Antroponimia

ANTROPONIMIA

DEFINISSIÓ

S'Antroponimia ês s'estudi de s'etimología y sa semàntica d'es noms de persona.

NOMS PRÒPIS Y TÍPICS D'ES BALÉÀS

A part de sas investigassións fétas a documéns d'arxíus, som trobads es datos a sas siguiéns òbras: Diccionari Castellano-Euskara "3000 Iztegia"; Diccionari d'es noms torànics ASHIASAF; Diccionari Català-Valencià-Balear; Diccionari de noms de persona - Josep M. Albaigès y de s'Instituto Nacional de Estadística.

98 NOMS PRÒPIS Y TÍPICS D’ES BALÉÀS

Abram, Àgueda, Alòy, Andréu, Antònia, Ayna, Baltasà, Bàrbara, Bartolo, Bartoloméu, Bartoméu, Bèl, Bernad, Bernadí, Bet, Bièl, Bièla, Catalina, Coloma, Cristòfol, Damià, Damiana, Elías, Elòy, Estéva, Francêsc, Francina, Francinayna, Gaspà, Gòri, Gostí, Gostina, Guiem, Gustí, Gustina, Hurtansa, Isaías, Issaías, Jeròni (en/na), Jolià, Joliana, Juan, Juana, Juanayna, Julià, Juliana, Llàssaro, Llatze, Lletrudis, Llorèns, Llorènsa, Lluc, LLuís, Lluíssa, Maddelena, Margalida, Massià, Massiana, Matéu, Matgí, Matías, Mikèl, Mikèla, Monserrat (en), Pédro, Pedrona, Pelòni, Pelònia, Pèp, Pèpa, Pére, Pereta, Polòni, Rafèl, Rafèla, Sebastià, Sebastiàna, Simó, Simona, Siòn, Sussayna, Teresa, Tià, Tòfol, Tolo, Toloméu, Toméu, Toméua, Toméva, Tòni, Tònia, Toniayna, Tonina, Xêsc, Xêsca, Xim, Xima, Xisca, Xisco.

Abraham (n'~) [ɵꞌbɾɑ:m] de s'Hebrèu: Abraham. Sinnifica: pare (dirigent) de multitud de personas.

Àgueda (n' ~) [ꞌɑɣɵdɵ] nom típic de Baléàs, d'es Grèc: Agathé.

Alòy/Elòy (n' ~) [ɵꞌlɒj / ɵꞌlɒj] noms y llinatjes baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Elohim.

Andréu (n' ~) [ɵn'dɾew] nom típic de Baléàs. D'es Grèc: Andreas. Sinnifica: homo curro.

Antònia (n' ~) [ɵnꞌtɒnjɵ] nom típic de Baléàs, d'es Llatí: Antonia. Sinnifica: guapa com una flo.

Ayna (n' ~) ['ɑjnɵ] nom baléà, de s'Íbervasc: Ainoa. Sinnifica: vèrge. De resultas d'es desconexament general d'es Vasc, sa pobblació baléà va (de fa mols de siggles) assimilà aquest nom emb so de s'Hebrèu: Hannah. Emb Español: Ana. Però assò ês un èrro de falta d'investigassió, ja que no se pod donà un'esplicassió filològicament creíbble de sa suposta evolusió d'es nom Hannah > Anna > Ana, de cap a Ayna. O Aina.

Baltasà (en ~) [bɵltɵꞌzɑ] nom típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Benshazzar > Balthasar Sinnifica: fiy d'es dematí.

Bàrbara (na ~) [ꞌbɑɾbɵɾɵ] nom típic baléà, d'es Llatí: Barbăra. Sinnifica: estranjéra.

Bartolo (en ~) [bɵɾꞌtolo] nom baléà, híbrid formad per sa paraula de s'Hebrèu: Bar (fiy-fiya) + sa d'es Grèc: Tholos (barraca). Per consiguient Bartolo sinnifica: fiy d'es costruttó de barracas.

Bartoloméu (en ~) [bɵɾtoloꞌmew] nom baléà, híbrid formad per sa paraula de s'Hebrèu: Bar (fiy) + sa d'es Grèc: Tholomeos (poderós dins sa batalla). Per consiguient Bartoloméu sinnifica: fiy d'es (soldat) poderós dins sa batalla.

Bartoméu (en ~) [bɵɾtoꞌmew] nom baléà, de s'Hebrèu: Bar Talmay. Sinnifica: fiy d'en Talmay. A través d'es Grec: Barthomeos.

Bèl (na ~) [bɛl] nom baléà, d'es Semític central: Bēltu. Sinnifica: Señora, Deesa. Êntre sas llengos semíticas centrals s'hi tròban es Fenici y s'Hebrèu, y s'Històri de sas Baléàs mos dona cónta de s'assentament de fenicis y hebrèus a partí d'es sigle IX antes d'el Bon Jesús. Y tant es fenicis com ets hebrèus, a sa mara d'es déu fenici Marduk y a altras deesas de s'antiguedat se las anomenavan Bēltu. Y coneguend sas evolusións generalisadas d'es noms ês més fattibble qu'emb so corre d'es tems se déxàs de pronunsià sa sílaba final -tu, que no tal y com equivocadament s'ha dit fins avúy que Bèl ês sa contracció d'es nom de Isabel perdentsê sas sílabas i-sa-. Per sa similitud fonètica d'es final de i-sa-bel emb so nom Bel. No essênd axò admisibble per cuant resulta que sa contracció d'es nom Isabel ha donad sempre: Isa.

Bernad (en ~) (ant. Bernat) [bɵɾꞌnɑd] nom baléà, d'es Germanic: Berinhard. Sinnifica: fort com un onso.

Bernadí (en ~) [bɵɾnɵꞌdi] nom baléà, de s'Italià: Bernardini, diminutíu de Bernardo.

Bet (en/na ~) [bɵt] nom baléà, de s'Hebrèu: Beth. Sinnifica: casa y també ês es nom d'es número 2.

Bièl (en ~) [biꞌɛl] nom baléà, N'yà que díuen qu'es un nom hipocorístic de: Gabriel. Però no s'han fitsad que sa contracció de Gabriel sempre resulta: Gabi. Es nostros estudis mos duan a creure que vé d'es nom Germànic: Biel. Tenguend en cónta ademés qu'a n'es Pirinèus de Zaragossa etsistêx es pobble de: Biel. Y qu'a n'es Cantó alemàn de Suíssa també heyà sa ciutad de: Biel. Y que talment com alemàns suíssos de Reuss, d'es Cantó alemàn de Uri varen fundà es pobble de Rèus a Cataluña, no ês anà gens desencaminad afirmà que Bièl de Zaragossa va sê fundat també per alemàns suíssos d'es Cantó de Berna, de s'etzèrsit d'En Carlo Magno cuand creà sa Marca Hispànica. Sabêm també qu'entr'el 799 y el 902, Baléàs va sê colonisada per gent germànica d'En Carlo Magno, ademés de béarnesos, provensals y gascóns, y ês més que posible qu'emb élls vengués gent de Bièl. Nom qu'emb un principi degué essê llinatje o mal nom, y qu'emb so tems s'el va relacionà emb so nom hebrèu de Gabrièl.

Bièla (na ~) [bjꞌɛlɵ] nom baléà. Femení de: Bièl.

Catalina (en/na ~) [kɵtɵꞌlinɵ] nom baléà, d'es Grèc: Aikaterinê. Sinnifica: puresa.

Coloma (na ~) [koꞌlomɵ] nom baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: columba.

Cristòfol (en ~) [kɾisꞌtɒfol] nom baléà, d'es Grec: kristophorós. Sinnifica: qui dú a n'es qui està consagrad.

Damià (en ~) [dɵmjꞌɑ] nom baléà, d'es Grèc: Δαμιανός (damianós). Que sinnifica: domadó.

Damiana (na ~) [dɵmjꞌɑnɵ] nom típic de Baléàs, femení de Damià.

Elías (n' ~) [ɵ'liɵs] nom típic de Mallorca. De s'Hebrèu: El iah. Sinnifica: Déu ês en Yavé.

Elòy (n' ~) [ɵ'lɒj] nom típic de Mallorca, de s'Hebrèu: Elohim. Sinnifica: varis déus.

Estéva (n' ~) nom y llinatje baléà, en romàns baléà, a través d'es Llatí: Stiva. Y aquest d'es Grèc: Stephanós. Sinnifica: es vittoriós.)

Francêsc (San ~) [fɾɵn'sɵsk] de s'Italià: Francesco.

Francina (na ~) [fɾɵnsinɵ] nom baléà, d'es Francês: Francine. Sinnifica: Francisqueta.

Francinayna (na ~) [fɾɵnsi'nɑjnɵ] nom baléà, unió d'es noms: Francina y Ayna.

Gaspà (en/na ~) [gɵs'pɑ] nom típic de Baléàs, d'es Pèrsa: Gaspar. Sinnifica: señó de s'oló / perfumista.

Gòri (en/na ~) ['gɒɾi] nom baléà, sa procedènsi més estesa ês, qu'ês un hipocorístic d'es nom grèg: Gregorion. Que sinnifica: vigilant. Però sa nostra ês que vé de s'Ibervasc: gori. Que sinnifica: ardent, passional. Per arribà an aquesta conclusió hem tengud en cónta sa gran colonisassió d'íberovascs qu'hey va havê a n'el 123 a.B. y que d'aquesta colonisassió tenim un llegad llingüístic de paraulas vascas que no té cap altra llengo romànica. Dins aquest llegad tenim, per etzemple, es llinatjes: Garau y Garí. En Vasc: garau y gari. Y es nom de: Ayna. En Vasc: Ainoa. A n'es que li porêm afagí es de: Gòri. En Vasc: gori.

Gostí/Gustí (en ~) [gos'ti / gus'ti] nom baléà, en romàns baléà, hipocorístic masculí de Gost.

Gostina/Gustina (na ~) [gos'tinɵ / gus'tinɵ] nom baléà, en romàns baléà, hipocorístic femení de Gost.

Guiem (en ~) [ɣi'em] nom baléà, d'es Germànic: Willhelm. Sinnifica: protettó agoserad.

Hurtansa (n' ~) (a Menorca) [oɾ'tɑnsɵ] nom baléà, d'es Fransês: Hortense. Sinnifica: hortelana.

Isaías/Issaías (n' ~) [izɵ'iɵs / isɵ'iɵs] nom pròpi mólt escampad per tot'España, de s'Hebrèu: Ieshayahu. Sinnifica: Déu ês sa salvassió.

Jaume (en ~) ['ʒɑwmɵ] non y llinatje típic baléà, de s'Hebrèu: Ya'akob. Sinnifica: agontad p'es taló.

Jeròni (en/na ~) [ʒɵ'ɾɒni] nom baléà tant per hòmo com per dòna, en romàns baléà, d'es Llatí: Hieronymus. Sinnifica: partidari o famili d'en Hiero, réy de Siracussa.

Jolià/Julià (en ~) [ʒoli'ɑ / ʒuli'ɑ] nom baléà, d'es Llatí: Julianus. Sinnifica: es mes d'En Julius.

Joliana/Juliana (na ~) [ʒoli'ɑnɵ / ʒuli'ɑnɵ] femení de Jolià/Julià.

Juan (en ~) [ʒw'ɑn] de s'Hebrèu: Yehochanan. A través d'es Gascó: Jouan. Sinnifica: ple de sa Grassi de Déu.

Juana (na ~) [ʒw'ɑnɵ] fórma femenina de Juan.

Juanayna (na ~) [ʒuɵ'nɑjnɵ] nom baléà, nom híbrid formad per: Juana + Ayna.

Llàssaro (en ~) nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Lazarus.

Llatze (en ~) ['ʎɑʣɵ] nom baléà, de s'Hebrèu: El'azar. A través d'es Grèc: Eleazar. Sinnifica: Déu l'ajudà.

Llorèns (en ~) (ant. Llorenç) [ʎo'ɾɛns] nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Laurentiu. Sinnifica: goñadó, triunfadó.

Llorènsa (na ~) [ʎo'ɾɛnsɵ] nom baléà, en romàns baléà, femení d'es nom Llatí: Laurentius. Sinnifica: goñadora, triunfadora.

Lluc (en ~) [ʎuk] nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: lucius. Sinnifica: lluminós.

Lluís (en ~) [ʎw'is] nom típic de Baléàs, d'es Germànic: Ludwig. Sinnifica: guerré famós.

Lluíssa (na ~) [ʎw'isɵ] nom baléà, femení de Lluís. D'es Germànic: Ludwig. Sinnifica: guerré famós.

Maddalena (na ~) [mɵd:ɵ'lɵnɵ] nom baléà, gentilici de s'Hebrèu: Magdala. Heyà autós qu'eu vòlen fé derivà de s'Hebrèu: migda'el (torre de Déu). Però ningú dona cónta de com ha avolusionad es fonéma /i/ de migda, de cap a n'es fonéma /a/ de magdala. Per consiguient aquesta segona suposta derivasió no ês acettabble.

Margalida (na ~) [mɵɾgɵ'lidɵ] nom baléà, en mossàrabé baléà, d'es nom Hebréu: Margalita. Sinnifica: pèrla.

María (na ~) [mɵ'ɾiɵ] nom típic de Baléàs, de s'Hebrèu Miryam, a través d'es llatí: María. Sinnifica: s'elegida per Déu.

Mariayna (na ~) nom baléà, contracció d'es noms: María y Ayna.

Massià (en ~) (ant. Macià) [mɵsi'ɑ] nom baléà, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: masiah. Sinnifica: s'ungid.

Massiana (na ~) (ant. Maciana) [mɵsi'ɑnɵ] nom baléà, fórma femenina de Massià. Sinnifica: s'ungida.

Matéu (en ~) [mɵ'tew] nom baléà, d'es Llatí: Matthaeum. Aquest d'es Grèc: Matthaión. Y aquest de s'Hebrèu: Mattathyahu. Qu'es una variant de: Mattanyahu (Matanías). Sinnifica lo matéx que Matías: regalo de Déu.

Matgí (en/na ~) [mɵ'ʤi] nom baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí hispànic: Maginus. Sinnifica: bruxot.

Matías (en ~) [mɵ'tiɵs] nom típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Mattityahu. Sinnifica: regalo de Déu.

Mikèl (en ~) [mi'cɛl] nom baléà, de s'Hebrèu: Mika ha'el. Sinnifica: qui ês com Déu. Arribad a Baléàs a través d'es Grèc: Mikhael. [mikɑ'el] En Llatí: Michael [mikɑ'el] Emb Italià: Michele [mi'cele] En Mallorquí dêsd'es sigle XIV fins a n'es XX: Michel [mi'cɛl]. A partí de principis d'es siggle XX y debud a s'imposició de sa llengo catalana dins Baléàs a nivell istitussional se comensà a'scriure: Miquel. Qu'es d'origen occità. Documentad està còma: Michel a sa documentassió d'es Gran y General Consêy, a n'es documéns Notarials, com a un document d'herènsi fet a Algayda p'en Michel Pou a 1632 o a n'es mapa de Palma d'en Antonio Garau de 1644 hon a sa relassió d'iglesis "parrochials" está: I. St. Michel. Per consiguien es nom de Miquel no ês tradissional a Baléàs. Y com que si s'escríu: Michèl, sa pobblassió baléà eu pronuncía ['miʧel] per influènsi de sa fonètica castellana de sa lletra "ch", s'ha d'escriure, per consiguient emb sa séua fórma derivada d'es Grèc: Mikèl.

Mikèla (na ~) [mi'cɛlɵ] nom baléà, femení de Mikèl.

Monserrat (en ~) [monsɵ'rɑt] a Mallorca nom d'homo. En romàns baléà, d'es Llatí: montis serratu.

Pédro (en ~) ['pedɾo] nom típic de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: petro. Sinnifica: du com una pédra.

Pédrona (na ~) [pe'dɾonɵ] nom baléà, en romàns baléà, femení de Pédro.

Pelòni (na ~) [pɵ'lɒni] nom baléà, en romàns baléà, variant d'es Llatí: Apollo. Sinnifica: hermosura.

Pelònia (na ~) (a Menorca) [pɵ'lɒniɵ]

Pèp (en ~) [pɛp] nom baléà, reducció d'es nom hebrèu: Yosef. A través d'es Llatí: Ioseph.

Pèpa (na ~) ['pɛpɵ] nom baléà, femení de: Pèp.

Pére (en ~) ['peɾɵ] deformassió de: Péra, en Romàns baléà, d'es Llatí: pĕtra.

Pereta (na ~) [pɵ'ɾɵtɵ] hipocorístic femení de Pére.

Polòni (na ~) [po'lɒni] nom baléà, variant femenina en romàns baléà d'es nom Llatí: Apollo.

Rafèl (en ~) [rɵ'fɛl] nom baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Raha-El. Sinnifica: medicina de Déu.

Rafèla (na ~) [rɵ'fɛlɵ] nom baléà, femení de Rafèl.

Sebastià [sɵbɵstj'ɑ] nom baléà, d'es Grec a través d'es Llatí: Sebastiānus. Sinnifica: venerad.

Sebastiana [sɵbɵstj'ɑnɵ] femení de Sebastià.

Simó (en ~) [si'mo] nom baléà, de s'Hebrèu: Shimon. Sinnifica: Déu va entendre es méu sufriment.

Simona (na ~) [si'monɵ] nom típic de Baléàs, femení de Simó.

Siòn (en ~) [si'ɒn] nom baléà, de s'Hebrèu: Shiyon. Nom de sa montaña hon està edificada Jerusalèm. Es nom li ve d'una fortelesa jebusèa qu'hey havía y que va sê conquistada p'el rey Davíu. Que después hey edificà Jerusalèm.

Sussayna (na ~) [su'sɑjnɵ] nom baléà, en Romàns baléà, de s'àrabé: sūsanah.

Teresa (na ~) [tɵ'ɾɵzɵ] d'es Grèc: Theresios. Sinnifica: endivinadó.

Tià (en ~) [ti'ɑ] nom baléà, sinnifica: fabricant de tiàns. N'yà que díuen qu'ês una reducció d'es nom de Sebastià, però no ténen en cónta qu'aquesta dóna sempre: Sebas. Talment com Gabrièl dona: Gabi.

Tòfol (en ~) ['tɒfol] nom baléà, evolusió fonètica d'es Fenici: Tobal. Tribu d'Assia Menó qu'emb llengo Assiri ês: Tabal, aparêx anomenada dins sa Biblia y a n'ets escrits grècs de s'època d'en Jafet y d'en Mesec (Gènissis, 10,2) Éran fabricàns de cé. Per lo que, Tòfol sinnifica: ferré.

Tolo ['tolo] nom baléà, d'es Grèc: Tholos. Sinnifica: cabana redona. Per consiguient, sa traducció de Tolo sería: costruttó de cabanas redonas.

Toloméu [tolo'mew] nom baléà, d'es Grèc: Tholomeos Sinnifica: (sodat) poderós dins sa batalla.

Toméu (en ~) [toꞌmew] nom baléà, de s'Hebrèu: Talmay. A través d'es Grèg: Tomeos. Sinnifica: punxent, irónico).

Toméua/Toméva (na ~) [to'mewɵ / to'mevɵ] femení de Toméu

Tòni [ꞌtɒni] (en ~) nom baléà, d'es Grec τώνιος (Tónios). Sinnifica: ês que destaca.

Tònia ['tɒniɵ] nom baléà, contracció de: Antònia.

Toniayna (na ~) [toniꞌɑjnɵ] nom baléà, nom compost de Tònia y Ayna.

Tonina (na ~) [toꞌninɵ] nom blaéà, femení de Tòni.

Xêsc (en ~) [ʃɵsk] nom pròpi baléà, contracció d'es nom italià: Francesco.

Xêsca (na ~) ['ʃɵskɵ] nom pròpi baléà, contracció d'es nom italià: Francesca.

Xim (en ~) [ʃim] nom pròpi baléà, en Romàns baléà, reducció d'es nom Llatí: Ioachim. Y aquest de s'Hebrèu: Yehoyakim. Nom de son pare de la Vèrge María. Sinnifica: Déu costruirà.

Xima (es/un ~) ['ʃimɵ] nom pròpi baléà, femení de Xim.

Xisca (na ~) ['ʃiskɵ] contracció d'es nom castellà: Francisca.

Xisco (en ~) ['ʃisko] contracció d'es nom castellà: Francisco.

LLINATJES PRÒPIS Y TÍPICS D'ES BALÉÀS

401 LLINATJES PRÒPIS Y TÍPICS D’ES BALÉÀS

         Es datos per sa prosedensi son estads trèts de s'investigassió pròpi p'En Mikèl Garàu dins es Germànic y s'Hebrèu emb s'ajuda de N'Inês Cannes, d'es diccionari Yashaf d'Hebrèu, diccionari Euskara-Castellano, diccionari Deustsh - Spanisch, Tratado de Heráldica d'En Julio Olmedo Álvarez y Joaquín Díaz Vallés, d'es diccionari d'En Mossên Alcové, d'es Diccionari Etimològic d'En Juan Corominas y Vigneau, d'es Nobiliario Mallorquín d'En Joaquín María Bover, diccionari Vox Latino-español y d'es datos de s'Instituto Nacional de Estadística.

(Seguind se fonètica de sa majoría d'es pobble baléà y sa normativa de sa Gramàtica d'es Baléà, s’han eleminadas totas sas “r” finals romànicas que no se pronunsían. Se mantén sa “h” muda per motíus etimològics.)

Abrí, Adell, Adrové, Aguiló, Albertí, Albóns, Alcina, Alemañy, Aleñà, Alomà, Alórda, Alòu, Alòy, Alzamora, Alzina, Amé, Amel·lé, Arnàu, Antich, Arabí, Arbona, Arróm, Artigas, Artigues, Bagur, Baléà, Bal·le, Balanzat, Ballesté, Barbé, Barceló, Barseló, Barriona, Bartolo, Bartoméu, Batle, Bauzà, Bennassa, Bartoloméu, Bellinfant, Bonêt, Bonnín, Bennasse, Bennaza, Bergas, Bestard, Bibilòni, Bisquèrra, Bònapart, Bonêd, Bordóy, Bosch, Bové, Boyéras, Bril, Bróndo, Buchéns, Bujosa, Burguéra, Busquêts, Cabanéllas, Cabot, Càffaro, Caldentêy, Campané, Campíns, Campomà, Cànavas, Cànaves, Cantallops, Cantaréllas, Cañéllas, Capellí, Capllónch, Capó, Carboné, Carbonell, Cardell, Casséllas, Catañy, Caymari, Caymarís, Cèlia, Celià, Cerdà, Cerdó, Cétre, Cifra, Cifre, Ciré, Cirerol, Clà, Cladéra, Cloquell, Cloquells, Coll, Colóm, Colombàs, Comas, Compañy, Contestí, Corró, Cortês, Cotoné, Còvas, Crespí, Cruéllas, Daméto, Dardé, Davíu, Deyà, Descallà, Dóls, Domenge, Escalas, Escandell, Escanéllas, Escañéllas, Espasas, Estadas, Estadé, Estarás, Estaréllas, Estelrich, Estéva, Estradas, Estrañy, Falconé, Fanals, Fané, Far, Febré, Felani, Felany, Femenía, Femenías, Ferrà, Ferragut, Ferré, Ferriol, Fiol, Flaqué, Fléxa, Fléxas, Florit, Fluxà, Fogué, Fonollà, Fonollàs, Fons, Fontirrotj, fornari, Fornaris, Fornells, Fornés, Forteza, Fortuñy, Frau, Frontéra, Fullana, Fusté, Galmés, Gamundí, Garàu, Garcías, Garí, Gastalver, Gayà, Gelabèrt, Genestà, Genovart, Ginard, Girart, Giscafré, Gomila, Goñalóns, Gordiòla, Gornals, Gornés, Gorrías, Gurrías, Gost, Gralla, Grauches, Grimalt, Gual, Guasch, Guasp, Guiscafré, Homà, Homs, Horrach, Jané, Jaume, Jeròni, Jordà, Juanéda, Julià, Llabrés, Lladó, Lladonêt, Llambías, Llanéras, Llinàs, Llitéras, Llodrà, Llofríu, Llompart, Llull, Mandilègo, Manéra, Marquês, Marròig, Marrotx, Martí, Mascaró, Massanêt, Massot, Matamalas, Matas, Matutes, Maura, Mayàns, Maymó, Mayol, Mayrata, Melià, Mèlis, Mengual, Menorca, Mercadal, Mercant, Mesquida, Mèstre, Mir, Miró, Moixí, Moll, Monjo, Monserrat, Montcerdà, Móntis, Moradó, Moragues, Moranta, Morell, Morêy, Morlà, Morro, Moyà, Mudòy, Mulêt, Munà, Muntané, Mut, Nadal, Nigorra, Noguéra, Obradó, Oleza, Olivas, Olivé, Olives, Ollés, Ordina, Ordinas, Orell, Orfila, Orrach, Pallicé, Palmé, Palòu, Panisa, Paniza, Parêts, Parnell, Parpal, Pasaríus, Pericàs, Picornell, Piéras, Pira, Pizà, Planissi, Plovíns, Pol, Pomà, Poncell, Ponsell, Porcel, Porqué, Prohèns, Provensal, Puerto, Puigròs, Puigservé, Pujol, Quadrado, Ques, Quetglas, Rado, Rafal, Ramis, Ramonell, Rebassa, Rèus, Reynés, Ribot, Riéra, Rigo, Riudavêts, Riutord, Riutort, Rosselló, Rotgé, Rubí, Rullàn, Sagréra, Sagréras, Saletas, Salóm, Salord, Salort, Salvà, Sauvà, Sampol, Sans, Sansó, Santandréu, Santaner, Sart, Sastre, Sbèrt, Seguí, Servéra, Sétre, Sifra, Sifre, Simonêt, Sintes, Siòn, Siquié, Siré, Sitjà, Soberats, Solivéllas, Sorell, Squélla, Suau, Sureda, Taberné, Taronjí, Taulé, Tèm, Terrasa, Terrassa, Thomàs, Timoné, Torrendell, Torrelló, Torréns, Tortell, Tortélla, Tous, Tramullas, Triay, Trobat, Truyol, Truyols, Tudurí, Tugores, Tur, Tutzó, Valcanéras, Valéns, Vallcanéras, Valldepadrinas, Valldepéra, Vallespí, Vallòri, Vaqué, Ventayol, Veñy, Veñys, Verd, Verdéra, Vergé, Vicèns, Villalónga, Xalambrí, Xamèna, Ximèlis, Ximènis, Xucglà, Xuclà, Xumêt, Zaforteza, Zanoguéra.

Abrí (n' ~) [ɵ'bɾi] llinatje baléà, d'es Germànic: Eburin. Qu'ês es diminutíu d'es també Germànic: Ebur. Que sinnifica: señó. Per consiguient Abrí sinnifica: señorêt.

Abrinas (ant. Abrines) (n' ~) [ɵꞌbɾinɵs] femení plural d'es llinatje Abrí. Sinnifica: señoretas.

Adell (n' ~) [ɵꞌdeʎ] llinatje emb mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Abdel. Sinnifica: persona justa.

Adrové (ant. Adrover) (n' ~) [ɵdɾoꞌve] llinatje baléà, d'es Germànic: Adroar. A través d'es Llatí: Adrovarius. Sinnifica: Patriarca.

Aguiló (n' ~) [ɵɣiꞌlo] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Aquilone.

Albertí (n'~) [ɵlbɵɾꞌti] llinatje baléà, diminutíu d'es Germànic: Allberht. A través d'es Llatí: Albertinus. Sinnifica: de ca's Nobble.

Albóns (n'~) [ɵlꞌbons] llinatje baléà,en Romàns baléà, d'es Llatí: Alburnus. Sinnifica: blancura.

Alcina (n' ~) [ɵlꞌsinɵ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: elicina.

Alemañy (n' ~) [ɵlɵꞌmɑɲʝ] llinatje típic de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: alemannus.

Aleñà (ant. Aleñar) (n' ~) [ɵlɵꞌɲɑ] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Alhanna.

Alomà (ant. Alomar) (n' ~) [ɵloꞌmɑ] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-Omar. Sinnifica: de llarga vida.

Alórda (n' ~) [ɵꞌloɾdɵ] llinatje baléà, de s'Íbervasc: Alorbidea. Sinnifica: es camí d'es camp.

Alòu (n' ~) [ɵꞌlɒw] llinatje baléà, d'es Frank: Alod.

Alòy/Elòy (n' ~) [ɵꞌlɒj / ɵꞌlɒj] noms y llinatjes baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Elohim.

Alzamora (n' ~) [ɵlsɵꞌmoɾɵ] llinatje típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-samura. Sinnifica: s'uyestral.

Alzina (n' ~) [ɵlꞌzinɵ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: ilicīna.

Amé (ant. Amer) (n' ~) [ɵꞌme] llinatje baléà, variant en Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Amir. Sinnifica: príncep.

Amel·lé (ant. Ameller) (n' ~) [ɵmɵlꞌle] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: amyndula > amenla > mel·la.

Amengual (n' ~) [ɵmɵnguꞌɑl] llinatje baléà, nom compost de sas paraulas germànicas: Ermin (gran) y Gual (governant). Per consiguient, Amengual sinnifica: gran governant.)

Arnàu (n' ~) [ɵɾꞌnɑw] llinatje assentad a Baléàs a través d'es nom Aragonês: Arnau. Deformassió d'es nom compost germànic: Arnwald. A través d'es Fransês: Arnauld. Emb Germànic sinnifica: Arn = águila; y wald = fort o poderós. Per lo que, Arnàu sinnifica: poderós o fort com un'àguila.)

Antich (n' ~) [ɵnꞌtic] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Anticu.

Arabí (n' ~) [ɵɾɵꞌbi] llinatje típic de Baléàs, de s'Àrabé: Arabí. Sinnifica: natíu d'Arabia.

Arbona (n' ~) [ɵɾ'bonɵ] llinatje baléà, d'es Germànic: Arbuna. DCVB y aquest d'es també Germànic: Arbi. Que sinnifica: herêu.

Arqués (n' ~) [ɵɾꞌces] llinatje originari de Ribagorsa - Aragó. Sinnifica: es qui ês de sa famili d'ets Arcas.

Arróm (n' ~) [ɵꞌrom] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Ar-romi. Sinnifica: es romà o es que xèrran llatí.

Artigas (n' ~) [ɵɾꞌtiɣɵs] llinatje típic de Baléàs, plural d'es nom Galo: Artica. Sinnifica: tèrra nòva.

Artigues (n' ~) [ɵɾꞌtiɣɵs] llinatje baléà, plural d'es nom Galo: Artica. Sinnifica: tèrra nòva.

Avellà (n' ~) [ɵvɵꞌʎɑ] llinatje baléà, nom de sa ciutad de Campania: Avella.

Ayna (n' ~) ['ɑjnɵ] nom baléà, de s'Íbervasc: Ainoa. Sinnifica: vèrge. De resultas d'es desconexament general d'es Vasc, sa pobblació baléà va (de fa mols de siggles) assimilà aquest nom emb so de s'Hebrèu: Hannah. Emb Español: Ana. Però assò ês un èrro de falta d'investigassió, ja que no se pod donà un'esplicassió filològicament creíbble de sa suposta evolusió d'es nom Hannah > Anna > Ana, de cap a Ayna. O Aina.

Bagur (en/na ~) [bɵꞌgu] llinatje baléà, d'es Celta: Becuro. A través d'es Llatí: Begurio.

Bal·le (ant. Balle) (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Baiulus. Sinnifica: bastax. Nom qu'en llatí romansad rebé es sinnificad de: encarregad, dirigent, responsabble.

Balanzat (en/na ~) [bɵlɵn'sɑt] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Balancia. Sinnifica: en forma d'aglà.

Baléà (ant. Baleá) (en/na ~) llinatje baléà (en procés de desaparexe) en es siggle XX existía don Ramón Martínez Baleá, y tots sabêm qu'es segón llinatje no se trasmatêx de pares a fiys. D'es Llatí: balearis. Y aquest d'es Fenici: Bal'e Yaroh.

Ballesté (ant. Ballester) (en/na ~) [bɵʎɵsꞌte] llinatje típic de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: ballistarius.

Baltasà (en ~) [bɵltɵꞌzɑ] nom típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Benshazzar > Balthasar Sinnifica: fiy d'es dematí.

Barbé (ant. Barber) (en/na ~) [bɵɾꞌbe] llinatje baléà, d'es llatí ibèric: barbarae.

Barceló (en/na ~) [bɵɾsɵꞌlo] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: barcinorum. Sinnifica: de sa famili cartaginesa Barca.

Batle (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es llatí medieval: bajŭlu. Sinnifica: reponsable d'algo.

Bauzà (en/na ~) [bɵwꞌsɑ] llinatje baléà, d'es Castellà: bausán. Sinnifica: benêyt/a. DCVB

Bellintant (ant. Bellinfante) (en/na ~) [beʎin'fɑnt] llinatje baléà, en Romàns baléà, híbrid de baléà: bell + de castellà: infante. Sinnifica: infant guapo.

Bennassa (ant. Bennassar) (en/na ~) [bɵnꞌnɑsɵ] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: ibn (fiy), y de: nassar (beneíd). Per lo que sinnifica: fiy d'es beneíd.

Bennasse (ant. Bennasser) (en/na ~) [bɵnꞌnɑsɵ] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: ibn (fiy), y de: nasser (defensó). Per lo que sinnifica: fiy d'es defensó.

Bennaza (ant. Bennazar) (en/na ~) [bɵn'nɑsɵ] llinatje baléà, variant d'es llinatje: Bennassa.

Bergas (en/na ~) [ꞌbeɾgɵs] llinatje baléà, d'es Ligur: bergas. Sinnifica: alturas.

Bestard (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: bastardus. Sinnifica: bord.

Bibilòni (en/na ~) [bibiꞌlɒni] llinatje baléà, en Mossàrable baléà, de s'Acadio: Bab-ilani. Es séu posibble sinnificad seguind s'evolusió d'altres noms d'origen semític, sería: es qui ês de Babilònia. En Llatí: babylonicus.

Binimèlis (en/na ~) [biniꞌmɛlis] llinatje de Baléàs, en Mossàrabé baléà, nom compost de sas paraulas àrabés: benĭ y Mālik. Sinnifica: sa casa del Réy o de sa famili reyal.)

Bisquèrra (en/na ~) [bisꞌcɛrɵ] llinatje baléà, contracció de sa frasse de s'Íbervasc: bi ezquerra. Sinnifica: duas esquèrras.)

Bònapart (en/na ~) [bɒnɵꞌpɑɾt] llinatje baléà estinguid a 1554 emb sa mort de don Bautista Bònapart sênse descendènsi masculina. Una branca d'aquest llinatje a 1409 s'estabblí a Córsega. Essênd don Hugo Bònapart emb sa séua famili es primés d'aquest llinatje dins aquéxa isla; y d'aquesta branca vé sa famili de s'Empéradó de Fransa En Napoleón Bonaparte. Dato aquest confirmad per carta d'es jesuíta resident a Ajaccio, don Eusebio Cassán y fétxàda día 23 de Matx de 1752, dirigida a n'es Croniste d'es Réyne de Mallorca don Geròni Alemañy, hon confirma tals fets. (Nobiliari de Mallorca - J. Mª Bover)

Bonêd (en/na ~) [boꞌnɵd] llinatje baléà, d'es Fransês: Bonnet. Pobblassió y Comuna de sa regió de Lorraine - Fransa.

Bonêt (en/na ~) [boꞌnɵt] llinatje baléà, d'es Fransês: Bonnet. Pobblassió y Comuna de sa regió de Lorraine - Fransa.

Bonnín (en/na ~) [bɒnꞌnin] llinatje baléà, formad per s'unió de sas paraulas d'es Baléà: bon + nin.

Bordóy (en/na ~) [boɾꞌdoj] llinatje baléà, gentilici d'es pobble de Bardoyl en es condat de Conflent - reyne de Mallorca.

Bosch (es/un ~) [bɒsk] llinatje típic de Baléàs, d'es Germànic: bosk.

Bové (ant. Bover) (en/na ~) [boꞌve] llinatje baléà, d'es Llatí: bove. Sinnifica: qui té o cuyda d'es bòus.

Boyéras (en/na ~) [boʝꞌeɾɑs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: bovale. Sinnifica: llogs de bòus.

Bril (en/na ~) [bɾil] llinatje baléà, en romàns baléà, contracció d'es Llatí: aprile.

Bróndo (en/na ~) [ꞌbɾondo] llinatje baléà, possibblement d'es llinatje y topònim venessià - Italia: Brondolo. Ja a n'es siggle XIII estàn documentads a Mallorca varis Bróndos.

Buadas (en/na ~) [bwꞌɑdɵs] llinatje baléà, plural de buada, nom prérromà. Sinnifica: bòveda de fórn. DCVB

Buades (en/na ~) [bwꞌɑdɵs] llinatje baléà, escrit emb ortografía llemosina que fa es plurals femenins emb -es.

Buchéns (en/na ~) [buꞌʧens] llinatje baléà, de s'Alemàn: buchen. Sinnifica: fatx.

Bujosa (en/na ~) [buꞌʒozɵ] llinatje baléà, possibblement prosedêsqui de sa paraula albanesa: bujar. Que sinnifica: generós.

Burguéra (en/na ~) [buɾꞌɣeɾɵ] llinatje baléà, d'es Germànic: burg. Sinnifica: fortalesa/castell. Sa desinènsi -era, mos indica pertenènsi a n'es "burg". Per consiguient, es sinnificad d'es llinatje Burguéra eu porêm definí còma: resident o defensó d'un castell o fortaleza. Essênd es séu sinònim: castellà.

Busquêts (en/na ~) llinatje típic baléà, derivad de busca. Sinnifica: petits.

Cabanéllas (en/na ~) [kɵbɵꞌneʎɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, segóns es DCVB ês es nom de sa festividat jodía d'es Tabernàculs. Sinnificand emb Llatí: cabanas o cabañas. Essênd axí es sinnificad de Cabanéllas: cabañetas.

Cabot (en/na ~) [kɵꞌbɒt] llinatje baléà, d'es Proto indoeuropèu: káput. Sinnifica: cap. Variant fonètica de: capot = cap gros.

Càffaro (en/na ~)['cɑffɵɾo] llinatje pròpi mallorquí, d'origen italià, assentad a Mallorca a 1234 (DCVB). Procedêx d'es Longobardo: Wafari. Y aquex surt de s'unió d'es noms germànics: Wald y Favila > Walfavi > Wafari > Guafari > Guaffaro > Caffaro. Sinnifica: governant cult.

Calafat (en/na ~) [kɵlɵꞌfɑt] llinatje baléà, d'es Grèc: kalaphatein. Sinnifica: calafatadó.

Caldentêy (en/na ~) [kɵldɵnꞌtɵj] llinatje baléà, possibblement de s'evolusió de sa paraula germánica: Waldand = Galdent (DCVB) que sinnifica: llog boscós. Per lo que caldentêy ês un derivad de Galdent emb sa palatisassió de sa g de cap a sa c y emb sufitse -êy (pronom); que porêm traduí còma: es qui ês de Galdent.

Campané (ant. Campaner) (en/na ~) [kɵmpɵꞌne] llinatje baléà, en Romàns baléà, derivad d'es Llatí: campāna. Sinnifica: fabricant de campanas.

Campíns (en/na ~) [kɵmꞌpins] llinatje baléà, en Romàns baléà compost de sas paraulas llatinas: camp y pinus. Que sinnifica: planissi de pins.

Campomà (ant. Campomar) (en/na ~) [kɵmpoꞌmɑ] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, híbrid format per sa paraula llatina: camp. Y es nom àrabé: Omar. Per lo qu'es séu sinnificad ês: sa planissi d'en Omà.

Cànavas (en/na ~) [ꞌcɑnɵvɵs] llinatje baléà, contracció de sa frasse baléà: cañas veras (bambús).

Cànaves (en/na ~) [ꞌcɑnɵvɵs] llinatje baléà, escrit emb ortografía llemosina, contracció de sa frasse baléà: cañas veras (bambús).

Cantallops (en/na ~) [kɵntɵꞌʎɒps] llinatje baléà, en Romàns blaéà, d'es Llatí: cantalupus. Sinnifica: es lladrà d'es llops.

Cantaréllas (en/na ~) [kɵntɵꞌɾeʎɵs] llinatje baléà, en Romàns baléà, derivad d'es Llatí: cantilĕna. Sinnifica: cansonetas curtas o estròfas que se repetexen.

Cañéllas (en/na ~) [kɵꞌɲeʎɵs] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: cannĕllas. Sinnifica: cañetas.

Capellí (en/na ~) [kɵpɵꞌʎi] llinatje típic de Baléàs, en romàns baléà, diminutíu d'es llatí corrent: cappĕllu = capell)

Capllónch (en/na ~) [cɑpꞌʎonk] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: caput longus. Sinnifica: cap llergarud.

Capó (en/na ~) [kɵꞌpo] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Capua. Capó ês gentilici masculí y femení de Capua.

Carboné (en/na ~) [kɵɾboꞌne] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: carbonarius.

Carbonell (en/na ~) [kɵɾbo'neʎ] llinatje baléà, originari d'Alicant. Sa desinènsi -ell mos indica pertenènsi a n'es nom de carboné. Per consiguient Carbonell sinnifica: qui ês de sa famili d'es carboné.

Cardell (en/na ~) [kɵɾꞌdeʎ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Cardellus. Sinnifica: cordial.

Casséllas (en/na ~) [kɵꞌseʎɵs] llinatje baléà, d'es Llatí: casellas. Sinnifica: casetas.

Catañy (en/na ~) [kɵꞌtɑɲʝ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Cattanius. Sinnifica: qui ês de Catania.

Caymari (en/na ~) [kɵjꞌmɑɾi] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, híbrid formad per sa contracció d'es nom hebrèu: Kayym + es nom Llatí: María. Antigament tenía es nom de: Kaymaritx. Que li porêm donà es sinnificad de: es que són d'en Kayym y na María. O, es descendéns d'en Kayym y na María.

Caymarís (en/na ~) [kɵjmɵꞌɾis] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, deformassió fonètica de: Kaymaritx.

Cèlia/Celià (na ~) ['sɛliɵ] llinatje baléà, derivad femení d'es Llatí: Caelius. Sinnifica: celestial.

Cerdà (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: ceretanu. Sinnifica: gentilici femení de Cerdaña - Condat d'es réyne de Mallorca.

Cerdó (en/na ~) llinatje baléà, gentilici maculí de Cerdaña.

Cétre (en/na ~) ['setɾɵ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Citrus. Sinnifica: cítric.

Cifra/Sifra (en/na ~) ['sifɾɵ / 'sifɾɵ] llinatje baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: ṣifr. Sinnifica: séro.

Cifre/Sifre (en/na ~) [ꞌsifɾɵ/'sifɾɵ] llinatje baléà, d'es Germànic: Sigfrid. Sinnifica: vittoriós.

Ciré (ant. Cirer) (en/na ~) [siꞌɾe] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: ceresĕum. Sinnifica: cireré.

Cirerol (en/na ~) [siɾɵꞌɾɒl] llinatje baléà, nom derivad de: ciré. Sinnifica: siré petit.

Cla (ant. Clar) (en/na ~) [klɑ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: clarus. Y aquest d'es Grèc: klaros.

Cladéra (en/na ~) [klɵꞌdeɾɵ] llinatje baléà, en Romàns baléà, derivad d'es Llatí: clarus. Sinnifica: llumanéra.

Cloquell (en/na ~) [kloꞌceʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Provensal: cloca = campana. Sinnifica: campané.

Cloquells (en/na ~) [kloꞌceʎs] llinatje baléà, plural de: Cloquell.

Coll (en/na ~) [kɒʎ] llinatje baléà, d’es Llatí: cŏllu.

Colóm (en/na ~) [koꞌlom] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: columbus. Sinnifica: colóm.

Colomà (ant. Colomar) (en/na ~) [koloꞌmɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: colŭmbāre. Sinnifica: colomas.

Colombàs (en/na ~) [kolomꞌbɑs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: columbarium. Sinnifica: colomés.

Comas (en/na ~) [ꞌkomɵs] llinatje baléà, d'es Galo: cumba. A través d'es Provensal: comba. Sinnifica: vall petit.

Compañy (en/na ~) [komꞌpɑɲʝ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí corrent: compannio. DCVB.

Contestí (en/na ~) [kontɵsꞌti] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Constantinu. Sinnifica: perseverant.

Corró (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: currĕre. Sinnifica: persona que sempre corr.

Cortês (en/na ~) [koɾ'tɵs] llinatje típic de Baléàs, relassionad emb sos jodíos convèrsos de s'Edat Mitja. Sinnifica: membre de la Cort o persona atent. Vé d'es Llatí: cohortis. Que sinnifica: sèquit, cort.

Cotoné (ant. Cotoner) (en/na ~) [kotoꞌne] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: kuttun. Sinnifica: cotó.

Còvas (en/na ~) [ꞌkɒvɵs] llinatje baléà, d'es Llatí: cŏvas.

Crespí (en/na ~) [kɾɵsꞌpi] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Crispinus. Sinnifica: cabêys risads.

Cristòfol (en ~) [kɾisꞌtɒfol] nom baléà, d'es Grec: kristophorós. Sinnifica: qui dú a n'es qui està consagrad.

Cruéllas (en/na ~) [kɾuꞌeʎɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, plural d'es Llatí: cruceolum. Sinnifica: mènsulas.

Daméto (en/na ~) [dɵꞌmeto] llinatje baléà, nom adjettíu procedent d'Italia y que surt d'es Llatí: damnatus. Sinnifica: condennad. De fet, es primé Daméto documentad ês En Nicolino Dameto a 1356 (Nobiliario Mallorquín - 1850).

Dardé (ant. Darder) (en/na ~) llinatje típic de Baléàs, d'es Frank: darodh. Sinnifica: fabricant de dardos.

Davíu (en/na ~) [dɵ'viw] llinatje baléà, de s'Hebrèu: דָּוִד . Sinnifica: s'estimad de Déu.

Deyà (en/na ~) [dɵʝꞌɑ] llinatje baléà, de s'Hebrèu: Dayan. Contracció de sa paraula també hebrèa: Dayana. Sinnifica: Jutje d'es Temple (Jutje eclesiàstic).

Dezcallà (ant. Dezcallar) (en/na ~) [dɵskɵꞌʎɑ] llinatje baléà. Nom compost de sa preposició baléa: d'es + sa contracció de sa paraula occitana, castllar. Paraula que procedêx d'es Llatí: castellare. Sinnifica: llog defensad per castells. Per consiguient es sinnificad d'es llinatje Dezcallà ês: qui ês d'es llog defensad per castells.

Dóls (en/na ~) [dols] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: dŭlce.

Domenge (en/na ~) [do'mɵnʒɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: domĭnicu. Sinnifica: domini señorial.

Elòy (n' ~) [ɵ'lɒj] nom típic de Mallorca, de s'Hebrèu: Elohim. Sinnifica: varis déus.

Enseñat (n' ~) [ɵnsɵ'ɲɑt] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: insignare.

Escalas (n' ~) [ɵs'cɑlɵs] llinatje baléà, d'es LLatí: Scala.

Escandell (n' ~) [ɵscɵn'deʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: scamnellu. Variant de: scamnum. Sinnifica: banquêt.

Escanéllas (n' ~) [ɵscɵ'neʎɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: scamnellas. Sinnifica: banquetas.

Escañéllas (n' ~) [ɵscɵ'ɲeʎɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: cannella. Sinnifica: cañetas.

Espasas (n' ~) llinatje baléà, d'es Llatí: spathas.

Estadas (ant. Estades) (n' ~) [ɵs'tɑdɵs] llinatje baléà, d'es Grèc: stazmód. Sinnifica: paíssas.

Estadé (n' ~) [ɵstɵ'de] llinatje baléà. Derivad d'es Grèc: stazmód. Sinnifica: llog per descansà.

Estaràs (n' ~) [ɵstɵ'ɾɑs] llinatje baléà. Prérromànic. Sênse sinnificad conegud. DCVB

Estarélla (n' ~) [ɵstɵ'ɾeʎɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: statera. Sinnifica: balansa.

Estaréllas (n' ~) [ɵstɵ'ɾeʎɵs] llinatje baléà, plural d'Estarélla.

Estelrich (n' ~) [ɵstɵl'rik] llinatje baléà, d'es Germànic: Österreich. Sinnifica: austriac.

Estéva (n' ~) nom y llinatje baléà, en romàns baléà, a través d'es Llatí: Stiva. Y aquest d'es Grèc: Stephanós. Sinnifica: es vittoriós. Pobblassió d'el Rosselló.

Estradas (n' ~) (ant. Estrades) [ɵs'tɾɑdɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: strata. Sinnifica: carretera.

Estrañy (n' ~) [ɵs'tɾɑɲʝ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: extraneu. Sinnifica: forà.

Falconé (ant. Falconer) (en/na ~) llinatje baléà. D'es Llatí: falcone. Sinnifica: criadó o entrenadó de falcóns.

Fanals (en/na ~) [fɵ'nɑls] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: fanar. Sinnifica: faros, farols.

Fané (ant. Faner) (en/na ~) [fɵ'ne] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: facienda. Sinnifica: lo que s'ha de fé.

Far (en/na ~) [fɑɾ] llinatje baléà. De Àrabé: far. Sinnifica: ratolí.

Felani (en/na ~) [fɵ'lɑni] llinatje baléà, d'es Celta: felan. Sinnifica: llob.

Felany (en/na ~) [fɵ'lɑnj] llinatje baléà, variant de sa paraula d'es celta: felan. Sinnifica: llob.

Femenía (en/na ~) [fɵmɵ'niɵ] llinatje típic de Baléàs, D'es Fransês: Femenie. Sinnifica: llog de dònas.

Femenías (en/na ~) [fɵmɵ'niɵs] llinatje baléà. Plural de Femenía. Sinnifica: llogs de dònas.

Ferrà (en/na ~) [fɵ'rɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: ferraria. Sinnifica: ferréra. A un document de 1303 aparêx es nom de "feraria" com es nom de sa dòna d'es ferré. DCVB.

Ferragut (en/na ~) [fɵrɵ'gut] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: ferru acutu. Sinnifica: fèrro agut = punxó.

Ferré (ant. Ferrer) (en/na ~) [fɵꞌre] llintje d'origen escossês y mólt escampad per Mallorca y Valènsi. (Ausia Ferrer, Milord d'Escòssia, va sê qui s'assentà a Valènsi a 1248 fétxa de sa séua conquista p'En Jaume I. Y d'aquesta famili surten tots es Ferrés d'España).

Ferriol (en/na ~) [fɵri'ɒl] llinatje baléà procedent de sa localidat de Saint Ferriol a Fransa. D'es Llatí: Ferreolus.

Ferrutjà (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: ferratae. Sinnifica: ferradó.

Ferrutxé (en/na ~) llinatje baléà. Gentilici masculí de Ferrutx.

Fiol (en/na ~) [fi'ɒl] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: filiolu. Sinnifica: fiyêt.

Flaqué (ant. Falquer) (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: flaccare. Sinnifica: ablaní.

Fléxa (en/na ~) ['fleʃɵ] llinatje baléà, d'es Germànic: vlieke. A través d'es Franc: flèche. Sinnifica: flétxa.

Fléxas (en/na ~) ['fleʃɵs] llinatje baléà, plural de Fléxa.

Florit (en/na ~) [flo'ɾit] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: floreo. Sinnifica: florid.

Fluxà (en/na ~) [flu'ʃɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: flŭxu. Sinnifica: ratj. Per consiguient Fluxà sinnifica: llog de ratjos.

Fogué (ant. Foguer) (en/na ~) [fo'ɣe] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: focus. Fogué sinnifica: es qui s'encuyda d'es fog.

Fonollà (ant. Fonollar) (en/na ~) [fono'ʎɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: fenuculu. Sinnifica: llog de fonóy.

Fonollàs (en/na ~) llinatje baléà, plural de Fonollà.

Fons (en/na ~) [fɒns] llinatje baléà, d'es Llatí: fons/fontis.

Fontirrotj (ant. Fontirroig) (en/na ~) [fonti'rɒʤ] llinatje baléà, unió de sas paraulas que fórman sa frasse: font y rotj.

Fornari (en/na ~) [foɾ'nɑɾi] llinatje baléà, de s'Italià: fornari. Sinnifica: forné.

Fornaris (en/na ~) [foɾ'nɑɾis] llinatje baléà, plural de Fornari.

Fornés (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, plural de forné, d'es Llatí: furnarius. Sinnifica: fornés.

Forteza (en/na ~) [foɾ'tɵzɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: fortitia. Sinnifica: fortaleza.

Fortuñy (en/na ~) [foɾ'tuɲj] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: fortunius. Y aquest de s'Àrabé español: Fortún. Llinatje procedent d'es Señó de Tudéla - Navarra a n'el 816: Banu Kasi Musa ibn Fortún. Sinnifica: tení bòna sort.

Frau (en/na ~) ['fɾɑw] llinatje baléà, d'es Germànic: Frawi. Sinnifica: señora.

Frontéra (en/na ~) [fɾon'teɾɵ] llinatje baléà, d'es Llatí: frontalia. Sinnifica: cabessada.

Fullana (en/na ~) [fu'ʎɑnɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: fullianus, y aquest de: follis. Sinnifica: fabricant de manxas de fornal.

Fusté (ant. Fuster) (en/na ~) [fus'te] llinatje típic de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: fustariu. Sinnifica: qui fa feyna emb fusta.

Gallard (en/na ~) [gɵ'ʎɑɾd] llinatje baléà, originari d'es Fransês: Gaillard. Sinnifica: curro.

Galmés (en/na ~) [gɵlꞌmes] llinatje baléà, contracció de sas paraulas de s'Hebrèu: גל משת > gal mesh. Sinnifica: turó o putx d'es colaboradós.

Gamundí (en/na ~) [gɵmun'di] llinatje baléà, d'es Germànic: Warchmund. Sinnifica: vigía.

Garàu (en/na ~) llinatje baléà, de s'Íbervasc: garau. Sinnifica: persona gran y grà de gramínias.

Garcías (en/na ~) [gɵɾ'siɵs] llinatje baléà, plural d'es llinatje navarro García, compost de duas paraulas Íbervascas: hartzihar > hartz + ihar. Que sinnifican: ónso magre. Per consiguient, Garcías sinnifica: ónsos magres.

Garí (en/na ~) [gɵ'ɾi] llinatje baléà, de s'Íbervasc: gari. Sinnifica: blat.

Gaspà (en/na ~) [gɵs'pɑ] nom típic de Baléàs, d'es Pèrsa: Gaspar. Sinnifica: señó de s'oló / perfumista.

Gayà (en/na ~) [gɵʝ'ɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Gaianus. Y aquest de: Caius. Sinnifica: alégre.

Gelabèrt (en/na ~) [ʒɵlɵ'bɛɾt] llinatje baléà, d'es Germànic: gisalberht. Sinnifica: bon tiradó de flétxas.

Genestà (en/na ~) (ant. Genestar) [ʒɵnɵs'tɑ] llinatje baléà, d'es Llatí: genĕsta. Sinnifica: llog de genéstas.

Genovard (en/na ~) [ʒɵno'vɑɾd] llinatje baléà, derivad de Génova; sinnifica: genovês.

Genovart (en/na ~) [ʒɵno'vɑɾt] llinatje baléà, variant de Genovard.

Ginard (en/na ~) [ʒi'nɑɾd] llinatje baléà, d'es Germànic: Eginard. Sinnifica: llansa forta.

Ginart (en/na ~) [ʒi'nɑɾt] llinatje baléà, variant de Ginard.

Ginestra (en/na ~) llinatje típic de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: genĕsta. Sinnifica: hiniesta. Llinatje originari de Huesca.

Girard (en/na ~) [ʒi'ɾɑɾd] llinatje baléà, d'es Germànic: Gairhard. Sinnifica: gordià valent.

Girart (en/na ~) [ʒi'ɾɑɾt] llinatje baléà, variant de: Girard.

Giscafré (en/na ~) [ʒiskɵ'fɾe] llinatje baléà, d'es Germànic: Gisclafred. Sinnifica: flétxa de pau.

Gomila (en/na ~) [go'milɵ] llinatje baléà, nom híbrid compost de sa paraula germànica: Guma + es sufitse llatí -ila. > Gumila. Sinnifica: que pertanêx a s'hòmo.

Goñalóns (en/na ~) [goɲɵ'lons] llinatje baléà, d'es Germànic: Wanilone. Sinnifica: espérànsas.

Gordiòla (en/na ~) [goɾdi'ɒlɵ] llinatje baléà, variant de: gordià. Sinnifica: vigía, vigilant.

Gòri (en/na ~) ['gɒɾi] nom baléà, sa procedènsi més estesa ês, qu'ês un hipocorístic d'es nom grèg: Gregorion. Que sinnifica: vigilant. Però sa nostra ês que vé de s'Ibervasc: gori. Que sinnifica: ardent, passional. Per arribà an aquesta conclusió hem tengud en cónta sa gran colonisassió d'íberovascs qu'hey va havê a n'el 123 a.B. y que d'aquesta colonisassió tenim un llegad llingüístic de paraulas vascas que no té cap altra llengo romànica. Dins aquest llegad tenim, per etzemple, es llinatjes: Garau y Garí. En Vasc: garau y gari. Y es nom de: Ayna. En Vasc: Ainoa. A n'es que li porêm afagí es de: Gòri. En Vasc: gori.

Gornals (en/na ~) [goɾ'nɑls] llinatje baléà, nom en plural d'es Germànic: Wurmald > Gurnal. Sinnifica: cuc véy.

Gornés (en/na ~) [goɾ'nes] llinatje baléà, nom d'es Germànic: Warners. Sinnifica: ets amonestadós.

Gorrías/Gurrías (en/na ~) [gu'riɵs] llinatje de Menorca, de s'Íbervasc: guria. Sinnifica: es suaus.

Góst (en/na ~) [gost] llinatje baléà, en romàns baléà, contracció d'es Llatí: Augustus. Sinnifica: venerabble.

Gralla (en/na ~['gɾɑʎɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: gracŭla.

Grauches (en/na ~) ['gɾɑwʧɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, derivad d'es Llatí: grau. Sinnifica: pas. A través d'es Provensal-Monpellerí: grau. "Le Grau du Roi (Montpellier), le Grau d'Agde (Agde)". Grauches segurament vé de unió de sas paraulas "grau" (pas) y "chez" (ca, ca'n). Per consiguient porêm traudí Grauches còma: sa casa d'es pas.

Grimalt (en/na ~) [gɾi'mɑlt] llinatje baléà, paraula híbrida d'es Germànic: Grimo + ald. Sinnnifica: protettó ilustre.

Gual (en/na ~) [guꞌɑl] llinatje baléà, paraula d'es Germànic: wald. Sinnifica: governadó.

Guasch (en/na ~) [gw'ɑsk] llinatje baléà. Fórma antiga de dí: vasc.

Guasp (en/na ~) [gwꞌɑsp] llinatje baléà, paraula d'es Germànic: wespe. Sinnifica: beya de cul grog.

Guiscafré (en/na ~) [ɣiskɵ'fɾe] llinatje baléà, paraula d'es Germànic: Gisklafred. Y aquest de: Gisilfrid. Sinnifica: flétxa de pau.

Homà (ant. Homar) (n'/na ~) [oꞌmɑ] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, gentilici masculí y femení de Homs. Nom de sa pobblació de Homs, a n'el Líbano.

Homs (en/na ~) [oms] llinatje típic de Baléàs, de s'Àrabé: Homs. Nom d'una ciutad libanesa.

Horrach (en/na ~) [o'rɑk] llinatje baléà, paraula d'es Germànic: Hohrat. Nom compost de hoh, que sinnifica: alt. Y rat, que sinnifica: consêy/conseyé. Per lo que, tenguend en cónta que sa paraula alt en política ês sinònima de gran, Horrach sinnifica: gran conseyé.

Isaías/Issaías (n' ~) [izɵ'iɵs / isɵ'iɵs] nom pròpi mólt escampad per tot'España, de s'Hebrèu: Ieshayahu. Sinnifica: Déu ês sa salvassió.

Jané (ant. Janer) (en/na ~) [ʒɵ'ne] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Januarius. Sinnifica: es més d'En Jano.

Jaume (en/na ~) ['ʒɑwmɵ] llinatje baléà, paraula de s'Hebrèu: Ya'akob. Sinnifica: agontad p'es taló.

Jordà (en ~) [ʒoɾ'dɑ] llinatje típic baléà, de s'Hebrèu: Yarden. Sinnifica: aquell que baxa. Nom d'un ríu d'Israèl y Palestina, que fa frontéra emb Jordania.

Julià (en ~) [ʒulj'ɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Julianus. Sinnifica: nascud dins es Juriol.

Llabrés (en/na ~) [ʎɵ'bɾes] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: lepŏrariu. Sinnifica: llebré.

Lladó (en/na ~) [ʎɵ'do] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: lotone.

Lladonêt (en/na ~) [ʎɵdo'nɵt] llinatje baléà, diminutíu de Lladó.

Llambías (en/na ~) [ʎɵm'biɵs] llinatje baléà probablement d'es Fransês: lambourde. Que sinnifica: biga. Per lo que Llambías sinnifica: bigas.

Llanéras (en/na ~) [ʎɵ'neɾɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: lanaria. Sinnifica: depòsit llana. Per lo que Llanéras sinnifica: depòsits de llana.

Llompart (en/na ~) [ʎom'pɑɾt] llinatje baléà, d'es Germànic: Longobard.

Llull (en/na ~) [ʎuʎ] llinatje baléà, d'es Germànic: Lullus. A s'alta Edat Mitja s'empleyava de nom propi. DCVB. Aquest llinatje arribà a Baléàs emb sos Cavallés de Mompellé que prenguéren part a sa conquista d'es réyne de Mallorca y que llevò s'hey quédaren a viure. De fet, són pare d'en Ramón Llull estava entr'ets hòmos de Monpellé, que va sê també emb sos que vengué el Réy En Jaume I, pêrque éll éra mompellerí.

Mandilègo (en/na ~) [mɵndi'lɛgo] llinatje baléà, nom compost de sas paraulas íbervascas: mandil (víu, llest) y egoal (sort) mandilegoal. Sinnificand mandilègo: llest emb sort / sortad.

Manéra (en/na ~) [mɵ'neɾɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llati: manuaria. Sinnifica: còsas fétas emb sa mà.

Marí (en/na ~) [mɵ'ɾi] llinatje baléà, gentilici de s'antiga ciutad de Mari ['mɑɾi] a Messopotamia, devòra's ríu Éufrates. Va sê sa ciutad d'una dinastía de semitas amorrèus. Per consiguient a Marí li porêm donà es sinnificad de: qui ês prosedent de Mari. Essênd aquesta semàntica sa més corrètta, si se té en cónta sa gran antiguedat d'aquest llinatje. Talment com es llinatje Tur, que vé d'una comarca d'el Turquistàn emb so matex nom. Si bé heyà autós que fan derivà Marí en referènsi a la ma, donandlí es sinnificad de: persona que navega per la ma. No tenguend en cónte qu'a Baléàs s'ha dit y se díu marino a tot es qui navega per la ma, ja sía emb sa Marina Mercant o emb sa Marina de Guèrra. Ara bé, també ês ve qu'aquest nom s'empleya d'adjettíu emb so sinònim de: còsa relacionada emb la ma. Com per etzemple: blau marí, corb marí.

Marquês (en/na ~) [mɵɾ'cɵs] llinatje baléà, nom d'es Germànic: marka. Sinnifica: frontéra. Per consiguient Marquês sinnifica: dirigent, reponsabble o procedent d'una marka. Aquest llinatje ja etsistía a Mallorca en es siggle XII, hon està documentad qu'a 1185 s'Almirant de sa flòta àrabé-mallorquina que va nà a conquistà es nort d'Àfrica nomía Marquês Rashid. (Es Réys de Mallorca, pl. 105. Mikèl Garau - 2009)

Marroig (en/na ~) [mɵ'rɒi / mɵ'rɒʤ] llinatje baléà, de s'unió de sas paraulas d'es Provensal: mas + roig. Sinnifica: Posessió ròtja.

Marrotx (en/na ~) [mɵꞌrɒʧ] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, d'es Bereber: Amrruk. Sinnifica: Ponent o es qui ês de Ponent. Qu'ês lo matex que dí: es qui ês de Marrok. Talment com que Marratxí sinnifica: es qui ês de Marrakech.

Martí (en/na ~) [mɵɾ'ti] llinatje típic baléà, d'es Llatí: Martinus. Sinnifica: seguidó o adoradó d'es déu Mart.

Mas (en/na ~) [mɑs] llinatje típic de Baléàs, d'es Provensal: mas. Sinnifica: possessió.

Mascaró (en/na ~) [mɵskɵ'ɾo] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: masharah. Sinnifica: cara o aspètte que fa riure. Per consiguient Mascaró sinnifica: fabricant de màscaras.

Massanêt (en/na ~) [mɵsɵ'nɵt] llinatje baléà, en romàns blaéà, d'es Llatí: mattianetu. Sinnifica: pomerà. DCVB

Massot (en/na ~) [mɵ'sɒt] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Mas'ud. Y aquest d'es Grec: Másson. Sinnifica: més gran.

Matamalas (en/na ~) [mɑtɵ'mɑlɵs] llinatje baléà. Formad per s'unió de sa frasse d'es pre-indoeuropèu: matta mata. Segóns En Hubschmid PW35 (DCVB - mata). Y segóns En M. Bertoldi (DCVB - mal) sa paraula mal ês una paraula pre-indoeuropèa que sinnifica: montaña.Per sonsiguient es nom compost de: Matamalas (tenguend en cónta que "malas" ês es plural de "mala") sinnifica: montaña plena de matas.

Matas (en/na ~) ['mɑtɵs] llinatje baléà, d'es Llatí: matta. Sinnifica: cubèrta. DCVB

Matgí (en/na ~) [mɵ'ʤi] nom baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí hispànic: Maginus. Sinnifica: bruxot.

Matutes (en/na ~) [mɵ'tutɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: mature. Sinnifica: de dematí. Però sa paraula matutes s'empleya per desinnà algo qu'es de contrabàndol o que té trampa. Ja qu'es qui fa contrabàndol o trampas, figuradament es més dematiné que s'autoridat o que s'enganad.

Maura (en/na ~) ['mɑwɾɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: mauru. Sinnifica: mòro.

Mayàns (en/na ~) [mɵʝ'ɑns] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Maayan. Sinnifica: font. Per consiguient Mayàns sinnifica: fons.

Maymó (en/na ~) [mɵj'mo] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Maymun. Sinnifica: afortunad, sortad.

Mayol (en/na ~) [mɵʝ'ɒl] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: mallĕolu. Sinnifica: sarment. Per consiguient es sinnificad que se li dona a Mallorca ês: cuydadó de viña. Y per estensió: cuydadó de orde dins un Istitut, una Istitussió, etc.

Mayrata (en/na ~) llinatje baléà, en mossàrabé baléà, variant d'es nom àrabé: Mayra. Sinnifica: María. Per consiguient Mayrata sinnifica: devot de María. O lo qu'ês lo matex: marié.

Melià (en/na ~) [mɵli'ɑ] llinatje típic de Baléàs, en mossàrabé, de s'Àrabé: malian. Sinnifica: ple.

Mèlis (en/na ~) ['mɛlis] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: mālik. Sinnifica: réy.

Mengual (en/na ~) [mɵnguꞌɑl] llinatje típic de Baléàs, contracció d'es llinatje: Amengual.

Mercadal (en/na ~) [mɵɾkɵ'dɑl] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: mercatu. Sinnifica: mercad. Per consiguient Mercadal sinnifica: mercadé y llog de mercad.

Mercant (en/na ~) [mɵɾ'kɑnt] llinatje baléà, en romàns baléà, variant d'es Llatí: mercatu.

Mesquida (en/na ~) [mɵs'cidɵ] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: masǧid. Sinnifica: llog per resà.

Mèstre (en/na ~) ['mɛstɾɵ] llinatje baléà, d'es Castellà: maestre.

Mikèl (en ~) [mi'cɛl] nom baléà, de s'Hebrèu: Mika ha'el. Sinnifica: qui ês com Déu. Arribad a Baléàs a través d'es Grèc: Mikhael. [mikɑ'el] En Llatí: Michael [mikɑ'el] Emb Italià: Michele [mi'cele] En Mallorquí dêsd'es sigle XIV fins a n'es XX: Michel [mi'cɛl]. A partí de principis d'es siggle XX y debud a s'imposició de sa llengo catalana dins Baléàs a nivell istitussional se comensà a'scriure: Miquel. Qu'es d'origen occità. Documentad està còma: Michel a sa documentassió d'es Gran y General Consêy, a n'es documéns Notarials, com a un document d'herènsi fet a Algayda p'en Michel Pou a 1632 o a n'es mapa de Palma d'en Antonio Garau de 1644 hon a sa relassió d'iglesis "parrochials" está: I. St. Michel. Per consiguien es nom de Miquel no ês tradissional a Baléàs. Y com que si s'escríu: Michèl, sa pobblassió baléà eu pronuncía ['miʧel] per influènsi de sa fonètica castellana de sa lletra "ch", s'ha d'escriure, per consiguient emb sa séua fórma derivada d'es Grèc: Mikèl.

Mikèla (na ~) [mi'cɛlɵ] nom baléà, femení de Mikèl.

Mir (en/na ~) [miɾ] llinatje baléà, de s'Àrabé: Mir. Sinnifica: Comandant. Procedêx d'es vèrbo àrabé: Amara. Que sinnifica: comandà.

Miró (en/na ~) [miꞌɾo] llinatje mólt estês p'es llevant español. D'es Llatí: mirum. Sinnifica: maravella. Y aquest derivad d'es Germànic: Mirus. Que sinnifica: admirabble. Però com que sempre a Baléàs se l'ha lligada emb sos jodíos, ja que són móls es d'aquestas personas qu'a Baléàs eu dúan, ês més que posibble que Miró prosedêsqui d'es nom hebrèu de: Miron. Variant d'es nom de sa montaña més alta d'Israèl: Meron.

Moixí (en ~) [moi'ʃi] llinatje baléà, hipodorístic d'es nom Hebrèu: Moshé. A Través de s'Español: Moisés.

Moll (en/na ~) [mɒʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: mollia. Sinnifica: delicad, tènra.

Monjo (en/na ~) ['mɒnʒo] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: monicu. Sinnifica: persona solitari.

Montcerdà (en/na ~) [montsɵɾ'dɑ] llinatje baléà. Nom en romàns baléà compost de duas paraulas llatinas: montis (montaña) y ceretanu (qui ês de Ceretania) Ceretania éra una nació que ocupava gran part de sa Cerdaña d'es sigles VIII a n'es XVI, y tenía de capital s'attual ciutat española de Llivia. Situada dins Fransa. Tot aquest territòri, s'attual Cerdaña francesa y s'attual Cerdaña española varen essê possessións d'es réys de Mallorca. Per consiguient es llinatje de: Montcerdà sinnifica: qui ês de sas montañas de Cerdaña.

Móntis (en/na ~) ['montis] llinatje baléà. D'es Llatí: montis. Sinnifica: montaña.

Moradó (en/na ~) [moɾɵ'do] llinatje baléà. Derivad de morad.

Moragues (en/na ~) [mo'ɾɑɣɵs] llinatje baléà. En mossàrabé baléà, de d'Àrabé: muhraka. Sinnifica: fogatéra.

Moranta (en/na ~) [mo'ɾɑntɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: maurus. A través d'es Germànic: Morand. Sinnifica: qui ês mòro.

Morêy (en/na ~) [mo'ɾɵj] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Mauritiu. A través d'es Fransês: Maurice. Pronunsiad: Morís.

Morlà (en/na ~) [moɾ'lɑ] llinatje baléà, possibblement d'es Béarnês: morlas['moɾlɑs] (moneda béarnesa) per consiguient Morlà sinnifica: fabricant de morlas.

Morro (en/na ~) ['moro] llinatje baléà, nom de s'Íbervasc: murru. Sinnifica: caramull.

Moyà [moʝ'ɑ] llinatje típic de Baléàs, llinatje molt escampad per España emb especial a Castella-La Manxa, Andalucía y Baléàs, ês d'orígen àrabé. Mólt famós va sê es castell y pobble de Moya, a Cuenca.

Mudòy (en/na ~) [mu'dɒj] llinatje baléà, hipocorístic de: mud.

Mulêt (en/na ~) [mu'lɵt] llinatje baléà, d'es Fransês: mulet. Sinnifica: mújol y mula.

Munà (ant. Munar) (en/na ~) [mu'nɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: munera. Sinnifica: regalo/os.

Muntané (ant. Muntaner) (en/na ~) [muntɵ'ne] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: montanariu. Sinnifica: montañês.

Muro ['muɾo] localidat de Mallorca, hidrotopònim d'origen indoeuropèu, de sa sèri emb sa rèl MAR que sinnifica: aygo embassada. Per sa península està ple de topònims emb sas vocals finals /o/ y /u/: moro, mora, muro, mura. En es cas d'es topònim mallorquí, sa séua etimología indoeuropea mos la confirma es fet de que no mólt enfòra d'ell heyà una buféra, sa Buféra d'Alcudi.

Mut (en/na ~) [mut] llinatje baléà, d'origen egipsi, ês es nom de duas deidats femeninas egipsias: sa déesa d'el Cèl y sa déesa Mare. Mut formava part de noms egipsis composts com per etzemple: Mariten-Mut (s'estimada de na Mut) o Sen-Mut (germà de na Mut).

Nadal (en/na ~) [nɵ'dɑl] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: natāle. Sinnifica: día d'es nexament d'una persona o animal o còsa (astronomía).

Nicolàu (en/na ~) [niko'lɑw] llinatje baléà, d'es Grèc: nikólaos. Sinnifica: vencedó de pobbles.

Niell (en/na ~) [ni'eʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: nigĕllu. Sinnifica: negrêt.

Nigorra (en/na ~) [nigo'rɵ] llinatje baléà, posibblement sía un nom compost de duas paraulas íbervascas. Sa paraula: ni. Que sinnifica: jo. Més sa paraula: gorrantz. Que sinnifica: vermeyós. Essênd es sinnificad de Nigorra segóns aquesta teoría: rotj.

Noguéra (en/na ~) [no'ɣeɾɵ] llinatje típic baléà, molt escampad per sa Península Ibèrica. Sinnifica: llog de nogués.

Obradó (ant. Obrador) (n'/na ~) [obɾɵ'do] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: operatore. Sinnifica: manòbre.

Oleza (ant. Auleza) (n'/na ~) [o'lɵzɵ] llinatje baléà, d'es Provensal: aulèsso. Sinnifica: malissi, dolentía.

Olivas (n'/na ~) (ant. Olives) [o'livɵs] llinatje baléà, d'es Llatí: olivas.

Olivé (ant. Oliver) (en/na ~) [oliꞌve] llinatje baléà, d'es Fransês: Olivier. Sinnifica: sabi. Ja que s'olivéra ês es símbol de sa sabiduría.

Ollés (ant. Ollers) (n'/na ~) [o'ʎeɾs] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: ollariu. Sinnifica: qui fa o ven òllas.

Ordina (en/na ~) [oɾ'dinɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: ordine. Sinnifica: fila.

Ordinas (en/na ~) [oɾ'dinɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: ordines. Sinnifica: filas, formassió.

Orell (en/na ~) [o'ɾeʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Aurelius. Sinnifica: hermós.

Orfila (en/na ~) [oɾ'filɵ] llinatje baléà, d'es Germànic: Wulfila. Sinnifica: llobé o cassadó de llobs.

Orrach (n'/na ~) [o'rɑk] llinatje baléà, d'es Germànic: Hohrat. Nom compost de hoh, que sinnifica: alt. Y rat, que sinnifica: consêy/conseyé. Per lo que, Orrach, talment com Horrach sinnifica: gran conseyé.

Palmé (ant. Palmer) (en/na ~) [pɵl'me] llinatje baléà, en Romàns baléà, derivad d'es Llatí: palmariu.

Palòu (en/na ~) [pɵ'lɒw] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: palatiolu. Sinnifica: palàu petit.

Panisa (en/na ~) [pɵ'nizɵ] llinatje baléà, variant d'es llinatje italià: Panizza.

Paniza (en/na ~) [pɵ'nisɵ] llinatje baléà, originari de Mantova - Italia (Panizza).

Parêts (en/na ~) [pɵ'ɾɵts] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: parietes.

Parnell (en/na ~) [pɵɾ'neʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Parnasus. Per consiguient, Parnell ês gentilici de Parnaso.

Parpal (en/na ~) [pɵɾ'pɑl] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: ferri palu.

Pasaríus (en/na ~) [pɵzɵ'ɾiws] llinatje baléà. Nom compost de sa deformassió de s'infinitíu: passà. Y sa paraula: ríus.

Pax (en/na ~) [pɑks] llinatje baléà, d'es Llatí: pax. Sinnifica: pau.

Payéras (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: palĕarias. Sinnifica: caramulls de payas.

Perelló (en/na ~) [pɵɾɵ'ʎo] llinatje baléà, en Romàns baléà, derivad d'es Llatí: pĭra. Sinnifica: paréra silvestre.

Pericàs (en/na ~) [pɵɾi'kɑs] llinatje baléà, d'es Germànic: Bericht. Sinnifica: informadó.

Pétro (en/na ~) ['petɾo] llinatje baléà, d'es Llatí: pĕtro. Sinnifica: du com una pédra.

Picó (es/un ~) [pi'ko] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: pico. Sinnifica: que pòsa pega = calafatadó.

Picornell (en/na ~) [pikoɾ'neʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, nom compost de sa paraula d'es Llatí: pico. Més sa desinènsi baléà: -nell. Que mos dona una relassió de pertenènsi a n'es nom de Picó, talment com Ramonell mos dona una pertenènsi a n'es nom de Ramón. Axí que, Picornell sinnifica: de sa famili Picó.

Piéras (en/na ~) [pi'eɾɵs] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: apiaria. Sinnifica: cayerà. Per consiguient Piéras sinnifica: cayéras.

Pira (en/na ~) ['piɾɵ] llinatje baléà, d'es Grèc: πύρα (pyra). Sinnifica: fogatéra.

Pizà (en/na ~) [pi'zɑ] llinatje baléà, de s'Italià: Pisa. Sinnifica: qui ês de Pisa.

Planells (en/na ~) [plɵ'neʎs] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: planum. Sinnifica: persona franca.

Planissi (ant. Planisi) (en/na ~) [plɵ'nisi] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: planĭtĭes. Sinnifica: pla.

Plomé (ant. Plomer) (en/na ~) [plo'me] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: plumbeus.

Plovíns (en/na ~) [plo'vins] llinatje baléà, en Romàns baléà, diminutíu plural d'es Llatí: plovĕre. Sinnifica: plòure. Per consiguient Plovíns sinnifica: brusquinas.

Pol (en/na ~) [pɒl] llinatje baléà, contracció d'es nom llatí: Apollo. Sinnifica: hermosura.

Pomà (ant. Pomar) (en/na ~) [po'mɑ] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: pomara. Sinnifica: vergé.

Poncell (en/na ~) [pon'seʎ] llinatje baléà, nom masculinisad en romàns baléà, d'es Llatí: pullĭcĕlla. Sinnifica: vèrja.

Pons (en/na ~) ['pɒns] llinatje baléà escampad per casi tota sa Península Ibèrica, en cantidads molt petitas a cada provinsi. Surt d'es nom llatí: Pontus. Y aquest de s'Indoeuropèu: Ponk. Que sinnifica: marjal. Y Pontus sinnifica: la ma. Axí que, es llinatje baléà Pons té dos sinnificads: marjal y la ma. Mos decantarêm p'es segón sinnificad, de Pontus > Poncio > Pons. (la ma) Pêrque a Menorca no heyà marjals, no axí a Mallorca qu'hey havía es marjal de Santa Ponsa. Avúy día dessecad y ple d'hotels.

Ponsell (en/na ~) ['ponseʎ] llinatje baléà, variant d'es llinatje: Poncell.

Porcel (en/na ~) llinatje típic de Baléàs, originari de "La Rioja" passà a Mallorca emb sos cavallés riojjàns a 1229.

Porqué (ant. Porquer) (en/na ~) [poɾ'ce] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: porcarĭu. Sinnifica: qui cuyda o cría pors.

Prats (en/na ~) [pɾɑts] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: pratus.

Prohèns (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: Prudĕntius. Sinnifica: prudent.

Provensal (en/na ~) [pɾovɵn'sɑl] llinatje baléà, sinnifica: que ês de sa Provènsa.

Puerto (en/na ~) llinatje vasc assentad a Baléàs a n'es sigle XVIII.

Puigròs (en/na ~) [puʧ'gɾɒs] llinatje baléà, unió de sas paraulas: puig + gros.

Puigservé (ant. Puigserver) (en/na ~) ['puʧsɵɾ've] llinatje baléà fórmad per s'unió de sas paraulas: puig + servé.

Pujol (en/na ~) [pu'ʒɒl] llinatje típic baléà, mólt estês per tota sa Panínsula Ibèrica. A Baléàs surt de s'Italià: poggi'olo. Pronunsiad: podjolo [pod'ʤolo] Sinnifica: balcó, llog de baxa altura. Que, per afinidat d'altura, emb sa nostra llengo eu traduím coma: montañeta. Ja que tenim sa paraula: balcó.

Quadrado (en/na ~) llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: quadrātum. Sinnifica: cuadrad.

Ques (en/na ~) [ces] llinatje baléà, nom indoeuropèu, contracció d'es plural: quers. Sinnifica: pédras.

Quetglas (en/na ~) ['cetglɵs] llinatje baléà, en Romàns baléà, deformassió d'es Llatí: clericus. Sinnifica: capellà.

Rado (en/na ~) ['rɑdo] llinatje baléà, d'es Germànic: Rad. Sinnifica: consêy.

Ramis (en/na ~) ['rɑmis] llinatje baléà, d'es Germànic: Rami. Sinnfica: ansiós.

Ramonell (en/na ~) [rɵmo'neʎ] llinatje baléà, sa desinènsi -ell mos indica pertenènsi a n'es nom de Ramón. Per consiguient Ramonell sinnifica: qui ês de sa famili d'en Ramón.

Rebassa (en/na ~) llinatje baléà, procedent d'un malnom derivad d'es vèrbo rebassà. Sinnifica: qui se dedica a rebassà.

Rèus (en/na ~) llinatje baléà, d'es Germànic: reuss (se pronunsía: róys) ês es nom d'un antig principad alemàn dins es land de Turingia, y també ês es nom d'es ríu y vall enomenad Reuss, en es cantó alemàn de Suíssa, axí com es pobble español de Reus. Aquest pobble va sê fundad p'es colonisadós alemàns de s'etzèrcit d'En Carlo Magno. Aquest nom quédà a Baléàs còma llinatje, emb sos colonisadós d'aquest etzèrcit a n'el 799, después de qu'es baléàrics demanàssen ajuda militar a n'En Carlo Magno, en previsió d'una posibble invasió àrabé.

Reynés (en/na ~) [rɵj'nes] llinatje baléà, nom prosedent de sa Comuna y pobble de: Reynès. En es condat de Vallespir en el Rosselló. Condats propiedats d'es Réys de Mallorca. Sinnifica: partidari del Réy. Avuy díe diríem: monàrquic.

Ribas (en/na ~) ['ribɵs] llinatje baléà, escampad per móls de llogs d'España, en Romàns baléà, d'es Llatí: rīpacĕu. Sinnifica: llog elevad per aturà sas aygos o es séu efètte a sa voréra.

Ribot (en/na ~) [ri'bɒt] llinatje baléà, d'es germànic: Rikold. Sinnifica: véy poderós.

Riéra (en/na ~) [riꞌeɾɵ] llinatje baléà, derivad d'es Llatí: rivaria. Emb Baléà sinnifica: entrada de la ma tèrra endíns. (Emb español: ría).

Rigo (en/na ~) [ꞌrigo] llinatje baléà; nom d'origen greg: Rhigos. Sinnifica: qui no té pò a n'es tems.

Riudavêts (en/na ~) [riwdɵ'vɵts] llinatje baléà, formad emb s'unió de sas paraulas: ríu y avêts.

Riussêch (ant. Riusech) (en/na ~) [riw'sɵk] llinatje baléà, formad per sas paraulas: riu y sech (sec).

Riutord (en/na ~) [riw'tɒɾd] llinatje baléà, variand de Riutort.

Riutort (en/na ~) [riw'tɒɾt] llinatje baléà, formad per sas paraulas: ríu y tort.

Rosselló (en/na ~) llinatje baléà, nom d'un condat d'es réys de Mallorca, después d'es réys d'Aragó y posteriorment d'es réys d'España. Pero duran una temporada propiedat d'es réys de Fransa per culpa d'es catalàns cuand a 1640 ribaren a un acord emb En Richelieu aprofitand qu'España estava en guèrra contra Portugal que se volía indepndisà, y bax sa capa de Fransa convertí a Cataluña emb repúbblica independent. Firmandsê un Trattad día 16 de Desembre de 1641, hon Cataluña reconexía sa soberanía de Fransa demunt sa recién créàda repúbblica Catalana. Se seperaren d'España fendsê feudetaris d'el réy de Fransa, però a 1651 sa Diputassió General de Barcelona va reconexe a n'En Felip IV d'España còma Réy y Señó. Y Com que de resultas d'es trattad emb en Richelieu s'etzèrsit español lutxava contra s'etzersit fransês que protegían es territòri català, que, en definitiva era territòri fransês p'es referid Trattat, s'arribà a un acord emb sos fransesos per médiassió d'es Trattad d'es Pirinèus a 1659 per posà fi a sa guèrra. De resultas d'aquest Trattad España va pèrde sas possessiós qu'havían estadas d'es réys de Mallorca, es condats de Rosselló, de Vallespir, de Conflent y part de Cerdaña. Es nom de Rosselló surt d'es nom pré romà: Ruscino.

Rossiñol (en/na ~) [rosi'ɲɒl] llinatje baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: rusciniŏlu. Sinnifica: alégre.

Rotgé (ant. Rotger) (en/na ~) llinatje baléà, d'es Germànic: Hrodgaer. Sinnifica: vittoriós.

Rubí (en/na ~) llinatje típic de Baléàs. En romàns baléà, d'es Llatí: rubīnus.Sinnifica: vermayós.

Rullàn (en/na ~) [ru'ʎɑn] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es llatí: Rutilandus. Sinnifica: persona brillant.

Sagréra (en/na ~) [sɵ'gɾeɾɵ] llinatje típic de Baléàs. D'es Llatí: sacrarĭa. Sinnifica: llog sagrad.

Sagréras (en/na ~) [sɵ'gɾeɾɵs] llinatje baléà, plural de Sagréra.

Salas (en/na ~) ['sɑlɵs] llinatje típic de Baléàs. Escampad per tota sa Península Ibèrica. D'es Germànic: sal. Sinnifica: habitassió ampla.

Salléns (en/na ~) [sɵ'ʎens] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: saliĕns. Sinnifica: sals d'aygo, cascadas.

Salléras (en/na ~) [sɵ'ʎeɾɵs] llinatje baléà, plural de salléra.

Salóm (en/na ~) [sɵ'lom] llinatje baléà, de s'Hebrèu: Shalom. Sinnifica: pau.

Salord (en/na ~) [sɵ'lɒɾd] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: salonarum. Sinnifica: gentilici de Salona - Dalmacia.

Salort (en/na ~) [sɵ'lɒɾt] llinatje típic de Baléàs, variant de Salord emb so matex sinnificad.

Sampol (en/na ~) [sɵm'pɒl] llinatje baléà, deformassió fonètica d'es nom de San Pau en fransês: Sant Paul. Pronunsiad: [san pol]

Sancéllas [sɵn'seʎɵs] pobble de Mallorca, es creeènsi qu'aquest topònim sía sa contracció des noms: Santas Celias. No obstant ês més que possibble que donàs nom an aquest pobble es nobble aragonês Arnàu de Santa Cilia y es séus soldats procedéns pricisament d'es pobble de Huesca: Santa Cilia.que va tení en es reparto de s'isla de Mallorca, después de 1230, s'alquería Al Arróm dins es distrite de Canarrossa. Distrite qu'avuy en día incluiría es pobbles de: Santa María, Santa Eugèni, Bini Salèm, Alaró, Sancéllas, Lloseta, Rubèrs, Jornêts, Cascanà, Biniali y Costitx.

Sàns (en/na ~) [sɑns] llinajte baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Sanctus.

Sansó (en/na ~) [sɵn'so] llinatje baléà, de s'Hebrèu: Shimshon. Sinnifica: lluminós.

Santandréu (en/na ~) [sɵntɵn'dɾew] llinatje baléà, compostper s'unió de s'adjettíu: Sant y d'es nom: Andréu.

Santaner (en/na ~) [sɵntɵ'neɾ] llinatje baléà. Derivad de Sant: persona que s'encuyda d'un Santuari.

Sastre (en/na ~) ['sɑstɾɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: sartor.

Sbèrt (en/na ~) [ɵs'bɛɾt] llinatje baléà, d'es Germànic: Isambert. Sinnifica: fort y famós.

Seguí (en/na ~) [sɵ'ɣi] llinatje baléà, d'es Germànic: Sigwin. Sinnifica: vittòri.

Sèrra (en/na ~) ['sɛrɵ] llinatje típic de Baléàs, d'es Llatí: sĕrra.

Servéra (en/na ~) [sɵɾ'veɾɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: sorba. Sinnifica: sêrva. Per consiguient es llinatje sinnifica: llog de sêrvas.

Sintes (en/na ~) ['sintɵs] llinatje baléà, escrit emb ortografía llemosina, plural de sinta. Antigament devía d'essê un malnom de famili.

Siòn (en ~) [si'ɒn] nom baléà, de s'Hebrèu: Shiyon. Nom de sa montaña hon està edificada Jerusalèm. Es nom li ve d'una fortelesa jebusèa qu'hey havía y que va sê conquistada p'el rey Davíu (David). Avón después hey edificà Jerusalèm.

Siquié (ant. Siquier) (en/na ~) [sici'e] llinatje baléà, derivad de siqui. Sinnifica: qui fa siquis.

Siré (ant. Sirer) (en/na ~) [si'ɾe] llinatje baléà, en romàns baléà, contracció d'una metàtessis d'es Llatí: ceresĭa. Sinnifica: sireré.

Sitjà (ant. Sitjar) (en/na ~) [si'ʤɑ] llinatje baléà, paraula pré romana (DCVB), sinnifica: llog de sitjas.

Soberats (en/na ~) [sobɵ'ɾɑts] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: superiātos. Sinnifica: situads més amunt.

Solivéllas (en/na ~) [soli'veʎɵs] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: ĭpsa olivĕlla. Sinnifica: s'oliveta. Per consiguent, Solivéllas sinnifica: olivetas.

Sorell (en/na ~) [so'ɾeʎ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: saurĕllus. Sinnifica: dragonêt.

Squélla (n' ~) [ɵs'ceʎɵ] llinatje baléà, d'es Germànic Gòtic: Skilla. Sinnifica: campana. Aquest llinatje té es séu solà dins Baléàs, concretament a Ciutadélla.

Suau (en/na ~) [sw'ɑw] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: suāvis.

Suñé (ant. Suñer) (en/na ~) llinatje típic de Baléàs, d'es Germànic: Suniar. Sinnifica: vera. Per consiguient Suñé sinnifica: qui sempre díu vera.

Sureda (en/na ~) [su'ɾɵdɵ] llinatje baléà, possibblement surt de sa contracció d'es nom noruèg: Suredalen. Pobblassió de sa provinsi de Trondhjen - Noruèga central. Êntre dins lo possibble de que gent d'aquesta pobblació s'assentàs a Mallorca emb sa venguda "vikinga" a mitjàn siggle IX. Talment com s'assentaren es vàndalos silingos en es sigle VI, d'hon surt es llinatje Frau, per etzemple.

Taberné (en/na ~) [tɑbɵɾ'ne] llinatje axí escrit procedent de Guadalajara - España. Sinnifica: taverné.

Taronjí (en/na ~) [tɵɾon'ʒi] llinatje baléà, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: turunjīl.

Taulé (ant. Tauler) (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: tabularii. Sinnifica: caxé, tenedó de llibres contabbles.

Terrasa (en/na ~) [tɵ'rɑzɵ] llinatje baléà, d'es Llatí: terracĕa. Sinnifica: fet de tèrra.

Terrassa (en/na ~) [tɵ'rɑsɵ] llinatje baléà, d'es Llatí: terracĕa. Sinnifica: fet de tèrra.

Thomàs (en/na ~) [to'mɑs] llinatje típic baléà, d'es Llatí: Thomas.

Timoné (ant. Timoner) (en/na ~) llinatje de Baléàs, qui manetja un timó.

Torrandell (en/na ~) [torɵn'deʎ] llinatje baléà, derivad de sa paraula:torrent.

Torrelló (en/na ~) [torɵ'ʎo] llinatje baléà, d'es Llatí: turris. Per consiguient, Torrelló sinnifica: torre petita.

Torréns (en/na ~) [to'rens] llinatje baléà, plural de torrent.

Tortell (en/na ~) [toɾ'teʎ] llinatje baléà, d'es Llatí: Tortilis.

Tortélla (en/na ~) [toɾ'teʎɵ] llinatje baléà, femení de Tortell.

Tous (en/na ~) ['tows] llinatje típic baléà, contracció d'es nom Germànic: Theodulf. Sinnifica: pobble de llobs.

Tramullas (en/na ~) [tɾɵ'muʎɵs] llinatje típic de Baléàs, d'orígen càntabro. Sinnifica: xafardéras.

Triay (en/na ~) [tɾj'ɑj] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: triarii. Sinnifica: soldat de reserva = reserviste.

Trobat (en/na ~) [tɾo'bɑt] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: tropare. Sinnifica: xerrà figuradament o emb segonas.

Truyol (en/na ~) [tɾuʝ'ɒl] llinatje baléà, derivad de truy = pédra de tafona. Per consiguient, Truyol sinnifica: fabricant de truys.

Truyols (en/na ~) [tɾuʝ'ɒl] llinatje baléà, plural de Truyol.

Tudurí (en/na ~) [tudu'ɾi] llinatje baléà, d'es Germànic: Theudoricus > Teodoric > Todolí > Tudurí. Sinnifica: pobble poderós.

Tugores (en/na ~) [tu'goɾes] llinatje baléà, en romàns baléà, derivad d'es nom llatí: tugurium. Que sinnifica: cabaña. Per lo que, Tugores se pod traduí còma: costruttó de cabañas.

Tur (en/na ~) [tuɾ] llinatje baléà, d'es Pèrsa:turk. Sinnifica: porta.

Turméda en/na) [tuɾ'medɵ] llinatge antig típic de Valènsi. D'origen indoeuropèu, d'es nom: turmo. Sinnifica: peña. De lo que se pod afirmà que Turméda sinnifica: llog de peñas.

Tutzó (en/na ~) [tu'ʣo] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: tusciorum. Sinnifica: toscanos.

Vadell (en/na ~) llinatje baléà, deformassió de sa paraula de s'Inglês: beadle.

Valéns (en/na ~) [vɵ'lens] llinatje baléà, d'es Llatí: valens. Sinnifica: fort, vigorós.

Valldepéra (en/na ~) [vɑʎdɵ'peɾɵ] llinatje baléà, en romàns Baléà, compost de sas paraulas procedentas d'es Llatí: valle + petra.

Vallespí (en/na ~) [vɵʎɵs'pi] llinatje baléà. Espí ês es nom d'un abre espinós de sa classa: Rhamnus lycioides.

Vallòri (en/na ~) [vɵ'ʎɒɾi] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: vallis laurea. Sinnifica: vall de llorés.

Vanrell (en/na ~) [vɵn'reʎ] llinatje baléà, deformassió de sa frasse d'es franc-germànic d'el nort: Van Roi. Significa: d'el Réy.En Corominas eu fa vení d'es Llatí: Venĕrĕllus. Però com se pod comprovà no heyà cap vocal "a" dins sa paraula llatina, sa que sí té es llinatje Vanrell. Sa proposta d'en Corominas sería vàlida si es lliantje fos: venrell.

Vaqué (ant. Vaquer) (en/na ~) llinatje baléà, d'es Llatí: vaccarius.

Veñy (en/na ~) [vɵɲ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: vĭcīnu. Sinnifica: veynad.

Verd (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: vĭrĭde.

Verdéra (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: viridarĭa.DCVB Sinnifica: llog verdós.

Vergé (ant. Verger) (en/na ~) [vɵɾ'ʒe] llinatje baléà, d'es Fransês: verger. Sinnifica: hort.

Vicèns (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Vincĕntĭus. Sinnifica: triunfadó, goñadó.

Vich (en/na ~) llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: vīcus. Sinnifica: llogarêt, barri.

Vidal (en/na ~) llinatje típic baléà, mólt estês per tot'España. D'es Llatí: vītāle. Sinnifica: vitalidat.

Villalónga (en/na ~) [vilongʎɵ'ɵ] llinatje baléà, d'es Llatí: vīlla longa. Sinnifica: casa de camp llarga.

Xalambrí (en/na ~) [ʃɵlɵm'bɾi] llinatje de Ciutadélla. Sinnifica: gorrió de bardissa.DCVB

Xamèna (en/na ~) [ʃɵ'mɛnɵ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Simena. Femení de: Siminius. Sinnifica: monèa. Llinatje originari de Porréras.

Ximèlis (en/na ~) [ʃi'mɛlis] llinatje baléà, variant de sa mallorquinisassió d'es llinatje castellà: Ximénez. Sinnifica: de sa casa d'en Ximeno.

Ximènis (en/na ~) llinatje baléà, mallorquinisassió d'es llinatje castellà: Ximénez. Sinnifica: de sa casa d'en Ximénez

Xucglà (en/na ~) [ʃuk'glɑ] llinatje baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: iocŭlāre. Sinnifica: qui fa riure.

Xuclà (en/na ~) [ʃu'klɑ] variant d'es llinatje baléà Xucglà, en romàns baléà, d'es Llatí: iocŭlāre. Sinnifica: qui fa riure.

Xumêt (en/na ~) [ʃu'mɵt] llinatje baléà, d'es Francês: fumet. Sinnifica: oló.

Zaforteza (en/na ~) llinatje baléà, deformassió de sa frasse baléà: sa fortaleza.

Zanoguéra (en/na ~) [sɵno'ɣeɾɵ] llinatje baléà, deformassió de sa frasse baléà: sa noguéra.