Antroponimia

ANTROPONIMIA

DEFINISSIÓ

S'Antroponimia ês s'estudi de s'etimología y sa semàntica d'es noms de persona.

NOMS PRÒPIS Y TÍPICS D'ES BALÉÀS

A part de sas investigassións fétas a documéns d'arxíus, som trobads es datos a sas siguiéns òbras: Diccionari Castellano-Euskara "3000 Iztegia"; Diccionari d'es noms torànics ASHIASAF; Diccionari Català-Valencià-Balear; Diccionari de noms de persona - Josep M. Albaigès; Trattad d'Heràldica españòla, Julio Olmedo Álvar3ez y Joaquín Díaz Vallés:

98 NOMS PRÒPIS Y TÍPICS D’ES BALÉÀS

Abram, Àgueda, Alòy, Andréu, Antònia, Ayna, Baltasà, Bàrbara, Bartolo, Bartoloméu, Bartoméu, Bèl, Bernad, Bernadí, Bet, Bièl, Bièla, Catalina, Coloma, Cristòfol, Damià, Damiana, Elías, Elòy, Estéva, Francêsc, Francina, Francinayna, Gaspà, Gòri, Gostí, Gostina, Guiem, Gustí, Gustina, Hurtansa, Isaías, Issaías, Jeròni (en/na), Jolià, Joliana, Juan, Juana, Juanayna, Julià, Juliana, Llàssaro, Llatze, Lletrudis, Llorèns, Llorènsa, Lluc, Lluíssa, Maddelena, Margalida, Massià, Massiana, Matéu, Matgí, Matías, Mikèl, Mikèla, Monserrat (en), Pédro, Pedrona, Pelòni, Pelònia, Pèp, Pèpa, Pére, Pereta, Polòni, Rafèl, Rafèla, Sebastià, Sebastiàna, Simó, Simona, Siòn, Sussayna, Teresa, Tià, Tòfol, Tolo, Toloméu, Toméu, Toméua, Toméva, Tòni, Tònia, Toniayna, Tonina, Xêsc, Xêsca, Xim, Xima, Xisca, Xisco.

Abraham (n'~) [ɵꞌbɾɑ:m] de s'Hebrèu: Abraham. Sinnifica: pare (dirigent) de multitud de personas.

Àgueda (n' ~) [ꞌɑɣɵdɵ] nom típic de Baléàs, d'es Grèc: Agathé.

Alòy/Elòy (n' ~) [ɵꞌlɒj / ɵꞌlɒj] noms y llinatjes baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Elohim.

Andréu (n' ~) [ɵn'dɾew] nom típic de Baléàs. D'es Grèc: Andreas. Sinnifica: homo curro.

Antònia (n' ~) [ɵnꞌtɒnjɵ] nom típic de Baléàs, d'es Llatí: Antonia. Sinnifica: guapa com una flo.

Ayna (n' ~) ['ɑjnɵ] nom baléà, de s'Íbervasc: Ainoa. Sinnifica: vèrge. De resultas d'es desconexament general d'es Vasc, sa pobblació baléà va (de fa mols de siggles) assimilà aquest nom emb so de s'Hebrèu: Hannah. Emb Español: Ana. Però assò ês un èrro de falta d'investigassió, ja que no se pod donà un'esplicassió filològicament creíbble de sa suposta evolusió d'es nom Hannah > Anna > Ana, de cap a Ayna. O Aina.

Baltasà (en ~) [bɵltɵꞌzɑ] nom típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Benshazzar > Balthasar Sinnifica: fiy d'es dematí.

Bàrbara (na ~) [ꞌbɑɾbɵɾɵ] nom típic baléà, d'es Llatí: Barbăra. Sinnifica: estranjéra.

Bartolo (en ~) [bɵɾꞌtolo] nom baléà, híbrid formad per sa paraula de s'Hebrèu: Bar (fiy-fiya) + sa d'es Grèc: Tholos (barraca). Per consiguient Bartolo sinnifica: fiy d'es costruttó de barracas.

Bartoloméu (en ~) [bɵɾtoloꞌmew] nom baléà, híbrid formad per sa paraula de s'Hebrèu: Bar (fiy) + sa d'es Grèc: Tholomeos (poderós dins sa batalla). Per consiguient Bartoloméu sinnifica: fiy d'es (soldat) poderós dins sa batalla.

Bartoméu (en ~) [bɵɾtoꞌmew] nom baléà, de s'Hebrèu: Bar Talmay. Sinnifica: fiy d'en Talmay. A través d'es Grec: Barthomeos.

Bèl (na ~) [bɛl] nom baléà, d'es Semític central: Bēltu. Sinnifica: Señora, Deesa. Êntre sas llengos semíticas centrals s'hi tròban es Fenici y s'Hebrèu, y s'Històri de sas Baléàs mos dona cónta de s'assentament de fenicis y hebrèus a partí d'es sigle IX antes d'el Bon Jesús. Y tant es fenicis com ets hebrèus, a sa mara d'es déu fenici Marduk y a altras deesas de s'antiguedat se las anomenavan Bēltu. Y coneguend sas evolusións generalisadas d'es noms ês més fattibble qu'emb so corre d'es tems se déxàs de pronunsià sa sílaba final -tu, que no tal y com equivocadament s'ha dit fins avúy que Bèl ês sa contracció d'es nom de Isabel perdentsê sas sílabas i-sa-. Per sa similitud fonètica d'es final de i-sa-bel emb so nom Bel. No essênd axò admisibble per cuant resulta que sa contracció d'es nom Isabel ha donad sempre: Isa.

Bernad (en ~) (ant. Bernat) [bɵɾꞌnɑd] nom baléà, d'es Germanic: Berinhard. Sinnifica: fort com un onso.

Bernadí (en ~) [bɵɾnɵꞌdi] nom baléà, de s'Italià: Bernardini, diminutíu de Bernardo.

Bet (en/na ~) [bɵt] nom baléà, de s'Hebrèu: Beth. Sinnifica: casa y també ês es nom d'es número 2.

Bièl (en ~) [biꞌɛl] nom baléà, N'yà que díuen qu'es un nom hipocorístic de: Gabriel. Però no s'han fitsad que sa contracció de Gabriel sempre resulta: Gabi. Es nostros estudis mos duan a creure que vé d'es nom Germànic: Biel. Tenguend en cónta ademés qu'a n'es Pirinèus de Zaragossa etsistêx es pobble de: Biel. Y qu'a n'es Cantó alemàn de Suíssa també heyà sa ciutad de: Biel. Y que talment com alemàns suíssos de Reuss, d'es Cantó alemàn de Uri varen fundà es pobble de Rèus a Cataluña, no ês anà gens desencaminad afirmà que Bièl de Zaragossa va sê fundat també per alemàns suíssos d'es Cantó de Berna, de s'etzèrsit d'En Carlo Magno cuand creà sa Marca Hispànica. Sabêm també qu'entr'el 799 y el 902, Baléàs va sê colonisada per gent germànica d'En Carlo Magno, ademés de béarnesos, provensals y gascóns, y ês més que posible qu'emb élls vengués gent de Bièl. Nom qu'emb un principi degué essê llinatje o mal nom, y qu'emb so tems s'el va relacionà emb so nom hebrèu de Gabrièl.

Bièla (na ~) [bjꞌɛlɵ] nom baléà. Femení de: Bièl.

Catalina (en/na ~) [kɵtɵꞌlinɵ] nom baléà, d'es Grèc: Aikaterinê. Sinnifica: puresa.

Coloma (na ~) [koꞌlomɵ] nom baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: columba.

Cristòfol (en ~) [kɾisꞌtɒfol] nom baléà, d'es Grec: kristophorós. Sinnifica: qui dú a n'es qui està consagrad.

Damià (en ~) [dɵmjꞌɑ] nom baléà, d'es Grèc: Δαμιανός (damianós). Que sinnifica: domadó.

Damiana (na ~) [dɵmjꞌɑnɵ] nom típic de Baléàs, femení de Damià.

Elías (n' ~) [ɵ'liɵs] nom típic de Mallorca. De s'Hebrèu: El iah. Sinnifica: Déu ês en Yavé.

Elòy (n' ~) [ɵ'lɒj] nom típic de Mallorca, de s'Hebrèu: Elohim. Sinnifica: varis déus.

Estéva (n' ~) nom y llinatje baléà, en romàns baléà, a través d'es Llatí: Stiva. Y aquest d'es Grèc: Stephanós. Sinnifica: es vittoriós.)

Francêsc (San ~) [fɾɵn'sɵsk] de s'Italià: Francesco.

Francina (na ~) [fɾɵnsinɵ] nom baléà, d'es Francês: Francine. Sinnifica: Francisqueta.

Francinayna (na ~) [fɾɵnsi'nɑjnɵ] nom baléà, unió d'es noms: Francina y Ayna.

Gaspà (en/na ~) [gɵs'pɑ] nom típic de Baléàs, d'es Pèrsa: Gaspar. Sinnifica: señó de s'oló / perfumista.

Gòri (en/na ~) ['gɒɾi] nom baléà, sa procedènsi més estesa ês, qu'ês un hipocorístic d'es nom grèg: Gregorion. Que sinnifica: vigilant. Però sa nostra ês que vé de s'Ibervasc: gori. Que sinnifica: ardent, passional. Per arribà an aquesta conclusió hem tengud en cónta sa gran colonisassió d'íberovascs qu'hey va havê a n'el 123 a.B. y que d'aquesta colonisassió tenim un llegad llingüístic de paraulas vascas que no té cap altra llengo romànica. Dins aquest llegad tenim, per etzemple, es llinatjes: Garau y Garí. En Vasc: garau y gari. Y es nom de: Ayna. En Vasc: Ainoa. A n'es que li porêm afagí es de: Gòri. En Vasc: gori.

Gostí/Gustí (en ~) [gos'ti / gus'ti] nom baléà, en romàns baléà, hipocorístic masculí de Gost.

Gostina/Gustina (na ~) [gos'tinɵ / gus'tinɵ] nom baléà, en romàns baléà, hipocorístic femení de Gost.

Guiem (en ~) [ɣi'em] nom baléà, d'es Germànic: Willhelm. Sinnifica: protettó agoserad.

Hurtansa (n' ~) (a Menorca) [oɾ'tɑnsɵ] nom baléà, d'es Fransês: Hortense. Sinnifica: hortelana.

Isaías/Issaías (n' ~) [izɵ'iɵs / isɵ'iɵs] nom pròpi mólt escampad per tot'España, de s'Hebrèu: Ieshayahu. Sinnifica: Déu ês sa salvassió.

Jaume (en ~) ['ʒɑwmɵ] non y llinatje típic baléà, de s'Hebrèu: Ya'akob. Sinnifica: agontad p'es taló.

Jeròni (en/na ~) [ʒɵ'ɾɒni] nom baléà tant per hòmo com per dòna, en romàns baléà, d'es Llatí: Hieronymus. Sinnifica: partidari o famili d'en Hiero, réy de Siracussa.

Jolià/Julià (en ~) [ʒoli'ɑ / ʒuli'ɑ] nom baléà, d'es Llatí: Julianus. Sinnifica: es mes d'En Julius.

Joliana/Juliana (na ~) [ʒoli'ɑnɵ / ʒuli'ɑnɵ] femení de Jolià/Julià.

Juan (en ~) [ʒw'ɑn] de s'Hebrèu: Yehochanan. A través d'es Gascó: Jouan. Sinnifica: ple de sa Grassi de Déu.

Juana (na ~) [ʒw'ɑnɵ] fórma femenina de Juan.

Juanayna (na ~) [ʒuɵ'nɑjnɵ] nom baléà, nom híbrid formad per: Juana + Ayna.

Llàssaro (en ~) nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Lazarus.

Llatze (en ~) ['ʎɑʣɵ] nom baléà, de s'Hebrèu: El'azar. A través d'es Grèc: Eleazar. Sinnifica: Déu l'ajudà.

LLINATJES PRÒPIS Y TÍPICS D'ES BALÉÀS

401 LLINATJES PRÒPIS Y TÍPICS D’ES BALÉÀS (S’han eleminadas totas sas “r” finals romànicas que no se pronunsían. Se mantén sa “h” muda per motíus etimològics.)

Abrí, Adell, Adrové, Aguiló, Albertí, Albóns, Alcina, Alemañy, Aleñà, Alomà, Alórda, Alòu, Alòy, Alzamora, Alzina, Amé, Amel·lé, Arnàu, Antich, Arabí, Arbona, Arróm, Artigas, Artigues, Bagur, Baléà, Bal·le, Balanzat, Ballesté, Barbé, Barceló, Barseló, Barriona, Bartolo, Bartoméu, Batle, Bauzà, Bennassa, Bartoloméu, Bellinfant, Bonêt, Bonnín, Bennasse, Bennaza, Bergas, Bestard, Bibilòni, Bisquèrra, Bònapart, Bonêd, Bordóy, Bosch, Bové, Boyéras, Bril, Bróndo, Buchéns, Bujosa, Burguéra, Busquêts, Cabanéllas, Cabot, Càffaro, Caldentêy, Campané, Campíns, Campomà, Cànavas, Cànaves, Cantallops, Cantaréllas, Cañéllas, Capellí, Capllónch, Capó, Carboné, Carbonell, Cardell, Casséllas, Catañy, Caymari, Caymarís, Cèlia, Celià, Cerdà, Cerdó, Cétre, Cifra, Cifre, Ciré, Cirerol, Clà, Cladéra, Cloquell, Cloquells, Coll, Colóm, Colombàs, Comas, Compañy, Contestí, Corró, Cortês, Cotoné, Còvas, Crespí, Cruéllas, Daméto, Dardé, Davíu, Deyà, Descallà, Dóls, Domenge, Escalas, Escandell, Escanéllas, Escañéllas, Espasas, Estadas, Estadé, Estarás, Estaréllas, Estelrich, Estéva, Estradas, Estrañy, Falconé, Fanals, Fané, Far, Febré, Felani, Felany, Femenía, Femenías, Ferrà, Ferragut, Ferré, Ferriol, Fiol, Flaqué, Fléxa, Fléxas, Florit, Fluxà, Fogué, Fonollà, Fonollàs, Fons, Fontirrotj, fornari, Fornaris, Fornells, Fornés, Forteza, Fortuñy, Frau, Frontéra, Fullana, Fusté, Galmés, Gamundí, Garàu, Garcías, Garí, Gastalver, Gayà, Gelabèrt, Genestà, Genovart, Ginard, Girart, Giscafré, Gomila, Goñalóns, Gordiòla, Gornals, Gornés, Gorrías, Gurrías, Gost, Gralla, Grauches, Grimalt, Gual, Guasch, Guasp, Guiscafré, Homà, Homs, Horrach, Jané, Jaume, Jeròni, Jordà, Juanéda, Julià, Llabrés, Lladó, Lladonêt, Llambías, Llanéras, Llinàs, Llitéras, Llodrà, Llofríu, Llompart, Llull, Mandilègo, Manéra, Marquês, Marròig, Marrotx, Martí, Mascaró, Massanêt, Massot, Matamalas, Matas, Matutes, Maura, Mayàns, Maymó, Mayol, Mayrata, Melià, Mèlis, Mengual, Menorca, Mercadal, Mercant, Mesquida, Mèstre, Mir, Miró, Moixí, Moll, Monjo, Monserrat, Montcerdà, Móntis, Moradó, Moragues, Moranta, Morell, Morêy, Morlà, Morro, Moyà, Mudòy, Mulêt, Munà, Muntané, Mut, Nadal, Nigorra, Noguéra, Obradó, Oleza, Olivas, Olivé, Olives, Ollés, Ordina, Ordinas, Orell, Orfila, Orrach, Pallicé, Palmé, Palòu, Panisa, Paniza, Parêts, Parnell, Parpal, Pasaríus, Pericàs, Picornell, Piéras, Pira, Pizà, Planissi, Plovíns, Pol, Pomà, Poncell, Ponsell, Porcel, Porqué, Prohèns, Provensal, Puerto, Puigròs, Puigservé, Pujol, Quadrado, Ques, Quetglas, Rado, Rafal, Ramis, Ramonell, Rebassa, Rèus, Reynés, Ribot, Riéra, Rigo, Riudavêts, Riutord, Riutort, Rosselló, Rotgé, Rubí, Rullàn, Sagréra, Sagréras, Saletas, Salóm, Salord, Salort, Salvà, Sauvà, Sampol, Sans, Sansó, Santandréu, Santaner, Sart, Sastre, Sbèrt, Seguí, Servéra, Sétre, Sifra, Sifre, Simonêt, Sintes, Siòn, Siquié, Siré, Sitjà, Soberats, Solivéllas, Sorell, Squélla, Suau, Sureda, Taberné, Taronjí, Taulé, Tèm, Terrasa, Terrassa, Thomàs, Timoné, Torrendell, Torrelló, Torréns, Tortell, Tortélla, Tous, Tramullas, Triay, Trobat, Truyol, Truyols, Tudurí, Tugores, Tur, Tutzó, Valcanéras, Valéns, Vallcanéras, Valldepadrinas, Valldepéra, Vallespí, Vallòri, Vaqué, Ventayol, Veñy, Veñys, Verd, Verdéra, Vergé, Vicèns, Villalónga, Xalambrí, Xamèna, Ximèlis, Ximènis, Xucglà, Xuclà, Xumêt, Zaforteza, Zanoguéra.

Abrí (n' ~) [ɵ'bɾi] llinatje baléà, d'es Germànic: Eburin. Qu'ês es diminutíu d'es també Germànic: Ebur. Que sinnifica: señó. Per consiguient Abrí sinnifica: señorêt.

Abrinas (ant. Abrines) (n' ~) [ɵꞌbɾinɵs] femení plural d'es llinatje Abrí. Sinnifica: señoretas.

Adell (n' ~) [ɵꞌdeʎ] llinatje emb mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Abdel. Sinnifica: persona justa.

Adrové (ant. Adrover) (n' ~) [ɵdɾoꞌve] llinatje baléà, d'es Germànic: Adroar. A través d'es Llatí: Adrovarius. Sinnifica: Patriarca.