DEUTA HISTÒRICA DE U.S.A. EMB ESPAÑA

SA DEUTA HISTÒRICA D'ES ESTADS UNIDS D'AMÈRICA EMB ESPAÑA

Durant sa Guèrra d'Independènsi nortaméricana, ês ben sabud que s contribussió d'España va sê determinant, tant emb termes econòmics, còma logístics y humàns. Inclús sa moneda, es dólar, surt de sa moneda española que s'empleyava en aquell tems y qu'ets inglesos anomenavan: SPANISH DOLLAR.

O sía, que si avúy etsistêx sa Repúbblica d'ets Estads Unids d'Amèrica ês més que probabble que, sênse s'ajuda d'España no havês estada possibble aquesta emancipassió de sas trétza colònis que inicialment varen configurà es principi d'aquest Estad Federal.

Sa Gran Bretaña va tení presènsi a Amèrica d'el nord dêsde 1607 (ets españols ja dúyam més de cent añs donand voltas per aquells paratjes), Essênd Virginia, sa priméra pobblassió sedentari emb colonos britanics. A lo llèrg d'es siggle XVII, altras colònis emb eleméns procedéns de sas Islas Britànicas enllà de s'Al·làntic, se subordinarían a n'es podê militar de sa Gran Bretaña. Una pobblassió heterogènia configurava aquell mosaic d'ambiciossos blancs de cap a un gran sòmit.

En aquells territòris de Nortamèrica, a sa priméra presènsi inglesa, se li afagirían sa d'ets emigràns irlandesos, alemàns, escossessos, flaméncs y ets hugotóns fransesos, qu'estavan fogind emb desbandada después de sa gran degollada de sa nit de San Bartolomé (assessinad en massa de protestàns a Fransa p'es Gost de 1572). Entrad ja es siggle XVII, holandesos (que créàren sa provinsi de Nòva Paíssos baxos, y que después ja bax ets inglesos la varen renombra còma Nòva York), y es suècs (que se varen assentà a sas voréras d'es ríu Delaware) havían estabblidas dins aquets territòris, petitas colònis a sa banda al·làntica de sa costa, y apo-apoc anirían configurand es perfil de lo que sería una gran nassió.

Però sas còsas se sòlen complicà per culpa de s'ambissió humana. Una guèrra de prop de vuyt añs, que va comensà a s'añ 1775 y qu'acabaría emb un tratad, anomenad Tratad de París, déxaría a n'ets inglesos fòra de jog d'es séu gran impèri, perdend axí un bon tros d'es pastel. Essênd es detonant, un impost adissional a n'es tè que esportava de cap a nortamèrica. Es gros sentiment d'agravi comparatíu, acabaría emb una inevitabble guèrra d'independènsi.

Naturalment, sa presió fiscal y administrativa sobre sas colònis, y sobre tots ets interéssos de s'oligarquía nortaméricana, varen créà un ambient molt folent de cap a n'el réy inglês Jordi III, y sa séva pomposa cohort d'aristòcratas. Sa matansa de Bóston sobre uns manifestàns assessinads a sang freda per sas tròpas inglesas, y es cp d'efètte d'es colonos disfrassads de indios Mohawks, que varen buydà un barco de sa Compañía de sas Indias Orientals (monopoliste d'es tè), en es matex port, va sê es detonant pe'sa subblevassió.

Inglatèrra venía molt castigada per sa séua enèssima guèrra emb Fransa y es séus baúls tavan ben buyds. Axò, per llògica elementa, va esdevení emb una pujada de imposts a tots es llogs de s'impèri colonial britànic, y per consiguient, emb s'enfado monumnetal d'es conjunt de tots es séus súbdits. Però dins aquélla situassió s'havía de sumà sa antipatía entre dos cans de brega: Inglatèrra y Fransa. Y dins aquest contèste, España aprofitaría s'oportunidad junt emb Fransa (Pattes de Famini, êntre borbóns) enviand a sas colònis britànicas de Nortamèrica, 120.000 reyals de vuyt. An aquesta dobberada, se li afagirían es pago de s'import d'altres 50.000 reyals, qu'ets inglesos enomenavan: Spanish Dollars. Que servían per estalonà sa deuta púbblica d'ets Estads Unids, y que més endevànt originarían sa séva pròpi moneda, es Dollar américà.