no'y ballaràs

pêrqu'estig compromesa.

Hey ballaré,

no'y ballaràs,

hey ballaré,

es copèo matansé.

Y un botêt aquí,

y un botêt allà,

sa volta redona,

y axí eu sé ballà.

Y un ball de matansas,

se déxa mirà,

emb moltas ninetas,

qu'eu sabin ballà.

Y un botêt aquí,

y un botêt allà,

sa volta redona,

y axí eu sé ballà.

S'acaba es copèo,

y es porc matansé,

que si no t'aturas,

jo m'aturaré. Populà

COPÈO DE MONTAÑA

Tiralí cossetas a n'es devantal,

tiralí cossetas a n'es devantal,

no las tiris fortas que li feràs mal,

no las tiris fortas que li feràs mal.

Jo teng un armàri,

molt ben adornad,

una pélla véha,

y un plat foradat.

Y un plat foradat,

y un plat foradat,

jo teng un armàri,

molt ben adornad.

Ay sí, ay no,

madò María,

feismê aquest favó.

Ay sí, ay no,

madò María,

feismê aquest favó.

Aturêt al·lòta,

qu'eu has fet molt bé,

que si no t'aturas,

jo m'aturaré. Populà

COPÈO DE SINÉU

Un poquêt de grassi,

si ballàu axí,

un poquêt de grassi,

si ballàu axí.

Sas al·lòtas guapas,

jo las vuy per mí,

sas al·lòtas guapas,

jo las vuy per mí.

Que sí, que no,

vos daría coca,

y botifarró.

Que sí, que no,

s'al·lòta s'acaufa,

devòra es fogó.

Y na Marieta,

que balla de garrid,

y na Marieta,

que balla de garrid.

Un botêt y volta,

y jo te seguiré,

un botêt y volta,

y jo te seguiré.

Que sí, que no,

tú déxa a n'en Tòni,

qu'ês un traydó,

que sí, que no,

tú déxa a n'en Tòni,

qu'ês un traydó.

Un traydó. Populà

KOTA DE "LA PALOMA"

1ª lletra

Es barri de "La Paloma",

ês un barri conegud,

sa gent es molt fivertida,

y per fé festas dóna gust.

Tornada

Vive La Paloma,

vive sa gent,

vive La Paloma,

tothom content,

vive La Paloma,

qu'ês símbol de pau.

2ª lletra

Es veynads se divertexen,

en veure tant de saràu,

de sa plassa sas Colunnas,

a sa plassa Péra Garàu.

Tornada

Vive La Paloma...

3ª lletra

Es barri de La Paloma,

sempre serà anomenad,

se divertexen es joves,

y es de sa tersér'edat. Pèp Bonnín

KOTA MENORQUINA

En nom de Catalina,

ês un nom agradós,

s'al·lòta manorquina,

té es ballà coriós,

té es ballè coriós,

en nom de Catalina,

ês un nom agradós.

Tornada:

Jesús, demà Sant Antòni,

Jesús, demà Sant Antòni,

fa festa es méus estimad,

y si vols anà a la Glòri,

has de viure enamorad,

has de viure enamorad,

Jasús, demà Santa Antòni.

2ª lletra:

Balla emb grassia Catalina,

balla emb grassia Catalina,

aquesta kita paussada,

qu'ês sa kita menorquina,

ayrosa y puntetjada,

ayrosa y puntetjada,

balla emb grassi Catalina.

Tornada:

Jesús, demà Sant Antòni...

3ª lletra:

Sa despedida vos dong,

sa despedida vos dong,

emb un plat de figas secas,

par anà a coí sas mel·las,

me teng que xicà de jorn,

me teng que xicà de jorn,

sa despedida vos dong. Populà

KOTA DE SA POTADA

¡Aay....!

Sa kota de sa potada,

n'yà que la ballan bé,

emperò jo no la sé,

pêrque no la m'han enseñada,

pêrque no la m'han enseñada,

sa kota de sa potada.

Vet aquí cuatre sèntins,

per comprà macarróns,

un aumut de monjetas,

y un y mitj de siuróns.

A sa plassa d'es tòros,

heyà un Guardia Civil,

que festetja na Pèpa,

y na Sussayna d'es fil. Populà

KOTA DE PRIMAVÉRA

Na María balla y bota,

na María balla y bota,

té sas camas de titíu,

y s'enamorad li díu,

María balla sa kota.

Catalina amó priméra,

Catalina amó priméra,

hon t'hé d'anà a sercà?

dins es bosch d'es Cosocnà,

devall una carritxéra,

Catalina amó priméra,

hon t'hé d'anà a sercà? Populà

KOTA MALLORQUINA

Sa tonada de sa sòn,

ja l'havían retirada,

y a Lluch Majó d'han trobada,

y ara la canta tothom.

En Bernad y na María,

en Bernad y na María,

que ballan de coriós,

també'y ballam jo y vos,

y estimarmós cualca díe.

Sortíu al·lotetas,

sortíu a ballà,

pêrqu'es mòros vénen,

y mos n'hem d'anà. Populà

BALL DE SA NÉU

Jo estava que m'abrasava,

pe's'amó d'un jovenêt,

com més bevía, més set,

s'àygo no m'assassiava,

com més bevía, més set,

s'àygo no m'assessiava.

Pitjan sa néu,

pitjan, sa néu,

en Pére, en Tòni,

en Juàn y n'Andréu.

Pégan potadas,

pégan potadas,

y patinadas per

demunt de sa néu.

A sa montaña hey fa néu,

y s'oratje bé hey tòca,

an es costad de s'al·lòta,

hey fa un està de déu,

an es costad de s'al·lòta,

hey fa une està de déu. Populà

PARADO DE VALLDEMOSSA

Sas al·lòtas no'm vòlen,

pêrque som pillo.

Pêrque som pillo y perquê,

sas al·lòtas no'm volen,

pêrque som pillo,

pêrque lis romp sas guyas,

d'es robosillo.

Són perillosas,

ventanas y finéstras,

son perillosas,

pe'sas mares que ténen,

fiyas gelosas.

Porque me paro y por qué,

me llaman el parado,

porque me paro,

me llaman el parado,

porque me paro. Populà

SOR TOMASSETA

Sor Tomasseta ¿hon sou?

ja vos porêu amagà,

pêrqu'el dimòni vos sêrca,

dins un pou vos vol tirà.

¡Qu'en vive sor Tomassa!

bum bum,

¡qu'en vive la Béàta!

bum bum,

¡qu'n vive Catalina!

bum bum,

qu'ês Santa mallorquina,

bum bum,

¡qu'en vive, qu'en vive! Populà

TÒNI MORÉNO

Tòni moréno,

sas al·lòtas me díuan,

Tòni moréno,

y jo las dig al·lòtas,

axò ês saléro.

Bòna vianda y,

aubercocs y siréras,

bòna vianda,

pêrque cuand son maduras,

van dins sa panxa.

aturêt, aturêt,

aturêt, aturêt al·lòta,

ben aviada,

pêrque si no t'aturas,

seràs burlada. Populà

SA XIMBOMBA

Sa ximbomba ja no sòna,

ni sòna ni sonarà,

pêrque té sa pell de ca

y sa caña que no’s bòna.

Sa ximbomba sòna trista,

¿madòna, que la sentíu?

axò ês señal que no teníu

aygordent p’es ximbombiste.

Jo tenc una ximbombeta

qu’ês molt bona de fé sonà,

pêrque en sa nit fa xécà

sas donas en camieta.

Sa ximbomba ja no sòna,

ni sòna ni sonarà,

pêrque té sa pell de ca

y sa caña que no’s bòna. Populà

BOLÉRO DE S'ESCANDELARI

Aubercocs y ciréras

bona vianda.

Bona vianda, sí,

Aubercocs y ciréras

bona vianda.

Aubercocs y ciréras:

bona vianda.

Bona vianda, y

pêrque cuand són maduras

umplan sa panxa.

Pêrque cuand són maduras

umplen sa panxa.

turêt, turêt, turêt,

turêt, al·lota

ben aviada,

pêrque si no t'aturas

seràs burlada. Populà

NONINÓ

Noninó, sa méva nineta,

noninó, es méu infantó;

noninó, cuand l'engronsava

y antes d'engronsarló.

Sa nineta ês petiteta

qu’a poc a poc tornarà gran.

Es fradíns qui la voldràn

s'hauràn de posà levita. Populà

SA NOVÍA ANSIOSA

Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un murtó?

No, no mu mareta, no mu mare, no,

no mu mare, no, no mu mare, no.

Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un agla?

No, no, mumareta, jo me vuy casà.

Ah, ah, ¿fiya méva, estaràs un añ,

No, no, mu mareta, vull casarmê enguañ.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un mes.

No, no, mu mareta, no pug està més.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un díe

No, no, mu mareta, que me moriría.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un pog,

No, no, mu mareta que se péga fog. Populà

XIMBOMBA D’AMÓ

Sa ximbomba ja no sòna,

no sòna ni sonarà,

pêrqu’emb jo tú no’stàs

y quí sap per hon siràs.

¿A hon éts vida méva?,

sênse tú jo no pug viure,

vorertê jo voldría,

anque fós es derré díe.

No te tórbis a vení,

no sía que ja no’y sigui,

si cuand venguis ja no’y som,

fé sonà sa ximbombeta,

Y sentiràs sa méua veu,

repetind un pic y un altre,

vida méva com t’estim,

vida méva com t’estim. Mikèl Garau y Rosselló

SA SIBIL·LA

El jorn del Judici

parrà es qui no haurà fet servissi.

Jesucrist, Réy Universal,

hòmo y ve Déu eternal,

d'el Cèl vendrà per jutjà

y a cada ú lo just darà.

Ans qu'es Judici no serà,

una gran señal se mostrarà;

La Tèrra gitarà suó

y tremirà de gran paó.

Tèrratrèmul tan gran serà,

que sas torres derrocarà,

sas pédras per mitj se rompran,

y sas muntañas se fondràn.

Los putjs y plans seràn igual,

allà seràn los bons y mals,

Réys, Ducs, Contes y Baróns,

que de sos fets retràn rahóns.

Gran fog d'el Cel devallarà,

ma, fons y ríus, tot cremarà,

los péxos donaràn gran crit,

perdend son natural delit.

El sol perdrà sa claredat,

mostrandsê fósc y alterad,

sa lluna no darà claró

y tot lo mon serà tristó.

Après vendrà, terribblement,

lo Fiy de Déu Omnipotent,

de mors y víus judicarà,

qui bé haurà fet, allí se vorà.

A n'es bons dirà: fiys méus, veníu,

bénaventurads, poseíu

el réyne que vos està apareyad,

des qu'el mon va sê créad.

A n'es mals dirà molt àgrament:

- Anàu, maleíds, a n'es torment,

anàu, anàu a n'es Fog Etèrn,

emb vostro Príncep de lo Infèrn.

Humilda Vèrge qui havêu parit,

Jesús infant en esta nit,

vullàu a vòtron Fiy prégà

que de l'Infèrn vulgans lliurà.

El jorn del Judici,

parrà es que no haurà fet servissi. 'Populà'

SAS NINETAS

Sas ninetas,

cuand són petitetas,

cuyan floretetas,

de dins es jardí.

Sas ninetas,

cuand són més grandetas,

no van de floretas,

sinó d'un fradí,

d'un fradí.

Jo y un pastó,

que vivíam de moreta,

jo y un pastó,

que vivíam de s'amó.

Ara vé Sant Ferriol,

ballarêm si Déu eu vol,

es que tòca es tamborino,

ha perdud es fabiol,

es fabiol. Populà

SAS PANADAS

La Mare de Déu pòsa,

s'usansa de fé panadas,

de pastas y teyadas,

cuand Cristo ressucita.

Mara Santa de Jesús,

obriumê aquesta porteta,

si no mos dau rom o seca,

ja no podrêm cantà pus. Populà