Curiosidats

SA PRIMÉRA NÓRMA DE CIRCULASSIÓ D'EL MÓN

    Vet aqui sa priméra Nórma de Regulassió de sa Circulassió d'el mon féta a Mallorca a 1707, p'es Virréy Excim. D. Juan Antoni de Pax i de Orcau. Conservada dins es llibre de Registres de sa Curia Reyal de Felanitx y escrita en Llemosí d'aquí.
    Díu axí: 
  
    Nos Don Juan Antoni de Pax i de Orcau Olim de Bozadors i de Pinos, Conde de Zavellà, etc. Per cuant se experimenta los graves inconvenients que amb tanta frequència se seguexen de que les carreteres entrant per los poblats axi de la ciutat com de les viles de la part forana van damunt los carros i tal vegada dormint, de lo cual se han seguit algunes morts i extropeaments de miñyons que per la sua poca edat i falta de discurs no saben evitar el dañy i apartarse del perill i a altres persones inavertides. Pertant per afi de evitar tants graves inconvenients estatuim, ordenam i manam que des de lo dia de la publicacio de lo present edicte en avant los carreters i persones que guiaran los carros de cualsevol qualidat i condició sina, que entrant per los poblats axi de la ciutat com de les demés viles de la part forana, hages de abaxar del carro i pendre los cabestrells de les mules anant davant de elles en pena de 25 llires franques, etc., i dos añys de desterro del present Reine y altrres arbitrearies a su Ilma. aplicadora la dita pena en ters al acusador encara que sia oficial reial o ministre i los restants dos terços al Reial Patrimonial, i si fa fañy o segira mort, a més de les sobredites penes será castigat segons de dret serà trobat fechador fins a mort natural inclusive i per prova de la contrafacció de tot lo sobre dit bastarà lo dicho del ministre que lo paturarà amb un sol testimoni. I para que les susdites coses vinguen a noticia de tots i ningú ignoracia puga al·legar, manam les presents esser publicades per los locs acustumats de la present ciutat en la de Alcudia i demes viles i parroquies foranes.
    Dat en Mallorca als 12 Abril 1707. El Conte de Zavellà. 

ES PRIMÉ GRAN DESBORDAMENT DE SA RIÉRA DE PALMA

    Assò va sotseí s'añ 1403, concrétament día 14 d'Ottubre. Aquex díe, dêsde las vuyt d'es decapvespre se va posà a plòure moltíssim, cayguend tal cantidat d'aygo, qu'a las cinc de sa dematinada sa riéra va créxa tant, qu'es forad qu'hey havía a sa murada pêrque passàs s'aygo, no va sê suficient per tanta d'aygo; y ademés, sa pròpi murada va fé de parêt d'embassament, fend qu'es nivell de s'aygo anàs cresquend de cap amunt arriband a véssà per demunt de sa murada (mòra). Essênd per aquesta part de sa murada de parêts més finas, no va porê agontà tanta de presió cayguendnê un bon tros, a hon avuy en díe ês es principi de La Rambla, a partí d'aquí s'aygo se va obrí camí arriband a agafà més de ters métos d'altura ja per s'igglesi d'el Carme, arrasand moltíssims d'edificis, d'es qu'es més coneguds varen essê, sa carnissería véa, totas sas casas d'es mercad y sas d'es barri de Sant Nicolàu, a hon s'aygo havía pujad casi dos métros per demunt sa mara d'es torrent. També va fé mólt de mal s'attual carré de Pelayres, que per aquell tems s'enomenava "lo carré Nòu", y a sa llonja qu'hey hayvía devant s'igglesi de Sant Felíu (en es carré de Sant Felíu o de sas Carassas. Igglesi qu'encara avuy en díe 2020 etsistêx convertida emb un comèrs.)
     De resultas d'aquesta torrentada varen quédà totalment destrossadas mil cincsentas casas, y varen morí aufegadas 5.500 personas, sas que varen comparexe casi totas londemà en mitj de la ma.