Reconexeméns d'es Baléà
Reconexeméns de s'etsistènsi de sa llengo baléà
A sa llengo baléà encarara se la conêx més còma llengo mallorquina, pêrque dins sa memòri històrica de sa pobblassió, ja no domés sa de sas Baléàs, sinó sa de sa Península, heyà s'imatge de que sas Baléàs són es Réyne de Mallorca, y per associassio de paraulas, de Mallorca, mallorquí. D'aquí que, a mols de reconexeméns de sa llengo de sas Baléàs, se digui llengo mallorquina, en vés de llengo baléà.
Y dit axò passêm a veure aquéxos reconexeméns.
Aquí tenim foto d'un tros de plana d'es tom tersé d'es llibre Autos Acordados, escrit a 1772 p'En Manuel de Mena, a von s'ordéna qu'es comunicads oficials en es reyne de Mallorca, qu'antigament se feyan en mallorquí y ara en castellà, com qu'axò produêx malestà a sa pobblassió, pêrque aquesta no xèrra castellà, se tórnin a escriure emb mallorquí.
Aquí se mos dona cónta de qu'en Pompèu Fabra, a declarassións fétas a sa revista cultural catalana L'Avenç, díe 31 de Mars de 1891, que fé una ortografía unificada p'es Català, es valensià y p'es Mallorquí, no pod essê. Y efettivament, attualment lo que s'enseña a totas aquestas comunidats ês, català. Per dos motíus, es primé, per lo que ja va dí en Pompèu, no es possibble una ortografía per tres idiomas difaréns; y segón, per motíus polítics esclusivament, seguind sa màtsima política que díu: "Un llengo, un territòri." O sía, que tenguend es tres territòris una sòla llengo, es català, dins un curt plas de tems se convertiràn Baléàs y Valènsi, emb territòris catalàns.
