FOLKLOR BALÉÀ

CANSÓNS POPULÀS Y ALTRAS

SOR TOMASSETA

Sor Tomasseta ¿hon sou?

ja vos porêu amagà,

pêrqu'el dimòni vos sêrca,

dins un pou vos vol tirà.

¡Qu'en vive sor Tomassa!

bum bum,

¡qu'en vive la Béàta!

bum bum,

qu'ês Santa mallorquina,

bum bum,

¡qu'en vive, qu'en vive!

NA MARÍA

Na María balla y bota,

té sas camas de perdíu,

y s'enemorad li díu,

María balla una kota. Populà

SA XIMBOMBA

Sa ximbomba ja no sòna,

ni sòna ni sonarà,

pêrque té sa pell de ca

y sa caña que no’s bòna.

Sa ximbomba sòna trista,

¿madòna, que la sentíu?

axò ês señal que no teníu

aygordent p’es ximbombiste.

Jo tenc una ximbombeta

qu’ês molt bona de fé sonà,

pêrque en sa nit fa xécà

sas donas en camieta.

Sa ximbomba ja no sòna,

ni sòna ni sonarà,

pêrque té sa pell de ca

y sa caña que no’s bòna. Populà

BOLÉRO DE S'ESCANDELARI

Aubercocs y ciréras

bona vianda.

Bona vianda, sí,

Aubercocs y ciréras

bona vianda.

Aubercocs y ciréras:

bona vianda.

Bona vianda, y

pêrque cuand són maduras

umplan sa panxa.

Pêrque cuand són maduras

umplen sa panxa.

turêt, turêt, turêt,

turêt, al·lota

ben aviada,

pêrque si no t'aturas

seràs burlada. Populà

NONINÓ

Noninó, sa méva nineta,

noninó, es méu infantó;

noninó, cuand l'engronsava

y antes d'engronsarló.

Sa nineta ês petiteta

qu’a poc a poc tornarà gran.

Es fradíns qui la voldràn

s'hauràn de posà levita. Populà

SA NOVÍA ANSIOSA

Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un murtó?

No, no mu mareta, no mu mare, no,

no mu mare, no, no mu mare, no.

Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un agla?

No, no, mumareta, jo me vuy casà.

Ah, ah, ¿fiya méva, estaràs un añ,

No, no, mu mareta, vull casarmê enguañ.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un mes.

No, no, mu mareta, no pug està més.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un díe

No, no, mu mareta, que me moriría.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un pog,

No, no, mu mareta que se péga fog. Populà

XIMBOMBA D’AMÓ

Sa ximbomba ja no sòna,

no sòna ni sonarà,

pêrqu’emb jo tú no’stàs

y quí sap per hon siràs.

¿A hon éts vida méva?,

sênse tú jo no pug viure,

vorertê jo voldría,

anque fós es derré díe.

No te tórbis a vení,

no sía que ja no’y sigui,

si cuand venguis ja no’y som,

fé sonà sa ximbombeta,

Y sentiràs sa méua veu,

repetind un pic y un altre,

vida méva com t’estim,

vida méva com t’estim. Mikèl Garau y Rosselló