FOLKLOR BALÉÀ

CANSÓNS POPULÀS Y ALTRAS

MÚSICA Y BALLS

Cansó d'es Segà

https://www.youtube.com/watch?v=IJBCVuFmkMM

Sa ximbomba

https://www.youtube.com/watch?v=K2HHIs3EFbs

Sant Antòni

https://www.youtube.com/watch?v=yaXDCYrTICI

Tiralí cossetas

https://www.youtube.com/watch?v=xnp4qmL5jlE

Bolero

https://www.youtube.com/watch?v=aGg8zezSU7I

Kota de sa potada

https://www.youtube.com/watch?v=k7GpEUi1ZWU

Kota de LLevant MALLORCA

https://www.youtube.com/watch?v=0BUxHIBsMJE

Kota mallorquina

https://www.youtube.com/watch?v=ClL_2c2U51k

Kota d'en Fidèu

https://www.youtube.com/watch?v=PqNBF4q5Tfc

Es Parado de Valldemossa

https://www.youtube.com/watch?v=LbwcZtASsGU

Matéxa felanitxéra

https://www.youtube.com/watch?v=bwj5ePDyBBs

Boléro mariné

https://www.youtube.com/watch?v=n5r1AFZERYQ

Boléro mallorquí

https://www.youtube.com/watch?v=liGZddKulLE

Copèo matansé

https://www.youtube.com/watch?v=Te-9pA8av04

Copèo de Montaña

https://www.youtube.com/watch?v=TqNEgr85EAI

Fandango mallorquí

https://www.youtube.com/watch?v=gBT9Xd7EiW8

Ball de Pagês 1 FURMENTÉRA

https://www.youtube.com/watch?v=R33jyE9IBiY

Ball de Pagês 2 EIVISSA

https://www.youtube.com/watch?v=gkvdpjPLluU

Ball de Pagês 3 EIVISSA

https://www.youtube.com/watch?v=_StNFDH9JJU&pbjreload=101´

Fandango 1 MENURQUÍ

https://www.youtube.com/watch?v=PL8nFpkhhUQ

Fandando 2 MENURQUÍ

https://www.youtube.com/watch?v=PxwQLmsBJqU

Boléro de Ciutadélla - MENORCA

https://www.youtube.com/watch?v=hqp32hW7WHA

LLETRAS

XERRAM BALÉÀ

No, no, no xerram català,

no, no, no xerram català,

a dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà.

Eu digui s'Universidat,

no xerram en català.

Eu digui s'Estatut,

no xerram en català.

A dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà.

No, no, no xerram català,

no, no, noxerram català,

a dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà.

Eu digui n'Anna Moll,

no xerram en català,

eu diguin es polítics,

no xerram en català,

a dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà.

No, no, no xerram català,

no, no, noxerram català,

a dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà.

Barselona ês un condat,

noltros som un estad,

de Cataluña ni se sab,

noltros som un estad,

totas sas Islas Baléàs,

som un gran estad.

No, no, no xerram català,

no, no, noxerram català,

a dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà.

Catalanistes no'n volêm,

a Cataluña elza durêm,

Catalanistes no'n volêm,

a Cataluña elza durêm,

dins un barco d'es més grossos,

a Cataluña elza durêm.

No, no, no xerram català,

no, no, noxerram català,

a dins sas Islas Baléàs,

xerram en baléà. Populà

MATÉXA D'ES FIGUERAL

Sa vida d'es figueral,

ês vida molt divertida,

coind figas tot lo díe,

y es vespre un bon ball.

Per ballà's copèo,

sortim casi tots,

per ballè matéxas,

domés de dos en dos.

ês un ball de coidós...

(se repetêx dêsd'es principi) Populà

MATÉXA DE S'ANTORXA

Y domés éran cincuanta,

y domés éran cincuanta,

es que li naven darréra,

a s'antorxa per la llengua,

pêrqu'es pobble no la vol.

Es polítics vòlen llengua,

es polítics vòlen llengua,

però es pobble lo que vol,

però es pobble lo que vol,

ês xerrà sa séua llengo.

Sa llengo d'es pobble ês,

sa llengo d'es pobble ês,

sa que xerram a Mallorca,

sa d'Ervissa y Menorca,

essend Baléà totas tres.

Sa catalana no ês nostra,

sa catalana no ês nostra,

pêrqu'es llengo forastéra,

donaulí emb sa llandéra,

que s'envagi de ca nostra. Mikel Garau y Rosselló

COPÈO MATANSÉ

Anque jo sigui véy,

emb tú jo ballaría,

anque jo sigui véy,

emb tú jo ballaré.

No'y ballaràs,

pêrqu'eu som joveneta,

no'y ballaràs

pêrqu'estig compromesa.

Hey ballaré,

no'y ballaràs,

hey ballaré,

es copèo matansé.

Y un botêt aquí,

y un botêt allà,

sa volta redona,

y axí eu sé ballà.

Y un ball de matansas,

se déxa mirà,

emb moltas ninetas,

qu'eu sabin ballà.

Y un botêt aquí,

y un botêt allà,

sa volta redona,

y axí eu sé ballà.

S'acaba es copèo,

y es porc matansé,

que si no t'aturas,

jo m'aturaré. Populà

COPÈO DE MONTAÑA

Tiralí cossetas a n'es devantal,

tiralí cossetas a n'es devantal,

no las tiris fortas que li feràs mal,

no las tiris fortas que li feràs mal.

Jo teng un armàri molt ben adornad,

una pélla véha y un plat foradat.

Y un plat foradat y un plat foradat,

jo teng un armàri molt ben adornad.

Ay sí, ay no madò María feismê aquest favó,

Ay sí, ay no madò María feismê aquest favó.

Aturêt al·lòta qu'eu has fet molt bé,

que si no t'aturas jo m'aturaré. Populà

COPÈO DE SEUVA

Tiralí cossetas a n'es devantal,

tiralí cossetas a n'es devantal,

no las tiris fortas que li feràs mal,

no las tiris fortas que li feràs mal.

Copèo, copèo, copèo traidó,

encalsas sas dònas y a n'ets hòmo no,

copèo, copèo, copèo atravid,

enclasas sas dònas per devall es llit.

Ay sí... ay no...

roseta'ncantada, si té agraviada,

alguna vegada, te demàn perdó.

ay sí... ay no...

Revolta nineta, revolta un poc més,

una per la dreta y s'altr'a sen revés,

revolta nineta, revolta un poc més,

una per la dreta y s'altr'a sen revés.

Ay sí... ay no...

roseta'ncantada, si té agraviada,

alguna vegada, te demàn perdó.

ay sí... ay no... Populà

UNA RÒSA EN CADA GALTA

Y una ròsa en cada galta,

y una ròsa en cada galta,

y un clavell emb cada ma,

cuand élla surt a ballà,

señal que no'stà malalta.

Y una ròsa en cada galta,

Y un clavell en cada ma.

Qu'hey ballan de furiós,

qu'hey ballan de furiós,

en Toméu y na María,

s'aturaràn cuolca díe,

de ballà tan furiós.

Se turaràn cuolca díe,

de ballà tan furiós. Populà

COPÈO DE SINÉU

Un poquêt de grassi,

si ballàu axí,

un poquêt de grassi,

si ballàu axí.

Sas al·lòtas guapas,

jo las vuy per mí,

sas al·lòtas guapas,

jo las vuy per mí.

Que sí, que no,

vos daría coca,

y botifarró.

Que sí, que no,

s'al·lòta s'acaufa,

devòra es fogó.

Y na Marieta,

que balla de garrid,

y na Marieta,

que balla de garrid.

Un botêt y volta,

y jo te seguiré,

un botêt y volta,

y jo te seguiré.

Que sí, que no,

tú déxa a n'en Tòni,

qu'ês un traydó,

que sí, que no,

tú déxa a n'en Tòni,

qu'ês un traydó.

Un traydó. Populà

KOTA DE "LA PALOMA"

1ª lletra

Es barri de "La Paloma",

ês un barri conegud,

sa gent es molt divertida,

y per fé festas dóna gust.

Tornada

Vive La Paloma,

vive sa gent,

vive La Paloma,

tothom content,

vive La Paloma,

qu'ês símbol de pau.

2ª lletra

Es veynads se divertexen,

en veure tant de saràu,

de sa Plassa sas Colunnas,

a sa Plassa Pére Garàu.

Tornada

Vive La Paloma...

3ª lletra

Es barri de La Paloma,

sempre serà anomenad,

se divertexen es joves,

y es de sa tersér'edat. Pèp Bonnín

KOTA MENORQUINA

En nom de Catalina,

ês un nom agradós,

s'al·lòta manorquina,

té es ballà coriós,

té es ballè coriós,

en nom de Catalina,

ês un nom agradós.

Tornada:

Jesús, demà Sant Antòni,

Jesús, demà Sant Antòni,

fa festa es méus estimad,

y si vols anà a la Glòri,

has de viure enamorad,

has de viure enamorad,

Jasús, demà Santa Antòni.

2ª lletra:

Balla emb grassia Catalina,

balla emb grassia Catalina,

aquesta kita paussada,

qu'ês sa kita menorquina,

ayrosa y puntetjada,

ayrosa y puntetjada,

balla emb grassi Catalina.

Tornada:

Jesús, demà Sant Antòni...

3ª lletra:

Sa despedida vos dong,

sa despedida vos dong,

emb un plat de figas secas,

par anà a coí sas mel·las,

me teng que xicà de jorn,

me teng que xicà de jorn,

sa despedida vos dong. Populà

KOTA DE SA POTADA

¡Aay....!

Sa kota de sa potada,

n'yà que la ballan bé,

emperò jo no la sé,

pêrque no la m'han enseñada,

pêrque no la m'han enseñada,

sa kota de sa potada.

Vet aquí cuatre sèntins,

per comprà macarróns,

un aumut de monjetas,

y un y mitj de siuróns.

A sa plassa d'es tòros,

heyà un Guardia Civil,

que festetja na Pèpa,

y na Sussayna d'es fil. Populà

KOTA DE PRIMAVÉRA

Na María balla y bota,

na María balla y bota,

té sas camas de titíu,

y s'enamorad li díu,

María balla sa kota.

Catalina amó priméra,

Catalina amó priméra,

hon t'hé d'anà a sercà?

dins es bosch d'es Cosocnà,

devall una carritxéra,

Catalina amó priméra,

hon t'hé d'anà a sercà? Populà

KOTA MALLORQUINA

Sa tonada de sa son,

ja l'havían retirada,

y a Lluch Majó d'han trobada,

y ara la canta tothom.

Sortíu al·lotetas,

sortíu a ballà,

pêrqu'es mòros vénen,

y mos n'hem d'anà.

En Bernad y na María,

en Bernad y na María,

que ballan de coriós,

també'y ballam jo y vos,

y estimarmós cualca díe.

Sortíu al·lotetas,

sortíu a ballà,

pêrqu'es mòros vénen,

y mos n'hem d'anà. Populà

BALL DE SA NÉU

A sa montaña hey fa néu,

y s'oratje bé hey tòca,

en es costad de s'al·lòta,

hey fa un està de Déu,

en es costad de s'al·lòta,

hey fa un està de Déu.

Pitjan sa néu, pitjan, sa néu,

en Pére, en Tòni, en Juàn y n'Andréu.

pégan potadas, pégan potadas,

y patinadas per demunt de sa néu.

Jo estava que m'abrasava,

pe's'amó d'un jovenêt,

com més bevía, més set,

s'àygo no m'assassiava,

com més bevía, més set,

s'àygo no m'assessiava.

Pitjan sa néu, pitjan, sa néu,

en Pére, en Tòni, en Juàn y n'Andréu.

pégan potadas, pégan potadas,

y patinadas per demunt de sa néu.

A Valldemossa sa néu

ha arribada a n'es carré,

ha cremad es clavellé,

que té sembrad en Toméu,

ha cremad es clavellé,

que té sembrad en Toméu.

Pitjan sa néu, pitjan, sa néu,

en Pére, en Tòni, en Juàn y n'Andréu.

pégan potadas, pégan potadas,

y patinadas per demunt de sa néu. Populà

PARADO DE VALLDEMOSSA

Sas al·lòtas no'm vòlen,

pêrque som pillo.

Pêrque som pillo y perquê,

sas al·lòtas no'm volen,

pêrque som pillo,

pêrque lis romp sas guyas,

d'es robosillo.

Són perillosas,

ventanas y finéstras,

son perillosas,

pe'sas mares que ténen,

fiyas gelosas.

Porque me paro y por qué,

me llaman el parado,

porque me paro,

me llaman el parado,

porque me paro. Populà

SOR TOMASSETA

Sor Tomasseta ¿hon sou?

ja vos porêu amagà,

pêrqu'el dimòni vos sêrca,

dins un pou vos vol tirà.

¡Qu'en vive sor Tomassa!

bum bum,

¡qu'en vive la Béàta!

bum bum,

¡qu'n vive Catalina!

bum bum,

qu'ês Santa mallorquina,

bum bum,

¡qu'en vive, qu'en vive! Populà

TÒNI MORÉNO

Tòni moréno,

sas al·lòtas me díuan,

Tòni moréno,

y jo las dig al·lòtas,

axò ês saléro.

Bòna vianda y,

aubercocs y siréras,

bòna vianda,

pêrque cuand son maduras,

van dins sa panxa.

aturêt, aturêt,

aturêt, aturêt al·lòta,

ben aviada,

pêrque si no t'aturas,

seràs burlada. Populà

SA XIMBOMBA

Sa ximbomba ja no sòna,

ni sòna ni sonarà,

pêrque té sa pell de ca

y sa caña que no’s bòna.

Sa ximbomba sòna trista,

¿madòna, que la sentíu?

axò ês señal que no teníu

aygordent p’es ximbombiste.

Jo tenc una ximbombeta

qu’ês molt bona de fé sonà,

pêrque en sa nit fa xécà

sas donas en camieta.

Sa ximbomba ja no sòna,

ni sòna ni sonarà,

pêrque té sa pell de ca

y sa caña que no’s bòna. Populà

BOLÉRO DE S'ESCANDELARI

Aubercocs y ciréras

bona vianda.

Bona vianda, sí,

Aubercocs y ciréras

bona vianda.

Aubercocs y ciréras:

bona vianda.

Bona vianda, y

pêrque cuand són maduras

umplan sa panxa.

Pêrque cuand són maduras

umplen sa panxa.

turêt, turêt, turêt,

turêt, al·lota

ben aviada,

pêrque si no t'aturas

seràs burlada. Populà

NONINÓ

Noninó, sa méva nineta,

noninó, es méu infantó;

noninó, cuand l'engronsava

y antes d'engronsarló.

Sa nineta ês petiteta

qu’a poc a poc tornarà gran.

Es fradíns qui la voldràn

s'hauràn de posà levita. Populà

SA NOVÍA ANSIOSA

Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un murtó?

No, no mu mareta, no mu mare, no,

no mu mare, no, no mu mare, no.

Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un agla?

No, no, mumareta, jo me vuy casà.

Ah, ah, ¿fiya méva, estaràs un añ,

No, no, mu mareta, vull casarmê enguañ.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un mes.

No, no, mu mareta, no pug està més.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un díe

No, no, mu mareta, que me moriría.

Ah, ah, fiya méva, estaràs un pog,

No, no, mu mareta que se péga fog. Populà

XIMBOMBA D’AMÓ

Sa ximbomba ja no sòna,

no sòna ni sonarà.

no sòna ni sonarà,

pêrque tú no estàs emb jo.

Quin doló més gros que teng,

que me roega per dedíns,

que me roega per dedíns.

¿A hon éts vida méva?,

sênse tú jo no pug viure,

sênse tú jo no pug viure.

Vorertê jo voldría,

anque fos es derré díe,

anque fos es derré díe.

Si no vens aviadet,

pod essê que no me tròbis,

por essê que no me tròbis.

si cuand venguis no me tròbas,

fé sonà sa ximbombeta,

fé sonà sa ximbombeta.

Qu'emb so sò de sa ximbomba,

sentiràs sa méua veu,

sentiràs sa méua veu.

que te díu un pic y un altre,

vida méva com t’estim,

vida méva com t’estim. Mikèl Garau y Rosselló

SA SIBIL·LA

El jorn del Judici

parrà es qui no haurà fet servissi.

Jesucrist, Réy Universal,

hòmo y ve Déu eternal,

d'el Cèl vendrà per jutjà

y a cada ú lo just darà.

Gran fog d'el Cel devallarà,

ma, fons y ríus tot cremarà,

los péxos donaràn grans crids,

perdend los naturals delits.

Añs d'el Judici l'anticrist vendrà,

y a tot lo mon torment donarà,

y se ferà com Déu serví,

y a que no'u crega ferà morí.

Lo séu reynat serà molt bréu,

en aquell tems bax podê séu,

moriràn màrtirs tot a un llog,

aquells dos Sans Elías y Enoch.

El sol perdrà sa claredat,

mostrandsê fósc y entelad,

sa lluna no darà claró

y tot lo mon serà tristó.

Après vendrà, terribblement,

lo Fiy de Déu Omnipotent,

de mors y víus judicarà,

qui bé haurà fet, allí se vorà.

A n'es bons dirà: fiys méus, veníu,

bénaventurads, poseíu

el réyne que vos està apareyad,

des qu'el mon va sê créad.

A n'es mals dirà molt àgrament:

¡Anàu, maleíds, a n'es torment,

anàu, anàu a n'es Fog Etèrn,

emb vostro Príncep de lo Infèrn!.

Humilda Vèrge qui havêu parit,

Jesús infant en esta nit,

vullàu a vòtron Fiy prégà

que de l'Infèrn vulgans lliurà.

El jorn del Judici,

parrà es que no haurà fet servissi. 'Populà'

ES PÈP GONÉLLA

En pèp gonélla té,

un ca de bòu,

eu va baratà emb un òu,

de xorigué,

qu'eu va vêndre a n'es porqué

de Son Calíu,

qu'éra s'hòmo més víu,

de dins Son Sèrra,

sabía tocà guitèrra,

y casteñetas,

y feya ballà pessetas,

dins un garbell.

S'hómo de na porcell,

éra un cabrit,

se va tayà un dit,

fend un llaúd,

y va devallà es puput,

felanitxé,

que feya de barbé,

devant ca'n Pau,

cosí d'en Nicolàu,

aquell que matà s'ase,

ficandlí s'espasa

aràn d'es cul. Populà

SAS NINETAS

Sas ninetas,

cuand són petitetas,

cuyan floretetas,

de dins es jardí.

Sas ninetas,

cuand són més grandetas,

no van de floretas,

sinó d'un fradí,

d'un fradí.

Jo y un pastó,

que vivíam de moreta,

jo y un pastó,

que vivíam de s'amó.

Ara vé Sant Ferriol,

ballarêm si Déu eu vol,

es que tòca es tamborino,

ha perdud es fabiol,

es fabiol. Populà

SAS PANADAS

La Mare de Déu pòsa,

s'usansa de fé panadas,

de pastas y teyadas,

cuand Cristo ressucita.

Mara Santa de Jesús,

obriumê aquesta porteta,

si no mos dau rom o seca,

ja no podrêm cantà pus. Populà