TOPONIMIA BALÉÀ
Sumario
TOPONIMIA - DEFINISSIÓ=
Sa Toponimia ês sa branca de sa Onomàstica qu'estodía es noms d'es llogs y accidéns geogràfics d'un llog. Es terme de toponimia està formad per duas paraulas grècas: τόπος = tópos (llog) y ὄνομα = ónoma (nom). Com ês natural, en aquesta feyna domés posarêm ES MÉS SINNIFICATÍUS LLINGÜÍSTICAMENT XERRAND de cada isla emb so séua ortografía baléà, sinnificad y procedènsi. Emb de tení en cónta que domés a Ibissa emb lo petita qu'ês, té 5.265 topònims.
A Baléàs, emb s'estudi de sa toponimia tenim tota sa seguridad de que, aquí, NO HEY VA HAVÊ cap tipo de repobblassió ni colonisassió catalana después de 1229. Per sa senzilla rahó, de que sa poquíssima toponimia en català data de Època Modèrna, no Medieval. Basta dí que d'es prefitse català "masia o mas", que a Cataluña n'yà més de cinc mil, aquí a Baléàs domés n'yà un a Menorca. Per cèrt, en Nadal Bal·le, Rettó de sa UIB p'ets añs 80 d'es siggle XX, felanitxé renegad de tot lo baléà inclús de sa séva llengo mare, es mallorquí, lo primé va fé va sê, posà es de "Sa Masía" a s'edifici d'es rettorad de sa UIB. Basta fitsarsê emb aquest etzemple, per arribà a sa conclusió, de que si Baléàs havés estada repobblada per catalàns sa gran cantidat de topònims qu'hey hauría d'havê emb aquest prefitse.
A Mallorca y Menorca, predominan es topònims emb prefitse Bini. Mentras que a Ibissa sa denominassió àrabé de sas principals pobblassións, com qu'es Bisbe de Tarragona va quéda còma señó espiritual de s'isla (cobrà dèumas), va canvià es noms àrabés per noms cristiàns etsètte es de sa capital Ibissa. (San Jusèp, Santa Eulari, San Mikèl, San Juan, San Vicènt, San Carlos, San Matéu, etc.) En aquestas relassións de topònims, com som dit, domés posam es més sinnificatíus llingüísticament xerrand.
Baléà denominassió d'es conjunt de s'arxipièlag. D'es Llatí: balearis. Y aquest d'es Fenici: Bal'e Yaroh. Qu'emb aquex idioma sinnifica: tèrra d'es llansadós de pédras.
ABREVIATURAS: Ant. = antigament. Att. = attualment. CTMP = Corpus de Toponimia de Mallorca Passaríus. CTMEP Corpus de Toponimia de Menorca Passaríus. DCVB Diccionari Català Valensià Baléà.
MALLORCA
Alaró [ɵlɵꞌɾo] població y castell de Mallorca, nom procedent de s'Íber: Ilurone. Que sinnifica: pobble emb aygo. Modificad p'ets àrabés de cap a: al ar romi. Sinnificand: 'llog d'es romàns o lo qu'ês lo matex: llog d'es que xèrran llatí'. Essênd sa paraula romàns p'es mòros sinònim de cristiàns. Segurament pêrqu'es castell d'Alaró va sê es derré punt de reistènsi de s'etzèrcit mallorquí, tardand ets àrabés 9 añs a conquistarló.
Alcudi [ɵlꞌkudi] ciutad de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-kudya. Sinnifica: es pujol.
Algayda [ɵlꞌɣɑjdɵ] pobblació de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-gayda. Sinnifica: es bosch.
Almudayna [ɵlmuꞌdɑjnɵ] top. Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-mudayna. Sinnifica: ciutadélla.
Andraitx [ɵnꞌdɾɑʝʧ] pobble de Mallorca, nom híbrid de Grèc: Andrós + es sufitse baléà: -itx. Sinnifica: es que són de Andros.
'Aranjassa' [ɵɾɵnꞌʒɑsɵ] barriada de Palma - Mallorca, en romàns baléà, de s'Àrabé: naranǧa. Sinnifica: taronja. Per consiguient Aranjassa sinnifica: taronjal.
Ariañ [ɵɾiꞌɑɲ] localidat de Mallorca. S'arabista don Juan José Valle díu qu'ês es llinatje d'es fundadó àrabé d'aquesta localidat, en: Abderrahmán al-Ariany. Àrabé, tenguend en cónta que s'artícul àrabé "al" mos dona un relassió de pertenènsi, es séu nom significa: Abderrahmán es d'Ariañ. Ja qu'es més que probabble qu'aquest nom ja etsistís cuand élls s'assentà dins Mallorca. Idò estand provad qu'a Mallorca hey va havê assentaméns celtas, sabêm qu'etsistêx es nom celta-gaèlic: Ariann. Essên més que probabble qu'ets escrivéns llatíns eu escriguéssin: 'Ariañ'. Ja que éra costum d'ets escrivéns llatíns per escriure menos, eliminà una de sas lletras repetidas, fos sa que fos, posand una retxeta demunt sa que conservavan. Emb llengo celta-gaèlica ariann sinnifica: béllesa, plata y còsa brillant. En es siggle XVIII s'escrivía "Ariañy" talment com Santañy o añy. Aquestas grafía varen perdurà fins a principi d'es siggle XX en qu'elza varen catalanisà.
Artà [ɵɾꞌtɑ] localidat de Mallorca, topònim duplicad d'es de Grècia: 'Arta'.
Aubarca [ɵwꞌbɑɾcɵ] top. de Mallorca, de s'Àrabé: Al-birka. Sinnifica: safrêtx.
Aucanada [ɵwcɵꞌnɑdɵ] top. de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-cannata. Y aquest de s'àrabé clàssic: Al-kaddan. Sinnifica: pédra de cals.
Aufabi [ɵwꞌfɑbi] top. de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-ẖābya. Y aquest de s'Àrabé hispano: alḥábba. Ês es sinònim de lo qu'emb español ês una tinaja. De moment no se sab etzattament es séu sinnificad Àrabé.
Aumellutx [ɵwmɵ'ʎuʧ] top. d'Escorca - Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: al-merüg. Sinnifica: es prat.
Badaluch [bɵdɵꞌluk] top. de Mallorca, nom híbrid d'es Celta: bedus (canal o comellà) y d'es romàns baléà: luch. Y aquest d'es Llatí: lucis (lluminós). Per consiguient Badaluch sinnifica: canal o comellà lluminós.
Bàlitx ['bɑliʧ] top. de Mallorca; topònim híbrid de Semita (Fenici o Hebrèu o de s'Àrabé ja qu'en es llibre d'es Repartiment està iscrita s'alquería de "Baalixi" -DCVB-) y baléà. Surt d'es séu nom primitíu Baal-ixi. Essênd Baal es nom d'un déu principal fenici. Y sa desinènsi baléà -itx/itxi que fa qu'es séu sinnificad sía: es que son adoradós d'en Baal. Aquí convé esplicà qu'ets hebrèus y ets àrabés de s'entiguedat adoravan es matéxos déus qu'es fenicis. Per lo qu'aquest nom d'alquería té un'antiguedat mínima anterió a s'època romana. Talment com altres topònims còma: Montuíri, Galatzó, Torà, etc.
Bañabufà [ꞌbɑɲɵbuꞌfɑ] localidat de Mallorca, d'es mossàrabé baléà formad p'es nom Celta de: banna. Qu'ês es nom de sa deidat celta de s'aygo + al bahlar de s'Àrabé que sinnifica: la mà. Es nom de Banna cuand passà a ortografía llatina s'escrigué: Baña.
Barcarês (es ~) [bɵɾkɵ'ɾɵs] top. d'Alcudi - Mallorca. Topònim originari d'es condat de Rosselló - Fransa. Que se supòsa va sê posad p'es rossellonesos que se varen assentà en aquest llog en es siggle VIII d.B.J. emb sas tròpas (y sas séuas familis) qu'en Carlo Magno va envià a protegí sas Baléàs. (Marc. Hispaniae, livre 19, chapitre 19 - Heguinhard. S. IX)
Bax d'es Putx [ꞌbɑʃ dɵd put͡ʃ] top. de Buñòla - Mallorca.
Béllavista [beʎɵꞌvistɵ] top. de Lluch Majó - Mallorca.
Bellvê [beʎꞌvɵ] top. de Mallorca (també antig nom d'es pobble de San Llorèns - Mallorca) procedêx d'es llog de Bellver en es condat mallorquí de Cerdaña.
Betlèm [bɵtꞌlɛm] top. d'Artà, Porréras y Lluch Majó - Mallorca, de s'Hebrèu: Bethlehem. Sinnifica: sa casa d'es pa = es fórn.
Bini Aco [ꞌbini ꞌɑko] top. Muro - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Yakub. Sinnifica: sa casa d'en Yakub (Jacob).
Bini Agual [ꞌbini ɵguꞌɑl] top. Bini Salèm - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ahual, sinnifica: sa casa d'es bisco.
Bini Algorfa [ꞌbini ɵlꞌgoɾfɵ] top. Artà - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ alḡúrfa. Sinnifica: sa casa d'es porxo. DCVB/CTMP
Bini Ali [ꞌbini ꞌɑli] top. Sancéllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Alĭ. Sinnifica: sa casa de n'Alí.
Bini Amà [ꞌbini ɵꞌmɑ] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ahmar. Sinnifica: sa casa d'es rotj.
Bini Arax [ꞌbini ɵꞌɾɑʃ] top. Solle - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ a'rağ. Sinnifica: sa casa d'es cóx.
Bini Arròy [ꞌbini ɵꞌrɒj] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ar ra'y. Sinnifica: sa casa d'es pastó. En es DCVB-Alcové, díu qu'en es repartiment està escrit: benĭ Roy. Aquest "Roy" segurament ve d'es Franc "roi", que sinnifica "réy", per consiguient si ês axí, es topònim Bini Arroy, sinnificaría: sa casa d'el Réy.
Bini Atría [ꞌbini ɵꞌtɾiɵ] top. Alcudi - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ 'Atia. Sinnifica: sa casa de n'Atría.
Bini Atró [ꞌbini ɵꞌtɾo] top. Campanêt - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Atron. Sinnifica: sa casa de n'Atró. CTMP
Bini Atzà [ꞌbini ɵꞌʣɑ] top. Buñòla - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ az-za'r. Sinnifica: sa casa d'es sementé.
Bini Atzent [ꞌbini ɵꞌʣent] top. Mancò - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ az-zent. Sinnificad desconegud CTMP.
Bini Aumara [ꞌbini ɵwꞌmɑɾɵ] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ al-mara'a. Sinnifica: sa casa de sa font.
Bini Bassí [ꞌbini bɵꞌsi] top. Fornalutx - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ bāsim. Sinnifinca: sa casa d'en riàya. CTMP
Bini Bòna [ꞌbini ꞌbɒnɵ] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Llatí bŏnu. Sinnifica: sa casa bòna. CTMP
Bini Capús (ant. Bini Capuch) [ꞌbini kɵꞌpus] top. Porréras - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Llatí cappūtium. Sinnifica: sa casa de sa caputxa. DCVB.
Bini Caubell [ꞌbini kɵwꞌbeʎ] top. Santa Margalida - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Llatí calvĕllus (diminutíu de calvus). Sinnifica: sa casa d'es calvo. CTMP.
Bini Caubellêt [ꞌbini kɵwbɵꞌʎɵt] top. Diminutíu de Bini Caubell. Santa Margalida - Mallorca.
Bini Comprat [ꞌbini komꞌpɾɑt] top. Algayda - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà comparat; y aquex d'es Llatí comparatus. Sinnifica: sa casa d'en comprad.
Bini Corax [ꞌbini koꞌɾɑʃ] top. Calvià y Campos - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Korayš. Y aquest probabblement d'es Llatí: corax. Que sinnifica: sa casa de sa famili Corax o sa casa d'es corb.
Bini Dorm [ꞌbini doɾm] top. Solle - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà dorm, y aquex d'es Llatí dormio (persona déxàda). Sinnifica: sa casa d'en déxàd.
Bini Faldó [ꞌbini fɵlꞌdo] top.Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Haldon. Sinnifica: sa casa d'en Faldó.
Bini Falêt [ꞌbini fɵꞌlɵt] top.Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, igual que Bini Fadêt. Nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu פלט falet (refugi). Sinnifica: sa casa d'es refugiad, o sa casa refugi, o es refugi.
Bini Fat [ꞌbini fat] top. Sanséllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu פט Fath (tros, bossí). Sinnifica: sa casa d'es tros.
Bini Faubell [ꞌbini kɵwꞌbeʎ] top. Sanséllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí faubell (derivad d'es Germànic falvus DCVB) Sinnifica: sa casa rotjênca.
Bini Fèrri [ꞌbini ꞌfɛri] top. Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí fèrri (derivad d'es Llatí ferrarĭus) Sinnifica: sa casa d'es ferré.
Bini Ficat [ꞌbini fiꞌkɑt] top. Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí ficat (derivad d'es Llatí fīgĭcāre) Sinnifica: sa casa enfoñada o aficada.
Bini Forani [ꞌbini foꞌɾɑni] top. Buñòla - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí forani (derivad d'es Llatí foranĕus) Sinnifica: sa casa d'es forasté.
Bini Fuell [ꞌbini fuꞌeʎ] top. Sanséllas - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí fuell. Derivad d'es Germànic: Füllen = inflà) Sinnifica: sa casa d'es fuell.
Bini Gran [ꞌbini gɾɑn] top. Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ, y d'es romàns baléà gran (derivad d'es Llatí: grandis). Sinnifica: sa casa gran.
Bini Legant [ꞌbini lɵꞌgɑnt] top. Lluch Majó - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de sa contracció d'es romans mallorquí elegant (derivad d'es Llatí elĕgans) Sinnifica: sa casa eleganta o curra.
Bini Mira [ꞌbini ꞌmiɾɵ] top. Artà - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabe: benĭ y d'es mossàrabé mallorquí Mĭra. Sinnifica: sa casa de sa capitana o de sa dòna d'es capità. (Tenguend en cónte que Mir emb Àrabé sinnifica capità o kéfé de s'etzèrsit; y qu'es mallorquíns feminisam quèsi tots es noms: Tomàs > Tomassa; Toméu > Toméua. Mira ês es femení de Mir).
Bini Morat [ꞌbini moꞌɾɑt] top. Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabe: benĭ y d'es romàns mallorquí morad (derivad d'es Llatí morum) Sinnifica: sa casa morada o d'en Morat.
Bini Orélla [ꞌbini oꞌɾeʎɵ] top. Andraitx - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de sa deformassió d'es nom romàns mallorquí Orélia, procedent d'es nom llatí Aurelia CTMP. Sinnifica: sa casa de n'Aurélia.
Bini Petit [ꞌbini pɵꞌtit] top. Escórca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Provensal petit (derivad d'es Galorromàns: pittitu - DCVB) Sinnifica: sa casa petita o d'en Petit.
Bini Sabà [ꞌbini sɵꞌbɑ] top. Buñòla - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu שבת, shabbath. Sinnifica: sa casa d'es Sabat o sa casa d'en Aturad. Ja que sa paraula shabbath sinnifica aturà.
Bini Salèm [ꞌbini sɵꞌlɛm] pobblassió de Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu Shalem (qu'ês es nom de Jerusalèm, y està compost per sa paraula suméria Yieru (que sinnifica: assentament, pobblassió) y de sa paraula semita: Shalem [ʃɵꞌlɛm] nom antig de Déu.) paraula aquesta, de sa que deriva: Shalom (que vol dí: pau), y de sa que surt es llinatje baléà: Salóm. Quédant per consiguient es sinnificad de Bini Salèm còma: sa casa de Déu.
Bini Salóm [ꞌbini sɵꞌlom] top. Palma - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu Shalom (pau). Sinnifica: sa casa de sa pau.
Bini Satrí [ꞌbini sɵꞌtɾi] top. Inca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es mossàrabé mallorquí satrí, que surt de sa paraula àrabé ṣatl. Sinnifica: sa casa d'es satrí o d'en satrí.
Bini Setí o Settí [ꞌbini sɵꞌti ɒ sɵtꞌ:i] top. Inca - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es mossàrabé mallorquí settí (derivad d'es llinatje àrabé Saydí. Que vé d'es nom de sa ciutad de Xina Zaitun, hon se fabricava es setí -en Castellà: satén- DCVB) Sinnifica: sa casa d'en Setí o sa casa de setí.
Bini Siri o Xidi o Xiri [ꞌbini ꞌsiɾi ɒ ꞌʃidi ɒ ꞌʃiɾi] top. Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns mallorquí siri (derivad d'es Llatí syrĭus) Sinnifica: sa casa d'es qui són de Siria o sa casa d'es siri.
Bini Tarèf [ꞌbini tɵꞌɾɛf] top. Sinéu - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Taref. Sinnifica: sa casa d'es qui són de Taref (provinsi d'Algé)
Boleda [boꞌlɵdɵ] top. de Santa Margalida - Mallorca. Nom mossàrabé baléà, de s'Àrabé: buláyda. Sinnifica: pobblêt.
Bonayre [bɒnꞌɑjɾɵ] top. de Alcudi - Mallorca.
Buge (ant. Búger) [ꞌbuʒɵ] poblassió de Mallorca, d'es Germànic: beuge. Sinnifica: revolt. Aquest topònim y pobble segurament va sê fundat p'es colonisadós vàndalos a n'es 455 d.B.J.
Buñòla [buꞌɲɒlɵ] localidad de Mallorca. S'arabista don Juan José Valle díu que vé de sa paraula àrabé: bunjeola. Que sinnifica: viña petita.
Ca’s Cóncos [cɑs ꞌkonkos] top. de Felanitx - Mallorca. D'es Llatí: avŭncŭlu (tío per part de mare). Derivad d'es Provensal: ouncle. Sinnifica: sa casa d'es tíos.
Cabréra [kɵꞌbɾeɾɵ] top. d'Algayda - Mallorca, y nom de sa quinta isla de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: caprarius.
Cala Coniys (sa ~) ['cɑlɵ koꞌnijs] top. de San Tèm - Andraitx - Mallorca.
Cala de San Vicèns (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɵ sɵn viꞌsɛns] top. de Pollènsa - Mallorca. en Romàns baléà, d'es Llatí: Vincĕntĭus. Sinnifica: triunfadó, goñadó.
Cala d'Ò (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɒ] top. de Santañy - Mallorca.
Cala Ferréra (sa ~) [ꞌcɑlɵ fɵꞌreɾɵ] top. de Felanitx - Mallorca. Femení de Ferré. Nom d'origen escossês y molt escampad per Mallorca y Valènsi. (Ausia Ferrer, Milord d'Escòssia, va sê qui s'assentà a Valènsi a 1248 fétxa de sa séua conquista p'En Jaume I. Y d'aquesta famili surten tots es Ferrés d'España).
Cala Figuéra (sa ~) [ꞌcɑlɵ fiꞌɣeɾɵ] top. de Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: fīcarĭa.
Cala Gat (sa ~) ['cɑlɵ gɑt] top. de Mallorca. Contracció de sa paraula àrabé: gatta. Sinnifica: alambí. Y per derivassió persona que ha begud massa alcohol.
Cala Gata (sa ~) ['cɑlɵ 'gɑtɵ] top. de Bañabufà - Mallorca, En romàns baléà, de s'Àrabé: gatta. Sinnifica: alambí. Y per derivassió, femení de gat.
Cala Guya (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌguʝɵ] top. de Capdepéra - Mallorca. En Baléà.
Cala Llombars (sa ~) [ꞌcɑlɵ ʎomꞌbɑɾs] top. de Santañy - Mallorca. En Baléà. Sinnifica: cala d'es que son de Llombardía - Italia.
Cala Llónga (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎongɵ] top. de Eivissa, Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es LLatí: lŏnga. Sinnifica: llèrga.
Cala Mayà (cala ~) [mɵʝ'ɑ] top. de Mallorca, en romàns baléà, de s'Hebrèu: Maayan. Sinnifica: font. (cala de sa font)
Cala Mendía (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵnꞌdiɵ] top. de Manacò - Mallorca. De íbervasc: mendia. Sinnifica: sa montaña. (cala de sa montaña)
Cala Mesquida (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵsꞌcidɵ] top. Menorca y Mallorca. De s'Àrabé: másjid. Sinnifica: llog hon ajonoyersê. Y per derivassió: llog hon resà.
Cala Milló (sa ~) [ꞌcɑlɵ miꞌʎo] top. de Son Servéra - Mallorca. D'es Llatí:mĕliōre. Aquest nom ja etsistía antes de sa venguda d'en Jaume I, en es séu Llibre dels feyts figura emb so nom llemosí de: meylor (Jaume I, Cròn. 1).
Cala Mondragó [cɑlɵ mondɾɵ'go] top. de Mallorca. Nom procedent de sa localidad italiana: Mondragone.
Cala Provensals (sa ~) [ꞌcɑlɵ pɾovɵnꞌsɑls] top. de Capdepéra - Mallorca. Sinnifica: cala d'es que son de sa Provènsa.
Cala Ratjada (sa ~) [ꞌcɑlɵ rɵꞌʤɑdɵ] top. de Capdepéra - Mallorca. Sinnifica: cala de ratjas.
Calicant [kɵli'kɑnt] top. de San Llorèns - Mallorca, formad per sa fusió de duas paraulas cèlticas: kalio = pédra y kanto = còdol. Per lo que Calicant sinnifica: llog pedregós o rocós.
Caló de sas Égos (es ~) [kɵꞌlo dɵ sɵs ꞌegos] top. de Santañy - Mallorca. En romàns baléà. D'es Llatí: ĕqua.
Calvià [kɵlvjꞌɑ] localidat de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: 'calviānum. Que sinnifica: llog mólt calent o de mólta caló.
Camp de Ma (es ~) [cɑmp dɵ mɑ] (Ant. Camp de Mar) top. de Andraitx - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: mare. Sinnifica: llog de molta d'aygo.
Campanêt [kɵmpɵꞌnɵt] localidat de Mallorca, topònim en mossàrabé baléà, híbrid compost de sa paraula llatina: camp, que sinnifica: planissi. Y de s'Hebrèu: Anet; qu'ês es nom d'una deidat egipsi (Attes d'es 1é Congrés Internassional sobre Patrimòni Cultural Llingüístic, Alcalà d'Henares - 2013) per lo que, es sinnificad de Campanêt ês: sa planissi de n'Anet.
Campos [ꞌcɑmpos] localidad de Mallorca, d'es Grèg: kampos (κάμπος). Sinnifica: planissi.
Cañamèl [cɑɲɵꞌmɛl] top. de Capdepéra - Mallorca. Nom compost per sas paraulas llatinas: canna y mĕl.
Capdepéra [cɑb dɵ ꞌpeɾɵ] top. de Mallorca. Contracció de sa frassa llatina: caput petra. Sinnifica: cap de pédra. Ja se tròba documentad emb aquest nom (cap de la pera) dins es Llibre dels Feyts d'En Jaume I. Essênd sa paraula "cap" principi o final d'algo, emb aquest cas, de sa costa. En Baléà: cap = estremidat superió de sas personas y animals. Però: cab, ês: porsió de tèrra que s'allèrga dins la ma (emb español = cabo) Qu'ês com s'hauría d'escriure: Cabdepéra = cabo de piedra.
Ca's Canà [cɑs kɵꞌnɑ] top. de Sancéllas - Mallorca En romàns baléà. Canà: midà per canas. Ca's Canà sinnifica: sa casa d'es canadó.
Ca's Cóncos [cɑs ꞌkonkos] top. de Felanitx - Mallorca. Paraula prérromana pròpi baléà. Sinnifica: ca's tíos.
Caymari [kɵj'mɑɾi] localidat de Mallorca, topònim híbrid en mossàrabé baléà, formad per sa contracció d'es nom hebrèu: Kayym + es nom Llatí: María. A s'Edat Mitja aparêx escrit: Caymaritx. Hon es sufitse baléà -itx, mos díu que Caymaritx sinnifica: es descendéns d'en Kayym y na María.
Costitx/Custitx [kos'tiʧ / kus'tiʧ] localidat de Mallorca, nom híbrid compost d'es Grèg: Kostas (hipocorístic de: Konstantinós), més es sufitse baléà: -itx. Sinnifica: ês de sa famili Costas.
Deyà [dɵʝꞌɑ] localidad de Mallorca, de s'Hebrèu: Dayan. Contracció de sa paraula també hebrèa: Dayana. Sinnifica: Jutje d'es Temple (Jutje eclesiàstic).
Dragonéra [dɾɵgo'neɾɵ] isla de Mallòrca y alquería de Mahó. En romàns baléà, d'es Llatí: draconaria.
Duàya [du'ɑʝɵ] top. Mallorquí, alquería d'es siggle XV; en Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: dwaja. Sinnifica: llogarêt.
El Vilà [ɵl vi'lɑ] llogarêt de Pollènsa - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: villāre. Sinnifica: llogarêt.
Es Blanqué [ɵs blɵn'ce] top. de Santañy - Mallorca. Nom derivad de blanc. Sinnifica: còsa blanquinosa.
Es Capdellà [ɵs kɑp dɵ'ʎɑ] localidat de Calvià - Mallorca. En Romàns baléà, nom d'es Llatí: capitellu. Sinnifica: cap petit. Y per estensió: llog petit.
Es Carregadó [ɵs kɵrɵgɵ'do] top. de Capdepéra - Mallorca. En Romàns baléà, d'es Llatí: carrĭcāre. Sinnifica: qui carrega o es llog hon se pod carregà.
Es Carritxó [ɵs kɵri'ʧo] localidat de Felenitx - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: carĭce. Diminutíu de carritx. Sinnifica: llog petit de càrritx.
Es Cavulls [ɵs kɵꞌvuʎs] top. de Marratxí - Mallorca. En baléà, deformassió de sa paraula: casulls. Sinnifica: pobblad de barracas o cabanas.
Es Coll d'en Rebassa[ɵs kɒʎ dɵn rɵ'bɑsɵ] barriada de Palma - Mallorca.
Es Llombards [ɵs ʎom'bɑɾds] localidat de Santañy - Mallorca. En Baléà. Sinnifica: es que son de Lombardía - Italia.
Es Palmé [ɵs pɵl'me] topònim de Campos - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: palmarĭu. Sinnifica: llog de palméras / pauméras.
Es Pil·larí [ɵs pil·lɵ'ɾi] barriada de Palma de Mallorca - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: pilare. Sinnifica: sa colunna petita.
Es Pinarêt [ɵs pinɵ'ɾɵt] top. de Marratxí - Mallorca. En Baléà, diminutíu cariñós de pinà. D'es Llatí: pīnu. Sinnifica: pinà petit.
Es Raygué [ɵs rɵj'ɣe] comarca de Mallorca qu'està documentad a n'es Llibre d'es Fets d'en Jaume I. Parula pròpi mallorquina que sinnifica: es baxos de sa montaña. Probabblement d'es Llatí: radicarĭu. N'yà qu'eu vòlen fé vení de sa paraula "regà"; però no ténen en cónta per res que tota aquesta comarca ês de secà.
Es Rol·lêt [ɵs rol':ɵt] barriada de Palma. En Baléà, diminutíu de rol·lo. D'es Llatí: rŏtŭlu,. Sinnifica: rol·lo petit.
Es Secà de la Réàl [ɵs sɵ'kɑ dɵ lɵ re'ɑl] barriada de Palma - Mallorca.
Escórca [ɵsꞌkoɾkɵ] localidat de Mallorca; en Baléà, de s'Íbervasc: eskorta. Sinnifica: corral.
Estabbliméns Nòu [ɵstɵb:li'mens 'nɒw] barri de Palma - Mallorca.
Estabbliméns Véy [ɵstɵb:li'mens 'vej] barri de Palma - Mallorca.
Estallêncs [ɵstɵ'ʎɵnks] localidat de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: Stalenus. Sinnifica: Jutje sevéro. Lo que mos du a pensà que tenguend en cónte qu'es romàns estaren a Baléàs més de 500 añs, posibblement an aquest llog un Jutje d'aquestas caratterísticas devía tení sa séua "villa".
Felanitx [fɵlɵ'niʧ] localidat de Mallorca. Topònim híbrid compost de sa paraula celta-gaèlica: felan (llob) y d'es sufitse de pertenènsi baléà: -itx. Sinnifica: llog de llobs. Es nom de Felan ja etsitía a n'el 300 d.B.J. documentad dins s'Històri d'Irlanda (Nora Kershaw - 1970) Y sabend qu'a Mallorca y Menorca hey va havê assentaméns de celtas (Estrabón - 29 a. B.J. - Geographia,-volumen 2, llibre III, 4, 12; Álvaro Campaner - 1874 - Noticia de algunas monedas consulares y celtibéricas halladas en estas islas; Javier Aramvuru-Zabala - 2007 - Enigmas de la arqueología balear.) no ês gens estrañ qu'emb sos fonés venguéssigan celtas de sa famili Felan y s'assentassen a lo qu'avúy ês Felanitx. Heyà filologistes que vòlen fé vení sa paraula Felanitx de sa llatina: fenum. Que sinnifica: fenàs emb baléà. Però cap d'élls ês escapàs de rahonà un'esplicassió científica de s'evolusió de sas consonàns: n-s-m, de sa paraula llatina: fenum, de cap a sa rèl Felan de Felan-itx. Tenguend en cónta ademés, qu'a Baléàs etsistexen es llinatjes: Felani y Felany.
Ferrutx [fɵ'ruʧ] topónim de Mallorca, en romàns baléà, híbrid d'es Llatí: ferrum. Y sa desinènsi baléà: -utx. Sinnifica: sembland a n'es fèrro.
Formentó/Furmentó (ant. Formentor) [foɾmɵn'to / fuɾmɵn'to] top. de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: frumentorium. Sinnifica: llog hon se carrega es blat.
Fornalutx [foɾnɵ'luʧ] localidad de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: furnaluciu. Sinnifica: ferrería o llog de fornals.
Fornells [foɾ'neʎs] top. de Mallorca y Menorca, en romàns baléà, de s'Íbervasc: poraneitze > phoraneitze > forneitze > fornells. Sinnifica: sa cala d'es fóndo. (Toponímia íbera en Baleares -2016)
Galatzó [GɵLɵ'ʣo] top. de Calvià - Mallorca. Aquest topònim té una etimología completa emb hebrèu, essênd sa contracció de sa frassa: Gal ha tzu [gɑl xɑ ʦu] essênd sa séua traducció: GAL (putx, turó, ona); HA (partícula temàtica que porêm traduí per sa preposició -de-);TZU, segóns es diccionari torànic d'es noms, ês s'apélatíu cananéo de s'antig territòri avón se va fundà es reyne d'Israèl. Per lo que porêm estabblí qu'es sinnificad d'es topònim mallorquí GALATZÓ es: es putx d'Israèl.
Galdent [gɵl'dent] top. de Lluch Majó - Mallorca, en baléà; d'es Germànic: Waldand (DCVB) que sinnifica: llog boscós.
Galilèa [gɵli'lɛɵ] localidad de Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Galil. Sinnifica: provinsi.
Gatamóx ['gɑtɵmoʃ] topònim d'Acudi - Mallorca, en baléà, paraula composta per sas de s'Àrabé: gatta y mosh. Sinnifica: s'alambí d'es móx.
Génova ['ʒenovɵ] barriada de Palma de Mallorca. Topònim duplicad de s'Italià: Genova. Y aquest d'es Llatí: Genŭa. Sinnifica: jonóy.
Guiñent [giꞌɲent] top. de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí vulgà: gignentia [giꞌɲentia]. Sinnifica: llog boscós; llog silvestre.
Inca [ꞌinkɵ] ciutad de Mallorca. Topònim d'origen prérromà de sinnificad desconegud (DCVB). Anque se parêx a n'es nom àrabé: hinka. Que sinnifica: costad, galta. Ês improbabble qu'aquex topònim súrtiga d'aquex nom àrabé, ja que normalment sa h de s'àrabé ha avolusionad casi sempre de cap a f; emb lo que, s'evolusió natural de "hinka" sería: "finka", no inka. Es filologiste Bienvenido Mascaray, eu fa vení de sa paraula íbervasca: inkatz. Que sinnifica: carbó. (Baliaride - 2004) Però no té en cónte qu'a Inca no'yà cap mina de carbó.
Llorito [ʎo'ɾito] localidat de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: laureto. Sinnifica: llog sembrad de llorés. Sa vocal "e" de laureto passa a pronunsiarsê "i" per influènsi de s'àrabé. Etzistexen duas localidats Loreto dins Italia, una a Milàn y s'altra a Ancona.
Llosèta [ʎo'zɵtɵ] localidad de Mallorca, en Baléà, d'es Germanic: losenstain. Losenstain també ês un topònim d'Austria. Sinnifica: pédras fluxas.
Llubí [ʎu'bi] localidad de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: lupinus. Sinnifica: tramús.
Lluch [ʎuk] topònim d'es Santurari situad a Escórca - Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: lucus. Sinnifica: bosc sagrad.
'Lluch Alcari [ʎuk ɵl'kɑɾi] llogarêt de Deyà - Mallorca. Topònim en mossàrabé baléà, compost d'es romàns baléà: Lluch. Y de s'àrabé: al-karya. Que sinnifica: es bosc sagrad de s'alquería.
Lluch Amar [ʎuk ɵ'mɑɾ] topònim de San Llorèns - Mallorca, en mossàrabé baléà, compost d'es romàns baléà: lluch. Y de s'Àrabé: Hamar. Sinnifica: es bosc sagrad d'en Amar.
Lluch Amêt [ʎuk ɵ'mɵt] topònim de Lluch Majó - Mallorca, en mossàrabé baléà, compost d'es romàns baléà: lluch. Y de s'àrabé: Ahmed. Sinnifica: es bosc sagrad d'es gran adoradó.
Lluch Majó [ʎuk mɵ'ʒo] Pobble de Mallorca. Topònim en romàns baléà, d'es Llatí: lucus maioris. Que sinnifica: es bosc sagrad gros.
Mediterrani topònim mundial que dona nom a la ma interió entre Euròpa y Àfrica. En romàns baléà, d'es Llatí: Mediterranĕum.
Magalluf localidad de Calvià - Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: magal Aluf. Sinnifica: sa ronda o passêtj d'es Cap de tribu.
Manacò [mɵnɵ'kɒ] ciutad de Mallorca. Topònim baléà híbrid, formad per sa paraula indoeuropèa: man. Que sinnifica: esperit. (Fco. Villar: Vascos, Celtas e Indoeuroperos, genes y lenguas. 2005. María L. Albertos: ¿Indoeuropeos o Íberos en Baleares? 1958) Y sa paraula celta: cor. Que sinnifica: pédra. (Javier Aramburu: Enigmas de la arqueología balear. 2007) Per consiguiente es topònim: MANACÒ sinnifica: s'esperit de sa ròca. En es DCVB de n'Alcové díu qu'es séu orígen ês: desconegud. Lo matex díu en Corominas en es séu diccionari etimològic.
Mancò [mɵn'kɒ] pobble de Mallorca. Topònim baléà emb sa matéxa composissió y sinnificad de: Manacò.
Mancorme [mɵn'kɒɾmɵ] top. de Mallorca. Matéxa costrucció gramatical y sinnificad que Manacò y Mancò, emb so sufitse: me. Qu'eu porêm traduí còma s'adjettíu possesíu: méu. Per lo qu'es sinnificad ês: es méu esperit de sa ròca.
María [mɵ'ɾiɵ] localidad de Mallorca, de s'Àrabé andalusí: mariya. Sinnifica: talaya. (Álvaro Galmés - La toponimia mozárabe balear - 2004. pl. 73/74)
Marratxí [mɵrɵ'ʧi] localidad de Mallorca, d'es Marroquí: marrakxí. Sinnifica: qui ês de Marrakech.
Marratxinêt [mɵrɵʧi'nɵt] localidad de Mallorcad; iminutíu de Marratxí.
Massanélla [mɵsɵ'neʎɵ] possessió y putx de Mallorca, en romàns baléà, diminutíu d'es Llatí: mattiana. Sinnifica: poma. Putx de sa pometa.
Matzoc [mɵ'ʣɒk] topònim de Capdepéra - Mallorca. De s'Hebrèu: Matzot. Qu'es es nom de sa festa jodía d'es pans sênse llevad, y dura sèt díes: Chag Matzot.
Monnaber [mon':ɑbɵɾ] topòmim de Mallorca, paraula híbrida en mossàrabé baléà formada per sa d'es Llatí: montis (montaña). Y per sa de s'Àrabé: náwar (flos). Per sonsiguient Monnaber sinnifica: montaña de flos o montaña de sas flos.
'Montuíri [montw'iɾi] pobble de Mallorca. En Romàns baléà, topònim híbrid formad per sa paraula llatina: montis (montaña). Y sa paraula hebrèa: urim (es que son de Ur - Messopotamia). Essênd sa séua evolusió: Montis Urim > montis uri > monti uri > montuíri. Per consiguient es sinnificad de Montuíri ês: sa montaña d'es qui són de Ur.
Mortitx [moɾꞌtiʧ] top. d'Escórca - Mallorca. En Baléà. Nom d'origen germànic: Mörtitz. Segurament fundaren aquesta possessió colonisadós vàndalos de sa zona de Mörtitz, a Doberschütz - Alemania.
Moscari [mos'kɑɾi] pobble de Mallorca, en romàns baléà, (antigament: Moscaritx) formad per sa paraula llatina: muscus (moscada - nòu moscada) y es sufitse baléà: -itx. Sinnificand Moscaritx: es que ténen molta nòu moscada o llog emb nòu moscada. Aquest nom li posaren es romàns pêrque en es redòssos de Moscari surten sauvatjament unas flos que fan sa matéxa oló de sa nòu moscada.
Muro ['muɾo] pobble de Mallorca, hidrotopònim d'origen indoeuropèu, de sa sèri emb sa rèl MAR que sinnifica: aygo embassada. Per sa península està ple de topònims emb sas vocals finals /o/ y /u/: moro, mora, muro, mura. En es cas d'es topònim mallorquí, sa séua etimología indoeuropea mos la confirma es fet de que no molt enfòra d'ell heyà una buféra, sa Buféra d'Alcudi.
Orient [oɾj'ent] localidat de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: orientis. Sinnifica: per hon surt es sol.
Palma ['pɑlmɵ] Capital de sas Islas Baléàs. En romàns baléà, d'es Llatí: Palmensis. Nom d'una molt antiga localidat italiana a sa zona d'es Piceno-Umbria.
Palmanòva [pɑlmɵ'nɒvɵ] localidat turística de Calvià - Mallorca.
Palmañòla [pɑlmɵ'ɲɒlɵ] urbanización de Buñòla - Mallorca.
Pentalèu [pɵntɵ'lɛw] Islot de Mallorca, topònim en Baléà, d'es Grèc: penta laós. Sinnifica: cinc pobbles.
Pétra ['petɾɵ] pobble de Mallorca, d'es Llatí: pĕtra. Sinnifica: pédra.
Pina ['pinɵ] localidat d'Algayda - Mallorca. Fundada p'ets habitàns de Pina de Ebro - Aragó, después de 1229. (cf. Desclot Cròn., c. 47; Pere IV, Cròn. 269)
Planissi [plɵ'nisi] alquería d'es pobble de Bañabufà - Mallorca; en romàns baléà, d'es Llatí: planĭtĭes. Sinnifica: llog pla.
Pollènsa [poʎɛn'sɵ] pobble de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: Pollĕntĭa. Nom duplicad de sa ciutad italiana en tems d'es Romàns: Pollentia. Situada a n'el Piceno - Humbría.
Porréras [po'reɾɵs] pobble de Mallorca, en romàns baléà; en documéns d'es tems d'es mòros està iscrit còma: Porrolux. Nom híbrid compost de sa parula llatina: porrum. Més es sufitsa baléà -utx. Que li dona es sinnificad de: llog de pòrros.
Pòrros ['pɒro] islot de Mallorca, en Baléà, nom duplicad de s'isla de Poros - Grècia (Πόρος) situada dins s'arxipiélag de sas Saraònicas. Poros sinnifica: pas, camí. Per consiguient es nom de: islot d'es pòrros, sinnifica: islot de pas.
Port d'Alcudi [pɒɾt dɵl'kudi] top. d'Alcudi - Mallorca. En mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-kudya. Sinnifica: port d'es pujol.
Portals Nòus [poɾ'tɑls 'nɒws] top. Calvià - Mallorca.
Portals Véys [poɾ'tɑls 'vejs] top. Calvià - Mallorca. En baléà, derivad de sa paraula d'es baléà antig: veyls.
Portitxol (es ~) [poɾ'tiʧɒl] topònim de Mallorca y Ervissa. Hibrid en romàns baléà, formad p'es derivad de sa paraula llatina: portus + es sufitsa baléà -itxol. Sinnifica: port petit.
Porto Colóm ['pɒɾto ko'lom] port y localidad de Felanitx - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: pŏrtu + colŭmbu.
Porto Cristo ['pɒɾto 'kɾisto] port y localidad de Manacò - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: pŏrtu + Christus.
Porto Pétro ['pɒɾto 'petɾo] port y localidat de Santañy - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: pŏrtu + Petrus.
Porto Pi ['pɒɾto pi] top. de Palma - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: pŏrtu + pīnu.
Portol ['pɒɾtol] localidat de Mallorca. Híbrid en romàns baléà, d'es Castellà: puerto (paso elevado entre dos montañas) + es sufitse diminutíu baléà -ol. Essênd es séu sinnificad: pas de montaña petit.
Puigpuñent/Putxpuñent ['puʝpu'ɲent / 'puʧpu'ɲent] localidad de Mallorca, en romàns baléà, d'es Llatí: pŏdĭu pungĕnte. Sinnifica: muntaña en fórma de punta.
Refeubêtx [rɵfɵwbɵʧ] topònim de Calvià - Mallorca. En mossàrabé baléà; paraula híbrida formada per sa procesent de s'àrabé: rahál (pronunsiad: rafau) y sa de íbervasc: beltx (negre/negra). Per consiguient Refeubêtx sinnifica: es rafal d'es negre o de sa negra.
S'Algà [sɵl'gɑ] top. de Porto Colóm - Mallorca y de Sant Lluís - Menorca. En mossàrabé baléà, de s'Àrabé: al-ġār. Sinnifica: sa còva.
S'Arenal [sɵɾɵ'nɑl] top. y localidat de Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: arēna. Sinnifica: llog de molta d'arena.
S'Arracó [sɵrɵ'ko] localidad d'Andraitx - Mallorca. En mossàrabé baléà, de s'àrabé: ar-rakun. Sinnifica: es recó.
S'aygo dólsa ['sɑjgo 'dolsɵ] top. de Palma - Mallorca. Nom híbird formad per sa paraula d'es Provensal: aiguo + sa llatina: dulcis.
S'Endiotería [sɵndiotɵ'ɾiɵ] barri de Palma; en Baléà, d'es Llatí: indĭcu.
S'Horta ['lɒɾtɵ] La Horta, top. de Solle y de Felanitx - Mallorca, d'es Llatí: hŏrta. Sinnifica: llog sembrad o per sembrà.
Sa Calòbra [sɵ kɵ'lɒbɾɵ] topònim d'Escórca - Mallorca. De s'Íbervasc: kareoparoa. Sinnifica: llog emb molta pédra de cals.
Sa Ràpita [sɵ 'rɑpitɵ] Llogarêt de Campos - Mallorca. De s'Àrabé: rābiṭa. Sinnifica: convent, hermita, centro relligiós.
Sa Paloméra [sɵ pɵloꞌmeɾɵ] top. Antic nom d'es port de San Tèm - Andraitx - Mallorca.
Sancéllas [sɵn'seʎɵs] pobble de Mallorca; es creènsi qu'aquest topònim sía sa contracció d'es noms: Santas Celias. No obstant ês més que possibble que donàs nom an aquest pobble es nobble aragonês Arnàu de Santa Cilia y es séus soldats procedéns pricisament d'es pobble de Huesca: Santa Cilia. Que va tení en es reparto de s'isla de Mallorca, después de 1230, s'alquería Al Arróm dins es distrite de Canarrossa. Distrite qu'avuy en día incluiría es pobbles de: Santa María, Santa Eugèni, Bini Salèm, Alaró, Sancéllas, Lloseta, Rubèrs, Jornêts, Cascanà, Biniali y Costitx.
Santa Eugèni ['sɵntɵ ɵw'ʒɛni] pobble de Mallorca.
Santa Margalida ['sɵntɵ mɵɾgɵ'lidɵ] pobble de Mallorca; en Baléà, nom procedent de s'Hebrèu: margalita. Sinnifica: perla.
Santa Ponsa ['sɵntɵ 'pɒnsɵ] localidad de Calvià - Mallorca. En romàns baléà. Ponsa ês una variant d'es nom de rèl indoeuropèa: ponk. Emb so sinnificad de: marjal. S'adjettíu Santa se li va afagí después d'es siggle I d.C. emb s'arribada d'es cristianisme.
Santañy [sɵntɵ'ɲi] pobble de Mallorca. En romàns baléà, de sa frasse llatina: Sancti anni. Sinnifica: Añ sant. Fins a principis d'es siggle XX sa paraula añ en baléà s'escrivía: añy.
Santuèri [ɵ'ɛɾ] (catell de ~) topònim de Mallorca; en romàns baléà, d'es Llatí: sanctuarium. Sinnifica: santuari.
Sinéu [si'new] pobblassió de Mallorca; en Romàns baléà, d'es Llatí: cinium. Y aquesta de sa també llatina: cinis. Sinnifica: llog de cènras de mort. Per derivassió: cementèri.
S'Aranjassa [sɵɾɵn'ʒɑsɵ] localidat de Palma; en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: nāranja. Sinnifica: taronja. Per consiguient Aranjassa sinnifica: taronjal mólt gran.
S'Esgleyeta [sɵsglɵʝ'ɵtɵ] localidat d'Espórlas - Mallorca. Deformassió de: s'Esglesieta.
S'Estañ d'en Mas [sɵs'tɑɲ dɵn mɑs] topònim de Manacò - Mallorca.
S'Estañol [sɵstɵ'ɲɒl] localidat de Lluch Majó - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: stagnu + es sufitse diminutíu baléà: -ol.
S'Illot [si'ʎɒt] localidat de San Llorèns - Mallorca. En Baléà, formad per sa contracció de sa paraula d'es Llemosí: ylleta emb so sufitxe despettíu baléà -ot.
Sas Alquerías [sɵs ɵjcɵ'ɾiɵs] llogarêt de Santa Eugèni - Mallorca.
Sas Cadenas [sɵs kɵ'dɵnɵs] barri de Palma - Mallorca.
Sas Còvas [sɵs 'kɒvɵs] barri de Deyà y topònim de Santa Eugèni - Mallorca.
Sas Covetas [sɵs ko'vɵtɵs] Urbanisassió de Campos - Mallorca.
Sas Illetas [sɵs i'ʎɵtɵs] topònim de Calvià - Mallorca. En baléà, d'es Llemosí: ylletes.
Sas Maravellas [sɵs mɵɾɵ'vɵʎɵs] barri de Palma - Mallorca.
Sas Ollerías [sɵs oʎɵ'ɾiɵs] barri de Santa Eugèni - Mallorca.
Sas Palméras [sɵs pɵl'meɾɵs] Urbanisassió de Lluch Majó - Mallorca.
Sas Salinas [sɵs sɵ'linɵs] pobblassió de Mallorca y topònim d'Es Mercadal - Menorca. En Baléà, d'es LLatí: salīnas.
Solle (ant. Sóller) ['soʎɵ] pobblassió de Mallorca. Nom d'origen germànic: söller. Sinnifica: terrad. Aquest topònim segurament va sê fundat p'es colonisadós vàndalos a n'el 455 d.B.J. Attualment etzistêx a Alemania una localidat idèntica a Vettweiss: Soller. Y un altre a Altmannstein – Bavaria anomenad: Sollern.
Son Baña [sɒn 'bɑɲɵ] barriada de Palma - Mallorca. En baléà, formad p'es nom Celta de: banna. Qu'ês es nom de sa deidat celta de s'aygo, que emb so passà a ortografía llatina s'escríu: baña. Per sa costum d'ets es crivéns llatíns se simplificà s'ortografía.
Son Coc [sɒn kɒk] barriada de Palma. En romàns baléà, d'es Llatí: cŏquum. Sinnifica: cuyné.
Son Espasas [sɒn ɵs'pɑzɵs] alquería de Palma - Mallorca. En Baléà, d'es Llatí: spathas.
Son Ferré [sɒn fɵ're] localidad de Calvià - Mallorca. Nom d'origen escossês y molt escampad per Mallorca y Valènsi. (Ausia Ferrer, Milord d'Escòssia, va sê qui s'assentà a Valènsi a 1248 fétxa de sa séua conquista p'En Jaume I. Y d'aquesta famili surten tots es Ferrés d'España).
Son Massià [sɒn mɵsj'ɑ] localidad de Manacò - Mallorca. Nom en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: masiah. Sinnifica: s'ungid.
Son Maxélla [sɒn mɵ'ʃeʎɵ] Valldemossa - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: maxĭlla. Sinnifica: barra.
Son Sardina [sɵɾ'dinɵ] top. duplicad de s'isla d'es Mediterrani occidental, entre Italia y Baléàs. Paraula procedent d'es Sardeñês: Sardigna.
Son Servéra [sɒn sɵɾ'veɾɵ] pobble de Mallorca.
Son Remêy [sɒn rɵ'mɵj] Sant Lluís - Menorca. En romàns baléà, d'es Llatí: remedĭum.
Son Ximèlis [sɒn ʃi'mɛlis] Palma. Ximèlis ês una variant de sa mallorquinisassió d'es llinatje castellà: Ximénez. Sinnifica: de sa casa d'en Ximeno.
Talapí [tɵlɵ'pi] topònim de Mallorca, paraula híbirda formada per sa d'es Celta: tala. Que sinnifica: tèrra. Y per sa llatina: pinus. Per sonsiguient Talapí sinnifica: pinà o tèrra de pins.
Talaya [tɵ'lɑʝɵ] topònim de Manacò - Mallorca. En mossàrabé baléà, de s'Àrabé: ṭalaiʿa. Sinnifica: llog alt.
Talayas [tɵ'lɑʝɵs] topònim de San Llorèns - Mallorca. Plural de talaya.
Tollerich [toʎɵ'ɾik] topònim de Lluch Majó - Mallorca. Híbrid formad per sas paraulas d'es Celta: tullos, que sinnifica: górg. Y d'es Germànic: reiks, que sinnifica: poderós o gros. Per consiguient, Tollerich sinnifica: górg gros.
Tomir (putx ~) [to'miɾ] topònim de Mallorca, en Baléà, d'es Germànic: Theuddomiro > Todomiro > Todmir > Tomir. Sinnifica: pobble principal.
Torà ['ɾɑ] topònim de Calvià - Mallorca, de s'Hebrèu: Torah. Nom d'es llibre sagrad jodío o Lley d'en Moissês.
Tormàs [toɾ'mɑs] top. d'Escórca. Nom originari de s'Indoeuropèu: Turmo. Que sinnifica: peña. Per lo que se pod deduí qu'es nom tormàs/turmàs sinnifica: peña gròssa.
Uyaró [uʝɵ'ɾo] top. de Campanêt - Mallorca, en mossàrabé baléà, de s'àrabe-turk: uyar. Sinnifica: vigilant. Per consiguient, Uyaró sinnifica: vigilant petit.
Valldemossa [vɑʎdɵ'mosɵ] localidad de Mallorca, en mossàrabé baléà, topònim compost de sa contracció de sa frassa: vall d'en Muza.
Vilafranca [vilɵ'fɾɑnkɵ] localidat de Mallorca. Nom en baléà, híbrid formad pe'sa paraula d'es Llatí: vīlla DRAE + sa d'es Germànic: frank. Sinnifica: casa de camp que no està obbligada a pagà imposts.
Sa Viñòla [sɵ vi'ɲɒlɵ] Nom d'una possessió de Campos - Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: vīnĕŏla. Sinnifica: viña petita. Nom posad per gent d'es condat mallorquí de Cerdaña (avúy situad dins Fransa sa mitad nord y dins España sa mitad sud).
Xorrigo [ʃo'rigo / ʃu'rigo] topónim de Palma y Felanitx, en romàns baléà, d'es Llatí: surrigo. Sinnifica: empinà.
MENORCA
Albranca [ɵl'bɾɑnkɵ] topònim de Menorca, en mossàrabé baléà, compost de s'artícul àrabé: al. Més sa paraula celta: brakna. Que sinnifica: 'prat homid'.
Alcaufà [ɵlcɵwꞌfɑ] top. de Sant Lluís - Menorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-Kawfar.
Alhó [ɵꞌlo] pobblassió de Menorca nom de s'Íbervasc: Ihalor. CTMEP
Almudayna [ɵlmuꞌdɑjnɵ] top. Menorca, en mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Al-mudayna. Sinnifica: 'ciutadélla'.
Aranjassa [ɵɾɵnꞌʒɑsɵ] top. de Menorca, en romàns baléà, de s'Àrabé: naranǧa. Sinnifica: 'taronja'. Per consiguient Aranjassa sinnifica: 'taronjal'.
Artiga [ɵɾꞌtiɣɵ] top. d'Alhó - Menorca. Procedent d'es nom Galo: Artica. Sinnifica: 'tèrra nòva'.
Artrutx [ɵɾ'tɾuʧ] topònim de Menorca, format per s'Íbervasc: arte. (auzina) Y p'es sufitse baléà: -utx. Per consiguient, Artrutx sinnifica: 'com un'auzina'.
Barranch [bɵꞌrɑnk] top. de Ciutadélla - Menorca. Nom pré romà. (DRAE)
Bini Addà [ꞌbini ɵdꞌdɑ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ aḍ-ḍá. Sinnifica: sa casa de s'hort.
Bini Agué [ꞌbini ɵꞌgué] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà aygué. Sinnifica: sa casa de s'aygué.
Bini Alas [ꞌbini ꞌɑlɵs] top. Mercadal - Menorca (Antigament documentad còma: Bini Al·Las) Probabblent de s'Àrabé: benĭ Al-Kash (nom pèrsa). Mossàrabé baléà, sinnifica: sa casa d'en Alas.
Bini Alcabi [ꞌbini ɵlkɵꞌbi] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Al-Kabir. Sinnifica: sa casa gran o de qui ês gran.
Bini Alcalà [ꞌbini ɵlkɵꞌlɑ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ al-kal'a. Sinnifica: sa casa d'es castell o sa casa d'es castellé.
Bini Alfalú [ꞌbini ɵlfɵꞌlu] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Al-Falu (nom pèrsa). Sinnifica: sa casa d'en Al-Falu.
Bini Alfús [ꞌbini ɵlꞌfús] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y probabblement d'es nom germànic Alfóns. Sinnifica: sa casa d'en Alfóns.
Bini Allú [ꞌbini ɵꞌʎu] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y probabblement d'es romàns fransês allure. Sinnifica: sa casa curra.
Bini Almara [ꞌbini ɵlꞌmɑɾɵ] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ almara'a. Sinnifica: sa casa de sa font.
Bini Almaya [ꞌbini ɵlꞌmɑʝɵ] top. Alhó y Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabe: benĭ y Al, y d'es nom egipte Maya (nom que trobam documentad a s'Històri d'Egipte, a n'el 1300 a. B.J. essênd es nom d'es tresoré d'en Tutankamon.) Sinnifica: sa casa d'en Maya.
Bini Almés [ꞌbini ɵlꞌmes] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y Al, y de s'Hebrèu mesh (משת = colaboradós). Sinnifica: sa casa d'es colaboradós.
Bini Ancolla [ꞌbini ɵnꞌkoʎɵ] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Al-kulla. Sinnifica: sa casa de s'ancolla (ancolla = gèrra de cuatra ansas).
Bini Ancollêt [ꞌbini ɵnkoꞌʎɵt] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, diminutíu d'ancolla. De s'Àrabé benĭ y d'es mossàrabé baléà ancollêt. Sinnifica: sa casa de s'encolla petita.
Bini Aquén [ꞌbini ɵꞌcen] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà aquén (d'es Llatí eccu' ĭnde). Sinnifica: sa casa d'aquí.
Bini Arbí [ꞌbini ] top. De Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ birarbiĭr. Sinnifica: sa casa d'es pou gros.
Bini Arcóx [ꞌbini ɵɾꞌkoʃ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es Llatí cōxu. Sinnifica: sa casa d'es coxos.
Bini Arrich [ꞌbini ɵꞌrik] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es Germànic reiks. Sinnifica: sa casa d'es rics.
Bini Arríus [ꞌbini ɵꞌrius] top.Alhó y Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es Llatí rius. Sinnifica: sa casa de sas fons o sa casa de sas aygos.
Bini Arròca [ꞌbini ɵꞌrɒkɵ] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y ar, y d'es pré Romà roca. Sinnifica: sa casa de sas ròcas.
Bini Arròga [ꞌbini ɵꞌrɒgɵ] top. Deformassió de Bini Arròca. -Mahó- Menorca.
Bini Arròy [ꞌbini ɵꞌrɒj] top. Alhó - Menorca, y Seuva - Mallorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ ar ra'y. Sinnifica: sa casa d'es pastó. En es DCVB-Alcové, díu qu'en es repartiment està escrit: benĭ Roy. Aquest "Roy" segurament ve d'es Franc "roi", que sinnifica "réy", per consiguient si ês axí, es topònim Bini Arroy, sinnificaría: sa casa d'el Réy.
Bini Arroyêt [ꞌbini ɵroʝꞌɵt] top. Diminutíu de Bini Arròy. -Alhó- Menorca.
Bini Atap [ꞌbini ɵꞌtɑp] top. Es Castell y Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ hattâb. Sinnifica: sa casa d'es lleñaté.
Bini Atram [ꞌbini ɵꞌtɾɑm] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de sa contracció de sa paraula llatina atramentum (tinta de coló negre). Emb lo qu'es séu sinnificad sería: sa casa pintada de coló de tinta.
Bini Atramet [ꞌbini ɵtɾɵꞌmɵt] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, talment com Bini Atram, està compost de s'Àrabé: benĭ y de sa contracció de sa paraula llatina atramentum (tinta de coló negre). Emb lo qu'es séu sinnificad sería es diminutíu de atram: sa casa pintada de coló de tinteta.
Bini Atrum [ꞌbini ɵꞌtɾum] top. Ferrerías - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de sa de sa contracció de sa paraula llatina atramentum (tinta de coló negre). Emb lo qu'es séu sinnificad sería: sa casa pintada de coló de tinta.
Bini Atzau [ꞌbini ɵꞌʣɑu] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ az-záwrak. Sinnifica: sa casa de sa barca.
Bini Atzêm [ꞌbini ɵꞌʣɵm] top. Es Mitjorn y Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Azam (nom pròpi iraní). Sinnifica: sa casa de n'Azam.
Bini Axa [ꞌbini ꞌɑʃɵ] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà axa. Sinnifica: sa casa de s'axa.
Bini Axe [ꞌbini ɵꞌʧe] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà (escrit en català a n'es CTMEP: àixer), Compost de s'Àrabé: benĭ y probabblement de s'Inglês archer. Sinnifica: sa casa de s'arqué.
Bini Ay [ꞌbini ꞌɑj] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà ay. Sinnifica: sa casa de s'ay.
Bini Ayêt [ꞌbini ɵʝꞌɵt] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà ayêt. Sinnifica: sa casa de s'ayêt.
Bini Aysa [ꞌbini ꞌɑjsɵ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Aysa. Sinnifica: sa casa d'en Jesús.
Bini Baba [ꞌbini ꞌbɑbɵ] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ Baaba (nom pròpi senegalês). Sinnifica: sa casa d'en Baba.
Bini Bèca [ꞌbini ꞌbɛkɵ] top. Sant Lluís y Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu בקה Becca. Sinnifica: sa casa d'es ram. (Becca ês es nom d'una ciutad de Hayfa -Israèl-).
Bini Becó [ꞌbini bɵꞌko] top. Diminutíu de Bini Bèca. -Sant Lluís- Menorca.
Bini Benum [ꞌbini ɵbꞌnum] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu אום בן Ben Um. Sinnifica: sa casa de sa famili Um.
Bini Bolla [ꞌbini ꞌboʎɵ] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Provensal boula. Sinnifica: sa casa d'en bolla.
Bini Calaf [ꞌbini kɵꞌlɑf] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Bereber Kalaf. Sinnifica: sa casa d'en Calaf.
Bini Calafi [ꞌbini kɵꞌlɑf] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y possibblement d'es Grèc Kalafati. Sinnifica: sa casa d'en Calafi.
Bini Calòritx [ꞌbini kɵꞌlɒɾidʃ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà calòritx. Sinnifica: sa casa de sa caló o sa casa hon hey fa molta de caló.
Bini Calsitx [ꞌbini kɵlꞌsidʃ] top. Ferrerías y Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà cals + itx. Sinnifica: sa casa de sa cals o sa casa hon s'hi fa cals.
Bini Canó [ꞌbini kɵꞌno] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d's Germànic kanone. Sinnifica: sa casa d'es canó.
Bini Carritx [ꞌbini ꞌkɑridʃ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà carritx, y aquest d'es Llatí carex. Sinnifica: sa casa hon heyà molt de carritx.
Bini Cassim [ꞌbini kɵꞌsim] top.Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: benĭ kasim. Sinnifica: sa casa d'es repartidó.
Bini Codrell [ꞌbini koꞌdɾeʎ] top. Es Mitjórn - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es baléà codrell, y aquest d'es mossàrabé baléà qaudrella. Sinnifica: sa casa de sa pédra o ròca cuadrada. CTMEP.
Bini Codrellêt [ꞌbini kodɾɵꞌʎɵt] top. Diminutíu de Bini Codrell. -Es Mitjórn- Menorca.
Bini Codrelletó [ꞌbini kodɾɵʎɵꞌto] top. Diminutíu cariñós de Bini Codrell. -Es Mitjórn- Menorca.
Bini Cous [ꞌbini ꞌkous] (att. Bini Banyos) top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Provensal cous, que sinnifica entrepís o entremitj de duas còsas; en aquest cas, entre duas calas; entre Calas Picas y Cal'en Forcad. Per consiguient es séu sinnificad ês: sa casa de s'entremitj. (Segóns en Passaríus CTMEP sa denominassió attual de Banyos es totalment postissa.)
Bini Crexent [ꞌbini kɾɵꞌʃent] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà crexent, que vé d'es nom de persona llatí: Crescentius. Sinnifica: sa casa d'En Crexent.
Bini Cubèrt [ꞌbini kuꞌbɛɾt] top. Ciudatélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Baléà cubèrt, y aquest d'es Llatí coopĕrtu. Sinnifica: sa casa cubèrta o sa casa d'en cubèrt.
Bini Curràs [ꞌbini kuꞌrɑs] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà curràs, paraula aumentativa de curro. Sinnifica: sa casa d'en curràs (persona masculina molt curra).
Bini Dalfà [ꞌbini dɵlꞌfɑ] top. Ferrerías - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Mossàrabé baléà dalfà < de alfà, que vé de s'Àrabé Al-Faruh (sa talaya). Sinnifica: sa casa de sa talaya.
Bini Dalí [ꞌbini dɵꞌli] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Mossàrabé baléà dalí < de Alí. Sinnifica: sa casa d'en Alí.
Bini Dalinêt [ꞌbini dɵliꞌnɵt] top. Diminutíu de Dalí. -Mahó- Menorca.
Bini Donayra [ꞌbini doꞌnɑjɾɵ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà donayra, que vé d'es Llatí donarium. Sinnifica: sa casa d'es Donad (persona qu'està a n'es servissi d'un monastèri o convent o santuari o hermita).
Bini Donayrêt [ꞌbini donɵjꞌɾɵt] top. Diminutíu de Donayra. -Mercadal- Menorca.
Bini Donís [ꞌbini doꞌnis] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà donís < de onics, que vé d'es Grèc Onyx (pédra de àgata). Sinnifica: sa casa d'àgata o se casa de na Àgata.
Bini Èdris [ꞌbini ꞌɛdɾis] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Bereber Edris (nom de varis réys de Marrok siggles VIII y XIX d.B.J.). Sinnifica: sa casa d'en Èdris.
Bini Fabini [ꞌbini fɵꞌbini] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es diminutíu d'es nom Llatí Fabio. Sinnifica: sa casa d'En Fabini.
Bini Fadêt [ꞌbini fɵꞌdɵt] top. Sant Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Hebrèu פלט falet (refugi). Sinnifica: sa casa d'es refugiad, o sa casa refugi, o es refugi.
Bini Faell [ꞌbini fɵꞌeʎ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es Mossàrabé baléà faell < de s'Àrabé hael (grandiós). Sinnifica: sa casa grandiosa.
Bini Faílla [ꞌbini fɵꞌiʎɵ] top. Mercadal - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà faílla < d'es Llatí favilla (calíu). Sinnifica: sa casa d'es calíu o sa casa calenta.
Bini Famis [ꞌbini ꞌfɑmis] top. Alhó. Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es mossàrabé baléà Famis < de s'Àrabé خميس Khamis (nom d'una pobblassió d'Arabia). Sinnifica: sa casa d'en Famis o d'es que són de Famis (Khamis).
Bini Farraga [ꞌbini fɵꞌrɑgɵ] top. Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns Baléà farraga < d'es Llatí farrāgo (conjunt de còsas innecessaris). Sinnifica: sa casa d'es trastos.
Bini Safúa Rotés [ꞌbini sɵꞌfuɵ roꞌtes] top. San Lluís - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y d'es romàns baléà sa fuya; més es plural de: roté. Sinnifica: sa casa de sa fuya d'es rotés.
Bini Xica [ꞌbini ꞌʃicɵ] top. Mahó - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de s'Àrabé: benĭ y de s'Íbervasc txiki. Sinnifica: sa casa petita.
Biniac [biniꞌɑk] top. Alhó - Menorca. Mossàrabé baléà, de s'Àrabé: beniât que sinnifica: peñas.
Biniac Semet [biniꞌɑk sɵꞌmet] top. De Ciutadélla - Menorca. Mossàrabé baléà, compost d'es nom comú àrabé: beniât CTMEP, y d'es nom turc de persona Semet. Sinnifica: sas peñas d'en Semet.
Cala Bruch (sa ~) [ꞌcɑlɵ bɾuc] top. de Ciutadélla - Menorca. D'es Galo: brucu. Sinnifica: tropessada.
Cala d'en Gorrías (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɵn goꞌriɵs] top. de Ciutadélla - Menorca. Plural baléarisad de sa paraula Íbervasca: guria. Sinnifica: sa delicada o sa suau.
Cala Figuéra (sa ~) [ꞌcɑlɵ fiꞌɣeɾɵ] top. de Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es Llatí: fīcarĭa.
Cala Galdana (sa ~) [ꞌcɑlɵ gɵlꞌdɑnɵ] top. de Ferrerías - Menorca. Mossàrabé baléà, nom compost de duas paraulas hebrèas: Gal. Que sinnifica: montaña, turó, ondulassió, ona. Més sa preposissió baléà: de. Y d'es nom hebrèu: Hanna. Per lo qu'es séu sinnificad ês: Cala d'es turó de n'Anna.
Cala Llónga (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎongɵ] top. de Eivissa, Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es LLatí: lŏnga. Sinnifica: llèrga.
Cala Mesquida (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵsꞌcidɵ] top. Menorca y Mallorca. De s'Àrabé: másjid. Sinnifica: llog hon ajonoyersê. Y per derivassió: llog hon resà.
Cala Sant Estéva (sa ~) [ꞌcɑlɵ sɵnt ɵsꞌtevɵ] top. d'Es Castell - Menorca.
Cala'n Blanas (ant. Blanes) (sa ~) [ꞌcɑlɵn ꞌblɑnɵs] top. de Ciutadélla - Menorca. D'es Germànic: blana. Sinnifica: llit, bastiment.
Cala'n Bosch (sa ~) [ꞌcɑlɵn bɒsk] top. Ciutadélla - Menorca. D'es Germànic: Bosk. Sinnifica: bosc.
Cala'n Busquêts (sa ~) [ꞌcɑlɵn busꞌcɵts] top. Ciutadélla - Menorca. Diminutíu plural de: bosk > bosquet > busquet.
Cala'n Porté (sa ~) [ꞌcɑlɵn poɾꞌte] (Ant. Porter) top. d'Alhó - Menorca. En romàns baléà, d'es Llatí: portariu. Sinnfica: qui guarda sa porta.
Calas Còvas (sa ~) [ꞌcɑlɵs ꞌkɒvɵs] (Ant. Coves) top. de Alhó - Menorca. D'es LLatí: cŏva. Sinnifica: llog buyd.
Calas Picas (sa ~) [ꞌcɑlɵs ꞌpikɵs] top. de Ciutadélla - Menorca. En romàns baléà. Modificassió de sa paraula llatina: pilapīla. Sinnifica: llog emb picas.
Dragonéra [dɾɵgo'neɾɵ] isla de Mallòrca y alquería de Mahó. En romàns baléà, d'es Llatí: draconaria.
Es Castell [ɵs kɵs'teʎ] Localidat de Menorca. Denominassió relativament modèrna, ja que, durant sa denominassió inglesa durant es siggle XVIII s'anomenava Georgetown.
Es Mercadal [mɵɾkɵ'dɑl] pobble de Menorca, en romàns baléà; d'es Llatí: mercātu. Emb so sufitse àrabé: al. Sinnifica: llog hon se fan es mercads.
Es Mitjórn Gran [ɵs mi'ʤoɾ gɾɑn] localidat de Menorca.
Es Murtà [ɵs muɾ'tɑ] top. de Mahó - Menorca y d'Ibissa. En baléà, d'es Llatí: myrta. Sinnifica: llog de murtas.
Es Tudóns [ɵs tu'dons] top. de Ciutadélla - Menorca. En Romàns baléà, d'es Llatí: tueor. Sinnifica: qui vel·la - vel·ladó.
Favàritx [fɵ'vɑɾiʧ] topònim de Menorca en romàns baléà, sinnifica: es que son de Favara - Sicilia.
Fornells [foɾ'neʎs] top. de Mallorca y Menorca, en romàns baléà, de s'Íbervasc: poraneitze > phoraneitze > forneitze > fornells. Sinnifica: sa cala d'es fóndo. (Toponímia íbera en Baleares -2016)
la Mòla [lɵ 'mɒlɵ] top. de Mahó - Menorca, en romàns baléà, d'es Llatí: mollis. Sinnifica: llog suau.
Llinaritx [ʎinɵ'ɾiʧ] topònim de Menorca, en romàns baléà, híbrid compost de sa paraula llatina: līnāre (camp de lli) Y es sufitsa baléà: -itx. Llinaritx sinnifica: es que son d'es llinà (plantassións de lli).
Lluch Alari [ʎuk ɵ'lɑɾi] topònim d'Alhó - Menorca, en mossàrabé baléà, formad p'es romàns baléà: lluch. Y sa de s'Àrabé: al-kali. Sinnifica: es bosc segrad d'es nobble.
Lluch Aquèlba [ʎuk ɵ'cɛlbɵ] topònim d'Alhó - Menorca, en mossàrabé baléà, formad emb sa paraula d'es romàns baléà: lluch. Y sa de s'Àrabé: al-kelb. Sinnifica: es bosc sagrad d'es ca.
Lluch Assaldent [ʎuk ɵsɵl'dent] topònim d'Alhó - Menorca, en mossàrabé baléà, formad d'es romàns baléà: lluch. Y sa de s'Àrabé: as-salatín. Sinnifica: es bosc sagrad d'el Réy.
Lluch Massanas [ʎuk mɵ'sɑnɵs] lloguerêt de Mercadal - Menorca, en romàns baléà. D'es Llati: lucus mattianas. Segóns es DRAE sa paraula manzana ve de sa paraula llatina: mattiana. Talment es DCVB d'en Alcové, també fa derivà sa parula maçana de sa matéxa paraula llatina: mattiana. Però aquesta paraula no aparêx a cap diccionari de Llatí. Sí qu'hey s'hi tròba sa paraula: malum. Que sinnifica: poma (manzana). Y malus, que sinnifica: poméra. Però com que se supòsa qu'es d'es DRAE y es d'es DVCB son més sabuds que jò, seguind sa séua teoría (que jò no compart) Lluch Massanas sinnifica: bosc sagrad de sas pomas.
Lluch Massanêt [ʎuk mɵsɵ'nɵt] topònim de Mahó, en romàns baléà, formad per s'evolusió de sas paraulas llatinas: lucus mattia. Essênd massanêt un diminutíu de massana, es sinnificad de Lluch Massanêt ês: bosc sagrad de sa petita poméra.
Lluriac [ʎuɾi'ɑk] topònim de Mercadal - Menorca, en mossàrabé baléà, d'es Llatí: lucus. Y de s'Àrabé: huryat (sitja). Sinnifica: bosc sagrad de sa sitja.
Mahó/Mho [mɵ'o / mo] capital de Menorca, en mossàrabé baléà, derivad d'es nom d'es General cartaginês: Μάγων (Mágon). Fundadó de sa ciutad.
Menorca [mɵ'nɒɾkɵ] nom de sasegona isla de Baléàs en grossari. En romàns baléà. D'es Llatí: Minorĭca.
Na Macarêt [nɵ mɵkɵ'ɾɵt] topònim d'Es Mercadal - Menorca. Hiposorístic de: mac. Prefitse nominal escossês que sinnifica: clan, grupo familià. Per etzemple: McGregor = famili o grupo familià d'en Gòri. Per consiguient, porêm traduí Macarêt còma: es grupêt familià.
Port d'Addaya [pɒɾt dɵd':ɑʝɵ] top. d'Es Mercadal - Menorca. En mossàrabé baléà, de s'Àrabé: aḍ-ḍáyʿa. Sinnifica: es llogarêt.
Sa Marjal [sɵ mɵɾ'ʒɑl] Llog de Ciutadélla, en mossàrabé baléà, de àrabé: marj. Sinnifica: es prat.
S'Algà [sɵl'gɑ] topònim de Sant Lluís - Menorca y de Porto Colóm - Mallorca. De s'Àrabé: al-ġār. Sinnifica: sa còva.
S'Espaumé [sɵspɵu'me] Llog de Mahó, en romàns baléà, d'es Llatí: palmarĭu. Sinnifica: llog de paumas / palméras.
Sas Salinas [sɵs sɵ'linɵs] pobblassió de Mallorca y topònim d'Es Mercadal - Menorca. En Baléà, d'es LLatí: salīnas.
Son Cabrissas [sɒn kɵ'bɾisɵs] Ciutadélla - Menorca. En romàns baléà, d'es Llatí: caprīcĭa. Sinnifica: tanca de cabras.
Son Xorigué [sɒn ʃoɾi'ɣe] Ciutadélla - Menorca. En romàns baléà, d'es Llatí: soricarĭu.
S'Uéstre [sw'estɾɵ] barri de Sant Lluís - Menorca. En baléà, deformassió de sa paraula: uyastre.
S'Uy de Sol ['suj dɵ sɒl] topònim de Menorca.
S'Uyal/S'Ual [suʝ'ɑl / sw'ɑl] topònim de Menorca.
S'Uyastrà/S'Uastrà [suʝɵs'tɾɑ / swɵs'tɾɑ] topònim de Menorca.
S'Uyastre/S'Uastre [suʝ'ɑstɾɵ / sw'ɑstɾɵ] topònim de Menorca.
S'Uyastrêt/S'Uastrêt [suʝɵs'tɾɵt / swɵs'tɾɵt] topònim de Menorca.
Torrauba d'en Gaumés [to'rɑwbɵ dɵn gɵw'mes] topònim híbrid de Menorca, en mossàrabé baléà formad per sas paraulas llatinas: turris albis (torre blanca). Y per sas hebrèas: gal mesh (colaboradós). Sinnifica: torre blanca d'es colaboradós.
Torre d'en Gaumés ['torɵ dɵn gɵw'mes] topònim de Menorca. Gaumés en baléà, variant fonètica de Galmés; unió de sas paraulas de s'Hebrèu: גל משת > gal mesh. Sinnifica: turó o putx d'es colaboradós.
Trebaluge [tɾɵbɵ'luʒɵ] (ant. Trebaluger) topònim de Menorca en mossàrabé baléà. Paraula híbrida formada per sa paraula d'es Sudanês: Tereba = tèrra grisa. Y sa de s'Àrabé: al-cugr = grassa. (Corominas, Entre dos llenguatges, III, 158) Tenguend en cónta que tèrra grassa ês sinònim d'argila, es sinnificad de Trebaluge ês: llog d'argila grisa.
Turrêt [tu'rɵt] llog de Sant Lluís - Menorca. Contracció de sa paraula: turonêt.
Ureya [u'ɾɵʝɵ] topònim de Menorca.
Villacarlos o Es Castell o Georgetown [viʎɵ'kɑɾlos] localidat de Menorca fundada p'ets inglesos bax es nom de "Georgetown" que sinnifica: es pobble d'en Gòri. Nom que li posaren emb honó a n'el réy d'Inglatèrra Gòri III d'Inglatèrra. Y es nom de Villacarlos, li posaren emb honó d'el rey Carlos IV cuand sas tròpas españòlas varen recuperà Menorca después de sa priméra dominació inglesa. Y Es Castell li posà sa pobblassió de Mahó pêrque éra s'arraval d'es Castell de San Felip.
IBISSA / ERVISSA / EIVISSA
Aubarca [ɵwꞌbɑɾcɵ] top. de Ibiissa, de s'Àrabé: Al-birka.Sinnifica: 'safrêtx'.
Bònavista [ꞌbɒnɵꞌvistɵ] top. de Santa Eularia d'es Ríu - Ibissa.
Cala Bòu (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌbɒw] top. de San Jusèp - Ibissa
Cala Bóx (sa ~) [ꞌcɑlɵ boʃ] top. de Santa Eularia - Ibissa. D'es romàns ervissênc: box. Sinnifica: nin.
Cala de Sant Vicènt (sa ~) [ꞌcɑlɵ dɵ sɵnt viꞌsɛnt] top. de San Juan - Ibissa.
Cala Lléña (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎeɲɵ] top. de Santa Eularia d'es Ríu - Ibissa.
Cala Llónga (sa ~) [ꞌcɑlɵ ꞌʎongɵ] top. de Ibissa, Menorca y Mallorca. En romàns baléà, d'es LLatí: lŏnga. Sinnifica: llèrga.
Cala Mastélla (sa ~) [ꞌcɑlɵ mɵsꞌteʎɵ] top. de Santa Eularia d'es Ríu - Ibissa. Femení de: mastell. D'es Fransês: mast.
Cala Vadélla (sa ~) [ꞌcɑlɵ vɵꞌdeʎɵ] top. de Sant Jusèp - Ibissa. D'es Llatí: vĭtĕllu.
Campanitx [kɵmpɵ'mitx] topònim d'Ibissa, en romàns baléà, compost d'es topònim italià: Campania. Y es sufitse baléà: -itx. Per sonsiguient Campanitx sinnifica: es que son de Campania - Italia.
Ca'n Bufí [cɑn buꞌfi] top. Sant Antòni - Ibissa. Bufí ês sa deformassió fonètica de: bon fiy.
Ibissa/Ervissa/Eivissa [i'bisɵ / ɵɾ'visɵ / ɵj'visɵ ] topònim majó de Baléàs. Ciutad fundada p'es fenissis batiada còma: ībošim. En fenissi: 𐤀𐤉𐤁𐤔𐤌, ʔybšm, traduid còma «isla d'en Beš» deidad principal fenissi. Llevò es romàns la batiaren còma: Ebusus. Y es grècs anomenaren a Ibissa y Furmentéra, sas islas Pitiusas. D'es Grec: πίτυς. Que sinnifica: sas islas d'es pins.
En Bossa (plaja) [ɵn 'bosɵ] top. de Sant Jusèp - Ibissa. En Baléà, d'es LLatí: bŭrsa. Sinnifica: sac petit de colsevol material fletsibble, generalment per durhí es dobbés.
Es Canà [ɵs kɵ'nɑ] localidat de Santa Eularia d'es ríu - Ibissa. En romàns baléà. Sinnifica: es qui ês de kanaan.
Es Murtà [ɵs muɾ'tɑ] top. de Mahó - Menorca y d'Ibissa. En baléà, d'es Llatí: myrta. Sinnifica: llog de murtas.
Es Vedrà [ɵs vɵ'dɾɑ] islot d'Ibissa, topònim en romàns baléà, d'es Llatí: vetĕrānus. Sinnifica: véy, esperimentad, etc. Per consiguient, isla d'es Vedrà sinnifica: s'isla d'es véy. Surt d'es Llatí: isola vetĕrānus. (Per etzemple: Pontevedra, sinnifica: pont véy).
Port Mañ [pɒɾt mɑɲ] Port y barri de Sant Antòni - Ibissa, en romàns baléà, d'es Llatí: portus magnus. Sinnifica: port gran.
Portitxol (es ~) [poɾ'tiʧɒl] topònim d'Ibissa y Mallorca. Hibrid en romàns baléà, formad p'es derivad de sa paraula llatina: portus + es sufitsa baléà -itxol. Sinnifica: port petit.
Purtinatx [puɾti'nɑʧ] urbanisassió de San Juan - Ibissa. En romàns baléà, formad per sas paraulas llatinas: portus y natĭca. Sinnifica: port en fórma d'anca.
Santa Eularia d'es Ríu ['sɵntɵ ɵw'lɑɾiɵ dɵs 'riw] pobble d'Ibissa.
Sas Torras [sɵs 'torɵs] topònim de Santa Eularia d'es Ríu - Ibissa. En Baléà, d'es Llatí: tŭrre.
Tagomago (sa ~) [tɵgo'mɑgɵ] topònim d'una isla d'Ibissa, nom híbrid formad per sa parula d'es Celta: tago. Que sinnifica: peñal. (Álvaro Galmés de Fuentes - Revista de Filología Románica - 2004, nr 21. La toponímia Mozárabe balear. p. 56) Y de sa llatina: magno. Que sinifica: molt gros, superió.
FURMENTÉRA
Es Mitjórn [ɵs mi'ʤoɾ] top. de Furmentéra.
Espaumadó (s' ~) [ɵspɵwmɵ'do] isla de Furmentéra. En romàns baléà, derivad d'es Llatí: scōpārum = granéra.
Formentéra/Furmentéra [foɾmɵn'teɾɵ / fuɾmɵn'teɾɵ] isla de sas Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: frumentaria. Sinnifica: tèrra de forment.
Pilà de la Mòla (es ~) ['pilɑ dɵ lɵ 'mɒlɵ] topònim de Formentéra. En baléà, d'es Llatí: pila mollis. Sinnifica: sa colunna d'es llog suau.
Sas Bardetas [sɵs bɵɾ'dɵtɵs] urbanisassió de San Francisco Javié - Furmentéra.
