TOPONIMIA BALÉÀ

TOPONIMIA - DEFINISSIÓ=

Sa Toponimia ês sa branca de sa Onomàstica qu'estodía es noms d'es llogs y accidéns geogràfics d'un llog. Es terme de toponimia vé d'es grèc formad per duas paraulas: τόπος = tópos (llog) y ὄνομα = ónoma (nom). Com ês natural, aquí domés posarêm es més principals de cada isla emb so séu sinnificad y procedènsi. Emb de tení en cónta que domés a Ervissa emb lo petita qu'ês, té 5.265 topònims. Domés per ferlós a tots mos duría tota una vida.

A Baléàs, emb s'estudi de sa toponimia tenim tota sa seguridad de que aquí NO HEY VA HAVÊ cap tipo de repobblassió ni colonisassió catalana después de 1229. Per sa senzilla rahó, de que sa poquíssima toponimia en català data de Època Modèrna, no Medieval. Basta dí que d'es prefitse català "masia o mas", que a Cataluña n'yà més de cinc mil, aquí a Baléàs domés n'yà un a Menorca. Percèrt, en Nadal Bal·le, Rettó de sa UIB p'ets añs 80 d'es siggle XX, felenitxe renegad de tot lo baléà inclús de sa séva llengo mare, es mallorquí, lo primé fa vé va sê posà es de "Sa Masía" a s'edifici d'es rettorad de sa UIB. Axí se fitsin, emb aquest etsemple, que si Baléàs havés estada repobblada per catalàns sa gran cantidat de topònims qu'hey hauría d'havê emb aquest prefitse.

A Mallorca y Menorca, predominan es topònims emb prefitse Bini. Mentras que a Ervissa sa denominassió àrabé de sas principals pobblassións, com qu'es Bisbe de Tarragona va quéda còma señó espiritual de s'isla (cobrà dèumas) va canvià es noms àrabés per noms cristiàns etsètte es de sa capital Ibissa. (San Jusèp, Santa Eulari, San Mikèl, San Juan, San Vicènt, San Carlos, San Matéu, etc.) En aquestas relassión de topònims domés posam es més sinnificatíus llingüísticament xerrand.

Baléà denominassió d'es conjunt de s'arxipièlag. D'es Llatí: balearis. Y aquest d'es Fenici: Bal'e Yaroh. Qu'emb aquex idioma sinnificà: tèrra d'es llansadós de pédras.

MALLORCA

Alaró [ɵlɵꞌɾo] població y castell de Mallorca, nom procedent de s'Íber: Ilurone. Que sinnifica: pobble emb aygo. Modificad p'ets àrabés de cap a: al ar romi. Sinnificand: 'llog d'es romàns o lo qu'ês lo matex: llog d'es que xèrran llatí'. Essênd sa paraula romàns p'es mòros sinònim de cristiàns. Segurament pêrqu'es castell d'Alaró va sê es derré punt de reistènsi de s'etzèrcit mallorquí, tardand ets àrabés 9 añs a conquistarló.

Alcudi [ɵlꞌkudi] ciutad de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-kudya. Sinnifica: es pujol.

Algayda [ɵlꞌɣɑjdɵ] pobblació de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-gayda. Sinnifica: es bosch.

Almudayna [ɵlmuꞌdɑjnɵ] top. Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-mudayna. Sinnifica: ciutadélla.

Andraitx [ɵnꞌdɾɑʝʧ] pobble de Mallorca, nom híbrid de Grèc: Andrós + es sufitse baléà: -itx. Sinnifica: es que són de Andros.

'Aranjassa' [ɵɾɵnꞌʒɑsɵ] barriada de Palma - Mallorca, en romàns baléà, de s'Àrabé: naranǧa. Sinnifica: taronja. Per consiguient Aranjassa sinnifica: taronjal.

Ariañ [ɵɾiꞌɑɲ] localidat de Mallorca. S'arabista don Juan José Valle díu qu'ês es llinatje d'es fundadó àrabé d'aquesta localidat, en: Abderrahmán al-Ariany. Àrabé, tenguend en cónta que s'artícul àrabé "al" mos dona un relassió de pertenènsi, es séu nom significa: Abderrahmán es d'Ariañ. Ja qu'es més que probabble qu'aquest nom ja etsistís cuand élls s'assentà dins Mallorca. Idò estand provad qu'a Mallorca hey va havê assentaméns celtas, sabêm qu'etsistêx es nom celta-gaèlic: Ariann. Essên més que probabble qu'ets escrivéns llatíns eu escriguéssin: 'Ariañ'. Ja que éra costum d'ets escrivéns llatíns per escriure menos, eliminà una de sas lletras repetidas, fos sa que fos, posand una retxeta demunt sa que conservavan. Emb llengo celta-gaèlica ariann sinnifica: béllesa, plata y còsa brillant. En es siggle XVIII s'escrivía "Ariañy" talment com Santañy o añy. Aquestas grafía varen perdurà fins a principi d'es siggle XX en qu'elza varen catalanisà.

mapa de 1833

mapa Cardenal Despuig 1784

Artà [ɵɾꞌtɑ] localidat de Mallorca, topònim duplicad d'es de Grècia: 'Arta'.

Aubarca [ɵwꞌbɑɾcɵ] top. de Mallorca, de s'Àrabé: Al-birka. Sinnifica: safrêtx.

Aucanada [ɵwcɵꞌnɑdɵ] top. de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-cannata. Y aquest de s'àrabé clàssic: Al-kaddan. Sinnifica: pédra de cals.

Aufabi [ɵwꞌfɑbi] top. de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-ẖābya. Y aquest de s'Àrabé hispano: alḥábba. Ês es sinònim de lo qu'emb español ês una tinaja. De moment no se sab etzattament es séu sinnificad Àrabé.

Aumellutx [ɵwmɵ'ʎuʧ] top. d'Escorca - Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: al-merüg. Sinnifica: es prat.

Badaluch [bɵdɵꞌluk] top. de Mallorca, nom híbrid d'es Celta: bedus (canal o comellà) y d'es romàns baléà: luch. Y aquest d'es Llatí: lucis (lluminós). Per consiguient Badaluch sinnifica: canal o comellà lluminós.

Bàlitx ['bɑliʧ] top. de Mallorca; topònim híbrid de Semita (Fenici o Hebrèu o de s'Àrabé ja qu'en es llibre d'es Repartiment està iscrita s'alquería de "Baalixi" -DCVB-) y baléà. Surt d'es séu nom primitíu Baal-ixi. Essênd Baal es nom d'un déu principal fenici. Y sa desinènsi baléà -itx/itxi que fa qu'es séu sinnificad sía: es que son adoradós d'en Baal. Aquí convé esplicà qu'ets hebrèus y ets àrabés de s'entiguedat adoravan es matéxos déus qu'es fenicis. Per lo qu'aquest nom d'alquería té un'antiguedat mínima anterió a s'època romana. Talment com altres topònims còma: Montuíri, Galatzó, Torà, etc.

Bañabufà [ꞌbɑɲɵbuꞌfɑ] localidat de Mallorca, d'es mossàrabé baléà formad p'es nom Celta de: banna. Qu'ês es nom de sa deidat celta de s'aygo + al bahlar de s'Àrabé que sinnifica: la mà. Es nom de Banna cuand passà a ortografía llatina s'escrigué: Baña.

Barcarês (es ~) [bɵɾkɵ'ɾɵs] top. d'Alcudi - Mallorca. Topònim originari d'es condat de Rosselló - Fransa. Que se supòsa va sê posad p'es rossellonesos que se varen assentà en aquest llog en es siggle VIII d.B.J. emb sas tròpas (y sas séuas familis) qu'en Carlo Magno va envià a protegí sas Baléàs. (Marc. Hispaniae, livre 19, chapitre 19 - Heguinhard. S. IX)

Bax d'es Putx [ꞌbɑʃ dɵd put͡ʃ] top. de Buñòla - Mallorca.

Béllavista [beʎɵꞌvistɵ] top. de Lluch Majó - Mallorca.

Bellvê [beʎꞌvɵ] top. de Mallorca (també antig nom d'es pobble de San Llorèns - Mallorca) procedêx d'es llog de Bellver en es condat mallorquí de Cerdaña.

Betlèm [bɵtꞌlɛm] top. d'Artà, Porréras y Lluch Majó - Mallorca, de s'Hebrèu: Bethlehem. Sinnifica: sa casa d'es pa = es fórn.

MENORCA

Albranca [ɵl'bɾɑnkɵ] topònim de Menorca, en mossàrabé baléà, compost de s'artícul àrabé: al. Més sa paraula celta: brakna. Que sinnifica: 'prat homid'.

Alcaufà [ɵlcɵwꞌfɑ] top. de Sant Lluís - Menorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-Kawfar.

Alhó [ɵꞌlo] pobblació de Menorca nom de s'Íbervasc: Ihalor. (Mascaró Passaríus)

Almudayna [ɵlmuꞌdɑjnɵ] top. Menorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-mudayna. Sinnifica: 'ciutadélla'.

Aranjassa [ɵɾɵnꞌʒɑsɵ] top. de Menorca, en romàns baléà, de s'Àrabé: naranǧa. Sinnifica: 'taronja'. Per consiguient Aranjassa sinnifica: 'taronjal'.

Artiga [ɵɾꞌtiɣɵ] top. d'Alhó - Menorca. Procedent d'es nom Galo: Artica. Sinnifica: 'tèrra nòva'.

Artrutx [ɵɾ'tɾuʧ] topònim de Menorca, format per s'Íbervasc: arte. (auzina) Y p'es sufitse baléà: -utx. Per consiguient, Artrutx sinnifica: 'com un'auzina'.

Barranch [bɵꞌrɑnk] top. de Ciutadélla - Menorca. Nom pré romà. (DRAE)

IBISSA / ERVISSA / EIVISSA

Aubarca [ɵwꞌbɑɾcɵ] top. de Eivissa, de s'Àrabé: Al-birka.Sinnifica: 'safrêtx'.