Pablo Iglesias Possé

    En Pablo Iglesias Posse ​ (va néxa en El Ferrol, 17 de octubre de 1850 – y va morí a Madrid, 9 de diciembre de 1925) va sê un polític español, d'ideología marxista, ​ fundadó d'es Partido Socialista Obrero Español (PSOE) y de sa Unión General de Trabajadores (UGT). Considerad es pare d'es socialisme dins España, sa séua figura ês reivindicada y mantenguda per sa Fundación Pablo Iglesias.
    En Pablo Iglesias va pujà per priméra vegada a sa tribuna d'oradós d'es Congrés, día 7 de Joriol de 1910. Sa séua intervenssió va demostrà es séu caratte revolusionari y antidemocràtic, fins a n'es punt d'amenassà de mort a n'es líder d'es Partit Conservadó, don Tòni Maura (mallorquí).

    En es Congrés se debatía es projètte de «Contestassió a n'es discurs de la Corona». En aquells moméns, España tratava de sortí de sa commossió qu'havía produíd s'añ anterío s'enomenada «Semmana Tràgica de Barselona». El 26 de Joriol de 1909 se va declarà una folgansa general per protestà contra s'envío de soldats de reemplàs a sa guèrra de Marroc. A Barselona, s'embarc d'es soldats va provocà gravíssims disturis, que varen comensà emb sa créma d'igglesis y convéns, y se va saldà emb sa mort violenta d'un centenà de personas. Hey va havê una duríssima represió ejecutand a s'anarquista Francisco Ferré Guardia, a n'es que s'el va considerà es reponsabble d'es disturbis.
    Es president d'es Govèrn, En Tòni Maura va caure en desgrassi per aquests fets tan doléns, y el réy Alfóns XIII eu va distituí poc tems después. A s'añ siguient, es monarca va anomenà a n'En Pèp Canalejas, president d'es Consêy de Ministres.