Antroponimia

ANTROPONIMIA

DEFINISSIÓ

S'Antroponimia ês s'estudi de s'etimología y sa semàntica d'es noms de persona.

NOMS PRÒPIS Y TÍPICS D'ES BALÉÀS

A part de sas investigassións fétas a documéns d'arxíus, som trobads es datos a sas siguiéns òbras: Diccionari Castellano-Euskara "3000 Iztegia"; Diccionari d'es noms torànics ASHIASAF; Diccionari Català-Valencià-Balear; Diccionari de noms de persona - Josep M. Albaigès; Trattad d'Heràldica españòla, Julio Olmedo Álvarez y Joaquín Díaz Vallés:

98 NOMS PRÒPIS Y TÍPICS D’ES BALÉÀS

Abram, Àgueda, Alòy, Andréu, Antònia, Ayna, Baltasà, Bàrbara, Bartolo, Bartoloméu, Bartoméu, Bèl, Bernad, Bernadí, Bet, Bièl, Bièla, Catalina, Coloma, Cristòfol, Damià, Damiana, Elías, Elòy, Estéva, Francêsc, Francina, Francinayna, Gaspà, Gòri, Gostí, Gostina, Guiem, Gustí, Gustina, Hurtansa, Isaías, Issaías, Jeròni (en/na), Jolià, Joliana, Juan, Juana, Juanayna, Julià, Juliana, Llàssaro, Llatze, Lletrudis, Llorèns, Llorènsa, Lluc, LLuís, Lluíssa, Maddelena, Margalida, Massià, Massiana, Matéu, Matgí, Matías, Mikèl, Mikèla, Monserrat (en), Pédro, Pedrona, Pelòni, Pelònia, Pèp, Pèpa, Pére, Pereta, Polòni, Rafèl, Rafèla, Sebastià, Sebastiàna, Simó, Simona, Siòn, Sussayna, Teresa, Tià, Tòfol, Tolo, Toloméu, Toméu, Toméua, Toméva, Tòni, Tònia, Toniayna, Tonina, Xêsc, Xêsca, Xim, Xima, Xisca, Xisco.

Abraham (n'~) [ɵꞌbɾɑ:m] de s'Hebrèu: Abraham. Sinnifica: pare (dirigent) de multitud de personas.

Àgueda (n' ~) [ꞌɑɣɵdɵ] nom típic de Baléàs, d'es Grèc: Agathé.

Alòy/Elòy (n' ~) [ɵꞌlɒj / ɵꞌlɒj] noms y llinatjes baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Elohim.

Andréu (n' ~) [ɵn'dɾew] nom típic de Baléàs. D'es Grèc: Andreas. Sinnifica: homo curro.

Antònia (n' ~) [ɵnꞌtɒnjɵ] nom típic de Baléàs, d'es Llatí: Antonia. Sinnifica: guapa com una flo.

Ayna (n' ~) ['ɑjnɵ] nom baléà, de s'Íbervasc: Ainoa. Sinnifica: vèrge. De resultas d'es desconexament general d'es Vasc, sa pobblació baléà va (de fa mols de siggles) assimilà aquest nom emb so de s'Hebrèu: Hannah. Emb Español: Ana. Però assò ês un èrro de falta d'investigassió, ja que no se pod donà un'esplicassió filològicament creíbble de sa suposta evolusió d'es nom Hannah > Anna > Ana, de cap a Ayna. O Aina.

Baltasà (en ~) [bɵltɵꞌzɑ] nom típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Benshazzar > Balthasar Sinnifica: fiy d'es dematí.

Bàrbara (na ~) [ꞌbɑɾbɵɾɵ] nom típic baléà, d'es Llatí: Barbăra. Sinnifica: estranjéra.

Bartolo (en ~) [bɵɾꞌtolo] nom baléà, híbrid formad per sa paraula de s'Hebrèu: Bar (fiy-fiya) + sa d'es Grèc: Tholos (barraca). Per consiguient Bartolo sinnifica: fiy d'es costruttó de barracas.

Bartoloméu (en ~) [bɵɾtoloꞌmew] nom baléà, híbrid formad per sa paraula de s'Hebrèu: Bar (fiy) + sa d'es Grèc: Tholomeos (poderós dins sa batalla). Per consiguient Bartoloméu sinnifica: fiy d'es (soldat) poderós dins sa batalla.

Bartoméu (en ~) [bɵɾtoꞌmew] nom baléà, de s'Hebrèu: Bar Talmay. Sinnifica: fiy d'en Talmay. A través d'es Grec: Barthomeos.

Bèl (na ~) [bɛl] nom baléà, d'es Semític central: Bēltu. Sinnifica: Señora, Deesa. Êntre sas llengos semíticas centrals s'hi tròban es Fenici y s'Hebrèu, y s'Històri de sas Baléàs mos dona cónta de s'assentament de fenicis y hebrèus a partí d'es sigle IX antes d'el Bon Jesús. Y tant es fenicis com ets hebrèus, a sa mara d'es déu fenici Marduk y a altras deesas de s'antiguedat se las anomenavan Bēltu. Y coneguend sas evolusións generalisadas d'es noms ês més fattibble qu'emb so corre d'es tems se déxàs de pronunsià sa sílaba final -tu, que no tal y com equivocadament s'ha dit fins avúy que Bèl ês sa contracció d'es nom de Isabel perdentsê sas sílabas i-sa-. Per sa similitud fonètica d'es final de i-sa-bel emb so nom Bel. No essênd axò admisibble per cuant resulta que sa contracció d'es nom Isabel ha donad sempre: Isa.

Bernad (en ~) (ant. Bernat) [bɵɾꞌnɑd] nom baléà, d'es Germanic: Berinhard. Sinnifica: fort com un onso.

Bernadí (en ~) [bɵɾnɵꞌdi] nom baléà, de s'Italià: Bernardini, diminutíu de Bernardo.

Bet (en/na ~) [bɵt] nom baléà, de s'Hebrèu: Beth. Sinnifica: casa y també ês es nom d'es número 2.

Bièl (en ~) [biꞌɛl] nom baléà, N'yà que díuen qu'es un nom hipocorístic de: Gabriel. Però no s'han fitsad que sa contracció de Gabriel sempre resulta: Gabi. Es nostros estudis mos duan a creure que vé d'es nom Germànic: Biel. Tenguend en cónta ademés qu'a n'es Pirinèus de Zaragossa etsistêx es pobble de: Biel. Y qu'a n'es Cantó alemàn de Suíssa també heyà sa ciutad de: Biel. Y que talment com alemàns suíssos de Reuss, d'es Cantó alemàn de Uri varen fundà es pobble de Rèus a Cataluña, no ês anà gens desencaminad afirmà que Bièl de Zaragossa va sê fundat també per alemàns suíssos d'es Cantó de Berna, de s'etzèrsit d'En Carlo Magno cuand creà sa Marca Hispànica. Sabêm també qu'entr'el 799 y el 902, Baléàs va sê colonisada per gent germànica d'En Carlo Magno, ademés de béarnesos, provensals y gascóns, y ês més que posible qu'emb élls vengués gent de Bièl. Nom qu'emb un principi degué essê llinatje o mal nom, y qu'emb so tems s'el va relacionà emb so nom hebrèu de Gabrièl.

Bièla (na ~) [bjꞌɛlɵ] nom baléà. Femení de: Bièl.

Catalina (en/na ~) [kɵtɵꞌlinɵ] nom baléà, d'es Grèc: Aikaterinê. Sinnifica: puresa.

Coloma (na ~) [koꞌlomɵ] nom baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí: columba.

Cristòfol (en ~) [kɾisꞌtɒfol] nom baléà, d'es Grec: kristophorós. Sinnifica: qui dú a n'es qui està consagrad.

Damià (en ~) [dɵmjꞌɑ] nom baléà, d'es Grèc: Δαμιανός (damianós). Que sinnifica: domadó.

Damiana (na ~) [dɵmjꞌɑnɵ] nom típic de Baléàs, femení de Damià.

Elías (n' ~) [ɵ'liɵs] nom típic de Mallorca. De s'Hebrèu: El iah. Sinnifica: Déu ês en Yavé.

Elòy (n' ~) [ɵ'lɒj] nom típic de Mallorca, de s'Hebrèu: Elohim. Sinnifica: varis déus.

Estéva (n' ~) nom y llinatje baléà, en romàns baléà, a través d'es Llatí: Stiva. Y aquest d'es Grèc: Stephanós. Sinnifica: es vittoriós.)

Francêsc (San ~) [fɾɵn'sɵsk] de s'Italià: Francesco.

Francina (na ~) [fɾɵnsinɵ] nom baléà, d'es Francês: Francine. Sinnifica: Francisqueta.

Francinayna (na ~) [fɾɵnsi'nɑjnɵ] nom baléà, unió d'es noms: Francina y Ayna.

Gaspà (en/na ~) [gɵs'pɑ] nom típic de Baléàs, d'es Pèrsa: Gaspar. Sinnifica: señó de s'oló / perfumista.

Gòri (en/na ~) ['gɒɾi] nom baléà, sa procedènsi més estesa ês, qu'ês un hipocorístic d'es nom grèg: Gregorion. Que sinnifica: vigilant. Però sa nostra ês que vé de s'Ibervasc: gori. Que sinnifica: ardent, passional. Per arribà an aquesta conclusió hem tengud en cónta sa gran colonisassió d'íberovascs qu'hey va havê a n'el 123 a.B. y que d'aquesta colonisassió tenim un llegad llingüístic de paraulas vascas que no té cap altra llengo romànica. Dins aquest llegad tenim, per etzemple, es llinatjes: Garau y Garí. En Vasc: garau y gari. Y es nom de: Ayna. En Vasc: Ainoa. A n'es que li porêm afagí es de: Gòri. En Vasc: gori.

Gostí/Gustí (en ~) [gos'ti / gus'ti] nom baléà, en romàns baléà, hipocorístic masculí de Gost.

Gostina/Gustina (na ~) [gos'tinɵ / gus'tinɵ] nom baléà, en romàns baléà, hipocorístic femení de Gost.

Guiem (en ~) [ɣi'em] nom baléà, d'es Germànic: Willhelm. Sinnifica: protettó agoserad.

Hurtansa (n' ~) (a Menorca) [oɾ'tɑnsɵ] nom baléà, d'es Fransês: Hortense. Sinnifica: hortelana.

Isaías/Issaías (n' ~) [izɵ'iɵs / isɵ'iɵs] nom pròpi mólt escampad per tot'España, de s'Hebrèu: Ieshayahu. Sinnifica: Déu ês sa salvassió.

Jaume (en ~) ['ʒɑwmɵ] non y llinatje típic baléà, de s'Hebrèu: Ya'akob. Sinnifica: agontad p'es taló.

Jeròni (en/na ~) [ʒɵ'ɾɒni] nom baléà tant per hòmo com per dòna, en romàns baléà, d'es Llatí: Hieronymus. Sinnifica: partidari o famili d'en Hiero, réy de Siracussa.

Jolià/Julià (en ~) [ʒoli'ɑ / ʒuli'ɑ] nom baléà, d'es Llatí: Julianus. Sinnifica: es mes d'En Julius.

Joliana/Juliana (na ~) [ʒoli'ɑnɵ / ʒuli'ɑnɵ] femení de Jolià/Julià.

Juan (en ~) [ʒw'ɑn] de s'Hebrèu: Yehochanan. A través d'es Gascó: Jouan. Sinnifica: ple de sa Grassi de Déu.

Juana (na ~) [ʒw'ɑnɵ] fórma femenina de Juan.

Juanayna (na ~) [ʒuɵ'nɑjnɵ] nom baléà, nom híbrid formad per: Juana + Ayna.

Llàssaro (en ~) nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Lazarus.

Llatze (en ~) ['ʎɑʣɵ] nom baléà, de s'Hebrèu: El'azar. A través d'es Grèc: Eleazar. Sinnifica: Déu l'ajudà.

Llorèns (en ~) (ant. Llorenç) [ʎo'ɾɛns] nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: Laurentiu. Sinnifica: goñadó, triunfadó.

Llorènsa (na ~) [ʎo'ɾɛnsɵ] nom baléà, en romàns baléà, femení d'es nom Llatí: Laurentius. Sinnifica: goñadora, triunfadora.

Lluc (en ~) [ʎuk] nom baléà, en romàns baléà, d'es Llatí: lucius. Sinnifica: lluminós.

Lluís (en ~) [ʎw'is] nom típic de Baléàs, d'es Germànic: Ludwig. Sinnifica: guerré famós.

Lluíssa (na ~) [ʎw'isɵ] nom baléà, femení de Lluís. D'es Germànic: Ludwig. Sinnifica: guerré famós.

Maddalena (na ~) [mɵd:ɵ'lɵnɵ] nom baléà, gentilici de s'Hebrèu: Magdala. Heyà autós qu'eu vòlen fé derivà de s'Hebrèu: migda'el (torre de Déu). Però ningú dona cónta de com ha avolusionad es fonéma /i/ de migda, de cap a n'es fonéma /a/ de magdala. Per consiguient aquesta segona suposta derivasió no ês acettabble.

Margalida (na ~) [mɵɾgɵ'lidɵ] nom baléà, en mossàrabé baléà, d'es nom Hebréu: Margalita. Sinnifica: pèrla.

María (na ~) [mɵ'ɾiɵ] nom típic de Baléàs, de s'Hebrèu Miryam, a través d'es llatí: María. Sinnifica: s'elegida per Déu.

Mariayna (na ~) nom baléà, contracció d'es noms: María y Ayna.

Massià (en ~) (ant. Macià) [mɵsi'ɑ] nom baléà, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: masiah. Sinnifica: s'ungid.

Massiana (na ~) (ant. Maciana) [mɵsi'ɑnɵ] nom baléà, fórma femenina de Massià. Sinnifica: s'ungida.

Matéu (en ~) [mɵ'tew] nom baléà, d'es Llatí: Matthaeum. Aquest d'es Grèc: Matthaión. Y aquest de s'Hebrèu: Mattathyahu. Qu'es una variant de: Mattanyahu (Matanías). Sinnifica lo matéx que Matías: regalo de Déu.

Matgí (en/na ~) [mɵ'ʤi] nom baléà, en Romàns baléà, d'es Llatí hispànic: Maginus. Sinnifica: bruxot.

Matías (en ~) [mɵ'tiɵs] nom típic de Baléàs, en mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Mattityahu. Sinnifica: regalo de Déu.

Mikèl (en ~) [mi'cɛl] nom baléà, de s'Hebrèu: Mika ha'el. Sinnifica: qui ês com Déu. Arribad a Baléàs a través d'es Grèc: Mikhael. [mikɑ'el] En Llatí: Michael [mikɑ'el] Emb Italià: Michele [mi'cele] En Mallorquí dêsd'es sigle XIV fins a n'es XX: Michel [mi'cɛl]. A partí de principis d'es siggle XX y debud a s'imposició de sa llengo catalana dins Baléàs a nivell istitussional se comensà a'scriure: Miquel. Qu'es d'origen occità. Documentad està còma: Michel a sa documentassió d'es Gran y General Consêy, a n'es documéns Notarials, com a un document d'herènsi fet a Algayda p'en Michel Pou a 1632 o a n'es mapa de Palma d'en Antonio Garau de 1644 hon a sa relassió d'iglesis "parrochials" está: I. St. Michel. Per consiguien es nom de Miquel no ês tradissional a Baléàs. Y com que si s'escríu: Michèl, sa pobblassió baléà eu pronuncía ['miʧel] per influènsi de sa fonètica castellana de sa lletra "ch", s'ha d'escriure, per consiguient emb sa séua fórma derivada d'es Grèc: Mikèl.

Mikèla (na ~) [mi'cɛlɵ] nom baléà, femení de Mikèl.

Monserrat (en ~) [monsɵ'rɑt] a Mallorca nom d'homo. En romàns baléà, d'es Llatí: montis serratu.

Pédro (en ~) ['pedɾo] nom típic de Baléàs, en romàns baléà, d'es Llatí: petro. Sinnifica: du com una pédra.

Pédrona (na ~) [pe'dɾonɵ] nom baléà, en romàns baléà, femení de Pédro.

Pelòni (na ~) [pɵ'lɒni] nom baléà, en romàns baléà, variant d'es Llatí: Apollo. Sinnifica: hermosura.

Pelònia (na ~) (a Menorca) [pɵ'lɒniɵ]

Pèp (en ~) [pɛp] nom baléà, reducció d'es nom hebrèu: Yosef. A través d'es Llatí: Ioseph.

Pèpa (na ~) ['pɛpɵ] nom baléà, femení de: Pèp.

Pére (en ~) ['peɾɵ] deformassió de: Péra, en Romàns baléà, d'es Llatí: pĕtra.

Pereta (na ~) [pɵ'ɾɵtɵ] hipocorístic femení de Pére.

Polòni (na ~) [po'lɒni] nom baléà, variant femenina en romàns baléà d'es nom Llatí: Apollo.

Rafèl (en ~) [rɵ'fɛl] nom baléà, en Mossàrabé baléà, de s'Hebrèu: Raha-El. Sinnifica: medicina de Déu.

Rafèla (na ~) [rɵ'fɛlɵ] nom baléà, femení de Rafèl.

Sebastià [sɵbɵstj'ɑ] nom baléà, d'es Grec a través d'es Llatí: Sebastiānus. Sinnifica: venerad.

Sebastiana [sɵbɵstj'ɑnɵ] femení de Sebastià.

Simó (en ~) [si'mo] nom baléà, de s'Hebrèu: Shimon. Sinnifica: Déu va entendre es méu sufriment.

Simona (na ~) [si'monɵ] nom típic de Baléàs, femení de Simó.

Siòn (en ~) [si'ɒn] nom baléà, de s'Hebrèu: Shiyon. Nom de sa montaña hon està edificada Jerusalèm. Es nom li ve d'una fortelesa jebusèa qu'hey havía y que va sê conquistada p'el rey Davíu. Que después hey edificà Jerusalèm.

Sussayna (na ~) [su'sɑjnɵ] nom baléà, en Romàns baléà, de s'àrabé: sūsanah.

Teresa (na ~) [tɵ'ɾɵzɵ] d'es Grèc: Theresios. Sinnifica: endivinadó.

Tià (en ~) [ti'ɑ] nom baléà, sinnifica: fabricant de tiàns. N'yà que díuen qu'ês una reducció d'es nom de Sebastià, però no ténen en cónta qu'aquesta dóna sempre: Sebas. Talment com Gabrièl dona: Gabi.

Tòfol (en ~) ['tɒfol] nom baléà, evolusió fonètica d'es Fenici: Tobal. Tribu d'Assia Menó qu'emb llengo Assiri ês: Tabal, aparêx anomenada dins sa Biblia y a n'ets escrits grècs de s'època d'en Jafet y d'en Mesec (Gènissis, 10,2) Éran fabricàns de cé. Per lo que, Tòfol sinnifica: ferré.

Tolo ['tolo] nom baléà, d'es Grèc: Tholos. Sinnifica: cabana redona. Per consiguient, sa traducció de Tolo sería: costruttó de cabanas redonas.

Toloméu [tolo'mew] nom baléà, d'es Grèc: Tholomeos Sinnifica: (sodat) poderós dins sa batalla.

Toméu (en ~) [toꞌmew] nom baléà, de s'Hebrèu: Talmay. A través d'es Grèg: Tomeos. Sinnifica: punxent, irónico).

Toméua/Toméva (na ~) [to'mewɵ / to'mevɵ] femení de Toméu

Tòni [ꞌtɒni] (en ~) nom baléà, d'es Grec τώνιος (Tónios). Sinnifica: ês que destaca.

Tònia ['tɒniɵ] nom baléà, contracció de: Antònia.

Toniayna (na ~) [toniꞌɑjnɵ] nom baléà, nom compost de Tònia y Ayna.

Tonina (na ~) [toꞌninɵ] nom blaéà, femení de Tòni.

Xêsc (en ~) [ʃɵsk] nom pròpi baléà, contracció d'es nom italià: Francesco.

Xêsca (na ~) ['ʃɵskɵ] nom pròpi baléà, contracció d'es nom italià: Francesca.

Xim (en ~) [ʃim] nom pròpi baléà, en Romàns baléà, reducció d'es nom Llatí: Ioachim. Y aquest de s'Hebrèu: Yehoyakim. Nom de son pare de la Vèrge María. Sinnifica: Déu costruirà.

Xima (es/un ~) ['ʃimɵ] nom pròpi baléà, femení de Xim.

Xisca (na ~) ['ʃiskɵ] contracció d'es nom castellà: Francisca.

Xisco (en ~) ['ʃisko] contracció d'es nom castellà: Francisco.

LLINATJES PRÒPIS Y TÍPICS D'ES BALÉÀS

401 LLINATJES PRÒPIS Y TÍPICS D’ES BALÉÀS (S’han eleminadas totas sas “r” finals romànicas que no se pronunsían. Se mantén sa “h” muda per motíus etimològics.)

Abrí, Adell, Adrové, Aguiló, Albertí, Albóns, Alcina, Alemañy, Aleñà, Alomà, Alórda, Alòu, Alòy, Alzamora, Alzina, Amé, Amel·lé, Arnàu, Antich, Arabí, Arbona, Arróm, Artigas, Artigues, Bagur, Baléà, Bal·le, Balanzat, Ballesté, Barbé, Barceló, Barseló, Barriona, Bartolo, Bartoméu, Batle, Bauzà, Bennassa, Bartoloméu, Bellinfant, Bonêt, Bonnín, Bennasse, Bennaza, Bergas, Bestard, Bibilòni, Bisquèrra, Bònapart, Bonêd, Bordóy, Bosch, Bové, Boyéras, Bril, Bróndo, Buchéns, Bujosa, Burguéra, Busquêts, Cabanéllas, Cabot, Càffaro, Caldentêy, Campané, Campíns, Campomà, Cànavas, Cànaves, Cantallops, Cantaréllas, Cañéllas, Capellí, Capllónch, Capó, Carboné, Carbonell, Cardell, Casséllas, Catañy, Caymari, Caymarís, Cèlia, Celià, Cerdà, Cerdó, Cétre, Cifra, Cifre, Ciré, Cirerol, Clà, Cladéra, Cloquell, Cloquells, Coll, Colóm, Colombàs, Comas, Compañy, Contestí, Corró, Cortês, Cotoné, Còvas, Crespí, Cruéllas, Daméto, Dardé, Davíu, Deyà, Descallà, Dóls, Domenge, Escalas, Escandell, Escanéllas, Escañéllas, Espasas, Estadas, Estadé, Estarás, Estaréllas, Estelrich, Estéva, Estradas, Estrañy, Falconé, Fanals, Fané, Far, Febré, Felani, Felany, Femenía, Femenías, Ferrà, Ferragut, Ferré, Ferriol, Fiol, Flaqué, Fléxa, Fléxas, Florit, Fluxà, Fogué, Fonollà, Fonollàs, Fons, Fontirrotj, fornari, Fornaris, Fornells, Fornés, Forteza, Fortuñy, Frau, Frontéra, Fullana, Fusté, Galmés, Gamundí, Garàu, Garcías, Garí, Gastalver, Gayà, Gelabèrt, Genestà, Genovart, Ginard, Girart, Giscafré, Gomila, Goñalóns, Gordiòla, Gornals, Gornés, Gorrías, Gurrías, Gost, Gralla, Grauches, Grimalt, Gual, Guasch, Guasp, Guiscafré, Homà, Homs, Horrach, Jané, Jaume, Jeròni, Jordà, Juanéda, Julià, Llabrés, Lladó, Lladonêt, Llambías, Llanéras, Llinàs, Llitéras, Llodrà, Llofríu, Llompart, Llull, Mandilègo, Manéra, Marquês, Marròig, Marrotx, Martí, Mascaró, Massanêt, Massot, Matamalas, Matas, Matutes, Maura, Mayàns, Maymó, Mayol, Mayrata, Melià, Mèlis, Mengual, Menorca, Mercadal, Mercant, Mesquida, Mèstre, Mir, Miró, Moixí, Moll, Monjo, Monserrat, Montcerdà, Móntis, Moradó, Moragues, Moranta, Morell, Morêy, Morlà, Morro, Moyà, Mudòy, Mulêt, Munà, Muntané, Mut, Nadal, Nigorra, Noguéra, Obradó, Oleza, Olivas, Olivé, Olives, Ollés, Ordina, Ordinas, Orell, Orfila, Orrach, Pallicé, Palmé, Palòu, Panisa, Paniza, Parêts, Parnell, Parpal, Pasaríus, Pericàs, Picornell, Piéras, Pira, Pizà, Planissi, Plovíns, Pol, Pomà, Poncell, Ponsell, Porcel, Porqué, Prohèns, Provensal, Puerto, Puigròs, Puigservé, Pujol, Quadrado, Ques, Quetglas, Rado, Rafal, Ramis, Ramonell, Rebassa, Rèus, Reynés, Ribot, Riéra, Rigo, Riudavêts, Riutord, Riutort, Rosselló, Rotgé, Rubí, Rullàn, Sagréra, Sagréras, Saletas, Salóm, Salord, Salort, Salvà, Sauvà, Sampol, Sans, Sansó, Santandréu, Santaner, Sart, Sastre, Sbèrt, Seguí, Servéra, Sétre, Sifra, Sifre, Simonêt, Sintes, Siòn, Siquié, Siré, Sitjà, Soberats, Solivéllas, Sorell, Squélla, Suau, Sureda, Taberné, Taronjí, Taulé, Tèm, Terrasa, Terrassa, Thomàs, Timoné, Torrendell, Torrelló, Torréns, Tortell, Tortélla, Tous, Tramullas, Triay, Trobat, Truyol, Truyols, Tudurí, Tugores, Tur, Tutzó, Valcanéras, Valéns, Vallcanéras, Valldepadrinas, Valldepéra, Vallespí, Vallòri, Vaqué, Ventayol, Veñy, Veñys, Verd, Verdéra, Vergé, Vicèns, Villalónga, Xalambrí, Xamèna, Ximèlis, Ximènis, Xucglà, Xuclà, Xumêt, Zaforteza, Zanoguéra.

Abrí (n' ~) [ɵ'bɾi] llinatje baléà, d'es Germànic: Eburin. Qu'ês es diminutíu d'es també Germànic: Ebur. Que sinnifica: señó. Per consiguient Abrí sinnifica: señorêt.

Abrinas (ant. Abrines) (n' ~) [ɵꞌbɾinɵs] femení plural d'es llinatje Abrí. Sinnifica: señoretas.

Adell (n' ~) [ɵꞌdeʎ] llinatje emb mossàrabé baléà, de s'Àrabé: Abdel. Sinnifica: persona justa.

Adrové (ant. Adrover) (n' ~) [ɵdɾoꞌve] llinatje baléà, d'es Germànic: Adroar. A través d'es Llatí: Adrovarius. Sinnifica: Patriarca.