DEUTA HISTÒRICA DE U.S.A. EMB ESPAÑA
Sumario
SA DEUTA HISTÒRICA D'ES ESTADS UNIDS D'AMÈRICA EMB ESPAÑA
Durant sa Guèrra d'Independènsi nortaméricana, ês ben sabud que s contribussió d'España va sê determinant, tant emb termes econòmics, còma logístics y humàns. Inclús sa moneda, es dólar, surt de sa moneda española que s'empleyava en aquell tems y qu'ets inglesos anomenavan: SPANISH DOLLAR.
O sía, que si avúy etsistêx sa Repúbblica d'ets Estads Unids d'Amèrica ês més que probabble que, sênse s'ajuda d'España no havês estada possibble aquesta emancipassió de sas trétza colònis que inicialment varen configurà es principi d'aquest Estad Federal.
Sa Gran Bretaña va tení presènsi a Amèrica d'el nord dêsde 1607 (ets españols ja dúyam més de cent añs donand voltas per aquells paratjes), Essênd Virginia, sa priméra pobblassió sedentari emb colonos britanics. A lo llèrg d'es siggle XVII, altras colònis emb eleméns procedéns de sas Islas Britànicas enllà de s'Al·làntic, se subordinarían a n'es podê militar de sa Gran Bretaña. Una pobblassió heterogènia configurava aquell mosaic d'ambiciossos blancs de cap a un gran sòmit.
En aquells territòris de Nortamèrica, a sa priméra presènsi inglesa, se li afagirían sa d'ets emigràns irlandesos, alemàns, escossessos, flaméncs y ets hugotóns fransesos, qu'estavan fogind emb desbandada después de sa gran degollada de sa nit de San Bartolomé (assessinad en massa de protestàns a Fransa p'es Gost de 1572). Entrad ja es siggle XVII, holandesos (que créàren sa provinsi de Nòva Paíssos baxos, y que después ja bax ets inglesos la varen renombra còma Nòva York), y es suècs (que se varen assentà a sas voréras d'es ríu Delaware) havían estabblidas dins aquets territòris, petitas colònis a sa banda al·làntica de sa costa, y apo-apoc anirían configurand es perfil de lo que sería una gran nassió.
Però sas còsas se sòlen complicà per culpa de s'ambissió humana. Una guèrra de prop de vuyt añs, que va comensà a s'añ 1775 y qu'acabaría emb un tratad, anomenad Tratad de París, déxaría a n'ets inglesos fòra de jog d'es séu gran impèri, perdend axí un bon tros d'es pastel. Essênd es detonant, un impost adissional a n'es tè que esportava de cap a nortamèrica. Es gros sentiment d'agravi comparatíu, acabaría emb una inevitabble guèrra d'independènsi.
Naturalment, sa presió fiscal y administrativa sobre sas colònis, y sobre tots ets interéssos de s'oligarquía nortaméricana, varen créà un ambient molt folent de cap a n'el réy inglês Jordi III, y sa séva pomposa cohort d'aristòcratas. Sa matansa de Bóston sobre uns manifestàns assessinads a sang freda per sas tròpas inglesas, y es cp d'efètte d'es colonos disfrassads de indios Mohawks, que varen buydà un barco de sa Compañía de sas Indias Orientals (monopoliste d'es tè), en es matex port, va sê es detonant pe'sa subblevassió.
Inglatèrra venía molt castigada per sa séua enèssima guèrra emb Fransa y es séus baúls tavan ben buyds. Axò, per llògica elementa, va esdevení emb una pujada de imposts a tots es llogs de s'impèri colonial britànic, y per consiguient, emb s'enfado monumnetal d'es conjunt de tots es séus súbdits. Però dins aquélla situassió s'havía de sumà sa antipatía entre dos cans de brega: Inglatèrra y Fransa. Y dins aquest contèste, España aprofitaría s'oportunidad junt emb Fransa ('Pattes de Famili, êntre borbóns') enviand a sas colònis britànicas de Nortamèrica, 120.000 reyals de vuyt. An aquesta dobberada, se li afagirían es pago de s'import d'altres 50.000 reyals, qu'ets inglesos enomenavan: Spanish Dollars. Que servían per estalonà sa deuta púbblica d'ets Estads Unids, y que més endevànt originarían sa séva pròpi moneda, es Dollar américà.
Ademés de tot axò, a través de sa naviéra Gardoqui, emb atrac a Bilbao, se lis varen envià 30.000 mosquetóns, 30.000 bayonetas, 512.314 balas de mosquetó, 215 canóns de brónzo, 12,868 granadas de ma, 30.000 uniformes, 4.000 tendas de campaña y 300.000 lliuras de pólvora emb protecció de sal, contra sa previsibble homitad de la ma. Es való total d'aquestas entrégas éra de 946.906 reyals.
S'etzèrsit américà que va combatre y goñà sa batalla de Saratoga, sêns'anà més enfòra, fa sê armad y equipad íntegrament per España, provocand còma való afagid, s'entrada de Fransa a sa guèrra degud a n'es "Pattes de Famili."
Però mentrestàns, en mitj de s'Al·làntic pasavan còsas. Sa fatalidat queya demunt sa Corona Britànica de forma inusual. De tal manéra que, una agoserad Almirant español, En González de Córdoba, va posà sa ma demunt una flòta inglesa de més de 55 barcos que duyan provisións de tota classa per sas tròpas inglesas. Y no dimés axò, sinó que, econòmicament, España va rebentà sa Bossa de Lóndres.
Lóndres sempre va sê un metafòric Gran Cassino. Éra sa capital invisibble d'es dobbés negres que circulavan de fórma natural. Una fórma d'impunidat tapada per sa séva tradissional y peculià fórma de férsê emb lo que no es séu, emb lo que s'ha anomenad es 'fair play'. O sía, que t'estand prenguend sa cartéra mentras te demanen que lis diguis una direcció. Però se va enfrontà emb España, qu'estava més que ben entrenada emb geopolítica, economía y guèrra.
UNA LUTXA FORTA CONTRA INGLATÈRRA
S'enórme potènsi que éra España, va lutxà a ferrà y xapà a totas sas latituds repartidas p'el mon, contra un'altra potènsi que comensava a brollà: Inglatèrra primé y Gran Bretaña después. Durant més de 500 añs, si incluím sas petitas batallas dins tèrras d'Inglatèrra per part d'ets Almiràns Tovar, Bocanegra y Pero Niño. Castélla primé y España después, havían estadas una lacre p'ets inglesos.
Devant es sur de Portugal se va dú a terme una de sas més duras derròtas qu'España va donà a n'es britànics, grassis a qu'es servissis d'inteligènsi españols havían obtenguds una informassió molt fiabble d'ets estibadós irlandesos, (pobble, ets irlandesos, que sempre que han poguds han mirad com fotre a n'ets inglesos, per cobrarsê tots ets mols d'agravis agontads a lo llèrg de sa séva històri.) Però aquest fet tan gloriós duyt a terme per un Almirant emb dos dits de front, don Lluís de Córdova. Desgrassiadament no figura dins es llibres de tèste españols, ni a sa wikipèdi britànica, però sí s'estodía a s'Acadèmi naval de Annapolis (U.S.A.), còma una de sas maniòbras més brillàns que may s'ha duyta a terme a un combat naval. Es desastre va sê de tal mannitud que va superà y de ben enfòra sa colosal pallissa qu'ets aliads varen sofrí durant sa II Gèrra Mundial a mans de sa Luftwaffe y un grapad de submarinos U-Boot durant es transit de's famós convòy PQ17 de cap a s'Àrtic. (Ês notòri y molt habitual que dins es melosos llibres escolàs d'es britànics, figuri una històri adulterada de cap a súper elògis a n'es fets militars d'es séus etzèrsits.) Però 'afortunadament', s'historiografía recient elza va despuyand de sa séva sibilina hipocressía.
Aquest fet va sotseí comandant en Lluís de Córdova una escuadra combinada de barcos españols y fransesos, que sumavan 27 navíos, día 9 de Gost de 1780 devant es Cab de Santa María (Portugal sur). Allà va entabblà batalla contra un convòy de 57 fragatas que duyan material, provisións, armament y homos de cap a Amèrica. Es resultad va sê que tot es convòy va essê fet prisioné y tres d'es barcos d'escòlta, varen essê enrolandlós a sa Marina Reyal Española bax es noms de Colón, Santa Balbina y Santa Paula.
Aquex cop a s'Armada Britànica va ajudà a que Gran Bretaña no pogués envià recursos a sas séuas tròpas que lutxavan contra es subblevads; y junt emb sas derròtas sofridas a mans d'ets españols qu'ajudavan a n'ets subblevads, emb espéssial sa que lis va fé En Bernad de Gálvez a Pensacola, y s'enorme ajuda global procurada per España a n'es subblevads emb gènero, pólvora, munissió, fusells, artillería y soldads (uns 11.000), va suposà p'ets engreíds britànics un desastre descomunal. A sas sévas històris, ni siquiéra figuran ets Almiràns Tovar, Bocanegra y Pero Niño, marinos castellàns que varen assaltà y pégà fog durant més de 200 añs a sas sévas ciutads d'el sur d'Inglatèrra, incluínd es port comersial de Londres, Gravesend. Cosas de s'amnèsi pròpi d'ets estirads inglesos.
ES FINAL DE SA GUÈRRA
Sí, España va oferí una ajuda econòmica vital a sas Colònis inglesas d'Amèrica d'el Nord en es séu procés d'emancipassió de sa metròpolis, y emb aquex festé de dobbés, es Pares Fundadós de sa nassió que comensava a sê, varen porê finansià sa séva Guèrra d'Independènsi. Però encanva, sa nòva repúbblica may va arribà a pagà sa séva deuta emb España. Un estudi jurídic cuantifica sa cantidat etsatta d'aquella contribussió y ademés se demostra que may va sê tornad a España ni un cèntim. Idò después d'es Tratad de París còm conclusió d'aquélla guèrra, es recién créàds Estads Unids de Nortamèrica, domés reconexerían una deuta molt més petita que sa que realment va sê, y ademés un reconexement de deuta que va quédà emb papé bañad. Aquí es nòus américàns, ja varen demostrà d'aquina pell estavan fets. Posteriorment, còma colsevol jjéfe mafiós, varen provocà sa mort de cens de marinos séus din es port de l'Havana emb tal que conseguí declarà guèrra contra España, y axí tení ademés, una rahó per seguí emb sa séva política de no tornà ni una moneda.
S DEUTA, ¿ESTÀ PRESCRITA?
S'Acadèmi de Jurisprudènsi y Legislassió, díu tatsativament que, ni dins sa tradissió anglossajjona ni dins s'españòla, se prevêu s'estinssió de deuta confórme a n'es Dret Internassional. Per consiguient, ês UNA DEUTA COMPLETAMENT VIGENT. Per sa qu'ets Estads Unids deurían a España, si li afagim es 5% de recarreg d'interéssos a sa cifra inissial, un mínim de TRES BILLÓNS de dólars USA. Més d'el dobble de s'attual PIB español.
Ês evident qu'España no té istruméns polítics ni es necessari pes militar, per reclamà es cumpliment de sa deuta. Y anque jurídicament sa reclamassió estàs ajustada a n'es Dret Internassional, com se sol dí, ¿quí li colòca es picarol a n'es mox?
Ademés ¿perquê?, vent tot lo que mos han fet a lo llèrg d'es séus docéns trênta vuyt añs d'històri (guèrra de Cuba, guèrra de Filipinas, etc. y ara ja estàn mirand de refuarmós y a narsêm emb Marroc) Ès molt milló tenirlós ben enfòra.
