Magón / Magó / Mahó / Mho / Mahón

     S'evolusió llingüística d'es topònim de sa capital de s'isla de Menorca, talment com càsi tots es topònims d'el mon, han anad modificand sa séva ortografía segón canviava sa fórma de xerrà d'es pobble. Emb aquest cas, mos trobam que sa priméra denominassió va sê se d'es nom d'un general cartaginês, En Magón Barca, germà de n'Aníbal y Comandant de sa flòta cartaginesa sa que, fondetjandlâ dins es port majó de Menorca, li va agradà tant es llog que va decidí fundà un assentament qu'emb so tems se va convertí emb ciutad a sa que li varen posà es séu nom: Magón.    Y emb so corre d'es tems y es canvis de llenguatje segóns ets habitàns que s'hi anavan quédand es séu nom ha anad avolusinand de Magón, a Magó, a Mahó emb Baléà (representand sa lletra h, a sa g que se va déxà de pronunsià) Mhó emb Mahunês y Mahón emb Español. Però dêsde qu'es polítics de Baléàs han renegads de sa séua llengo mara, sa baléà (Mallorquí, Manurquí, Eivissênc y Furmenterênc) y s'han aferrads a n'es català, eu escríuen Maó (sênse sa h etimològica).

RAHONAMENT DEMUNT ES TOPÒNIM MAHÓ

      Per arribà a sa conclusió de modificà un topònim, sa priméra passa a tení en conta ês, quina grafía consta a n’es mapas antigs nacionals y estarengés y a sas Crònicas, desde s’època més enréra possibble fins a s’actualidat.

Después, seguind sas normas de sa democraci, se fa una proposta a n’ets habitans d’es pobble que se li ha de modificà es topònim, en basse a n’es resultads d’ets estudis anteriós. Prenguend sa desició corresponent segóns sa voluntad d’es que víuen dins sa localidad.

      Aquest sistéma ês es qu’empleya sa Junta Gestora de Toponimia, dependent d’es Servici de Política Llingüística d’es Principad d’Asturias.
      Axí tenim qu’es topònim en cuestió està documentad a Naturalis Historia, d’En Cayo Plinio Segundo s.II d.C., còma MAGON. Però també se tròba escrit a n’es cronistas de sas guèrras púnicas còma MAGO.
      Emb aquéxas duas formas se va mantení y es seús derivads (Portus Magonis) mentras es llatí va sê sa llengo dominant. Mes endevant y ja emb romans baléà, sa lletra “g” se na suavisand fins déxà de pronunciarsê. Es gramàtics y escrivens desd’es sigle VIII fins a s’attualidat, han posad en pràttica sa màtsima de sa Filología que diu: SAS LLENGOS LAS FAN ES POBBLES no es llingüistas (escèpte es convèrsos a n’es catalanisme, que, posand en pràttica sas matéxas formas que sa dictadura franquista, s’enríuen de s’opinió d’es pobble qu’estàn governand, obbligandlós a nà p’es camí que a élls lis interéssa), y a mida que s’ortografía s’ha anada acomodand a sa forma de rallà d’es pobble, en es llog de sa “g” de Magon/Mago, s’hi posà una “h” etimo-lògica, que mos dona conta qu’en es séu puesto hey havía una consonant que ja no se pronuncía. Axò passa dins totas sas llengo románicas.
      Es fet dictatorial d’es dittamen de s’Universidat de sas Islas Baléàs, no dona cap rahonament científic, qu’estaloni sa pèrdua de sa “h” de Mahó/Mahón. Sa modernisació ortogràfica que pòsen còma escusa no s’aguanta científicament per en llog, ja que no s’han “modernisadas” sas siguiens diccións trètas d’es Diccionari de la Llengua Catalana del I.E.C. (màtsima autoridat en cuestións de llengo catalana) hont se manténen sa “h” intercalada: alcohol, alcoholitzat, alcoholitzar, ahir, enhorabona, exhalació, exhalar, exhaustiu, exhibició, exhibir, exhortació, exhortar, exhort, exhumació, exhumar, inhàbil, inhabilitat, inhalació, inhabilitar, inhabitable, inhabitat, inhalació, inhalar, inherent, inhibició, inhibir, inhospitalari, inhòspit, inhumació, inhumanitat, inhumà, inhumar, maharaja, MAHOMA, MAHOMETÀ, MAHOMETISME, mohatra, nihilisme, nihiliste, prehistòria, prehistòric, prohibició, prohibir, prohibi-tiu, rehabilitació, rehabilitar, RHO, RHODÈSIA, SAHARA, saharià, sobrehumà, vehemència, vehement, vehicle.
     Per contra, troban MAHÓ axí escrit en es diccionari CVB d’En Alcové (1932), en es d’En Juan J. Amengual (1835) y en es d’En Tòni Figuéra (1840).
     Ademés que, tal resolució política va en còntra de sa Declaració Universal de Drêts Llingüístics, de 8 de Juñ de 1996, en general, y contra s’artícul 1.3 apartad iii en particulà, que diu: 

A los efectos de esta Declaración, se entiende que están también en su propio territorio y pertenecen a una comunidad lingüística las colectividades que: iii están asentadas en un espacio geográfico compartido con los miembros de otras comunidades lingüísticas de historicidad similar.

      Y còntra s’artícul 3.1 pàrrafo 5 que diu: Esta Declaración considera como derechos personales inalienables, ejercibles en cualquier situación: 5 El derecho a mantener y desarrollar la propia cultura, y el resto de derechos de contenido lingüístico reconocidos en el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos de 16 de diciembre de 1966 y en el Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, de la misma fecha.
      Per consiguient s’han de tení molt en cónta es Drêts llingüístics d’es menorquins a s’hora de modificà cap topònim. Còsa qu’es govèrn municipal de Mahó y es Consêy de Menorca no varen tení en cónta per rês, attucand dittatorialment.

   Vet aquí ara, còpis d'es pàrrafos de sas planas 348, 400 y 401 respettivament, a von se fa mensió d'es topònims de Mahó y Alhó, corresponent a n'es Llibre d'Attes d'es Primé Congrés de Llengo Catalana, fet a Barselona a 1906, y organisad p'es Mallorquí Mossên Tòni María Alcové.

   Tros d'ets Anales de Cataluña escrits a 1706, en Castellà, y a von aparêx es topònim de Mahó repetidament.

    Fotocòpi de sa portada de sa Gramàtica Menorquina de 1858, a von aparêx es topònim de Mahó.

     Entrada de Mahó, en es diccionari Valenciano - Castellano de 1851. Fet p'En José Escrig.

    Retày d'es mapa d'En Maurépas, Ministre y Secretari d'Estad de Fransa, Ajudant d'es Departament de sa Marina. 1740. Redattad emb Fransês y mantanguend es topònim tradissional de Mahó.

    Foto d'es mapa de Baléàs d'En Bellin, engiñé d'el Rey y de sa Marina fransesa. 1756.

    Foto d'es mapa de Menorca fet p'En L.S. de la Rochette, d'es Cos d'Engiñés Reyals d'es Réyne Unid. 1758.

    Foto d'un mapa italià de Baléàs y Valènsi. 1794

   Foto detall d'es mapa de Baléàs fet p'En Ioannes van Keulen, editad a Amsterdam a 1780

   Foto de sa portada d'un Diari de sa ciutad de Mahó.

   En vista de sas rahóns filològicas y documentals esposadas, a von inclús durant s'època de govèrn d'España y per consiguient de Baléàs per réys absolutistes y govèrns castellàns, may se va modificà es topònim de Mahó per Mahón, sempre se va respettà sa séva denominassió tradissional, aventhó pogud modificà. 
   Per consiguient, ara, siggle XXI, emb plena democrassi, es polítics que govèrnan y han governad Baléàs dêsde 1983, essênd baléàrics, han canviad sa denominassió tradissional de Mahó per Maó, convertind aquesta ciutad emb sa capital d'es maóns, petitas pésas d'adób (ladrillos de fang y paya), humilland emb un nivell de desprèssi may conegud a tota sa pobblassió mahonesa. Aquesta villana humillassió, que no té comparassió en el mon, se deu únicament a qu'es polítics que han governad y que govèrnan Baléàs, son uns convèrsos a n'es catalanisme, que ténen còma méta política sa créassió de "la gran Cataluña" conjuntament emb Valènsi y Cataluña pròpiament dit. Però lo que no s'entén de cap manéra ês que sa sociedat menorquina eu hagui consentid.

VERITAS VISU ET MORA, FALSA FESTINATIONE ET INCERTIS VALESCUNT