TOPONIMIA BALÉÀ

TOPONIMIA - DEFINISSIÓ=

Sa Toponimia ês sa branca de sa Onomàstica qu'estodía es noms d'es llogs y accidéns geogràfics d'un llog. Es terme de toponimia vé d'es grèc formad per duas paraulas: τόπος = tópos (llog) y ὄνομα = ónoma (nom). Com ês natural, en aquesta feyna domés posarêm ES MÉS SINNIFICATÍUS LLINGÜÍSTICAMENT XERRAND de cada isla emb so séu sinnificad y procedènsi. Emb de tení en cónta que domés a Ervissa emb lo petita qu'ês, té 5.265 topònims. Domés per ferlós a tots mos duría tota una vida.

A Baléàs, emb s'estudi de sa toponimia tenim tota sa seguridad de que aquí NO HEY VA HAVÊ cap tipo de repobblassió ni colonisassió catalana después de 1229. Per sa senzilla rahó, de que sa poquíssima toponimia en català data de Època Modèrna, no Medieval. Basta dí que d'es prefitse català "masia o mas", que a Cataluña n'yà més de cinc mil, aquí a Baléàs domés n'yà un a Menorca. Per cèrt, en Nadal Bal·le, Rettó de sa UIB p'ets añs 80 d'es siggle XX, felenitxe renegad de tot lo baléà inclús de sa séva llengo mare, es mallorquí, lo primé fa vé va sê posà es de "Sa Masía" a s'edifici d'es rettorad de sa UIB. Basta fitsarsê emb aquest etzemple, que si Baléàs havés estada repobblada per catalàns sa gran cantidat de topònims qu'hey hauría d'havê emb aquest prefitse.

A Mallorca y Menorca, predominan es topònims emb prefitse Bini. Mentras que a Ervissa sa denominassió àrabé de sas principals pobblassións, com qu'es Bisbe de Tarragona va quéda còma señó espiritual de s'isla (cobrà dèumas) va canvià es noms àrabés per noms cristiàns etsètte es de sa capital Ibissa. (San Jusèp, Santa Eulari, San Mikèl, San Juan, San Vicènt, San Carlos, San Matéu, etc.) En aquestas relassión de topònims domés posam es més sinnificatíus llingüísticament xerrand.

Baléà denominassió d'es conjunt de s'arxipièlag. D'es Llatí: balearis. Y aquest d'es Fenici: Bal'e Yaroh. Qu'emb aquex idioma sinnifica: tèrra d'es llansadós de pédras.

ABREVIATURAS: Ant. = antigament. Att. = attualment. CTMP = Corpus de Toponimia de Mallorca Passaríus. CTMEP Corpus de Toponimia de Menorca Passaríus. DCVB Diccionari Català Valensià Baléà.

MALLORCA

Alaró [ɵlɵꞌɾo] població y castell de Mallorca, nom procedent de s'Íber: Ilurone. Que sinnifica: pobble emb aygo. Modificad p'ets àrabés de cap a: al ar romi. Sinnificand: 'llog d'es romàns o lo qu'ês lo matex: llog d'es que xèrran llatí'. Essênd sa paraula romàns p'es mòros sinònim de cristiàns. Segurament pêrqu'es castell d'Alaró va sê es derré punt de reistènsi de s'etzèrcit mallorquí, tardand ets àrabés 9 añs a conquistarló.

Alcudi [ɵlꞌkudi] ciutad de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-kudya. Sinnifica: es pujol.

Algayda [ɵlꞌɣɑjdɵ] pobblació de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-gayda. Sinnifica: es bosch.

Almudayna [ɵlmuꞌdɑjnɵ] top. Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-mudayna. Sinnifica: ciutadélla.

Andraitx [ɵnꞌdɾɑʝʧ] pobble de Mallorca, nom híbrid de Grèc: Andrós + es sufitse baléà: -itx. Sinnifica: es que són de Andros.

'Aranjassa' [ɵɾɵnꞌʒɑsɵ] barriada de Palma - Mallorca, en romàns baléà, de s'Àrabé: naranǧa. Sinnifica: taronja. Per consiguient Aranjassa sinnifica: taronjal.

Ariañ [ɵɾiꞌɑɲ] localidat de Mallorca. S'arabista don Juan José Valle díu qu'ês es llinatje d'es fundadó àrabé d'aquesta localidat, en: Abderrahmán al-Ariany. Àrabé, tenguend en cónta que s'artícul àrabé "al" mos dona un relassió de pertenènsi, es séu nom significa: Abderrahmán es d'Ariañ. Ja qu'es més que probabble qu'aquest nom ja etsistís cuand élls s'assentà dins Mallorca. Idò estand provad qu'a Mallorca hey va havê assentaméns celtas, sabêm qu'etsistêx es nom celta-gaèlic: Ariann. Essên més que probabble qu'ets escrivéns llatíns eu escriguéssin: 'Ariañ'. Ja que éra costum d'ets escrivéns llatíns per escriure menos, eliminà una de sas lletras repetidas, fos sa que fos, posand una retxeta demunt sa que conservavan. Emb llengo celta-gaèlica ariann sinnifica: béllesa, plata y còsa brillant. En es siggle XVIII s'escrivía "Ariañy" talment com Santañy o añy. Aquestas grafía varen perdurà fins a principi d'es siggle XX en qu'elza varen catalanisà.

mapa de 1833

mapa Cardenal Despuig 1784

Artà [ɵɾꞌtɑ] localidat de Mallorca, topònim duplicad d'es de Grècia: 'Arta'.

Aubarca [ɵwꞌbɑɾcɵ] top. de Mallorca, de s'Àrabé: Al-birka. Sinnifica: safrêtx.

Aucanada [ɵwcɵꞌnɑdɵ] top. de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-cannata. Y aquest de s'àrabé clàssic: Al-kaddan. Sinnifica: pédra de cals.

Aufabi [ɵwꞌfɑbi] top. de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-ẖābya. Y aquest de s'Àrabé hispano: alḥábba. Ês es sinònim de lo qu'emb español ês una tinaja. De moment no se sab etzattament es séu sinnificad Àrabé.

Aumellutx [ɵwmɵ'ʎuʧ] top. d'Escorca - Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: al-merüg. Sinnifica: es prat.

Badaluch [bɵdɵꞌluk] top. de Mallorca, nom híbrid d'es Celta: bedus (canal o comellà) y d'es romàns baléà: luch. Y aquest d'es Llatí: lucis (lluminós). Per consiguient Badaluch sinnifica: canal o comellà lluminós.

Bàlitx ['bɑliʧ] top. de Mallorca; topònim híbrid de Semita (Fenici o Hebrèu o de s'Àrabé ja qu'en es llibre d'es Repartiment està iscrita s'alquería de "Baalixi" -DCVB-) y baléà. Surt d'es séu nom primitíu Baal-ixi. Essênd Baal es nom d'un déu principal fenici. Y sa desinènsi baléà -itx/itxi que fa qu'es séu sinnificad sía: es que son adoradós d'en Baal. Aquí convé esplicà qu'ets hebrèus y ets àrabés de s'entiguedat adoravan es matéxos déus qu'es fenicis. Per lo qu'aquest nom d'alquería té un'antiguedat mínima anterió a s'època romana. Talment com altres topònims còma: Montuíri, Galatzó, Torà, etc.

Bañabufà [ꞌbɑɲɵbuꞌfɑ] localidat de Mallorca, d'es mossàrabé baléà formad p'es nom Celta de: banna. Qu'ês es nom de sa deidat celta de s'aygo + al bahlar de s'Àrabé que sinnifica: la mà. Es nom de Banna cuand passà a ortografía llatina s'escrigué: Baña.

Barcarês (es ~) [bɵɾkɵ'ɾɵs] top. d'Alcudi - Mallorca. Topònim originari d'es condat de Rosselló - Fransa. Que se supòsa va sê posad p'es rossellonesos que se varen assentà en aquest llog en es siggle VIII d.B.J. emb sas tròpas (y sas séuas familis) qu'en Carlo Magno va envià a protegí sas Baléàs. (Marc. Hispaniae, livre 19, chapitre 19 - Heguinhard. S. IX)

Bax d'es Putx [ꞌbɑʃ dɵd put͡ʃ] top. de Buñòla - Mallorca.

Béllavista [beʎɵꞌvistɵ] top. de Lluch Majó - Mallorca.

Bellvê [beʎꞌvɵ] top. de Mallorca (també antig nom d'es pobble de San Llorèns - Mallorca) procedêx d'es llog de Bellver en es condat mallorquí de Cerdaña.

Betlèm [bɵtꞌlɛm] top. d'Artà, Porréras y Lluch Majó - Mallorca, de s'Hebrèu: Bethlehem. Sinnifica: sa casa d'es pa = es fórn.

Bini Aco [ꞌbini ꞌɑko] top. Muro - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Yakub. Sinnifica: sa casa d'en Yakub (Jacob).

Bini Agual [ꞌbini ɵguꞌɑl] top. Bini Salèm - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ahual, sinnifica: sa casa d'es bisco.

Bini Algorfa [ꞌbini ɵlꞌgoɾfɵ] top. Artà - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ alḡúrfa. Sinnifica: sa casa d'es porxo. DCVB/CTMP

Bini Ali [ꞌbini ꞌɑli] top. Sancéllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Alĭ. Sinnifica: sa casa de n'Alí.

Bini Amà [ꞌbini ɵꞌmɑ] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ahmar. Sinnifica: sa casa d'es rotj.

Bini Arax [ꞌbini ɵꞌɾɑʃ] top. Solle - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ a'rağ. Sinnifica: sa casa d'es cóx.

Bini Arròy [ꞌbini ɵꞌrɒj] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ar ra'y. Sinnifica: sa casa d'es pastó. En es DCVB-Alcové, díu qu'en es repartiment està escrit: benĭ Roy. Aquest "Roy" segurament ve d'es Franc "roi", que sinnifica "réy", per consiguient si ês axí, es topònim Bini Arroy, sinnificaría: sa casa d'el Réy.

Bini Atría [ꞌbini ɵꞌtɾiɵ] top. Alcudi - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ 'Atia. Sinnifica: sa casa de n'Atría.

Bini Atró [ꞌbini ɵꞌtɾo] top. Campanêt - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Atron. Sinnifica: sa casa de n'Atró. CTMP

Bini Atzà [ꞌbini ɵꞌʣɑ] top. Buñòla - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ az-za'r. Sinnifica: sa casa d'es sementé.

Bini Atzent [ꞌbini ɵꞌʣent] top. Mancò - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ az-zent. Sinnificad desconegud CTMP.

Bini Aumara [ꞌbini ɵwꞌmɑɾɵ] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ al-mara'a. Sinnifica: sa casa de sa font.

Bini Bassí [ꞌbini bɵꞌsi] top. Fornalutx - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ bāsim. Sinnifinca: sa casa d'en riàya. CTMP

Bini Bòna [ꞌbini ꞌbɒnɵ] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Llatí bŏnu. Sinnifica: sa casa bòna. CTMP

Bini Capús (ant. Bini Capuch) [ꞌbini kɵꞌpus] top. Porréras - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Llatí cappūtium. Sinnifica: sa casa de sa caputxa. DCVB.

Bini Caubell [ꞌbini kɵwꞌbeʎ] top. Santa Margalida - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Llatí calvĕllus (diminutíu de calvus). Sinnifica: sa casa d'es calvo. CTMP.

Bini Caubellêt [ꞌbini kɵwbɵꞌʎɵt] top. Diminutíu de Bini Caubell. Santa Margalida - Mallorca.

Bini Comprat [ꞌbini komꞌpɾɑt] top. Algayda - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà comparat; y aquex d'es Llatí comparatus. Sinnifica: sa casa d'en comprad.

Bini Corax [ꞌbini koꞌɾɑʃ] top. Calvià y Campos - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Korayš. Y aquest probabblement d'es Llatí: corax. Que sinnifica: sa casa de sa famili Corax o sa casa d'es corb.

Bini Dorm [ꞌbini doɾm] top. Solle - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà dorm, y aquex d'es Llatí dormio (persona déxàda). Sinnifica: sa casa d'en déxàd.

Bini Faldó [ꞌbini fɵlꞌdo] top.Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Haldon. Sinnifica: sa casa d'en Faldó.

Bini Falêt [ꞌbini fɵꞌlɵt] top.Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, igual que Bini Fadêt. Nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu פלט falet (refugi). Sinnifica: sa casa d'es refugiad, o sa casa refugi, o es refugi.

Bini Fat [ꞌbini fat] top. Sanséllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu פט Fath (tros, bossí). Sinnifica: sa casa d'es tros.

Bini Faubell [ꞌbini kɵwꞌbeʎ] top. Sanséllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí faubell (derivad d'es Germànic falvus DCVB) Sinnifica: sa casa rotjênca.

Bini Fèrri [ꞌbini ꞌfɛri] top. Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí fèrri (derivad d'es Llatí ferrarĭus) Sinnifica: sa casa d'es ferré.

Bini Ficat [ꞌbini fiꞌkɑt] top. Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí ficat (derivad d'es Llatí fīgĭcāre) Sinnifica: sa casa enfoñada o aficada.

Bini Forani [ꞌbini foꞌɾɑni] top. Buñòla - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí forani (derivad d'es Llatí foranĕus) Sinnifica: sa casa d'es forasté.

Bini Fuell [ꞌbini fuꞌeʎ] top. Sanséllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí fuell. Derivad d'es Germànic: Füllen = inflà) Sinnifica: sa casa d'es fuell.

Bini Gran [ꞌbini gɾɑn] top. Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ, y d'es romàns baléà gran (derivad d'es Llatí: grandis). Sinnifica: sa casa gran.

Bini Legant [ꞌbini lɵꞌgɑnt] top. Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de sa contracció d'es romans mallorquí elegant (derivad d'es Llatí elĕgans) Sinnifica: sa casa eleganta o curra.

Bini Mira [ꞌbini ꞌmiɾɵ] top. Artà - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabe: benĭ y d'es mossàrabé mallorquí Mĭra. Sinnifica: sa casa de sa capitana o de sa dòna d'es capità. (Tenguend en cónte que Mir emb Àrabé sinnifica capità o kéfé de s'etzèrsit; y qu'es mallorquíns feminisam quèsi tots es noms: Tomàs > Tomassa; Toméu > Toméua. Mira ês es femení de Mir).

Bini Morat [ꞌbini moꞌɾɑt] top. Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabe: benĭ y d'es romàns mallorquí morad (derivad d'es Llatí morum) Sinnifica: sa casa morada o d'en Morat.

Bini Orélla [ꞌbini oꞌɾeʎɵ] top. Andraitx - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de sa deformassió d'es nom romàns mallorquí Orélia, procedent d'es nom llatí Aurelia CTMP. Sinnifica: sa casa de n'Aurélia.

Bini Petit [ꞌbini pɵꞌtit] top. Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Provensal petit (derivad d'es Galorromàns: pittitu - DCVB) Sinnifica: sa casa petita o d'en Petit.

Bini Sabà [ꞌbini sɵꞌbɑ] top. Buñòla - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu שבת, shabbath. Sinnifica: sa casa d'es Sabat o sa casa d'en Aturad. Ja que sa paraula shabbath sinnifica aturà.

Bini Salèm [ꞌbini sɵꞌlɛm] pobblassió de Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu Shalem (qu'ês es nom de Jerusalèm, y està compost per sa paraula suméria Yieru (que sinnifica: assentament, pobblassió) y de sa paraula semita: Shalem [ʃɵꞌlɛm] nom antig de Déu.) paraula aquesta, de sa que deriva: Shalom (que vol dí: pau), y de sa que surt es llinatje baléà: Salóm. Quédant per consiguient es sinnificad de Bini Salèm còma: sa casa de Déu.

Bini Salóm [ꞌbini sɵꞌlom] top. Palma - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu Shalom (pau). Sinnifica: sa casa de sa pau.

Bini Satrí [ꞌbini sɵꞌtɾi] top. Inca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es mossàrabé mallorquí satrí, que surt de sa paraula àrabé ṣatl. Sinnifica: sa casa d'es satrí o d'en satrí.

Bini Setí o Settí [ꞌbini sɵꞌti ɒ sɵtꞌ:i] top. Inca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es mossàrabé mallorquí settí (derivad d'es llinatje àrabé Saydí. Que vé d'es nom de sa ciutad de Xina Zaitun, hon se fabricava es setí -en Castellà: satén- DCVB) Sinnifica: sa casa d'en Setí o sa casa de setí.

Bini Siri o Xidi o Xiri [ꞌbini ꞌsiɾi ɒ ꞌʃidi ɒ ꞌʃiɾi] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí siri (derivad d'es Llatí syrĭus) Sinnifica: sa casa d'es qui són de Siria o sa casa d'es siri.

Bini Tarèf [ꞌbini tɵꞌɾɛf] top. Sinéu - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Taref. Sinnifica: sa casa d'es qui són de Taref (provinsi d'Algé)

Boleda [boꞌlɵdɵ] top. de Santa Margalida - Mallorca. Nom mossàrabé baléà, de s'Àrabé: buláyda. Sinnifica: pobblêt.

Bonayre [bɒnꞌɑjɾɵ] top. de Alcudi - Mallorca.

Buge (ant. Búger) [ꞌbuʒɵ] poblassió de Mallorca, d'es Germànic: beuge. Sinnifica: revolt. Aquest topònim y pobble segurament va sê fundat p'es colonisadós vàndalos a n'es 455 d.B.J.

Buñòla [buꞌɲɒlɵ] localidad de Mallorca. S'arabista don Juan José Valle díu que vé de sa paraula àrabé: bunjeola. Que sinnifica: viña petita.

Ca’s Cóncos [cɑs ꞌkonkos] top. de Felanitx - Mallorca. D'es Llatí: avŭncŭlu (tío per part de mare). Derivad d'es Provensal: ouncle. Sinnifica: sa casa d'es tíos.

Cabréra [kɵꞌbɾeɾɵ] top. d'Algayda - Mallorca, y nom de sa quinta isla de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: caprarius.

Cala Coniys (sa ~) ['cɑlɵ koꞌnijs] top. de San Tèm - Andraitx - Mallorca.

Cala de San Vicèns (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɵ sɵn viꞌsɛns] top. de Pollènsa - Mallorca. en Romàns baléà, d'es Llatí: Vincĕntĭus. Sinnifica: triunfadó, goñadó.

Cala d'Ò (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɒ] top. de Santañy - Mallorca.

Cala Ferréra (sa ~) [ꞌcɑlɵ fɵꞌreɾɵ] top. de Felanitx - Mallorca. Femení de Ferré. Nom d'origen escossês y molt escampad per Mallorca y Valènsi. (Ausia Ferrer, Milord d'Escòssia, va sê qui s'assentà a Valènsi a 1248 fétxa de sa séua conquista p'En Jaume I. Y d'aquesta famili surten tots es Ferrés d'España).

Cala Figuéra (sa ~) [ꞌcɑlɵ fiꞌɣeɾɵ] top. de Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: fīcarĭa.

Cala Gat (sa ~) ['cɑlɵ gɑt] top. de Mallorca. Contracció de sa paraula àrabé: gatta. Sinnifica: alambí. Y per derivassió persona que ha begud massa alcohol.

Cala Gata (sa ~) ['cɑlɵ 'gɑtɵ] top. de Bañabufà - Mallorca, En romàns baléà, de s'Àrabé: gatta. Sinnifica: alambí. Y per derivassió, femení de gat.

Cala Guya (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌguʝɵ] top. de Capdepéra - Mallorca. En Baléà.

Cala Llombars (sa ~) [ꞌcɑlɵ ʎomꞌbɑɾs] top. de Santañy - Mallorca. En Baléà. Sinnifica: cala d'es que son de Llombardía - Italia.

Cala Llónga (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎongɵ] top. de Eivissa, Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es LLatí: lŏnga. Sinnifica: llèrga.

Cala Mendía (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵnꞌdiɵ] top. de Manacò - Mallorca. De íbervasc: mendia. Sinnifica: sa montaña.

Cala Mesquida (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵsꞌcidɵ] top. Menorca y Mallorca. De s'Àrabé: másjid. Sinnifica: llog hon ajonoyersê. Y per derivassió: llog hon resà.

Cala Milló (sa ~) [ꞌcɑlɵ miꞌʎo] top. de Son Servéra - Mallorca. D'es Llatí:mĕliōre. Aquest nom ja etsistía antes de sa venguda d'en Jaume I, en es séu Llibre dels feyts figura emb so nom llemosí de: meylor (Jaume I, Cròn. 1).

Cala Mondragó [cɑlɵ mondɾɵ'go] top. de Mallorca. Nom procedent de sa localidad italiana: Mondragone.

Cala Provensals (sa ~) [ꞌcɑlɵ pɾovɵnꞌsɑls] top. de Capdepéra - Mallorca. Sinnifica: cala d'es que son de sa Provènsa.

Cala Ratjada (sa ~) [ꞌcɑlɵ rɵꞌʤɑdɵ] top. de Capdepéra - Mallorca. Sinnifica: cala de ratjas.

Calicant [kɵli'kɑnt] top. de San Llorèns - Mallorca, formad per sa fusió de duas paraulas cèlticas: kalio = pédra y kanto = còdol. Per lo que Calicant sinnifica: llog pedregós o rocós.

Caló de sas Égos (es ~) [kɵꞌlo dɵ sɵs ꞌegos] top. de Santañy - Mallorca. En romàns baléà. D'es Llatí: ĕqua.

Calvià [kɵlvjꞌɑ] localidat de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: 'calviānum. Que sinnifica: llog mólt calent o de mólta caló.

Camp de Ma (es ~) [cɑmp dɵ mɑ] (Ant. Camp de Mar) top. de Andraitx - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: mare. Sinnifica: llog de molta d'aygo.

Campanêt [kɵmpɵꞌnɵt] localidat de Mallorca, topònim en mossàrabé baléà, híbrid compost de sa paraula llatina: camp, que sinnifica: planissi. Y de s'Hebrèu: Anet; qu'ês es nom d'una deidat egipsi (Attes d'es 1é Congrés Internassional sobre Patrimòni Cultural Llingüístic, Alcalà d'Henares - 2013) per lo que, es sinnificad de Campanêt ês: sa planissi de n'Anet.

Campos [ꞌcɑmpos] localidad de Mallorca, d'es Grèg: kampos (κάμπος). Sinnifica: planissi.

Cañamèl [cɑɲɵꞌmɛl] top. de Capdepéra - Mallorca. Nom compost per sas paraulas llatinas: canna y mĕl.

Capdepéra [cɑb dɵ ꞌpeɾɵ] top. de Mallorca. Contracció de sa frassa llatina: caput petra. Sinnifica: cap de pédra. Ja se tròba documentad emb aquest nom (cap de la pera) dins es Llibre dels Feyts d'En Jaume I. Essênd sa paraula "cap" principi o final d'algo, emb aquest cas, de sa costa. En Baléà: cap = estremidat superió de sas personas y animals. Però: cab, ês: porsió de tèrra que s'allèrga dins la ma (emb español = cabo) Qu'ês com s'hauría d'escriure: Cabdepéra = cabo de piedra.

Ca's Canà [cɑs kɵꞌnɑ] top. de Sancéllas - Mallorca En romàns baléà. Canà: midà per canas. Ca's Canà sinnifica: sa casa d'es canadó.

Ca's Cóncos [cɑs ꞌkonkos] top. de Felanitx - Mallorca. Paraula prérromana pròpi baléà. Sinnifica: ca's tíos.

Caymari [kɵj'mɑɾi] localidat de Mallorca, topònim híbrid en mossàrabé baléà, formad per sa contracció d'es nom hebrèu: Kayym + es nom Llatí: María. A s'Edat Mitja aparêx escrit: Caymaritx. Hon es sufitse baléà -itx, mos díu que Caymaritx sinnifica: es descendéns d'en Kayym y na María.

Costitx/Custitx [kos'tiʧ / kus'tiʧ] localidat de Mallorca, nom híbrid compost d'es Grèg: Kostas (hipocorístic de: Konstantinós), més es sufitse baléà: -itx. Sinnifica: ês de sa famili Costas.

Deyà [dɵʝꞌɑ] localidad de Mallorca, de s'Hebrèu: Dayan. Contracció de sa paraula també hebrèa: Dayana. Sinnifica: Jutje d'es Temple (Jutje eclesiàstic).

Dragonéra [dɾɵgo'neɾɵ] isla de Mallòrca y alquería de Mahó. En romàns baléà, d'es Llatí: draconaria.

Duàya [du'ɑʝɵ] top. Mallorquí, alquería d'es siggle XV; en Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: dwaja. Sinnifica: llogarêt.

El Vilà [ɵl vi'lɑ] llogarêt de Pollènsa - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: villāre. Sinnifica: llogarêt.

Es Blanqué [ɵs blɵn'ce] top. de Santañy - Mallorca. Nom derivad de blanc. Sinnifica: còsa blanquinosa.

Es Capdellà [ɵs kɑp dɵ'ʎɑ] localidat de Calvià - Mallorca. En Romàns baléà, nom d'es Llatí: capitellu. Sinnifica: cap petit. Y per estensió: llog petit.

Es Carregadó [ɵs kɵrɵgɵ'do] top. de Capdepéra - Mallorca. En Romàns baléà, d'es Llatí: carrĭcāre. Sinnifica: qui carrega o es llog hon se pod carregà.

Es Carritxó [ɵs kɵri'ʧo] localidat de Felenitx - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: carĭce. Diminutíu de carritx. Sinnifica: llog petit de càrritx.

Es Cavulls [ɵs kɵꞌvuʎs] top. de Marratxí - Mallorca. En baléà, deformassió de sa paraula: casulls. Sinnifica: pobblad de barracas o cabanas.

Es Coll d'en Rebassa[ɵs kɒʎ dɵn rɵ'bɑsɵ] barriada de Palma - Mallorca.

Es Llombards [ɵs ʎom'bɑɾds] localidat de Santañy - Mallorca. En Baléà. Sinnifica: es que son de Lombardía - Italia.

Es Palmé [ɵs pɵl'me] top. de Campos - Mallorca y alquería de Mahó anomenada en romàns baléà: s'Espaumé. Sinnifica: llog de palméras o pauméras.

Es Pil·larí [ɵs pil·lɵ'ɾi] barriada de Palma de Mallorca - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: pilare. Sinnifica: sa colunna petita.

Es Pinarêt [ɵs pinɵ'ɾɵt] top. de Marratxí - Mallorca. En Baléà, diminutíu cariñós de pinà. D'es Llatí: pīnu. Sinnifica: pinà petit.

Es Rol·lêt [ɵs rol':ɵt] barriada de Palma. En Baléà, diminutíu de rol·lo. D'es Llatí: rŏtŭlu,. Sinnifica: rol·lo petit.

Es Secà de la Réàl [ɵs sɵ'kɑ dɵ lɵ re'ɑl] barriada de Palma - Mallorca.

Escórca [ɵsꞌkoɾkɵ] localidat de Mallorca; en Baléà, de s'Íbervasc: eskorta. Sinnifica: corral.

Son Espasas [sɒn ɵs'pɑzɵs] alquería de Palma - Mallorca. En Baléà, d'es Llatí: spatha.

MENORCA

Albranca [ɵl'bɾɑnkɵ] topònim de Menorca, en mossàrabé baléà, compost de s'artícul àrabé: al. Més sa paraula celta: brakna. Que sinnifica: 'prat homid'.

Alcaufà [ɵlcɵwꞌfɑ] top. de Sant Lluís - Menorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-Kawfar.

Alhó [ɵꞌlo] pobblassió de Menorca nom de s'Íbervasc: Ihalor. CTMEP

Almudayna [ɵlmuꞌdɑjnɵ] top. Menorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-mudayna. Sinnifica: 'ciutadélla'.

Aranjassa [ɵɾɵnꞌʒɑsɵ] top. de Menorca, en romàns baléà, de s'Àrabé: naranǧa. Sinnifica: 'taronja'. Per consiguient Aranjassa sinnifica: 'taronjal'.

Artiga [ɵɾꞌtiɣɵ] top. d'Alhó - Menorca. Procedent d'es nom Galo: Artica. Sinnifica: 'tèrra nòva'.

Artrutx [ɵɾ'tɾuʧ] topònim de Menorca, format per s'Íbervasc: arte. (auzina) Y p'es sufitse baléà: -utx. Per consiguient, Artrutx sinnifica: 'com un'auzina'.

Barranch [bɵꞌrɑnk] top. de Ciutadélla - Menorca. Nom pré romà. (DRAE)

Bini Addà [ꞌbini ɵdꞌdɑ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ aḍ-ḍá. Sinnifica: sa casa de s'hort.

Bini Agué [ꞌbini ɵꞌgué] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà aygué. Sinnifica: sa casa de s'aygué.

Bini Alas [ꞌbini ꞌɑlɵs] top. Mercadal - Menorca (Antigament documentad còma: Bini Al·Las) Probabblent de s'Àrabé: benĭ Al-Kash (nom pèrsa). Mossàrabé baléà, sinnifica: sa casa d'en Alas.

Bini Alcabi [ꞌbini ɵlkɵꞌbi] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Al-Kabir. Sinnifica: sa casa gran o de qui ês gran.

Bini Alcalà [ꞌbini ɵlkɵꞌlɑ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ al-kal'a. Sinnifica: sa casa d'es castell o sa casa d'es castellé.

Bini Alfalú [ꞌbini ɵlfɵꞌlu] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Al-Falu (nom pèrsa). Sinnifica: sa casa d'en Al-Falu.

Bini Alfús [ꞌbini ɵlꞌfús] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y probabblement d'es nom germànic Alfóns. Sinnifica: sa casa d'en Alfóns.

Bini Allú [ꞌbini ɵꞌʎu] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y probabblement d'es romàns fransês allure. Sinnifica: sa casa curra.

Bini Almara [ꞌbini ɵlꞌmɑɾɵ] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ almara'a. Sinnifica: sa casa de sa font.

Bini Almaya [ꞌbini ɵlꞌmɑʝɵ] top. Alhó y Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabe: benĭ y Al, y d'es nom egipte Maya (nom que trobam documentad a s'Històri d'Egipte, a n'el 1300 a. B.J. essênd es nom d'es tresoré d'en Tutankamon.) Sinnifica: sa casa d'en Maya.

Bini Almés [ꞌbini ɵlꞌmes] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y Al, y de s'Hebrèu mesh (משת = colaboradós). Sinnifica: sa casa d'es colaboradós.

Bini Ancolla [ꞌbini ɵnꞌkoʎɵ] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Al-kulla. Sinnifica: sa casa de s'ancolla (ancolla = gèrra de cuatra ansas).

Bini Ancollêt [ꞌbini ɵnkoꞌʎɵt] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, diminutíu d'ancolla. De s'Àrabé benĭ y d'es mossàrabé baléà ancollêt. Sinnifica: sa casa de s'encolla petita.

Bini Aquén [ꞌbini ɵꞌcen] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà aquén (d'es Llatí eccu' ĭnde). Sinnifica: sa casa d'aquí.

Bini Arbí [ꞌbini ] top. De Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ birarbiĭr. Sinnifica: sa casa d'es pou gros.

Bini Arcóx [ꞌbini ɵɾꞌkoʃ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es Llatí cōxu. Sinnifica: sa casa d'es coxos.

Bini Arrich [ꞌbini ɵꞌrik] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es Germànic reiks. Sinnifica: sa casa d'es rics.

Bini Arríus [ꞌbini ɵꞌrius] top.Alhó y Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es Llatí rius. Sinnifica: sa casa de sas fons o sa casa de sas aygos.

Bini Arròca [ꞌbini ɵꞌrɒkɵ] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es pré Romà roca. Sinnifica: sa casa de sas ròcas.

Bini Arròga [ꞌbini ɵꞌrɒgɵ] top. Deformassió de Bini Arròca. -Mahó- Menorca.

Bini Arròy [ꞌbini ɵꞌrɒj] top. Alhó - Menorca, y Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ar ra'y. Sinnifica: sa casa d'es pastó. En es DCVB-Alcové, díu qu'en es repartiment està escrit: benĭ Roy. Aquest "Roy" segurament ve d'es Franc "roi", que sinnifica "réy", per consiguient si ês axí, es topònim Bini Arroy, sinnificaría: sa casa d'el Réy.

Bini Arroyêt [ꞌbini ɵroʝꞌɵt] top. Diminutíu de Bini Arròy. -Alhó- Menorca.

Bini Atap [ꞌbini ɵꞌtɑp] top. Es Castell y Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ hattâb. Sinnifica: sa casa d'es lleñaté.

Bini Atram [ꞌbini ɵꞌtɾɑm] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de sa contracció de sa paraula llatina atramentum (tinta de coló negre). Emb lo qu'es séu sinnificad sería: sa casa pintada de coló de tinta.

Bini Atramet [ꞌbini ɵtɾɵꞌmɵt] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, talment com Bini Atram, està compost de s'Àrabé: benĭ y de sa contracció de sa paraula llatina atramentum (tinta de coló negre). Emb lo qu'es séu sinnificad sería es diminutíu de atram: sa casa pintada de coló de tinteta.

Bini Atrum [ꞌbini ɵꞌtɾum] top. Ferrerías - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de sa de sa contracció de sa paraula llatina atramentum (tinta de coló negre). Emb lo qu'es séu sinnificad sería: sa casa pintada de coló de tinta.

Bini Atzau [ꞌbini ɵꞌʣɑu] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ az-záwrak. Sinnifica: sa casa de sa barca.

Bini Atzêm [ꞌbini ɵꞌʣɵm] top. Es Mitjorn y Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Azam (nom pròpi iraní). Sinnifica: sa casa de n'Azam.

Bini Axa [ꞌbini ꞌɑʃɵ] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà axa. Sinnifica: sa casa de s'axa.

Bini Axe [ꞌbini ɵꞌʧe] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà (escrit en català a n'es CTMEP: àixer), Compost de s'Àrabé: benĭ y probabblement de s'Inglês archer. Sinnifica: sa casa de s'arqué.

Bini Ay [ꞌbini ꞌɑj] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà ay. Sinnifica: sa casa de s'ay.

Bini Ayêt [ꞌbini ɵʝꞌɵt] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà ayêt. Sinnifica: sa casa de s'ayêt.

Bini Aysa [ꞌbini ꞌɑjsɵ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Aysa. Sinnifica: sa casa d'en Jesús.

Bini Baba [ꞌbini ꞌbɑbɵ] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Baaba (nom pròpi senegalês). Sinnifica: sa casa d'en Baba.

Bini Bèca [ꞌbini ꞌbɛkɵ] top. Sant Lluís y Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu בקה Becca. Sinnifica: sa casa d'es ram. (Becca ês es nom d'una ciutad de Hayfa -Israèl-).

Bini Becó [ꞌbini bɵꞌko] top. Diminutíu de Bini Bèca. -Sant Lluís- Menorca.

Bini Benum [ꞌbini ɵbꞌnum] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu אום בן Ben Um. Sinnifica: sa casa de sa famili Um.

Bini Bolla [ꞌbini ꞌboʎɵ] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Provensal boula. Sinnifica: sa casa d'en bolla.

Bini Calaf [ꞌbini kɵꞌlɑf] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Bereber Kalaf. Sinnifica: sa casa d'en Calaf.

Bini Calafi [ꞌbini kɵꞌlɑf] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y possibblement d'es Grèc Kalafati. Sinnifica: sa casa d'en Calafi.

Bini Calòritx [ꞌbini kɵꞌlɒɾidʃ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà calòritx. Sinnifica: sa casa de sa caló o sa casa hon hey fa molta de caló.

Bini Calsitx [ꞌbini kɵlꞌsidʃ] top. Ferrerías y Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà cals + itx. Sinnifica: sa casa de sa cals o sa casa hon s'hi fa cals.

Bini Canó [ꞌbini kɵꞌno] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d's Germànic kanone. Sinnifica: sa casa d'es canó.

Bini Carritx [ꞌbini ꞌkɑridʃ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà carritx, y aquest d'es Llatí carex. Sinnifica: sa casa hon heyà molt de carritx.

Bini Cassim [ꞌbini kɵꞌsim] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ kasim. Sinnifica: sa casa d'es repartidó.

Bini Codrell [ꞌbini koꞌdɾeʎ] top. Es Mitjórn - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es baléà codrell, y aquest d'es mossàrabé baléà qaudrella. Sinnifica: sa casa de sa pédra o ròca cuadrada. CTMEP.

Bini Codrellêt [ꞌbini kodɾɵꞌʎɵt] top. Diminutíu de Bini Codrell. -Es Mitjórn- Menorca.

Bini Codrelletó [ꞌbini kodɾɵʎɵꞌto] top. Diminutíu cariñós de Bini Codrell. -Es Mitjórn- Menorca.

Bini Cous [ꞌbini ꞌkous] (att. Bini Banyos) top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Provensal cous, que sinnifica entrepís o entremitj de duas còsas; en aquest cas, entre duas calas; entre Calas Picas y Cal'en Forcad. Per consiguient es séu sinnificad ês: sa casa de s'entremitj. (Segóns en Passaríus CTMEP sa denominassió attual de Banyos es totalment postissa.)

Bini Crexent [ꞌbini kɾɵꞌʃent] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà crexent, que vé d'es nom de persona llatí: Crescentius. Sinnifica: sa casa d'En Crexent.

Bini Cubèrt [ꞌbini kuꞌbɛɾt] top. Ciudatélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà cubèrt, y aquest d'es Llatí coopĕrtu. Sinnifica: sa casa cubèrta o sa casa d'en cubèrt.

Bini Curràs [ꞌbini kuꞌrɑs] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà curràs, paraula aumentativa de curro. Sinnifica: sa casa d'en curràs (persona masculina molt curra).

Bini Dalfà [ꞌbini dɵlꞌfɑ] top. Ferrerías - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Mossàrabé baléà dalfà < de alfà, que vé de s'Àrabé Al-Faruh (sa talaya). Sinnifica: sa casa de sa talaya.

Bini Dalí [ꞌbini dɵꞌli] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Mossàrabé baléà dalí < de Alí. Sinnifica: sa casa d'en Alí.

Bini Dalinêt [ꞌbini dɵliꞌnɵt] top. Diminutíu de Dalí. -Mahó- Menorca.

Bini Donayra [ꞌbini doꞌnɑjɾɵ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà donayra, que vé d'es Llatí donarium. Sinnifica: sa casa d'es Donad (persona qu'està a n'es servissi d'un monastèri o convent o santuari o hermita).

Bini Donayrêt [ꞌbini donɵjꞌɾɵt] top. Diminutíu de Donayra. -Mercadal- Menorca.

Bini Donís [ꞌbini doꞌnis] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà donís < de onics, que vé d'es Grèc Onyx (pédra de àgata). Sinnifica: sa casa d'àgata o se casa de na Àgata.

Bini Èdris [ꞌbini ꞌɛdɾis] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Bereber Edris (nom de varis réys de Marrok siggles VIII y XIX d.B.J.). Sinnifica: sa casa d'en Èdris.

Bini Fabini [ꞌbini fɵꞌbini] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es diminutíu d'es nom Llatí Fabio. Sinnifica: sa casa d'En Fabini.

Bini Fadêt [ꞌbini fɵꞌdɵt] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu פלט falet (refugi). Sinnifica: sa casa d'es refugiad, o sa casa refugi, o es refugi.

Bini Faell [ꞌbini fɵꞌeʎ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Mossàrabé baléà faell < de s'Àrabé hael (grandiós). Sinnifica: sa casa grandiosa.

Bini Faílla [ꞌbini fɵꞌiʎɵ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà faílla < d'es Llatí favilla (calíu). Sinnifica: sa casa d'es calíu o sa casa calenta.

Bini Famis [ꞌbini ꞌfɑmis] top. Alhó. Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es mossàrabé baléà Famis < de s'Àrabé خميس Khamis (nom d'una pobblassió d'Arabia). Sinnifica: sa casa d'en Famis o d'es que són de Famis (Khamis).

Bini Farraga [ꞌbini fɵꞌrɑgɵ] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà farraga < d'es Llatí farrāgo (conjunt de còsas innecessaris). Sinnifica: sa casa d'es trastos.

Bini Safúa Rotés [ꞌbini sɵꞌfuɵ roꞌtes] top. San Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà sa fuya; més es plural de: roté. Sinnifica: sa casa de sa fuya d'es rotés.

Bini Xica [ꞌbini ꞌʃicɵ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Íbervasc txiki. Sinnifica: sa casa petita.

Biniac [biniꞌɑk] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: beniât que sinnifica: peñas.

Biniac Semet [biniꞌɑk sɵꞌmet] top. De Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost d'es nom comú àrabé: beniât CTMEP, y d'es nom turc de persona Semet. Sinnifica: sas peñas d'en Semet.

Cala Bruch (sa ~) [ꞌcɑlɵ bɾuc] top. de Ciutadélla - Menorca. D'es Galo: brucu. Sinnifica: tropessada.

Cala d'en Gorrías (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɵn goꞌriɵs] top. de Ciutadélla - Menorca. Plural baléarisad de sa paraula Íbervasca: guria. Sinnifica: sa delicada o sa suau.

Cala Figuéra (sa ~) [ꞌcɑlɵ fiꞌɣeɾɵ] top. de Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: fīcarĭa.

Cala Galdana (sa ~) [ꞌcɑlɵ gɵlꞌdɑnɵ] top. de Ferrerías - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de duas paraulas hebrèas: Gal. Que sinnifica: montaña, turó, ondulassió, ona. Més sa preposissió baléà: de. Y d'es nom hebrèu: Hanna. Per lo qu'es séu sinnificad ês: Cala d'es turó de n'Anna.

Cala Llónga (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎongɵ] top. de Eivissa, Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es LLatí: lŏnga. Sinnifica: llèrga.

Cala Mesquida (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵsꞌcidɵ] top. Menorca y Mallorca. De s'Àrabé: másjid. Sinnifica: llog hon ajonoyersê. Y per derivassió: llog hon resà.

Cala Sant Estéva (sa ~) [ꞌcɑlɵ sɵnt ɵsꞌtevɵ] top. d'Es Castell - Menorca.

Cala'n Blanas (ant. Blanes) (sa ~) [ꞌcɑlɵn ꞌblɑnɵs] top. de Ciutadélla - Menorca. D'es Germànic: blana. Sinnifica: llit, bastiment.

Cala'n Bosch (sa ~) [ꞌcɑlɵn bɒsk] top. Ciutadélla - Menorca. D'es Germànic: Bosk. Sinnifica: bosc.

Cala'n Busquêts (sa ~) [ꞌcɑlɵn busꞌcɵts] top. Ciutadélla - Menorca. Diminutíu plural de: bosk > bosquet > busquet.

Cala'n Porté (sa ~) [ꞌcɑlɵn poɾꞌte] (Ant. Porter) top. d'Alhó - Menorca. En romàns baléà, d'es Llatí: portariu. Sinnfica: qui guarda sa porta.

Calas Còvas (sa ~) [ꞌcɑlɵs ꞌkɒvɵs] (Ant. Coves) top. de Alhó - Menorca. D'es LLatí: cŏva. Sinnifica: llog buyd.

Calas Picas (sa ~) [ꞌcɑlɵs ꞌpikɵs] top. de Ciutadélla - Menorca. En romàns baléà. Modificassió de sa paraula llatina: pilapīla. Sinnifica: llog emb picas.

Dragonéra [dɾɵgo'neɾɵ] isla de Mallòrca y alquería de Mahó. En romàns baléà, d'es Llatí: draconaria.

Es Castell [ɵs kɵs'teʎ] Localidat de Menorca. Denominassió relativament modèrna, ja que, durant sa denominassió inglesa durant es siggle XVIII s'anomenava Georgetown.

Es Mitjórn Gran [ɵs mi'ʤoɾ gɾɑn] localidat de Menorca.

Es Murtà [ɵs muɾ'tɑ] top. de Mahó - Menorca y d'Ibissa. En baléà, d'es Llatí: myrta. Sinnifica: llog de murtas.

Es Palmé [ɵs pɵl'me] top. de Campos - Mallorca y alquería de Mahó anomenada en Romàns baléà: s'Espaumé. Sinnifica: llog de palméras o pauméras.

Es Tudóns [ɵs tu'dons] top. de Ciutadélla - Menorca. En Romàns baléà, d'es Llatí: tueor. Sinnifica: qui vel·la - vel·ladó.

IBISSA / ERVISSA / EIVISSA

Aubarca [ɵwꞌbɑɾcɵ] top. de Eivissa, de s'Àrabé: Al-birka.Sinnifica: 'safrêtx'.

Bònavista [ꞌbɒnɵꞌvistɵ] top. de Santa Eularia d'es Ríu - Eivissa.

Cala Bòu (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌbɒw] top. de San Jusèp - Eivissa

Cala Bóx (sa ~) [ꞌcɑlɵ boʃ] top. de Santa Eularia - Eivissa. D'es romàns ervissênc: box. Sinnifica: nin.

Cala de Sant Vicènt (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɵ sɵnt viꞌsɛnt] top. de San Juan - Eivissa.

Cala Lléña (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎeɲɵ] top. de Santa Eularia d'es Ríu - Eivissa.

Cala Llónga (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎongɵ] top. de Eivissa, Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es LLatí: lŏnga. Sinnifica: llèrga.

Cala Mastélla (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵsꞌteʎɵ] top. de Santa Eularia d'es Ríu - Eivissa. Femení de: mastell. D'es Fransês: mast.

Cala Vadélla (sa ~) [ꞌcɑlɵ vɵꞌdeʎɵ] top. de Sant Jusèp - Eivissa. D'es Llatí: vĭtĕllu.

Campanitx [kɵmpɵ'mitx] topònim d'Eivissa, en romàns baléà, compost d'es topònim italià: Campania. Y es sufitse baléà: -itx. Per sonsiguient Campanitx sinnifica: es que son de Campania - Italia.

Ca'n Bufí [cɑn buꞌfi] top. Sant Antòni - Eivissa. Bufí ês sa deformassió fonètica de: bon fiy.

Eivissa/Ervissa/Ibissa [ɵj'visɵ / ɵɾ'visɵ / i'bisɵ] topònim majó de Baléàs. Ciutad fundada p'es fenissis batiada còma: ʾībošim. En fenissi: 𐤀𐤉𐤁𐤔𐤌, ʔybšm, traduid còma «isla d'en Beš» deidad principal fenissi. Llevò es romàns la batiaren còma: Ebusus. Y es grècs anomenaren a Ibissa y Furmentéra, sas islas Pitiusas. D'es Grec: πίτυς. Que sinnifica: sas islas d'es pins.

Es Canà [ɵs kɵ'nɑ] localidat de Santa Eularia d'es ríu - Eivissa. En romàns baléà. Sinnifica: es qui ês de kanaan.

Es Murtà [ɵs muɾ'tɑ] top. de Mahó - Menorca y d'Ibissa. En baléà, d'es Llatí: myrta. Sinnifica: llog de murtas.

Es Vedrà [ɵs vɵ'dɾɑ] islot d'Eivissa, topònim en romàns baléà, d'es Llatí: vetĕrānu. Sinnifica: véy, esperimentad, etc. Per consiguient, Es Vedrà sinnifica: es véy. (Per etzemple: Pontevedra, sinnifica: pont véy.)

FURMENTÉRA

Es Mitjórn [ɵs mi'ʤoɾ] top. de Furmentéra.

Espaumadó (s' ~) [ɵspɵwmɵ'do] isla de Furmentéra. En romàns baléà, derivad d'es Llatí: scōpārum = granéra.