Reconexeméns d'es Baléà

RECONEXEMÉNS DE S'ETSISTÈNSI DE SA LLENGO MALLORQUINA/BALÉÀ

     A sa llengo baléà encarara se la conêx més còma llengo mallorquina, pêrque dins sa memòri històrica de sa pobblassió, ja no domés sa de sas Baléàs, sinó sa de sa Península, heyà s'imatge de que sas Baléàs són es Réyne de Mallorca, y per associassio de paraulas, de Mallorca, mallorquí. D'aquí que, a mols de reconexeméns de sa llengo de sas Baléàs, se digui llengo mallorquina, en vés de llengo baléà.
     Y dit axò passêm a veure aquéxos reconexeméns.

Orde d'en Carlos III autorisand s'us d'es Mallorquí.

Autos Acordados 1772

     Aquí tenim foto d'un tros de plana d'es tom tersé d'es llibre Autos Acordados, escrit a 1772 p'En Manuel de Mena, essênd Réy d'España En Carlos III, a von s'ordéna qu'es comunicads oficials en es reyne de Mallorca, qu'antigament se feyan en mallorquí y ara en castellà, com qu'axò produêx malestà a sa pobblassió, pêrqu'aquesta no xèrra castellà, se tórnin a escriure emb mallorquí.

Declarassións d'En Pompèu Fabra a 1891

     Aquí se mos dona cónta de qu'en Pompèu Fabra, a declarassións fétas a sa revista cultural catalana L'Avenç, díe 31 de Mars de 1891, que fé una ortografía unificada p'es Català, es valensià y p'es Mallorquí, no pod essê, ês anà contra natura. Y efettivament, attualment lo que s'enseña a totas aquestas comunidats ês, català. Per dos motíus, es primé, per lo que ja va dí en Pompèu, no es possibble una ortografía per tres idiomas difaréns; y segón, per motíus polítics esclusivament, seguind sa màtsima política que díu: "Una llengo, un territòri." O sía, que, tenguend es tres territòris una sòla llengo, es català, dins un curt plas de tems se convertiràn Baléàs y Valènsi, emb territòris catalàns.

Titulassións d'En Mossên Alcové dêsde 1898 fins 1916 a n'es Seminari Diocessà 1898

      Vet aquí sas titulassión d'En Mossên Alcové cuand éra professó a n'es Seminari Diocessà de Palma. Catedràtic d'Històri de Mallorca y de Llengo y Lliteratura Mallorquinas, dêsde 1898 fins a 1916. Dato pubblicad a n'es "Diario de Mallorca" de 5 de Novembre de 2009.

Opinió d'En Miguel de Unamuno y Jugo a 1916

      En "Miguel de Unamuno y Jugo", Filòssofo, Dottó emb llengo vasca, emb llengo grèca, Poète, novelista, autó tétral, Rettó de s'Universidat de Salamanca, mos dona cónta a sa séua òbra titulada Ancazas y Vicencias Españolas, escrita a 1916, que, estand de vacassións a Mallorca se va pasà a lliggí emb mallorquí. Y se quéxa que, autós mallorquíns, en vés de posarsê a'scriure emb sa séua llengo mallorquina, se posaren a ferhó emb català.

Reyal Decrêt de n'Alfóns III créànd sa titulassió d'Acadèmic de sa RAE emb llengo mallorquina 1926.

    Vet aquí es Reyal Decret de composissió de sa Real Acadèmi de sa Llengo (RAE) de 27 de Novembre de 1926, ordenand que sa RAE estigui composta per 42 acadèmics, d'es que 8 d'élls han d'essê espécialistes emb sas llengos españolas difarentas a sa castellana, emb sa siguient composissió: dos acadèmics pe'sa llengo catalana, dos pe'sa llengo vasca, dos pe'sa llengo gallèga, un pe'sa llengo mallorquina y un pe'sa llengo valensiana. 
   A 1928 va essê enomenad Acadèmic pe'sa llengo mallorquina, es Presbítero Llorèns Ribé, de Campanêt.

Declarassións d'En Llorèns Villalonga a 1932

     Aquí tenim part de s'artícul de s'intelettual mallorquí, Llorèns Villalonga, pubblicad a n'es diari "El Día" 30 de Juriol de 1932, bax es títol "Mallorca y Cataluña, absorción". O sía, que ja a 1932, es renegads de Baléàs ja feyan proselitisme de catalanidat, de cap a unas islas catalanas "les nostres illes".

Declarassións d'En Robert Graves sobr'es Mallorquí a 1953

En aquesta carta a n'es Direttó de La Vanguardia escrita p'es fiys d'En Robert Graves, En Tomàs Graves y Lucía Graves de Farrán, mos donan cónta que a s'obra de son pare escrita emb inglês, y titulada: Why do I live in Mallorca (Por qué vivo en Mallorca), fa sabre qu'es mallorquíns xerram una llengo tan antiga com s'Inglês, y més pura qu'es Català y es Provensal, es séua paréns llingüístics més aprop.

Modificassió de dialètte a llengo per part de sa RAE a 1959

    Vet a quí sa plana d'es bolletí de sa RAE de Setembre-Desembre de 1959, hon se pren sa determinassió de donà sa catagoría de llengo a n'es Mallorquí/Baléà, a n'es Valensià y a n'es Català. Diguend: (sic) ...Y no está exenta de alcance político la RECTIFICACIÓN que se ha hecho en las denominaciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones.
   Y continúa diguend: POR EJEMPLO, del valenciano se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce la categoría de lengua...

   Còma etzemple pòsa lo que se deya y sa categoría que se li dona a n'es valensià; còma etzemple, també havés pogud enomenà a n'es mallorquí/baléà, però precisament, pêrque se trata d'un etzemple, se dona a'ntendre qu'a sas altras duas llengos, també se lis dona sa matéxa categoría de llengo. ESTÀ BEN CLA. Axí ês com díu mes amunt que se RETTIFICAN sas denominassións de sas tres llengos, que domés anomeni a una de sas tres llengos a s'etzemple (que normalment ês lo que se fa cuand se fa un etzemple, s'enomena domés un d'es varis relessionads siguin es que siguin y sa cantidat d'élls) no lléva res a sas altras duas; essênd reconegudas també còma llengos.

Declarassións a 1981 d'En Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas Direttó de sa RAE

     En Dámaso Alonso va sê Direttó de sa RAE fins a 1982, y sas declarassións sobr'es Valensià y es Baléà las va fé a n'es diari Las Provincias de Valènsi, díe 18 de Juriol de 1981.

Declarassións d'En Torcuato Luca de Tena de sa RAE a 1985

Està ben cla lo que díu.

Certificad escolà de nòtas hon heyà s'assinnatura llengo baléà a 1985

    Vet aquí duas fotocòpis de sa llebreta de nòtas d'es matex alunne y col·lègit, concretament d'es Col·lègit Pubblic de Pràtticas. Sa de la dreta ês de 1985 sa de l'esquèrra ês de tres añs después 1988, a sa priméra se veu perfèttament s'assinnatura de "lengua balear". Sa fuya se veu perfèttament qu'està imprês d'imprenta. Sa fuya de l'esquèrra està féta a màquina d'escriure y pòsa s'assinnatura de català. Sa llengo baléà ja's morta oficialment.

Declarassións de Don Bruno Morêy Canonge Dottoral a 1995

    Dins aquest artícul don Bruno Morêy mos ho pòsa ben clà: ...Fa siggles Mallorca pertenêx, y assò eu té a molta d'honra es mallorquí, a España.../...A Mallorca hem xerrad indistintament es mallorquí y es castellà. May hem tengud probblémas llingüístics. Es probbléma nex ara, emb sa cospirassió d'una minoría, que, per rahóns que no són d'es cas anomenà, preténen fermarmós a n'es carro d'una històri que ês sa nostra, de una cultura que no compartim, de una llengo de sa que may mos som considerads dialètte, y que, fins y tot mos fa òy donarlí es nom de catalana, cuand de sempre l'hem anomenada mallorquina. .../...
    May a Mallorca havíam xerrad, rallad o parlad català. Cuand dex Son San Juan, y, emb alas de s'aviassió, pos pèu demunt El Prat de Llobregat, dex de xerrà mallorquí, y xèrr català, lo matex que fatj cuand tropitj Fransa, cuand vatj a Inglatèrra, cuand visit Italia. Xèrr emb Fransês, emb Inglês, emb Italià. .../...
   Y per acabà, en nom d'una històri que ningú podrà desdirmê, afirmà rotundament que lo d'es Paíssos catalàns no té cap sentid, ni respon a sa réalidat, y que may sas nostras hermosas islas mediterrànias, orgull d'España y uyet de tot es moiment cultural mediterrani, may varen essê islas de Cataluña.

Declarassións d'En Jordi Quingles, assessó llingüistic, a 1996

    Vet aquí sas declarassións d'En Jordi Quingles, assessó llingüístic d'es Consêy Insulà de Mallorca, y nascud a Barselona, eu esplica perfèttament: "ES MALLORQUÍ JA ETSISTÍA CUAND ARRIBÀ EN JAUME I"

Estudi CIS 2.228 Novembre-Decembre 1996 sobre sas llengos matèrnas

     Si p'es Juriol s'Assessó llingüístic afirmava qu'es mallorquí ja etzistía antes de vení en Jaume I, aquí s'estudi fet p'es CIS (Centro Investigaciones Sociológicas) sobras sas llengos matèrnas que se xèrran a sas comunidad billingües, a von ben clarament a Baléàs se té per llengo matèrna emb un 47 % de sa pobblassió es MALLORQUÍ O BALÉÀ. Un 37% té per llengo matèrna es Castellà o Español. Mentras que de català DOMÉS UN 11% de sa pobblassió baléà eu té de llengo matèrna. 
    ¿Perquê idò s'empéño d'es nostros polítics en que tots xerrêm, rallêm o parlêm en català sigui hon sigui? ES CATALÀ NO ÊS SA LLENGO MATÈRNA DE SA POBBLASSIÓ DE BALÉÀS, EU SÓN ES BALÉÀ O MALLORQUÍ Y ES CASTELLÀ O ESPAÑOL.

XXVII Simposio Internacional de Lingüística 1997

     Pues en es transcurs d'es "XXVII Simposio Internacional de Lingüística", efettuad tambié a Palma es Desembre de 1997, organisad per sa "Sociedad Española de Lingüística", membres d'es Departament de Filología Catalana de s'UIB presentaren a la firma d'es més de 400 filologistes asisténs, un document de sas matéxas caratterísticas qu'es presentad a 1980 en es XVI Congrés de llengos y filología romànicas. En aquex eu firmaren 36 de més de sètséns filologistes, en aquest cas NO'U VA FIRMÀ NINGÚ, d'es més de cuatracéns filologistes que varen assistí. 
     Vet aquí sa carta remitida a don Mikèl Garàu y Rosselló a 2013, p'es President de sa "Sociedad Española de Lingüística", que va sê s'organisadora d'aquex Simpòssi,  confirmand lo dit.

Definissió de baléàs a n'es Diccionari Enciclop. Univ. Interattíu edisió 2004

     Està ben clara sa definissió d'aquest Diccionari Enciclopèdic Universal Interattíu: ...En este sentido, el hecho de tener una lengua y cultura propias confiere a las Islas Baleare una homogeneidad interna y unos rasgos diferenciadores de otras regiones tan evidentes que hacen indiscutible su configuración como ente regional independiente.

Conclusións d'es Comité Científic d'es I Congrés Internassional sobre Patrimòni Cultural Llingüístic 2013

      Ja no domés tots es personatjes de sa Cultura española y internassional com en Robert Graves, reconexen s'etsistènsi de sa llengo baléà independent de colsevol altra llengo romànica, y més pura que cap d'éllas, sinó que, es Comité Científic d'un Congrés de llingüística dittamina y reconex qu'es Baléà ês una llengo romànica independent, emb un'estruttura propi.
      May es nassional-catalanistes han conseguid qu'es Comité Científic d'un Congrés avalàs sas séuas teorías de que, Baléà, Valensià y Català siguin una matéxa llengo, MAY. 
       Y no ês que no eu haguin intentad, pêrque a 1980, sa Société de Linguistique Romane, organisad per s'Universidat de Barselona, varen fé a Palma es XVI Congrés Internassional de Llengo y Dilología Romànicas. Durant es Congrés Varen intentà qu'es més de 700 filologistes de per tot el mon, firmassen un Document hon se deya qu'es que firmavan més avall, reconexían qu'es Baléà, es Valensià y es Català eran tots una matéxa llengo, català, y que se posissionavan en contra de sas accións de secesionisme llingüístic que s'estava fend per Valènsi. BÒNO IDÒ, DOMÉS EU VAREN FIRMÀ 36 d'es més de 700 filologistes.

      Noltros mos tornam fé sa matéxa pregunta ¿Perquê s'empéño d'es nostros polítics de TOTS ES NOSTROS GOVERNÀNS mos vòlen convertí emb catalàns de Baléàs, inculcandmós s'amó a Cataluña còma tèrra mare, y fendmós aprênde sa llengo catalana totalment per la forsa ja no domés dins sas escòlas, sinó també a nivell social y particulà, tenguend com va quédand demostrad una llengo romànica independent de colsevol altra?, ¿Perquê mos fan axò es nostros propis polítics?, ¿Perquê?.

CONFIRMASSIÓ PER PART DE SA RAE DE S'ETSISTÈNSI DE SA LLENGO BALÉÀ A 2016

     Per si tot lo anterió no fos suficient per convènsa a colsevol, vet aquí sa derréra confirmassió de sa RAE de totas sas llengos d'España que han contribuíd a sa formassió de s'Español, mal anomenad Castellà, a von se pod veure perfèttament que s'anomena a n'es "balear", que ha contribuíd emb duas paraulas a sa formassió de s'Español; essênd aquéxas: sobrassada y ensaimada.

     Si mos fitsam dins es llistad de sas llengos y de sa cantidat de paraulas agafadas de cada una d'éllas per sa formassió de s'Español, no heyà cap dialètte, no'yà per etxemple: es tarragoní, es lleidetà, es panotxo, s'estremêñ, etc. DOMES SE RELASSIONAN SAS LLENGOS. Y dins aquestas heyà sa Baléà. 

     Y A QUI NO LI AGRADI QUE SE TIRI A LA MA Y S'ENVAGI A CATALUÑA.