Mikèl Garàu Rosselló

De Wiki Baléà - Enciclopèdi de sa Llengo Baléà
Revisión del 19:57 25 sep 2022 de Mikel (discusión | contribuciones) (Página creada con «'''MIKÈL GARÀU Y ROSSELLÓ''' miniaturadeimagen|centro Va néxa a Palma – Mallorca – Baléàs, díe 15 de Desembre de 1950. Cavallé…»)
(dif) ← Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente → (dif)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

MIKÈL GARÀU Y ROSSELLÓ

Foto petita.jpg


Va néxa a Palma – Mallorca – Baléàs, díe 15 de Desembre de 1950.

Cavallé Gran Creu de sa Real Orden de la Estrella de Oceanía dêsde Novembre de 2019.

       Maestre de sa Real Orden Poético-Literaria Juan Benito dêsde Bril de 2019.
       Tènnic en Télécomunicassións y Audiovisuals, jubilad, d’es Cuerpo Nacional de Policía, d’es Ministèri de s’Interió d’España.
       Té aprovads ets estudis de Patró de Cabotatje de sa Marina Mercand per s’Escuela de Formación Profesional Náutico-Pesquera de Palma de Mallorca - 1995.
       Va cursà estudis de Ciènsis Políticas a s’Universidad Nacional de Educación a Distancia – U.N.E.D. que no va acabà per dedicarsê a s’investigassió històrica de Baléàs y a s’estudi científic de sa llengo baléà. Per lo que li va sê otorgad es títol de Filologiste en Llengo Baléà p’es professorad de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà.

Ês Membre de s’Academi de sa Llengo Baléà dêsde 1992 Ês Membre de s’Acadèmi d’Estudis Històrics Baléàrics dêsde 1992 Ês Membre de sa Société de Linguistique Romane dêsde 2010

Condecorassións:

Banda y placa de pit de sa Real Orden de la Estrella de Oceanía. Encomienda de sa Real Orden Poético-Literaria Juan Benito. Placa de pit per 30 añs de dedicació a n’es Servissi de Télécomunicassións d’es Cuerpo Nacional de Policía de España. Encomienda per 35 añs de Servissi en es Cuerpo Nacional de Policía de España. Insinnia p’es séu Servissi de Cabo Priméra de Operaciones Especiales 101 del Ejército Español.


Fira sinéu 2.jpg
Sinéu 3.jpg
Valencia Juan Benito.jpg
Congrés Alcalà.jpg
Congrés Ripoll.jpg
Congrés baléà 3.jpg
Ateneo Madrid.jpg


Lògros:

A 1991 va pubblicà s’òbra titulada: Històri política d’es Réys de Mallorca, escrita en mallorquí en basse a sa gramática mallorquina de don Juan José Amengual -1835 y 1872.

De Settembre de 1991 a Juñ de 1992, va sê Direttó d’es programa radiofònic sobre sa cultura baléà titulad “S’éra d’es fonés”, emês per Radio Balear de sa ciutad d’Inca per toda Baléàs, tods es dissattes de las ónze y mitja a las dotze d’es dematí.

P’es Settembre de 1992, en es Pavelló de sa Comunidad Europèa de sa EXPO’92, dins ets attos organizads p’es Pavelló Baléà, va pronunsià un discurs demunt en Cristóbal Colón titulad: Los mallorquines y el Descubrimiento.

Erudite filologiste en llengo baléà va prênde part còme Ponent en es I Congrés de Filología Baléà – 1993, presentand sas siguiéns ponènsis:

Introducció a s’històri y evolució de sa llengo baléà. Es no us de ére romànica final en ets infinitíus. Sas desinènsis “-antia, -entia”.

Directó de sa pubblicassió mensual “Sa veu d’es pobble baléà” de 1995 a 1997.

Aximatex, va pubblicà a n’el 2003 s’òbra: Nacionalismo catalán, una gran farsa; bax es seudònim de Michael Braveheart.

A n’el 2006 va pubblicà un estudi filològic comparatíu êntre s’Español, es baléà y es català, bax es títol: Balear y catalán no son un mismo idioma.

Pe’s’Ottubre de 2006 va donà una Classe Magistral demunt s’idioma baléà, a n’ets alumnes de “Institut für Romanische Philologie” de sa Ludwig Maximilians Universität, de Munich - Alemania. (Emb Español, ja que todos élls eu sabían.)

P’es Juñ de 2007 va donà una conferènsi sobre “No repoblación de Mallorca por catalanes”, en la “Eine Welt Hausse” de Munich - Alemania. (també emb Español)

Pe’s’Ottubre de 2007 va donà una conferènsi a aa matéxa Universidat de Munich titulada: Nacionalismo Catalán en Baleares, farsa y neodictadura.

P’es Jané de 2008 va donà una conferènsi a s’Ateneo de Madrid bax es títol: Conquista y repoblación del reino de Mallorca por catalanes, ¿verdad histórica o falsedad interesada?

P’es Novembre de 2008 va donà una conferènsi demunt sa Diacronía de la lengua balear, a sa “Interkulturlles Forum” de Munich - Alemania.

A 2009 va pubblicà s’òbra: Es réys de Mallorca, d’el 799 a n’el 1376 escrita en Baléà, en basse a sa Gramàtica Normativa d’es Baléà, de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà.

P’es Febré de 2010 va presentà una Comunicació en sa Secció de Onomàstica en es XXVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románicas, fet dins s’Universidat de Valènsi, titulada: Movimientos migratorios asentados en Mallorca a través de la Antroponimia.

P’es Settembre de 2011 va presentà una Comunicassió en sa Sección d’Històri de sa llengo, en es XXIV Congreso Internacional ICOS de Ciencias Onomásticas, fet dins s’Universidat de Barcelona, titulada: Asentamientos migratorios en Mallorca a través de la Toponimia.

P’es Bril de 2012 va pubblicà s’òbra: Balear, la lengua vernácula de Baleares.

P’es Juñ de 2013 va sê ponent en es I Congreso Internacional sobre Patrimonio Cultural Lingüístico, fet a Alcalá de Henares, presentando sa ponènsi: Balear, lengua románica.

P’es Settembre de 2013 va sê ponent en es I Congreso Internacional de Historia Catalana e Hispánica, fet a sa localidad de Ripoll, Barcelona, presentand sa ponènsi titulada: Conquista y repoblación del reino de Mallorca, ¿verdad histórica?

A 2014 va pubblicà s’òbra: Los reyes de Mallorca, del año 799 al 1376.

P’es Gost de 2018 va pubblicà: Diccionario elemental español – balear y viceversa. (1.190 planas emb més de 40.000 entradas)

Es Setembre de 2022 li donaren es Primé Pèrmit d’es I Consurso Internacional de Relatos Cortos – Amo Hawaii. Emb sa rondaya titulada: La creación del Archipiélago de Hawaii. Consurs convicad per sa Reyal Órde Poètica Lliterari Juan Benito.