FOLKLOR BALÉÀ
Sumario
CANSÓNS POPULÀS Y ALTRAS
MATÉXA D'ES FIGUERAL
Sa vida d'es figueral ês vida molt divertida, coind figas tot lo díe, y es vespre un bon ball.
SOR TOMASSETA
Sor Tomasseta ¿hon sou?
ja vos porêu amagà,
pêrqu'el dimòni vos sêrca,
dins un pou vos vol tirà.
¡Qu'en vive sor Tomassa!
bum bum,
¡qu'en vive la Béàta!
bum bum,
¡qu'n vive Catalina!
bum bum,
qu'ês Santa mallorquina,
bum bum,
¡qu'en vive, qu'en vive! 'Populà'
NA MARÍA
Na María balla y bota,
té sas camas de perdíu,
y s'enemorad li díu,
María balla una kota. 'Populà'
SA XIMBOMBA
Sa ximbomba ja no sòna,
ni sòna ni sonarà,
pêrque té sa pell de ca
y sa caña que no’s bòna.
Sa ximbomba sòna trista,
¿madòna, que la sentíu?
axò ês señal que no teníu
aygordent p’es ximbombiste.
Jo tenc una ximbombeta
qu’ês molt bona de fé sonà,
pêrque en sa nit fa xécà
sas donas en camieta.
Sa ximbomba ja no sòna,
ni sòna ni sonarà,
pêrque té sa pell de ca
y sa caña que no’s bòna. 'Populà'
BOLÉRO DE S'ESCANDELARI
Aubercocs y ciréras
bona vianda.
Bona vianda, sí,
Aubercocs y ciréras
bona vianda.
Aubercocs y ciréras:
bona vianda.
Bona vianda, y
pêrque cuand són maduras
umplan sa panxa.
Pêrque cuand són maduras
umplen sa panxa.
turêt, turêt, turêt,
turêt, al·lota
ben aviada,
pêrque si no t'aturas
seràs burlada. Populà
NONINÓ
Noninó, sa méva nineta,
noninó, es méu infantó;
noninó, cuand l'engronsava
y antes d'engronsarló.
Sa nineta ês petiteta
qu’a poc a poc tornarà gran.
Es fradíns qui la voldràn
s'hauràn de posà levita. 'Populà'
SA NOVÍA ANSIOSA
Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un murtó?
No, no mu mareta, no mu mare, no,
no mu mare, no, no mu mare, no.
Ah, ah, ¿fiya méva, que vols un agla?
No, no, mumareta, jo me vuy casà.
Ah, ah, ¿fiya méva, estaràs un añ,
No, no, mu mareta, vull casarmê enguañ.
Ah, ah, fiya méva, estaràs un mes.
No, no, mu mareta, no pug està més.
Ah, ah, fiya méva, estaràs un díe
No, no, mu mareta, que me moriría.
Ah, ah, fiya méva, estaràs un pog,
No, no, mu mareta que se péga fog. 'Populà'
XIMBOMBA D’AMÓ
Sa ximbomba ja no sòna,
no sòna ni sonarà,
pêrqu’emb jo tú no’stàs
y quí sap per hon siràs.
¿A hon éts vida méva?,
sênse tú jo no pug viure,
vorertê jo voldría,
anque fós es derré díe.
No te tórbis a vení,
no sía que ja no’y sigui,
si cuand venguis ja no’y som,
fé sonà sa ximbombeta,
Y sentiràs sa méua veu,
repetind un pic y un altre,
vida méva com t’estim,
vida méva com t’estim. 'Mikèl Garau y Rosselló'
SA SIBILA
El jorn del Judici
parrà es qui no haurà fet servissi.
Jesucrist, Réy Universal,
hòmo y ve Déu eternal,
d'el Cèl vendrà per jutjà
y a cada ú lo just darà.
Ans qu'es Judici no serà,
una gran señal se mostrarà;
La Tèrra gitarà suó
y tremirà de gran paó.
Tèrratrèmul tan gran serà,
que sas torres derrocarà,
sas pédras per mitj se rompran,
y sas muntañas se fondràn.
Los putjs y plans seràn igual,
allà seràn los bons y mals,
Réys, Ducs, Contes y Baróns,
que de sos fets retràn rahóns.
Gran fog d'el Cel devallarà,
ma, fons y ríus, tot cremarà,
los péxos donaràn gran crit,
perdend son natural delit.
El sol perdrà sa claredat,
mostrandsê fósc y alterad,
sa lluna no darà claró
y tot lo mon serà tristó.
Après vendrà, terribblement,
lo Fiy de Déu Omnipotent,
de mors y víus judicarà,
qui bé haurà fet, allí se vorà.
A n'es bons dirà: fiys méus, veníu,
bénaventurads, poseíu
el réyne que vos està apareyad,
des qu'el mon va sê créad.
A n'es mals dirà molt àgrament:
- Anàu, maleíds, a n'es torment,
anàu, anàu a n'es Fog Etèrn,
emb vostro Príncep de lo Infèrn.
Humilda Vèrge qui havêu parit,
Jesús infant en esta nit,
vullàu a vòtron Fiy prégà
que de l'Infèrn vulgans lliurà.
El jorn del Judici,
parrà es que no haurà fet servissi. 'Populà'
