Reconexeméns d'es Baléà

RECONEXEMÉNS DE S'ETSISTÈNSI DE SA LLENGO MALLORQUINA/BALÉÀ

     A sa llengo baléà encarara se la conêx més còma llengo mallorquina, pêrque dins sa memòri històrica de sa pobblassió, ja no domés sa de sas Baléàs, sinó sa de sa Península, heyà s'imatge de que sas Baléàs són es Réyne de Mallorca, y per associassio de paraulas, de Mallorca, mallorquí. D'aquí que, a mols de reconexeméns de sa llengo de sas Baléàs, se digui llengo mallorquina, en vés de llengo baléà.
     Y dit axò passêm a veure aquéxos reconexeméns.

Orde d'en Carlos III autorisand s'us d'es Mallorquí.

Autos Acordados 1772

     Aquí tenim foto d'un tros de plana d'es tom tersé d'es llibre Autos Acordados, escrit a 1772 p'En Manuel de Mena, essênd Réy d'España En Carlos III, a von s'ordéna qu'es comunicads oficials en es reyne de Mallorca, qu'antigament se feyan en mallorquí y ara en castellà, com qu'axò produêx malestà a sa pobblassió, pêrqu'aquesta no xèrra castellà, se tórnin a escriure emb mallorquí.

Declarassións d'En Pompèu Fabra a 1891

     Aquí se mos dona cónta de qu'en Pompèu Fabra, a declarassións fétas a sa revista cultural catalana L'Avenç, díe 31 de Mars de 1891, que fé una ortografía unificada p'es Català, es valensià y p'es Mallorquí, no pod essê, ês anà contra natura. Y efettivament, attualment lo que s'enseña a totas aquestas comunidats ês, català. Per dos motíus, es primé, per lo que ja va dí en Pompèu, no es possibble una ortografía per tres idiomas difaréns; y segón, per motíus polítics esclusivament, seguind sa màtsima política que díu: "Una llengo, un territòri." O sía, que, tenguend es tres territòris una sòla llengo, es català, dins un curt plas de tems se convertiràn Baléàs y Valènsi, emb territòris catalàns.

Titulassións d'En Mossên Alcové dêsde 1898 fins 1916 a n'es Seminari Diocessà

      Vet aquí sas titulassión d'En Mossên Alcové cuand éra professó a n'es Seminari Diocessà de Palma. Catedràtic d'Històri de Mallorca y de Llengo y Lliteratura Mallorquinas, dêsde 1898 fins a 1916. Dato pubblicad a n'es "Diario de Mallorca" de 5 de Novembre de 2009.

Opinió d'En Miguel de Unamuno y Jugo a 1916

      En "Miguel de Unamuno y Jugo", Filòssofo, Dottó emb llengo vasca, emb llengo grèca, Poète, novelista, autó tétral, Rettó de s'Universidat de Salamanca, mos dona cónta a sa séua òbra titulada Ancazas y Vicencias Españolas, escrita a 1916, que, estand de vacassións a Mallorca se va psà a lliggí emb mallorquí. Y se quéxa que, autós mallorquíns, en vés de posarsê a'scriure emb sa séua llengo mallorquina, se posaren a ferhó emb català.

Reyal Decrêt de n'Alfóns III créànd sa titulassió d'Acadèmic de sa RAE emb llengo mallorquina.

    Vet aquí es Reyal Decret de composissió de sa Real Acadèmi de sa Llengo (RAE) de 27 de Novembre de 1926, ordenand que sa RAE estigui composta per 42 acadèmics, d'es que 8 d'élls han d'essê espécialistes emb sas llengos españolas difarentas a sa castellana, emb sa siguient composissió: dos acadèmics pe'sa llengo catalana, dos pe'sa llengo vasca, dos pe'sa llengo gallèga, un pe'sa llengo mallorquina y un pe'sa llengo valensiana. 
   A 1928 va essê enomenad Acadèmic pe'sa llengo mallorquina, es Presbítero Llorèns Ribé, de Campanêt.

Declarassións d'En Llorèns Villalonga a 1932

     Aquí tenim part de s'artícul de s'intelettual mallorquí, Llorèns Villalonga, pubblicad a n'es diari "El Día" 30 de Juriol de 1932, bax es títol "Mallorca y Cataluña, absorción". O sía, que ja a 1932, es renegads de Baléàs ja feyan proselitisme de catalanidat, de cap a unas islas catalanas "les nostres illes".

Declarassións d'En Robert Graves sobr'es Mallorquí a 1953

En aquesta carta a n'es Direttó de La Vanguardia escrita p'es fiys d'En Robert Graves, En Tomàs Graves y Lucía Graves de Farrán, mos donan cónta que a s'obra de son pare escrita emb inglês, y titulada: Why do I live in Mallorca (Por qué vivo en Mallorca), fa sabre qu'es mallorquíns xerram una llengo tan antiga com s'Inglês, y més pura qu'es Català y es Provensal, es séua paréns llingüístics més aprop.

Modificassió de dialètte a llengo per part de sa RAE a 1959

    Vet a quí sa plana d'es bolletí de sa RAE de Setembre-Desembre de 1959, hon se pren sa determinassió de donà sa catagoría de llengo a n'es Mallorquí/Baléà, a n'es Valensià y a n'es Català. Diguend: (sic) ...Y no está exenta de alcance político la RECTIFICACIÓN que se ha hecho en las denominaciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones.
   Y continúa diguend: POR EJEMPLO, del valenciano se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce la categoría de lengua...

   Còma etzemple pòsa lo que se deya y sa categoría que se li dona a n'es valensià; còma etzemple, també havés pogud enomenà a n'es mallorquí/baléà, però precisament, pêrque se trata d'un etzemple, se dona a'ntendre qu'a sas altras duas llengos, també se lis dona sa matéxa categoría de llengo. ESTÀ BEN CLA. Axí ês com díu mes amunt que se RETTIFICAN sas denominassións de sas tres llengos, que domés anomeni a una de sas tres llengos a s'etzemple (que normalment ês lo que se fa cuand se fa un etzemple, s'enomena domés un d'es varis relessionads siguin es que siguin y sa cantidat d'élls) no lléva res a sas altras duas; essênd reconegudas també còma llengos.

Declarassións a 1981 d'En Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas Direttó de sa RAE

     En Dámaso Alonso va sê Direttó de sa RAE fins a 1982, y sas declarassións sobr'es Valensià y es Baléà las va fé a n'es diari Las Provincias de Valènsi, díe 18 de Juriol de 1981.

Declarassións d'En Torcuato Luca de Tena de sa RAE a 1985

Està ben cla lo que díu.