Ortografía

ORTOGRAFÍA BALÉÀ

Introducció

    Sa llengo baléà ês sa llengo vernàcula d’ets habitàns de sas Baléàs. Sa llengo que mos xerravan sas nostras mares y padrinas cuand érem nins d’uè.
    A sa fórma de xerrà qu’es romàns varen trobà dins aquestas islas l’añ 123 a.B.J. l’anomenaren Balearicum eloquium. Que vol dí: es xerrà d’es baléàs. O lo qu’ês lo matex: sa llengo baléà.
    S’evolusió de s’Ortografía, de sempre, s’ha regulada per s’utilisassió combinada y jerarquisada de tres critèris universals: sa pronunsiassió, s’etimología y s’us de sas paraulas que, com deya N’Horacio (65 a.B.J.), sas cuestións de llenguatge son s’àrbit definitíu de s’ortografía.
    A tots hauríem d’enrecordà que ja En Nebrija (1492), va sê qui recuperà es principi ortogràfic d’En Quintiliano (95 a.B.J.) que díu: s’ha d’escríure com se pronunsía. Axí eu va entendre també En Juan Pèp Amengual cuand  va déxà escrit dins sas gramàticas mallorquinas d’ets añs 1835 y 1872, plana 219: «ara no’yà necessidat d’escriure d’un mòdo y pronuncià d’altre, pêrque ja emb sa nostra llengo sa paraula’scrita ês sa pintura etzatta y es retrato vertadé de sa pronunciada.» 
    O Mossên Tòni María Alcové, qu’a n’es pròleg de sa segona edisió d’es tóm cuart de sas rondayas pubblicad a 1923, díu: «Es tóms de RONDAYAS pubblicads fins aquí no presenten un sistéma ortorgràfic constant ni definitíu. No ês gens bo d’atañe tal sistema dins una llengo d’una fonètica tan complicada com sa nostra y d’una ortografía tan mala d’enderdellà, emb tans de siggles com hêm passads sênse casi conrèu lliterari. Es qui en tenga un de sistema ortogràfic que responga satisfattòriament a totas sas dificultats, qu’el mos ho mostri y l’acettarém emb sas dúas mans.» 
    Axí que, vêt aquí lo qu’emb tantas de ganas demanava Mossên Alcové a 1923, un’ortografía baléà sistematisada.

    Aquesta Ortografía la som confeccionada tenguend emb cónta sa fórma d’escriure que varen tení es nostros intelettuals desd’es siggle XVI fins a finals d’es siggle XIX y primés añs d’es XX, sênse déxà d’enrecordemmós de s’etimología de cada paraula. Però també, sênse déxà qu’aquéxa defórmiga es xerrà víu de sa majoría de sa pobblació. Essênd aquest es matéx camí evolutíu ortogràfic qu’es seguid, a n’es séu díe per s’Español, s’Italià, es Português o s’Asturià, hon tots élls reflèttan demunt es papé sa fórma réàl de pronunsiassió de sa majoría d’es séus respettíus pobbles. Per lo que  som adecuad s’ortografía baléà a sa fórma de xerrà de sa majoría d’es pobble baléà que xèrra sa nostra llengo vernàcula. 
     Essênd s’Ortografía s’eyna que mos mostra sas regglas necessaris per representà emb lletras y paraulas es sòns que confórman sa nostra llengo viva. 

ABÉCÉDÀRI

    S’abécédàri baléà té 27 lletras. De sas cuals 6 són vocals y 21 consonàns simples. Aximetex es sistéma fonològic té 17 dígrafos dividids emb: 6 consonàns dóbbles  y 11 consonàns compostas.

Lletra pronunsiassió fonéma

A/a [ɑ] /ɑ, ɵ/

B/b [be] /b/

C/c [se] /k, c, s/

D/d [de] /d/

E/e [e] /e, ɵ, ɛ/

F/f [′efe] /f/

G/g [ʒe] /g, ʒ/

H/h [′ɑʧe] /--/

I/i [i] /i/

J/j [ꞌʒotɵ] /ʒ/

K/k [kɑ] /k/

L/l [′ele] /l/

M [′eme] /m/

N/n [′ene] /n/

Ñ/ñ [′eɲe] /ɲ/

O/o [o] /o, ɒ/

P/p [pe] /p/

Q/q [ku] /q, c/

R/r [′eɾe] /ɾ, r/

S/s [′ese] /s, z/

T/t [te] /t/

U/u [u] /u, w/

V/v [uve] /v/

W/w [ꞌdobble ꞌuve] /w/

X/x [′ɛcis] /ʃ/

Y/y [i ′gɾɛca] /j/

Z/z [′setɵ] /s, z/

CONSONÀNS GEMINADAS

    Són sas que se pronuncían dúas vegadas consecutivas. Se pòren separà a fi de retxa.

              Fonéma

BB/bb [ꞌdobblɵ be] > /b:/

DD/dd [ꞌdobblɵ de] > /d:/

GG/gg [ꞌdobblɵ ʒe] > /g:/

L·L/l·l [ꞌdobblɵ ꞌele] > /l:/

MM/mm [ꞌdobblɵ ꞌeme] > /m:/

NN/nn [ꞌdobblɵ ꞌene] > /n:/

US DE SAS VOCALS NÉUTRAS a [ɵ], e [ɵ] a fí de paraula.

    Per sâbre quina de sas vocals «a, e» [ɵ] emb sò néutro correspòn escríure a final d’una determinada paraula, se tendrà emb cónta emb primé llog segóns sigui s'artícul que la determina. Etzemples:

sa pesseta [sɵ pɵꞌsɵtɵ]

sas lletras [sɵs 'ʎɵtrɵs]

sas pessetas [sɵs pɵꞌsɵtɵs]

sa caseta [sɵ cɵꞌzɵtɵ]

sa lletra [sɵ 'ʎɵtrɵ]

Na María [nɵ mɵꞌɾiɵ]

sas camías [sɵs kɵꞌmiɵs]

es mèstres [ɵs ꞌmɛstrɵs]

es mèstre [ɵs ꞌmɛstrɵ]

sa mèstra [sɵ ꞌmɛstrɵ]

sas mèstras [sɵs ꞌmɛstrɵs]

en Juan [ɵn ʒuꞌɑn]

na Juana [nɵ ʒuꞌɑnɵ]

Y emb segón llog se tendrà en cónta sa séua sinònima en Llatí:

la Vèrge [lɵ ꞌvɛɾʒɵ], emb «e» final pêrqu’emb Llatí ês: matre. Maldament s'artícul que la determina sigui femení.

Sa mare [sɵ 'maɾɵ], emb «e» final pêrqu’emb Llatí ês: matre. Maldament s'artícul que la determina sigui femení.

Sa torre [sɵ 'torɵ], emb «e» final perqu’emb Llatí ês: tŭrre. Maldement s'artícul que la determina sigui femení.

Es díe [ɵs 'diɵ], emb «e» final pêrqu’emb Llatí ês: die. Essênd coincident emb s’artícul masculí que la determina.

Sa casa [sɵ 'kazɵ], emb «a» final pêrqu’emb Llatí ês: casa. Essênd coincident emb s’artícul femení que la determina.

Sa taula [sɵ 'tawlɵ], emb «a» final pêrqu’emb Llatí ês: tabula. Essênd coincident emb s’artícul femení que la determina.

S’ACENTO FONÈTIC Y ORTOGRÀFIC

    Sa llengo baléà té tres sinnes d’acentuassió ortogràfica, que mos indican sa sílaba tònica y sa pronunsiassió de sas vocals. Y en té tres degud a sa riquesa fonètica pròpi d’es baléà, que té vuyt fórmas de pronunsià sas vocals.
    Essênd ets acentos: s’acento tancad; s’acento ubèrt; y s’acento dobble o circunflèts. 

Si dins una paraula heyà més d’un acento de pronunsiassió sempre se carregarà sa veu demunt sa darréra sílaba acentuada, que, generalment ês sa tònica:

abécédàri [ɵbese'dɑɾi]

créà [kre'ɑ]

espéciàl [ɵspesi'ɑl]

baléà [bɵleꞌɑ]

ACENTO TENCAD

   S’empleya demunt sas vocals de pronunsiassió tancada é, í, ó, ú cuand fórman part de sílaba tònica aguda, esdrújula o a sas planas qu’acàbigan emb consonant que no sigui n, s, o ns: 

desfé, comú, comúns, cansó, cansóns, domés, artícul, artículs, cércols, cércol, camíns, camí.

    Sempre que dins una paraula s’hagui de pronunsià una «e»  tancada no sênd aquesta tònica y sênse dú consonant enclítica (afagida) l’acentuarêm també tant si ês paraula plana com si no, per mantení sa pronunsiassió natural de sa lletra:

aléro [ɵꞌleɾo] résa [‘rezɵ] espécialidàt [ɵpesiɵliꞌdɑt] espérànsa [ɵspe'ɾɑnesɵ] capsaléra [kɵʦɵꞌleɾɵ] tomatiguéra [tomɵtiꞌɣeɾɵ] cadernéra [kɵdɵɾꞌneɾɵ]

    Sa lletra «o» s’acentuarà emb acento tancad, cuand estand dins sílaba tònica ademés dugui una consonant enclítica, y es séu sò hagi de sê tancad: 

colóm [koꞌlom], póls [pols] (es póls), canó [kɵꞌno], mólta [ꞌmoltɵ],

remólc [rɵꞌmolk], dóbble [ꞌdobblɵ]

       S’etsettúa d’aquesta nórma sa lletra «e», cuand estand dins sílaba tònica dú  una consonant enclítica. Pêrque, emb aquest cas no ês mesté acentuarlâ ja qu’es séu sò sempre ês tancad.  Etzemples:

etzemple [ɵꞌʣemplɵ] diferent [difɵ'ɾent] entendre [ɵn'tendɾɵ] mentres ['mentɾɵs] sempre ['sempɾɵ] aquest [ɵ'cest] aquesta [ɵ'cestɵ]

ACENTO UBÈRT

    S’empleya demunt sas vocals de sò ubèrt:  à, è, ò.

    Sa lletra «a» [ɑ] emb sò ubert s’acentuarà a sas paraulas esdrújulas sempre; a sas planas qu’acabigan emb consonant que no sigui ni n, s, o ns; y a sas agudas si acaban emb n, s, o ns : 

acàbiga [ɵꞌkɑbigɵ] ànima [ꞌɑnimɵ] catalàns [kɵtɵꞌlɑns] desfà [dɵsꞌfɑ] passaràn [pɵsɵꞌɾɑn]

    Y a n’aquéllas sílabas hon vagi precedida d’una vocal qu’hagui de dú acento fonètic: 

espéciàl [ɵspesiꞌɑl] métàl [meꞌtɑl] espérànsa [ɵspeꞌɾɑnsɵ] baléàric [bɵleꞌɑɾik]

    Sa lletra «e» [ɛ] emb sò ubèrt s’acentúa sempre, vagi hon vagi situada dins sa paraula, y dugui o no consonant enclítica:

mèm [mɛm], comèrs [koꞌmɛɾs], mè [mɛ], pèu [ꞌpɛw], sèura [ꞌsɛwɾɵ]. dèu [ꞌdɛw]

    Sa lletra «o» [ɒ] emb sò ubèrt s’acentúa, sempre que fórmi part de sílaba tònica y que no dugui consonant enclítica, ja que, duguendnê se pronunsía sempre ubèrta de fórma natural: 

òli [ꞌɒli], mòpi [ꞌmɒpi], Manacò [mɵnɵꞌkɒ], totsol [toʦɒl], mobble [ꞌmɒbblɵ], pobble [ꞌpɒbblɵ],

Sampol [sɵmꞌpɒl], com [kɒm], sol [sɒl], pod [pɒd], consol [konꞌsɒl], trispol [tɾisꞌpɒl], nobble [ꞌnɒbblɵ]

    S’etsettúa d’aquesta normativa, cuand sa lletra «o» fa funsións de conjunsió, pêrqu’es séu sò emb aquest cas sempre ês ubèrt:

axò o allò [ɵꞌʃɒ ɒ ɵꞌʎɒ], aquest o aquex [ɵꞌcest ɒ ɵꞌceʃ], o sí o no [ɒ si ɒ no]

ACENTO DÓBBLE O CIRCUNFLÈTS

    S’empleya esclusivament demunt sas vocals néutras a, e, cuand fórman part de sílaba tònica, tant si dúan consonant enclítica com si no: 

agafalâ[ɵgɵfɵꞌlɵ], agafêl [ɵgɵ'fɵl], êntre[ꞌɵntɾɵ], partêx [pɵɾꞌtɵʃ], vermêy [vɵɾꞌmɵj], dulâ[duꞌlɵ], pêrque [ꞌpɵɾkɵ], perquê [pɵɾꞌkɵ],

dêsde[ꞌdɵsdɵ], sênse [ꞌsɵnsɵ], sensê[sɵnꞌsɵ]

    o emb sas combinassións: -ans / -ens, cuand es séu sò ha d’essê néutro:  alêns,   replêns.

ACENTO DIACRÍTIC

    Ês aquell que se pòsa demunt sas paraulas que ténen dóbble sinnificad per destrià un de s’altre: 

éll [eʎ] pronom pers. ell [eʎ] pronom

ês [ɵs] vèrbo essê es [ɵs] artícul

mólt [molt] advèrbo molt [mɒlt] verbo

núu [ꞌnuw] sênse ròba nuu [nuu] fermetày

làs [lɑs] lazo las [lɵs] artícul

sò [sɒ] tò musical so [so] artícul.

éts [ets] vèrbo essê ets [ɵts] artícul

són [son] vèrbo essê son [sɒn] tení ganas de dormí

pols [pols] polvo póls [pols] pulso

PER NÓRMA GENERAL NO S’ACENTÚAN, ES MONOSSÍLABOS

Ets artículs: los, sos ténen sempre es sò tancad [o]

Es pronoms: mos vos ténen sempre es sò tancad [o]

Es pronom: jo sempre té es sò ubèrt [ɒ]

Ets artículs: es, el, ets, en, se, ne, sempre ténen es sò néutro [ɵ]

S’ELISIÓ

    En Baléà, cuand una paraula acaba en vocal y sa siguient també, se suprimêx una de sas vocals. Per nórma general se suprimêx sa vocal de sa priméra paraula: 

s’ànima [ꞌsɑnimɵ] (sa ànima)

pêrqu’es [ꞌpɵɾcɵs] (pêrque es)

s’ase [ꞌsɑzɵ] (se ase)

un’altra [uꞌnɑltɾɵ] (una altra)

N’Innassi [ninꞌnɑsi] (Ne Innassi)

pêrqu’eu [ꞌpɵɾcɵw] (pêrque eu)

pêrqu’en [ꞌpɵɾcɵn] (pêrque en)

N’Ayna [ꞌnɑjnɵ] (Na Ayna)

dêsd’es [ꞌdɵsdɵs] (dêsde es)

s’evolusió [sɵvoluziꞌo] (sa evolusió)

s’innoransi [sinnoꞌɾɑnsi] (sa innoransi)

s’endiotería [sɵndiotɵꞌɾiɵ] (sa endiotería)

s’endiot [sɵndiꞌɒt] (se endiot)

d’es [dɵs] (de es)

a n’es [ɵꞌnɵs] (a ne es)

un’al·lòta [unɵlꞌlɒtɵ] (una al·lòta)

a n’en [ɵꞌnɵn] (a ne en)

d’una [ꞌdunɵ] (de una)

d’un [dun] (de un)

d’hòra [ꞌdɒɾɵ] (de hòra)

tirêu a l’ayre [tiꞌɾɵw ɵ ꞌlɑjɾɵ] (tirêu a lo ayre)

    N’obstant, cuand sa fluidês de sa pronunsiassió eu requirêsquiga, sa suprimêx sa vocal més fluxa de sas dúas, emb espéciàl si se tratta de s’advèrbo de negassió «no» es que mantén es séu való complet:

no’u fagis [now 'fɑʒis] (no eu fagis)

no’yà res [noj'ɑ rɵs] (no heyà res)

no’u faré [now fɵꞌɾe] (no eu faré)

no’s axí [nos ɵꞌʃi] (no ês axí)

no’n duré [non duꞌɾe] (no en duré)

    Cas d’espéciàl atensió ês, es de sa preposissió «per» hon unas vegadas sa parula «per» pèrd sa  «-r» y altras sas «-er» cuand va seguida d’un artícul:

pe’sa casa [pɵ sɵ 'cɑzɵ] (por/para la casa)

pe’sas ninas [pɵ sɵs 'ninɵs] (por/para las niñas)

p’ets hòmos [pɵts 'ɒmos] (por/para los hombres)

p’en Juan [pɵn ʒuꞌan] (por/para el Juan)

p’el Papa [pɵl 'pɑpɵ] (por/para el Papa)

p’es cotxo [pɵs 'kot͡ʃo] (por/para el coche)

p’es Bal·le [pɵs ꞌbɑllɵ] (por/para el Alcalde)

p’el Mallorca [pɵl mɵꞌʎɒɾkɵ] (por/para el Mallorca)

SAS CONSONÀNS

    Sas consonàns són es sinnes que juntament emb sas vocals mos ajudan a formà sas paraulas. 
    Cada idioma té sas séuas pròpis consonàns, an que, dins ets idiomas d’una matéxa famili hey hagi consonàns igualas y emb metex sò.

US DE SA LLETRA B [be]

    S’escriuràn sempre emb «b» totas sas paraulas que duguin sas combinassións: br-,  bl-,  ab-,  ob, bi-,  ban-,  abo-  Y a todas sas paraulas que son mesté es séu sò:

Etzemples:

Bisquèrra [bis'cɛrɵ]

contrabandol [ꞌkɒntɾɵ'bɑndol]

bramà [bɾɵ'mɑ]

bras [bɾɑs]

obsessió [oʦɵsi'o]

blavinós [blɵvi'nos]

absort [ɵ'ʦɒɾt]

bri [bɾi]

broma [ꞌbɾomɵ]

bàndol [ꞌbɑndol]

bianual [biɵnuꞌɑl]

ablaní [ɵblɵꞌni]

esborrà [ɵsboꞌrɑ]

bassa [ꞌbɑsɵ]

bossí [boꞌsi]

cabessa [kɵꞌbɵsɵ]

GEMINASSIÓ DE SA B [be]

    Sa lletra «b» se gemina (duplica) a totas sas paraulas que duguin sas combinassións -bla-, -ble-, -bli-, -blo-. esmitj de paraula.  (S’etsettúan d’aquesta nórma es vèrbo «ablaní»):

pobblà [pob':lɑ]

nobble ['nɒb:lɵ]

pobble ['pɒb:lɵ]

mobble ['mɒb:lɵ]

ennobblí [ɵnnob':li]

fibbló [fib':lo]

amobblà [ɵmob':lɑ]

amabble [ɵ'mɑb:lɵ]

fibble [ꞌfib:lɵ]

dóbble ['dob:lɵ]

dóbblegà [dob:lɵ'gɑ]

Però axí y tot, heyà paraulas que geminan aquéxa lletra sênse dú sa combinassió consonàntica -bl-.

Etzemples:

dobbé [dɒb':e]

dobberada [dɒb:ɵ'ɾɑdɵ]

dobberé [dɒb:ɵ'ɾe]

rubby ['rub:i]

       Antigament s'acentuavan totas sas vocals ubèrtas tal com se pod veure a sas fotografías d'un diccionari menorquí. Attualment cuand sa vocal ubèrta "o" va adjunta (enclítica) a sa consonant que la seguêx, sa vocal no s'acentúa pêrque se cumplêx sempre, qu'aquéxa se pronunsía ubèrta de fórma natural, tal com som vist a sa relassió de més amunt.

US DE SA LLETRA C [se]

    Sa lletra «c» té dos sòns, un de [k] devant a [ɵ], o [o], ò [ɒ], u [u], y a final de paraula.

    Y un altre de [c] devant de sa vocal ubèrta [a]. Etzemples:

còssi ['kɒsi]

cassa ['cɑsɵ]

cama [ꞌcɑmɵ]

camía [kɵ'miɵ]

cussa ['kusɵ]

màgic ['mɑʒik]

aubarcoc [ɵwbɵɾ'kɒk]

        Sa matéxa lletra «c» emb sò de «s» líquida /s/, s’escríu devant de sas vocals e, i, esclusivament cuand sa séua homònima en Llatí també la dugui. Etzemples.:

cinta ['sintɵ] d’es Llatí: cincta

ciènsi [si'ɛnsi] “ scientia

científic [siɵn'tific] “ scientificus

cervell [sɵɾ'veʎ] “ cerebrum

cércol ['seɾkol] “ circus

círcul ['siɾkul] “ circulum

cent [sent] “ centum

docéns [doꞌsens] “ ducenti

trecéns [tɾɵꞌsens] “ trecenti

acento [ɵꞌsento] “ accentus

   S’etsettúan d’aquesta nórma, ets antropònims y topònims que tradissionalment fagin us de sa lletra «s» en ves de sa «c»:  

Sevéra, Sintas, Sifre, Sifra, etc.

GEMINASSIÓ DE SA C

    Sa lletra c se gemina conservand es séu sò natural [k] a totas sas paraulas pròpis d’es Baléà qu’axí s’hagui de pronunsià.

Etzemples: bèccòll [bɛkꞌkɒʎ] bèccollàda [bɛkkoꞌʎɑdɵ]

US DE SAS LLETRAS D – T [de], [te] A fi de paraula

    Per sâbre cuand hêm d’escriure «d» o «t» a fi de paraula, mos bastarà tení en cónta es derivad de sa paraula o es séu femení. Etzemples:

1-. Escriurêm axut emb «t» final, pêrqu’es séu femení ês: axuta.

2-. Escriurêm agud emb «d» final, pêrqu’es séu femení ês: aguda.

Altres etzemples:

mercad > mercadé

mercad > mercadería

ciutad > ciutadà

escud > escudería

pod > podrà

pot > potecari

pot > potecaría

esfilagassad > esfilagassada

S’escríuen també emb «d» final tots es Participis Passíus pêrque tots élls ténen gènero:

comprad / comprada

acabad / acabada

venud / venuda

estimad / estimada

trempad / trempada

Cuand sa paraula en cuestió no tengui derivad o femení, s’escriurà sempre emb «t» final per seguí emb sa normativa d’es nostros autós clàssics

Etz: soledat, comunidat, Universidat.

    'S’etsettúa d’aquesta nórma s’advèrbo de mòdo cuand,' per diferensiarhó de s’advèrbo de cantidat cuant:

¿Cuant t’ha costad?

¿Cuand hey anirêm?

Cuant més milló

Cuand se fagi

    Y es gerundis, ja que tots élls acaban emb: -and, -end, -ind.

caminand, beguend, dormind, menjand, comensand, plorand, fogind, menjand, tenguend…

US DE SA LLETRA D [de]

    Sa lletra «d» s’empleya a totas sas paraulas qu’axí sigui mesté sa séua pronunsiassió:

didal [di'dɑl]

cuand [ku'ɑnd]

diumenge [diw'mɵnʒɵ]

domés [do'mes]

ciutadà [siwtɵ'dɑ]

dinà [diꞌnɑ]

condat [konꞌdɑt]

duresa [duꞌɾɵzɵ]

dau ['dɑu]

dimòni [diꞌmɒni]

feredat [fɵɾɵꞌdɑt]

advèrbo [ɵdꞌvɛɾbo]

GEMINASSIÓ DE SA D

    Sa lletra «d» se gemina (duplica) a sas sílabas hon s’Español empleya sa combinassió «-gd o -bd»:

Maddalena [mɵddɵ'lɵnɵ]

maddaleniense [mɵddɵlɵni'ensɵ]

amiddalina [ɵmiddɵ'linɵ]

maddalènic [mɵddɵ'lɛnic]

amiddalitis [ɵmiddɵ'litis]

soddià [soddi'ɑ]

addominal [ɵddomi'nɑl]

addomen [ɵdꞌdomen]

addicassió [ɵddikasiꞌo]

caddell [kɵdꞌdeʎ]

    Sas dd son separabbles a fi de retxa. Etzemples silàbics:

Mad-da-le-na

cad-dell

ad-do-mi-nal.

US DE SA LLETRA F ['efe]

    Sa lletra «f» /f/ s’empleya a totas sas paraulas que se fassa mesté sa pronunsiassió d’es séu fonéma. 

fiy [fij]

fiya ['fiʝɵ]

finura [fi'nuɾɵ]

finalidat [finɵli'dɑt]

fé [fe]

fe [fɵ]

desfé [dɵs'fe]

refé [rɵ'fe]

flux [fluʃ]

afluxà [ɵfluꞌʃɑ]

filiassió [filiɵsi'o]

foment [fo'ment]

fíi [ꞌfii]

conflitte [konꞌflit:ɵ]

US DE SA LLETRA G [ʒe]

    Sa lletra «g» té tres sons, y com ês natural s’empleya segóns élls.

    Té un primé sò gutural esplosíu /g/ devant de sas vocals «o, u», d’una consonant, o a fi de paraula. Etzemples:

gravà [gɾɵ'vɑ] d’es Gascó: graba

goñà [go'ɲɑ] d’es Germànic: ganan

governà [govɵr'nɑ] d’es Gascó: gouberna

grog [gɾɒg] d’es Llatí: crocum

guant [guꞌɑnt] d’es Franc: want

gròga [ꞌgɾɑgɵ] d’es Llatí: croca

    Un segón sò gutural fricatíu /ɣ/ devant de sa vocal «a». Etzemples:

garrot [ɣɵ'rɒt] d’es Gascó: garrot

gastà [ɣɵs'tɑ] d’es Gascó: gasta

garbatjà [ɣɵrbɵ'ʤɑ] d’es Gascó: garbeja

garba [ɣɑɾbɵ] d’es Germànic: garba

    Y un tersé sò palatal fricatíu /ʒ/ devant sas vocals « e, i ». Etzemples:

gemeg [ʒɵ'meg] d’es Gascó: gemech

gènit ['ʒɛnit] d’es Llatí: genius

gent [ʒent] d’es Gascó: gent

congenià [konʒɵni'ɑ] d’es Llatí: cum genius

engiñé [ɵnʒi'ɲe] d’es Llatí: ingenium

giñ [ʒiɲ] de s’Alemàn: Zink

gèrra ['ʒɛrɵ] de s’Àrabé: ǧarrah

GEMINASSIÓ DE SA G [ʒe]

    Sa lletra «g» se gemina cuand sa segona «g»  va seguida de sa lletra «l». Mantenguend totas dúas es séu sò gutural [g]:

reggle ['regglɵ]

arregglo [ɵ'regglo]

reggleta [ŗɵg'glɵtɵ]

arregglà [ɵrɵg'glɑ]

regglament [rɵgglɵ'ment]

siggle ['sigglɵ]

      Són separabbles silàbicament. Etzemples silàbics:

         reg-gle;                    sig-gle;                    a-rreg-glo;                  a-rreg-glà.

US DE SA LLETRA H ['ɑʧe]

    Sa lletra  «h»  no té sò y s’empleya emb aquéllas paraulas baléàs que sas séuas rèls etimològicas llatinas també la duguin. Generalment coinsidexen emb sa séua sinònima española:

horribble d’es Llatí: horribilis

hòmo d’es Llatí: homo

hòra d’es Llatí: hora

hettométro d’es Grèg: ἑκατόνμέτρον

hemisfèri d’es Llatí: hemisphaeruim

heptaédro d’es Grèg: ἕδραedrή

hetsàgono d’es Llatí: hexagonum

heliógrafo d’es Grèg: ηλιογράφος

hemorragi d’es Llatí: hæmorragia

hipòdromo d’es Llatí: hippodromos

       També s’empleya còma element diferensiadó entr’eleméns gramaticals. 

hi pronom > i terséra vocal

ho pronom > o cuarta vocal

hey pronom > ey! interjecció

US DE SA LLETRA J ['ʒotɵ]

    Sa lletra «j» emb so sò [ʒ]  s’escríu devant colsevol vocal tenguend s’esment a n’es xarrà baléà, y cuand axí li correspongui etimològicament. 

Jacinto [ʒɵ'sinto] d’es Grèg: ὑάκινθος

jardiné [ʒɵɾdi'ne] d’es Gascó: jardiné

jog [ʒɒg] d’es Gascó: jog

jugueta [ʒu'ɣɵtɵ] d’es Gascó: jouguet

jornalé [ʒoɾnɵ'le] d’es Gascó: journalè

jugà [ʒu'gɑ] d’es Gascó: jouga

Juan [ʒu'ɑn] d’es Gascó: Jouan

jurà [ʒu'ɾɑ] d’es Gascó: jura

jutjà [ʒu'd͡ʒɑ] d’es Gascó: jutgéa

US DE SA LLETRA K [ka]

    Sa lletra «k» s’empleya a sas paraulas pròpis baléàricas, a sas de rèl llatina y grèga, y a sas de prosedènsi estranjéra. Es séu sò ês [k] devant o,u.

    Es seú sò ês /c/ devant de a, e, i. Etzemples: 

kèrn [cɛrn] d’es Grèc: kerátion

kêrmes ['cɵrmɵs] d’es Pèrsa: kirm e azi

karma [kɑɾmɵ] d’es Sànscrit: karma

kilo ['cilo] d’es Grèc: kilioi

kilat [ci'lɑt] de s’Àrabé: kilat

kilatà [cilɵ'tɑ] derivad de kilat

Wiski [w'isci] de s’Inglês: whiskey

kina ['cinɵ] d’es Quétxua: kinakina

Mikèl [mi'cɛl] d’es Grèc: Mikael

Kirie [ꞌciɾiɵ] d’es Grèc: kírie

Kirieléison [ciɾiɵꞌlejson] d’es Grec: kírie eleyson

kéfe [ꞌcefe] d’es Fransês: chef

kéfa [ꞌcefɵ] d’es Fransês: chef

Bokkòris [bokꞌɒris] de s’Egipte: bokkoris

US DE SA LLETRA L ['ele]

    Sa lletra «l» [l] s’empleya a totas sas paraulas que sigui mesté sa pronunsiassió d’aquex fonéma:

la [lɵ] le [lɵ]

lo [lo] làmina ['lɑminɵ]

lapis ['lɑpis] mal [mɑl]

malaltía [mɵlɵl'tiɵ] replê [rɵ'plɵ]

plêg [plɵg] réggla ['regglɵ]

al·lot [ɵlꞌlɒt] animal [ɵniꞌmɑl]

GEMINASSIÓ DE SA L

    Sa  lletra «l» sa duplica «l·l» [l + l] a totas sas paraulas d’es Baléà qu’axí sigui mesté dins sa séua pronunsassió. Se pronunsían cada una per separad y se colòca un punt alt entre éllas dúas, pêrque no se confóngui emb so dígrafo «ll» /ʎ/. (DCVB). 

    Y a hon s’español empleya sa combinació -tl-Etzemples:

al·lot [ɵlꞌlɒt]

al·lòta [ɵl'lɒtɵ]

mol·lo ['mɒllo]

mêl·la ['mɵllɵ]

gual·lera [gu'ɑllɵɾɵ]

mèl·lera ['mɛllɵɾɵ]

al·las [ꞌɑllɵs] (atlas)

Al·làntic [ɵlꞌlɑntik] (Atlántico)

al·lètic [ɵlꞌlɛtik] (atlético)

al·letisme [ɵllɵꞌtismɵ] (atletismo)

US DE SA LLETRA M ['eme]

    Sa lletra «m» [m] s’empleya ademés d’a sas paraulas qu’axí lis correspongui per etimología, tant a principi, com en mitj o a final de paraula, devant sas consonàns  «b, p, n». Etzemples:

combat [kom'bɑt]

també [tɵm'be]

impresora [impɾɵ'zoɾɵ]

ample ['ɑmplɵ]

himne ['imnɵ]

gimnassi [ʒim'nɑsi]

mussol [mu'sɒl]

missa ['misɵ]

GEMINASSIÓ DE SA LLETRA M

    Sa lletra «m» se gemina a sas paraulas baléàs qu’axí siguin mesté, generalment derivadas dirèttement d’es Llatí. Se pòren separà a fi de retxa. Etzemples:

Emmagrí [ɵm:ɵ'gɾi] pròpi d’es Baléà

Commemorà [kom:ɵmo'ɾɑ] Llatí: commemorare

Commensurà [kom:ɵnsu'ɾɑ] Llatí: commensurare

Comminà [kom:i'nɑ] Llatí: comminari

Commossionà [kom:osio'nɑ] Llatí: commotio

Commutà [kom:u'tɑ] Llatí: commutare

Commòure [kom':ɒwɾɵ] Llatí: commovere

US DE SA LLETRA N ['ene]

    Sa lletra « n » /n/ s’empleya a totas sas paraulas qu’axí necessitin es séu us tant a principi, com en mitj com a final de paraula. Etzemples:

nonas ['nonɵs]

nòmina ['nɒminɵ]

nòu [nɒw]

nina ['ninɵ]

nigul [ni'gul]

camión [cɵmi'on]

canó [cɵ'no]

prênde ['pɾɵndɵ]

quin [cin]

pensament [pɵnsɵ'ment]

finalidat [finɵli'dɑt]

comisións [komizi'ons]

mentras [ꞌmentɾɵs]

monjo [ꞌmɒnʒo]

GEMINASSIÓ DE SA LLETRA N [ene]

    Sa lletra «n» se gemina a sas paraulas qu’axí sigui mesté pe’sa séua pronunsiassió. Se pòren separà silàbicament. Etzemples:

ànnera ['ɑnnɵɾɵ]

annerot [ɵnnɵꞌɾɒt]

ennegrí [ɵnnɵ'gɾi]

ennigulà [ɵnnigu'lɑ]

ennobblí [ɵnnob':li]

conna ['konnɵ]

connatural [konnɵtu'ɾɑl]

connivènsi [konni'vɛnsi]

connotà [konno'tɑ]

connotassió [konnotɵsi'o]

Innassi [inꞌnɑsi]

innoransi [innoꞌɾɑnsi]

     Etzemples silàbics:

An-ne-ra; en-ne-grí;

con-na;

In-na-si.

US DE SA LLETRA Ñ ['eɲe]

    Aquesta lletra, que surt d’es copistas llatíns, s’empleya a totas aquéllas paraulas que se fassi mesté es séu fonéma [ɲ]. Lletra que, ademés de s’Español y es Baléà també ês empleyada per s’Euskéra o Vasc, s’Asturià y es Gallèg. Sas llengos derivadas de sa «nh» d’es Provensal escríuen «ny» emb sò de  /ɲ/.

compañía [kompɵ'ɲiɵ]

compañ [kom'pɑɲ]

enguañ [ɵngu'ɑɲ]

mañà [mɵ'ɲɑ]

Ariañ [ɑɾi'ɑɲ]

Buñolí [buɲo'li]

Bañabufà [ꞌbɑɲɵbu'fɑ]

Buñòla [bu'ɲɒlɵ]

santañiné [sɵntɵɲi'ne]

añ [ɑɲ] Antigament, sa paraula añ s’escrivía: añy.

puñ [puɲ]

piñol [piꞌɲɒl]

US DE SA LLETRA P [pe]

    S’empleya a totas sas paraulas que necessitin d’aquest fonéma /p/:

puput [pu'put]

Pèp [pɛp]

mòpi ['mɒpi]

opulènsi [opu'lɛnsi]

propina [pɾo'pinɵ]

empipà [ɵmpi'pɑ]

Pèpa ['pɛpɵ]

pèpa ['pɛpɵ]

pessigà [pɵsi'gɑ

US DE SA LLETRA R ['eɾe]

    Aquéxa lletra té dos sòns segóns vagi a principi, en mitj o a final de paraula. Té un sò suàu [ɾ] en mitj de vocals, a final de paraula, derréra una vocal y derréra  consonant que no sigui sa n:

mentras ['mentɾɵs]

pelleringo [pɵʎɵ'ɾingo]

per [pɵɾ]

comèrs [ko'mɛɾs]

permís [pɵɾ'mis]

Mira ['miɾɵ]

nirvis ['niɾvis]

noruèg [noɾu'ɛg]

servissi [sɵɾ'visi]

amór [ɵ'moɾ]

Tur [tuɾ]

tir [tiɾ]

pur [puɾ]

militar [mili'tɑɾ]

contra [ꞌkɒntɾɵ]

respondre [rɵsꞌpɒndɾɵ]

adressà [ɵdɾɵꞌsɑ]

trobà [tɾoꞌbɑ]

frare [ꞌfɾɑɾɵ]

fruyta [ꞌfɾujtɵ]

    Y un sò fort [r] anand a principi de paraula y derréra consonant que no sigui sa t o sa d:

ròba ['rɒbɵ]

rescabalà [rɵscɵbɵ'lɑ]

ruc [ruc]

Ramis ['rɑmis]

riure ['riwɾɵ]

ròsa ['rɒzɵ]

resà [rɵ'zɑ]

rosé [roꞌze]

Réyna ['rejnɵ]

conrà [konꞌrɑ]

honrad [onꞌrɑd]

enredà [ɵnrɵꞌdɑ]

ròsca [ꞌrɒskɵ]

robà [roꞌbɑ]

US DE SA LLETRA S ['ese]

    Sa lletra «s» té dos sòns. Un sò líquid [s] a principi y a fi de paraula, y a derréra de consonant.

prensa [ꞌpɾensɵ]

siurell [siw'ɾeʎ]

sorell [so'ɾeʎ]

suó [su'o]

nas [nas]

camíns [cɵ'mins]

Tomàs [to'mɑs]

taulas ['tɑwlɵs]

móltas ['moltɵs]

moltas ['mɒltɵs]

Sansó [sɵn'so]

Simó [si'mo]

    Y hon s’Español empleya sa «x» [ks] devant sas consonàns «p, t»:

esplicassió [ɵsplikɵsiꞌo]

esplicà [ɵsplikꞌɑ]

estorsió [ɵstorsiꞌo]

estensió [ɵstɵnsiꞌo]

esposissió [ɵspozisiꞌo]

esporgà [ɵspoɾꞌgɑ]

esplotà [ɵsploꞌtɑ]

US DE SA LLETRA T [te]

    Sa lletra  « t » [t] s’empleya a totas sas paraulas qu’axí se fassi mesté sa séua pronunsiassió. Etzemples: 

Tòni ['tɒni]

Tonina [toꞌninɵ]

Toñina [toꞌɲinɵ]

total [to'tɑl]

atensió [ɵtɵnsi'o]

mort [mɒɾt]

totduna [tot'dunɵ]

totalidat [totɵli'dɑt]

Mortitx [moɾ'tit͡ʃ]

GEMINASSIÓ DE SA LLETRA T [te]

    Sa lletra «t» [t] se duplica per nórma general, a sas sílabas qu’en Llatí o Italià dúan sa combinassió consonàntica «ct, pt» y a sas paraulas de pronunsiassió pròpi baléà. Són separabbles a fi de retxa:

abduttó [ɵbdut'to]

ottatíu [ottɵ'tiw]

abjètte [ɵ'͡ʤɛttɵ]

abstratte [ɵbs'tɾɑttɵ]

acuedutte [ɵkuɵ'duttɵ]

adjettíu [ɵdʒɵt'tiw]

adottrinà [ɵdottɾi'nɑ]

aduttó [ɵdut'to]

attini [ɵt'tini]

attinisme [ɵtti'nismɵ]

attó [ɵt'to]

attríu [ɵt'tɾiw]

attual [ɵttu'ɑl]

dattilà [dɵtti'lɑ]

delittíu [dɵlit'tiw]

dialettal [diɵlɵt'tɑl]

dittaminà [dittɵmi'nɑ]

efètte [ɵ'fɛttɑ]

elètte [ɵ'lɛttɵ]

elettorad [ɵlɵtto'ɾɑd]

elèttric [ɵ'lɛttɾik]

elettriciste [ɵlɵttɾi'sistɵ]

elettricidat [ɵlɵttɾisi'dɑt]

elettró [ɵlɵt'tɾo]

espettàcul [ɵspɵt'tɑkul]

espettaculà [ɵspɵttɵku'lɑ]

estrattó [ɵstɾɵt'to]

impatte [im'pɑttɵ]

infettà [infɵt'tɑ]

insètte [in'sɛttɵ]

ottàu [ot'tɑw]

ottàgono [ot'tɑgono]

    Descomposissió silàbica:

res-pet-tà

es-pet-tà-cul

e-let-tri-ci-dat

in-fet-tà

in-fèt-te

Ot-tu-bre

Ot-to-go-nal

a-fèt-te

e-fèt-te

a-fet-tu-ós

US DE SA LLETRA V ['uve]

    Sa lletra «v» [v] s’empleya talment com emb Español y a totas sas paraulas que necessitin aquest sò. Etzemples:

víure ['viwɾɵ]

convíure [kon'viwɾɵ]

volà [vo'lɑ]

canvi ['cɑnvi]

estovad [ɵsto'vɑd]

vive! [ꞌvivɵ]

visca [ꞌviskɵ]

servissi [sɵɾꞌvisi]

mòvil [ꞌmɒvil]

veure [ꞌvɵwɾɵ]

víu [ꞌviw]

convé [konꞌve]

movilidat [moviliꞌdɑt]

convé [konꞌve]

envidà [ɵnviꞌdɑ]

volà [voꞌlɑ]

volivol [voliꞌvɒl]

US DE SA LLETRA X ['ɛcis]

    En Baléà, sa lletra «x»  ['ɛcis] té un sol sò /ʃ/. S’empleya a totas aquéllas paraulas que se fassi mesté aquex sò. S’etsettúan sas de procedènsi estranjéra y való internassional còma: taxi ['tɑksi], exit [ꞌɛksit].

Coxí [ko'ʃi]

coxinéra [koʃi'neɾɵ]

móx [moʃ]

moxingo [mo'ʃingo]

xorigué [ʃoɾi'ɣe]

xoquíns [ʃo'cins]

moxa ['moʃɵ]

faxa ['faʃɵ]

fex [feʃ]

grex [greʃ]

grexonéra [gɾɵʃoꞌneɾɵ]

xeremía [ʃɵɾɵꞌmiɵ]

escarrinx [ɵskɵꞌinʃ]

xumenèa [ʃumɵꞌnɛɵ]

US DE SA LLETRA Z ['setɵ]

    Sa lletra «z» s’empleya hon sigui mesté es séu sò. Aquesta lletra té dos sòns: un, sibilant igual a sa «s» entrevocàlica [z], tant si va derréra de consonant que 

no siga sa «t», ja qu’emb aquéxa lletra fórma un solfonema [ʣ], com si va entre vocals. Etzemples:

quinze [ꞌcinzɵ]

euza [ꞌɵwzɵ]

valzía [vɵlꞌziɵ]

catórze [cɵꞌtoɾzɵ]

ónze [ꞌonzɵ]

Haziénda [ɵziꞌendɵ]

    Y un segón sò líquid igual a [s], cuand va a principi o a final de paraula. Generalment se tratta de topònims, noms pròpis o llinatjes forastés o estrangés:

Zaragossa [sɵɾɵꞌgosɵ]

Carroz [cɑꞌrɒs]

Càdiz [ꞌcɑdis]

Zúrich [ꞌsuɾik]

zaragossà [sɵɾɵgoꞌsɑ]

Uroz [uꞌɾos]

zafiro [sɵꞌfiro]