Curiosidats

RELASSIÓ ALFABÈTICA DE SAS PROPIEDATS d'es Llibre d'es Repartiment.

Emb aquéxa relassió se pòren comprovà més fassilment, tots aquells noms d’alquerías, rafals o llogs, de rels romànicas bastantas de sas cuals han perdurad fins avuy en díe, lo que mos demostra una vegada més, que aquí ja se xerrava romàns mallorquí antes de sa Conquista.

       Tota aquesta nomenglatura més sa toponimia general que mos ha arribada intatta a díe d’avúy, còma: Galatzó, Massanélla, Andraitx, Felanitx, Santañy, Inca, Escórca, Muro, Artà, Espórlas, Puigpuñent, Deyà, Solle, Manacò, Lluch, Porto Pi, Pétra, Cab de Péra, Mesquida, Dragonéra, Pentalèu,  Formentó, Formentéra, Ibissa, Menorca, Galmés, Galdana, Mahó, Tagomago, etc. etc. etc. 
      Més es noms d’es vestids d’hòmo y de dòna, d’es menjàs pròpis d’aquí y de sas eynas d’es camp. Mos demòstren que no hey va havê cap repobblassió de cap classa. Di lo contrari ês faltà a s’Històri autèntica documentada d’es pobble baléà.

ALQUERÍAS

Abdella Aben Xuayp Abdeni en es distrite de Montuíri. Abdelli Zaragozi en es distrite de Montuíri. Aben Ageg en es distrite de Montuíri. Aben Al-Azarag (Abnalazarag) en es terme de Pétra Aben Alazarag en es terme de Pétra. Aben Alí en es distrite d’Inca Aben Amar (avuy Biniamà) en es distrite d’Inca. Aben Amet en es distrite de Sinéu. Aben Bunal en es distrite d’Inca. Aben Esejar en es terme de Ciutad. Aben Ferro en es distrite de Montuíri. Aben Ixait en es distrite de Montuíri Aben Lucet en es terme de Sinéu. Aben Maaxbar en es terme de Sinéu. Aben Maritxàn en es terme de Pétra. Aben Mayzor en es terme de Montuíri Aben Mudalel Biamortit en es terme de Sinéu. Aben Ne en es distrite d’Artà. Aben Nefe en es distrite de Inca. Aben Niluz en es terme de Sinéu. Aben Nouch en es distrite de Montuíri. Aben Puxunus (avuy Punxuat) en es distrite de Montuíri. Aben Sanex en es terme de Pétra. Aben Xuacara (no pòsa més datos). Aben Xuaraca en es distrite de Muro. Aben Yusuf en es distrite d’Artà. Aben Zres en es distrite de Montuíri. Abutaxí en es distrite de Montuíri. Addaya en es distrite de Pollènsa. Adducutz en es distrite d’Inca. Adeffle Exarquia (avuy Déffle) en es terme de Sinéu. Adorcla en es distrite de Sinéu. Agratex en es distrite d’Inca. Ahrioes en es distrite de Pollènsa. Al-Abor en es terme de Pétra. Al-Aquilon en es distrite de Montuíri. Al-Arani (avuy Ariañy) en es distrite de Sinéu. Al-Arrom en es distrite de Canarrossa. Al-Ayfe en es terme de Montuíri. Al-Bamade (no’u pòsa) Al-Baranca en es distrite d’Inca. Al-Bemeyta en es terme de Pétra. Al-Borge en es distrite de Pollènsa. Al-Bunga (avuy Aubeña) en es terme de Montuíri Al-Cadi en es distrite de Montuíri. Al-Caxal en es distrite d’Inca. Al-Coraya en es terme de Montuíri. Al-Cubo en es distrite de Pollènsa. Al-Cudi Arrom d’es templaris (no pòsa hon). Al-Exantí en es distrite de Montuíri. Al-Facayrar en es distrite de Escórca. Al-Fataa (avuy Ca na Vich) en es distrite de Ciutad. Al-Fawach (avuy Favà) en es distrite d’Artà. Al-Frantxelatx en es distrite de Montuíri. Al-Galdense en es distrite de Montuíri Al-Gar en es distrite de Ciutad. Al-Gayda en es terme de Montuíri. Al-Gebelí en es distrite de Muro. Al-Gorayfa Turix (avuy Alcoraya) en es terme de Montuíri. Al-Gorfa Lalaguiz en es terme de Montuíri. Al-Hadenim en es terme de Pétra. Al-Hahara Debania en es terme Montuíri Al-Horfa Alí Anfia en es distrite de Sinéu. Al-Huarani (avuy sa Jordana) en es terme d’Artà. Alí Aboz en es terme d’Inca. Alinzel en es terme de Pétra. Al-Keris en es distrite d’Inca. Al-Keys en es terme d’Inca. Al-Loffra Al-Yanffia en es terme de Sinéu. Al-Lofra (avuy Lòfra) en es distrite d’Escórca. Al-Luch (avuy Lluch) en es distrite d’Escórca. Al-Madraba en es distrite d’Inca. Al-Madraba (avuy Aumadrava) en es terme de Pollènsa. Al-Madraba en es distrite d’Artà. Al-Maemar en es terme de Ciutad. Al-Magdan en es terme d’Artà Al-Mantxa en es distrite Sinéu. Al-Menendi en es terme d’Inca Al-Mizarad en es terme de Montuíri Al-Modayna en es dsitrite de Sinéu. Al-Mudayna en es terme de Pétra. Al-Paixinari en es terme de Pétra. Al-Para en es distrite d’Artà. Al-Pich (avuy Sa Granja) en es terme d’Espórlas. Al-Potro Vugel en es distrite de Montuíri. Alquería Blanca en es distrite d’Andraitx. Al-Txemcirola en es distrite de Montuíri. Al-Uber en es distrite de Muro. Alunagia Alexartia en es distrite de Pollènsa. Al-Wasusy en es distrite d’Artà. Al-Xicratí en es distrite d’Artà. Añalela en es terme de Felanitx Anaya en es terme d’Inca. Anino en es distrite de Ciutad. Anna Umar en es distrite de Montuíri. Arexuacara en es terme de Montuíri Arianni (avuy Ariañ) en es terme de Pétra Arraja en es distrite d’Inca. Arrediade en es distrite d’Inca. Arrenda (avuy Randa) en es distrite de Montuíri. Artxicimirola en es distrite de Montuíri Arxara en es distrite de Pollènsa. Arzadi en es terme d’Inca. Arzut Aben Munahal en es distrite de Montuíri. Atacari en es distrite de Pollènsa. Atonapi (avuy Talapí) en es terme d’Inca. Attaiz en es distrite de Pollènsa. Attuz en es distrite de Montuíri. Aubacutx en es terme de Ciutad Aufabi en es distrite de Vall d’en Muza. Axcorca (avuy Escorca) en es distrite de sas montañas (Escorca). Ayamàns en es terme de Rubinas, distrite de Canarrossa. Ayn Aceyde Al-Magzen en es distrite de Montuíri. Ayn Al-Ageyn en es distrite d’Artà. Ayn Porrolutx (avuy Porréras) en es distrite de Montuíri. Ayn Azeyte Arraya en es distrite de Montuíri. Azoch en es distrite d’Inca. Azzar en es distrite d’Inca. Bahalitxi en es distrite d’Escórca. Balitxi (avuy Balitx) en es distrite d’Escórca. Banu Gereu (Garau ?) en es distrite d’Inca. Baqui en es distrite de Montuíri. Bar Agut en es distrite de Montuíri. Barragot d’es templaris (no pòsa hon). Barrala en es distrite de Manacò. Bastita en es terme de Felanitx. Bedellet d’es templaris (no pòsa don). Ben Abram (avuy Son Catlà) en es terme de Campos, distrite de Manacò. Ben Affech en es distrite d’Artà. Ben Agiga en es terme de Sinéu Ben Agimira en es terme de Pétra. Ben Agmira en es distrite d’Artà. Ben Ahuhut en es distrite de Montuíri. Ben Alax en es distrite d’Artà. Ben Allet en es distrite de Montuíri. Ben Amadi en es terme de Campos. Ben Atró en es distrite de Pollènsa. Ben Atzà en es distrite d’Inca. Ben Azar en es distrite de Sinéu. Ben Azet en es distrite d’Artà. Ben Aziza en es distrite de Montuíri. Ben Beder en es terme de Pétra. Ben Bunel en es distrite de Montuíri. Ben Calam en es distrite de Montuíri. Ben Carmia en es terme de Pétra. Ben Comparad Acernia en es distrite de Montuíri. Ben Corax en es distrite d’Artà. Ben Exa Al-Valenzi en es distrite de Montuíri. Ben Exa en es distrite de Montíri. Ben Falet en es terme de Muro. Ben Falice en es terme de Felanitx. Ben Gafull en es distrite de Sinéu. Ben Genibla aprop de Manacò. Ben Gotmar en es terme de Pollènsa Ben Haladet en es terme de Pétra. Ben Huzedeza Ganiba en es terme de Pétra. Ben Ihiza en es terme de Montuíri Ben Ili Aben Zafora en es distrite de Montuíri. Ben Laurensi en es distrite de Montuíri. Ben Lillia en es distrite de Montuíri Ben Mafe en es distrite de Sinéu. Ben Mezlem en es terme de Pétra. Ben Mir en es terme de Campos. Ben Monatqui en es distrite d’Escorca. Ben Moragia en es terme de Montuíri. Ben Natjà en es terme de Artà Ben Nelhautx en es terme de Pétra. Ben Niacam en es distrite de Sinéu. Ben Olatx en es distrite d’Artà. Ben Ram en es distrite d’Artà. Ben Rashel en es distrite d’Inca. Ben Rocabi en es terme d’Inca. Ben Rocaybo en es terme de Montuíri. Ben Rohin en es distrite d’Artà. Ben Ucalbel en es terme de Pétra. Ben Uciler en es distrite d’Artà. Ben Unel en es distrite de Montuíri. Ben Uraba en es distrite d’Artà. Ben Urrubax en es distrite d’Artà. Ben Uzacharia en es distrite de Montuíri. Ben Uzeit en es distrite d’Artà. Ben Vir en es terme d’Alaró. Ben Xudey (Ben Judey) en es distrite d’Artà Ben Yacob en es terme de Montuíri. Ben Yap Ditaf en es terme de Sinéu Ben Ylbatham Al-Gena en es terme de Pétra. Ben Zafora L’Aben Monahal en es ditrite de Montuíri. Beni Zalel (avuy Bini Salèm) en es distrite de Canarrossa. Berihmal Citx en es distrite de Pollènsa Bertillen en es distrite de Pollènsa. Bilela en es distrite d’Inca Bini (avuy emb so matex nom) en es distrite d’Escorca. Bini Abdilbar en es distrite d’Artà. Bini Acam en es distrite de Pollènsa. Bini Accam no pòsa d’hon ês. Bini Aguira en es distrite d’Artà. Bini Al-Batal (no pòsa a hon). Bini Ariz en es distrite d’Artà. Bini Atí Climusa en es distrite de Montuíri. Bini Aticlimuze en es distrite de Montuíri Bini Badà d’es templaris (no pòsa hon). Bini Bassa en es distrite d’Escórca. Bini Catzà en es terme d’Artá Bini Caubell en es distrite de Muro Bini Caxal en es terme de Inca Bini Comprad en es terme de Montuíri Bini Dorama en es distrite de Monutíri. Bini Ferri en es distrite de Canarrossa. Bini Gotmar Al-Mohen en es distrite de Pollènsa. Bini Hitxà en es distrite de Montuíri. Bini Mantxul en es distrite de Ciutad. Bini Manzur en es terme d’Inca. Bini Mogehith en es distrite de Sinéu Bini Moherits Al-Kezen en es distrite de Montuíri. Bini Monatqui en es distrite d’Escorca. Bini Mungía en es terme de Pétra. Bini Mutxul en es distrite d’Artà. Bini Raxa en es terme d’Inca. Bini Rexul en es terme de Pétra. Bini Xeit en es terme de Pétra. Bini Zaher Al-Kaid Fere en es terme de Sinéu. Bini en es distrite d’Escórca. Boltan en es distrite de Montuíri Borneta en es terme de Rubinas, distrite de Canarrossa. Buclus en es distrite d’Inca. Ca Ben Xaz no’u pòsa. Caldaritxi (avuy Calderitx), en es terme de Pétra. Campfuyós en es distrite de Muro Campine en es terme de Pétra. Cañà en es terme de Buñolí. Caro en es terme de Pétra. Castell en es distrite de Canarrossa. Castellitx en es distrite de Montuíri. Castelló en es distrite de Sinéu. Castubeyón en es distrite de Montuíri. Caxconar (avuy Cosconà) en es distrite d’Escorca. Collo (Coll) Bini Mahal en es terme de Felanitx. Columbar (avuy Sa Canòva) en es terme de Campos. Comassema en es terme de Buñòla. Costantí Axarquía en es distrite de Montuíri. Corbéyra (avuy Corbéra) en es distrite de Sinéu. Corbeyre en es terme de Sinéu. Culuña (avuy Colònia) en es distrite de Pollènsa. Cunia (avuy Alcudi) en es distrite de Pollènsa. Cut Al-Castel Rah Aben Abaletx en es terme de Sinéu. Daamar en es terme de Pétra. Dagoméra no diu d’hon ês. Dahnou en es distrite d’Artà. Dahuclutx en es distrite d’Escórca. Datur Tutxuclet en es disrite de Montuíri. Dayán (avuy Deyà) en es terme de Vall d’en Muza. Dayarroba (avuy Amoyana) en es distrite d’Artà. Dayat Al-Marxilibamoti en es distrite de Sinéu. Dayat Ben Aaginar en es terme de Pétra. Duaya Sibilim Moam en es distrite d’Escórca. Entrecamps en es distrite d’Escórca. Escorca en es distrite de sas Montañas (Escórca). Estaca en es distrite de Montuíri. Exara en es terme de Felanitx. Femenía en es distrite de Muro Ferrutxí en es terme de Pétra. Flacanitx en es distrite de Pollènsa. Flucarixi (avuy Son Daméto) en es Vall d’Espórlas, distrite de Vall d’en Muza. Fontitx en es distrite de Montuíri. Formentó en es distrite de Pollènsa. Fornalutx en es terme de Solle Gulultel en es distrite de Montuíri. Hatnet en es distrite de Canarrossa. Hisnar en es distrite de Montuíri. Hualma en es distrite d’Inca. Huari Arrom en es terme d’Inca. Huatel en es terme d’Inca. Illuenfoch en es terme de Ciutad. Inar en es distrite de Montuíri Joy d’es templaris (no pòsa hon). Juaya en es distrite d’Escórca. Kulber (avuy Cuber) en es distrite de Escórca. Lain Al-Genutx en es terme de Sinéu Lapelle en es distrite de Sinéu Lluch en es terme de Felanitx. Loc Olisan (no pòsa estensió ni llog hon està). Lopatars en es distrite de Montuíri Loyon Al-Garbía en es distrite d’Inca Luch Aben Andax en es distrite de Montuíri. Luch Aben Xerif en es distrite d’Inca. Luchmaior (avuy Lluch Majó) en es distrite de Montuíri. Luminars en es distrite de Montuíri Maham en es terme de Sinéu. Mahomed Aben Yafiya Aben Xerif en es distrite d’Inca. Mancor (avuy Mancò) en es distrite d’Inca. Manilla en es terme de Pétra. Manjorma Aben Yara en es terme de Felanitx. Manjorma Bini Arra en es terme de Felanitx. Mansus en es distrite de Ciutad. María (avuy María de la Salud) en es terme de Pétra. Marnira en es terme d’Inca. Mascen en es terme de Campos. Maymón Aben Hut en es terme d’Inca. Maymón Zargozí en es distrite de Montuíri. Maymona en es terme de Felanitx. Mayor en es distrite de Muro Miat en es distrite de Montuíri. Mirrititxis Aben Bacax en es distrite de Montuíri. Mitriatz en es distrite de Montuíri. Moleta d’es templaris (no pòsa hon). Moncada en es distrite de Solle. Monso Novo en es terme de Solle. Montecollalo en es terme de Pétra. Montegallos en es distrite de Pollènsa. Moracefin en es distrite de Montuíri. Moragues en es distrite d’Inca. Morel en es distrite d’Artà. Munial Al-Cami (avuy Sta. Mª d’es Camí) en es distrite de Ciutad. Munnabar en es distrite d’Escorca. Muxarraf en es distrite de Montuíri. Naja en es terme d’Inca. Nalhautx en es terme de Pétra. Novelitx en es terme de Pétra. Oliver en es terme de Sinéu. Oriòlas en es distrite d’Inca. Oriolés en es terme d’Inca. Orta en es terme de Sinéu. Ortéylle (Ortélla) en es distrito de Sinéu. Otromatx en es distrite de Montuíri Paditx en es terme de Felanitx. Passaron en es distrite de Montuíri. Pastoritx en es distrite d’Inca. Pellar en es distrite de Sinéu Perrina en es termde de Felanitx. Pina en es distrite de Montuíri. Pocalatx en es distrite de Montuíri. Ponzuats en es distrite de Montuíri. Porxuat en es terme de Pollènsa Potxerritxiy en es distrite de Montuíri Puditxi en es terme de Felanitx. Rasharcoba en es terme de Pétra. Raxa en es distrite de Ciutad. Rihueade Flumen en es terme de Pétra. Rocamet en es terme d’Inca. Rossenxit en es terme de Felanitx. Rubinas en es distrite d’Inca. Rubinititx (avuy Rubèrs) en es distrite de Monutíri. s’Avall en es terme de Santañy, distrite de Manacò. Salinas en es terme de Santañy, distrite de Manacò. San Martí Aben Rayma en es distrite de Pollènsa. San Martí en es terme de Pétra. Sancéllas en es distrite de Canarrossa. Sancti Anny (Santañy) en es distrite de Manacò. Santa Eulalia en es distrite de Ciutad. Santa Ponsa en es distrite d’Andraitx. Sayó en es distrite de Montuíri. Solanda en es distrite de Sinéu. Son Al-Zebit d’es templaris (no pòsa hon). Son Genovard d’es templaris (no pòsa hon). Son Pére Jaume (avuy Vilafranca)d’es templaris (no pòsa hon). Son Ramón d’es templaris (no pòsa hon). Talbecne en es distrite d’Artà. Talumen en es distrite de Sinéu. Tarraxona en es distrite de Pollènsa. Termenor en es terme de Pétra. Teulada en es distrite de Muro Tibi en es distrite de Montuíri. Tibici en es distrite de Montuíri. Turguman en es distrite de Montuíri. Txavó en es distrite de Montuíri. Ungueyra en es distrite de sas montañas. Vilanova en es distrite de Pollènsa. Vilarròtja (avuy Ròtja) en es distrite de Pollènsa. Vilarròtja en es terme de Santañy. Xalman en es distrite d’Artà. Xerra (Sèrra?) en es distrite de Sinéu. Xilvar (avuy Seuva) en es distrite d’Inca. Xocora en es terme de Montuíri. Xulebra en es distrite d’Escorca. Xutalel en es terme de Pétra.

RAFALS

Abdelacim Imebabeit en es terme de Ciutad Abdelaziz Aben Sanx en es distrite de Sinéu. Aben Abram en es distrite de Sinéu. Aben Al-Abeth en es distrite de Ciutad. Aben Al-Azarag en es terme de Pétra. Aben Alí en es distrite de Montuíri. Aben Antich en es distrite de Ciutad. Aben Azcar en es distrite de Sinéu. Aben Bassó en es distrite d’Inca. Aben Botayna en es terme d’Inca. Aben Cartam en es terme d’Inca. Aben Deycen en es ditrite de Montuíri. Aben Dimets en es distrite de Ciutad. Aben Durdur en es distrite d’Escorca. Aben El-Kerib en es distrite de Ciutad. Aben Farda en es distrite de Pétra. Aben Haulen en es distrite de Ciutad. Aben Icef en es distrite de Sinéu Aben Izarach en es distrite de Sinéu. Aben Moxerif en es distrite d’Inca. Aben Muger en es terme de Pétra. Aben Mutariff en es terme de Sinéu. Aben Nabdizalem en es distrite de Pollènsa. Aben Neffa en es terme d’Inca. Aben Nusalib en es distrite de Ciutad. Aben Raliffa en es terme de Ciutad. Aben Sanx Al-Paysari en es terme de Sinéu. Aben Xuaip en es terme de Pétra. Aben Xuneif en es terme de Pétra. Aben Yembram en es distrite de Sinéu. Aben Zultan en es distrite de Ciutad. Aben-Xuxar en es terme de Pétra Abetz en es terme de Pétra. Abiminsuf en es terme de Montuíri. Abnzaralach en es terme de Pétra. Abubacar Al-Calell en es terme de Sinéu. Abuduch en es terme de Pétra. Aceytona en es terme d’Inca. Acrexpí en es distrite d’Inca. Addaray en es terme de Ciutad. Addoya en es distrite de Ciutad. Adelamabec en es distrite de Ciutad. Aduleyfen en es distrite de Pollènsa. Aharraz en es distrite de Pollènsa. Al-Aazel en es distrite d’Escórca. Al-Abiat en es terme de Ciutad. Al-Abiat en es terme de Pétra. Al-Abihat en es distrite de Sinéu. Al-Ahin en es distrite de Montuíri Al-Arof en es terme de Pétra Al-Asin en es distrite d’Inca. Al-Astax en es distrite de Pollènsa. Al-Astil en es distrite d’Escórca Al-Aynat (no pòsa a hon ni s’estensió). Al-Bacanata en es distrite de Polènsa. Al-Beledin en es distrite de Montuíri. Al-Benatiz en es distrite de Sinéu. Al-Ber en es terme de Pétra. Al-Bolanzat en es terme d’Inca Al-Boroy en es distrite d’Escórca. Al-Budaraca en es distrite de Pollènsa. Al-Caleb en es distrite de Pollènsa. Al-Caneiz en es distrite de Palma. Al-Caveiras en es distrite de Montuíri. Al-Caxach en es terme de Ciutad Al-Cuezcuey en es distrite de Ciutad. Al-Cunia en es distrite de Pollènsa. Al-Fex en es terme de Ciutad. Al-Fugux en es distrite d’Escorca. Al-Gamets en es terme de Sinéu. Al-Gar en es terme de Ciutad. Al-Gedit en es termd de Sinéu. Al-Genin en es distrite d’Inca. Al-Haamar en es terme de Pétra. Al-Hamach en es distrite de Sinéu. Al-Hamar en es terme de Sinéu. Al-Hanat en es terme de Sinéu. Al-Hannat en es terme d’Inca. Al-Hazin en es terme d’Inca. Al-Holetxi en es distrite de Ciutad. Al-Horfa en es terme de Pétra. Al-Iben-Xirri en es distrite d’Escorca. Alide en es distrite de Pollènsa. Al-Kedra en es distrite de ‘Escorca. Al-Lelutx en es distrite d’Inca. Al-Letutx en es terme de Pétra. Al-Luch Aben Alí en es distrite de Montuíri Al-Madraba Huadenimet Arrayn en es terme d’Inca. Al-Magzen en es distrite d’Escórca. Al-Manzana en es distrite d’Escórca. Al-Manzur en es distrite de Montuíri. Al-Marracep en es terme de Ciutad. Al-Medelet en es terme de Ciutad. Al-Merii devòra es pobble de Montuíri. Al-Moxarif en es distrite d’Inca. Al-Mozor en es terme de Pétra. Al-Munia en es terme d’Inca. Al-Myaza en es terme de Ciutad. Al-Paizari (avuy Paxerí) en es terme de Sinéu. Al-Pinuylet Al-Paysari en es distrite de Sinéu. Al-Txemciròla. en es terme de Montuíri. Al-Uxell en es terme de Pétra. Al-Valenzi Avenziza en es distrite de Montuíri. Al-Xaritx en es terme d’Inca Al-Xidat en es distrite de Ciutad. Al-Yebiti en es distrite de Ciutad. Ambrecatí en es distrite de Sinéu Amet Al-Mohadén en es distrite d’Escórca. Amoztahep en es distrite de Montuíri. Annexel en es terme de Ciutad. Annia en es terme de Sinéu. Arban en es terme de Pétra. Armetx Aben Al-Hazen en es terme d’Inca. Arraviu Aben Alaz en es terme d’Inca. Asset d’Al-Maguen Molacicats Beni Yacob, en es distrite de Montuíri. Atalitx en es distrite de Montuíri. Atrach Rec Abzabare en es distrite de Pollènsa. Attur en es distrite Montuíri. Atxegeratxe en es distrite d’Escórca. Axat en es distrito de Montuíri. Axat en es terme de Sinéu. Axebeb en es distrite de Montuíri. Axemitxulla en es terme de Sinéu. Ayn Naafa en es terme de Sinéu. Azabaa en es terme de Ciutad. Azaharayxi en es distrite de Ciutad. Azebeb en es distrite de Montuíri. Azeyla en es terme d’Inca. Azijara en es terme de Sinéu Azmet Abualhatex en es terme de Sinéu. Bar Undem en es distrite de Sinéu. Ben Calell en es distrite d’Inca. Ben Catzà en es distrite d’Artà Ben Gafulxica (Ben gafuljica?) en es terme de Sinéu. Ben Lamala en es terme d’Inca. Ben Lec en es terme de Pétra. Ben Matxe en es terme de Pétra. Ben Mayzog (no pòsa a von). Ben Nibalech en es terme de Pétra. Ben Orrays en es terme de Pétra. Ben Rabetx Al-Garbia (no pòsa a von). Ben Taref en es terme de Sinéu Ben Uz Athagarí en es distrite de Sinéu. Ben Uzarbez Etxarguía en es terme de Sinéu. Ben Yacam en es distrite de Escórca. Ben Zatona en es distrite de Pollènsa. Berural Aerecri en es terme de Pétra Bini Alax en es terme de Pétra. Bini Al-Fim en es terme de Sinéu. Bini Al-Fur en es distrite de Montuíri. Bini Cadrel en es terme de Sinéu. Bini Carbez Al-Garbia en es teme de Ciutad. Bini Crexéns en es distrite de Pollènsa. Bini Dria en es distrite de Pollènsa. Bini Fofaritx en es terme de Pétra. Bini Huart en es distrite de Sinéu. Bini Manhul en es distrite de Ciutad. Bini Mugnif en es terme de Pétra. Bini Nabetx Al-Garba en es terme de Sinéu Borde Axabel en es terme de Sinéu. Bumusali Jafie Jusef en es distrite de Ciutad. Ca Ruetx Arraya Athagarí en es terme de Sinéu Calabra (avuy Bini Moratx) en es terme d’Escórca. Carcoba en es terme d’Inca. Cardarutxi en es distrite de Escórca Carina en es distrite de Pollènsa. Caymaritx Labenlambe (avuy Caymari), en es distrite d’Inca. Cremad (no pòsa distrite). Culuña en es terme de Sinéu. Franch en es terme de Pétra. Guiem Al-Manca en es distrite de Ciutad. Hameu en es distrite de Ciutad. Huamnim Al-Munia en es distrite de Ciutad. Illuefoch en es terme de Ciutad. Jaamà en es terme de Pétra. Joaya Gibilimcam en es distrite d’Escórca. Lapelle en es terme de Pétra Luch en es terme de Felanitx. Luch Aben Xerif en es terme d’Artà. Luch Aben Xerrif en es distrite d’Inca Mansus en es terme de Ciutad. Melris Azengea Ben Tozoret en es distrite de Montuíri. Menayrola en es terme de Sinéu Meo de Bini Cibel en es putx Rotj. Minaxarea en es distrite de Ciutad. Mobarib en es distrite d’Artà. Mobariga Monahal en es terme de Pétra. Montagut Azagan en es terme de Sinéu. Nabil en es distrite de Sinéu. Palumber en es distrite de Pollènsa. Peturxella en es distrite de Pollènsa. Sa Mega en es terme de Felanitx. Sahia Aben Mohamat Litixifin en es terme de Ciutad. Samoella en es distrite de Pollènsa. Santiani en es terme d’Inca. Sobmilan en es distrite de Pollènsa. Talha en es distrite de Ciutad. Tauritxam (avuy Turitxant) en es distrite d’Escórca. Toffail Aben Cef en es terme de Ciutad. Vaner Aben Jubuz Al-Guazaria en es terme de Sinéu. Xayhaddar en es terme de Pétra. Xualip en es distrite d’Inca. Yzeqel entre Pétra y Manacò. Zurzen Salúa Aben Mahomad en es terme de Ciutad.

CASAS, MOLINS, CAVALLERIAS, ETC.

Aballà Aben Jussuch casa dins Ciutad. Aben Aaroz casa dins Ciutad. Aben Alí casa dins sa Mudayna. Aben Aliffa casa dins sa Mudayna. Aben Elucet molí en es camí de Solle. Aben Mazer Al-Amfrare casa dins sa Mudayna. Aben Zeit casa dins sa Mudayna. Aboember molí de sa siqui de Canêt. Abola Ebez casa dins sa Mudayna. Abolfacan, dos molíns emb so matex nom a sa font Gilbar, en es distrite de Ciutad. Abozaro casa dins sa Mudayna. Abuzait casa dins sa Mudayna. Addar molí de sa siqui de Canêt Adub molí de sa siqui de Canêt. Al-Anzell cavallería (no pòsa a hon). Al-Caliu molí a sa siqui de Canêt. Al-Cub molí a sa siqui de Canêt. Al-Facam molí a sa siqui de Canêt. Al-Forn molí a sa siqui de Canêt. Al-Garí molí a sa siqui de Canêt. Al-Gidit molí a sa siqui de Canêt. Al-Hegori molí de sa siqui de Canêt. Al-Mucayzab molí de sa sique de Canêt. Al-Mugeiza molí a sa siqui de Canêt. Amareatxi casa dins sa Mudayna. Amos castell en es distrite de Canarrossa. Arabach molí en es distrite de Palma Azambo casa dins sa Mudayna. Azambugía, molí de sa siqui de Canêt. Azcefeg, molí de sa siqui de Canêt. Azerzan, casa dins sa Mudayna. Azoc nom d’un carré de Ciutad. Bolbahar molí en es camí de Ciutad a Solle. Bombar (avuy Galèra), cavallería en es terme de Felanitx. Clars un camp en es terme de Ciutad. Dabenimaroan (D’Aben Ymaroan?) casa dins sa Mudayna. Ebola Ebez casa a dins sa Mudayna Faden Al-Lenz un camp en es distrite de Ciutad. Figuéra molí a sa siqui de Dacnalamir. Follitx de Devayll molí de sa siqui de Canêt. Gomeria molí de sa siqui de Canêt. Jazu Al-Nobuz (avuy Son Ferriol) en es distrite de Ciutad. Jusef Aben Obeydalla casa a dins sa Mudayna Lalberg d’Agiumba hostal de dins Ciutad. Lalboboz molí de sa siqui de Canêt. Mansus Novus casa en es terme de Solle. Massó de l’Espital un camp en es terme de Ciutad. Mofaque molí de sa siqui de Canêt. Mudayna de Goméra, ciutadélla dins Ciutad. Nibitx mesquida d’es pobble de Felanitx. Nucaria un camp a Solle. Omar Aben Xerri palau dins Ciutad. Omar Al-Abolayn Aben Anoviue, casa dins sa Mudyana. Oveil menor de Tafona molí a sa sigui de Canêt. Parellada camp en es distrite de Ciutad. Ranas un camp a Solle. Reha Azabach molí devòra Espórlas. Reha Dalcantradel molí d’es torrent Al-Orcent. Reha Daya molí de sa siqui de Canêt. Reha de Aben Mahabar molí a sa font Aben Mir. Reha de Adub molí de sa siqui de Canêt. Reha de Azaca, molí de sa siqui de Canêt Reha de Azanaca molí en es distrite de Ciutad. Ticaria molí a sa siqui de Canêt. Vallenia cavallería a Estellencs. Veil Maior molí a sa siqui de Canêt. Vicelo molí a sa siqui de Dacnalamir.

POBBLES o LLOGS

Aben Mir font de sa montaña de Ben Texefin. Al-Aroun (Alaró) en es distrite de Canarrossa. Al-Orcet d’Aygo Dolchi siqui en es distrite de Ciutad. Al-Uret rivetó en es distrite de Palma. Amate bañ dins Ciutad. Ayn Alemir font devòra Espórlas. Ayn Al-Lemur siqui d’es distrite de Palma. Balnearia bañs dins Ciutad. Banalbahar (Bañabufà) pobble d’es distrite de sa Vall d’en Muza. Ben Texefin montaña en es distrite de sa Vall d’en Muza. Bini Alí llog en es distrite de Canarrossa. Boxaxa llog (no pòsa a hon). Buféra d’Alcudi en es distrite de Pollènsa. Cabréra isla. Cadolg nom d’un riuêt devòra Canêt. Campos en es distrite de Manacò. Canêt siqui d’es distrite de Palma. Castro Luppino (avuy Llubí) en es distrite de Muro. Dacnalamir, siqui d’es distrite de Ciutad. Enflorit un llog (no pòsa a hon ni s’estensió). Espórlas a sa Vall d’en Muza. Felanitx pobble en es distrite de Manacó. Gilbar font en es distrite de Ciutad. Hero llog (no pòsa a hon). Hort reyal en es distrite de Ciutad. Lloseta llog en es distrite de Canarrossa. Lo bras d’Al-Cunia (avuy Alcudi). En es distrite de Pollènsa. Lucange (no pòsa situassió). Musi Aben Nazer, tèrras en es distrite de Sinéu. Na Bastéra siqui en es térme de Ciutad. Perayres torre en es Porto Pi Plà d’en Catí (avuy S. Jòrdi) en es distrite de Ciutad. Rubinas llog en es distrite de Canarrossa. Sa marina d’en Marí en es distrite d’Artà. Sa marina d’en Rafalêt en es distrite d’Artà. Sa marina d’es Cabanells en es distrite d’Artà. Santianni (Santañy), en es distrite de Manacò. Sas Sitjòlas llog en es terme de Campos. Vall d’Espórlas en es distrite de sa Vall d’en Muza. Vilanova llog aprop de Manacò.

RELASSIÓ D'ES MALLORQUÍNS QUE TENGUÉREN PART D'ES REPARTO DE MALLORCA A 1230

Aquesta relassió ês d'es mallorquíns DOCUMENTADS còma tals a sa documentassió original d'es REPARTO GENERAL que va fé el Réy Jaume I, a tots aquélls qu'eu varen ajudà a conquistà es réyne de Mallorca.

Acuta, Pédro de

Amar, Bernadí

Arróm, Juàn Tomàs

Ben Abêt

Ben Nassar, Juàn

Bònafê, Juàn

Burguêt, Berengué

Çafrêtx, Jaume

Çafont, Guiem

Campanêt, Nicolàu

Caramel·là, Bernat

Cerdà, Pédro

Compañy, Guiem

Compañy, Berengué

Desbrull, Estéva

Desmàs, Guiem

Eymerich, Bernat

Gallard, Nicolàu

Garàu, Berengué

Gomis, Llorèns

Jodíos mallorquíns en general (que éran devés un cuart de sa pobblassió de Mallorca), conservassió de totas sas séuas propiedats.

Jodíos mallorquíns de dedíns sa Mudayna de Palma, lo matex.

Malbosch, Renovardo

Malbosch, Vassiano

Mascaró, Ramón

Mayol, Pédro

Ortéylle, Pédro

Renovard, Veyano

SA PRIMÉRA NÓRMA DE CIRCULASSIÓ D'EL MÓN

    Vet aqui sa priméra Nórma de Regulassió de sa Circulassió d'el mon féta a Mallorca a 1707, p'es Virréy Excim. D. Juan Antoni de Pax i de Orcau. Conservada dins es llibre de Registres de sa Curia Reyal de Felanitx y escrita en Llemosí d'aquí.
    Díu axí: 
  
    Nos Don Juan Antoni de Pax i de Orcau Olim de Bozadors i de Pinos, Conde de Zavellà, etc. Per cuant se experimenta los graves inconvenients que amb tanta frequència se seguexen de que les carreteres entrant per los poblats axi de la ciutat com de les viles de la part forana van damunt los carros i tal vegada dormint, de lo cual se han seguit algunes morts i extropeaments de miñyons que per la sua poca edat i falta de discurs no saben evitar el dañy i apartarse del perill i a altres persones inavertides. Pertant per afi de evitar tants graves inconvenients estatuim, ordenam i manam que des de lo dia de la publicacio de lo present edicte en avant los carreters i persones que guiaran los carros de cualsevol qualidat i condició sina, que entrant per los poblats axi de la ciutat com de les demés viles de la part forana, hages de abaxar del carro i pendre los cabestrells de les mules anant davant de elles en pena de 25 llires franques, etc., i dos añys de desterro del present Reine y altrres arbitrearies a su Ilma. aplicadora la dita pena en ters al acusador encara que sia oficial reial o ministre i los restants dos terços al Reial Patrimonial, i si fa fañy o segira mort, a més de les sobredites penes será castigat segons de dret serà trobat fechador fins a mort natural inclusive i per prova de la contrafacció de tot lo sobre dit bastarà lo dicho del ministre que lo paturarà amb un sol testimoni. I para que les susdites coses vinguen a noticia de tots i ningú ignoracia puga al·legar, manam les presents esser publicades per los locs acustumats de la present ciutat en la de Alcudia i demes viles i parroquies foranes.

    Dat en Mallorca als 12 Abril 1707. El Conte de Zavellà. 

ES PRIMÉ GRAN DESBORDAMENT D'ES TORRENT DE SA RIÉRA DE PALMA

    Assò va sotseí s'añ 1403, concrétament día 14 d'Ottubre. Aquex díe, dêsde las vuyt d'es decapvespre se va posà a plòure moltíssim, cayguend tal cantidat d'aygo, qu'a las cinc de sa dematinada sa riéra va créxa tant, qu'es forad qu'hey havía a sa murada pêrque passàs s'aygo, no va sê suficient per tanta d'aygo; y ademés, sa pròpi murada va fé de parêt d'embassament, fend qu'es nivell de s'aygo anàs cresquend de cap amunt arriband a véssà per demunt de sa murada (mòra). Essênd per aquesta part de sa murada de parêts més finas, no va porê agontà tanta de presió cayguendnê un bon tros, a hon avuy en díe ês es principi de La Rambla, a partí d'aquí s'aygo se va obrí camí arriband a agafà més de ters métos d'altura ja per s'igglesi d'el Carme, arrasand moltíssims d'edificis, d'es qu'es més coneguds varen essê, sa carnissería véa, totas sas casas d'es mercad y sas d'es barri de Sant Nicolàu, a hon s'aygo havía pujad casi dos métros per demunt sa mara d'es torrent. També va fé mólt de mal s'attual carré de Pelayres, que per aquell tems s'enomenava "lo carré Nòu", y a sa llonja qu'hey hayvía devant s'igglesi de Sant Felíu (en es carré de Sant Felíu o de sas Carassas. Igglesi qu'encara avuy en díe 2020 etsistêx convertida emb un comèrs.)

     De resultas d'aquesta torrentada varen quédà totalment destrossadas mil cincentas casas, y varen morí aufegadas 5.500 personas, sas que varen comparexe casi totas londemà en mitj de la ma.

Trascripció d'una carta escrita en Llemosí p'es Gran y General Consêy dirigida a n'el Réy de Sicilia, a hon se fa mensió d'aquest desastre, y s'escusa no porê cumpli lo demanad, ademés de ferlí enrecordà que encàra lis deu, a n'es Gran y General Consêy d'es réyne de Mallorca, es pago d'altras fets passads. (An aquest escrit ja se pod comprovà com s'ortografía ja deriva de cap a una ortografía pròpi de Mallorca, acentuan una sèri de paraulas segóns sa séua pronunsiassió y qu'es LLemosí no acentúa.)

"Molt e molt victoriós princep e señyor rey de Sicilia.

Rebuda de vostra Señyoria aba degudas humilitat e reverència, un lletra en la cuàl nos manàva que còm vos, Señyor, per donàr spatxamént é bòn cumplimént en cert nombre de galeras que féts armàr en aquéx régna hajats necessàrias àrmas e àltres forniments, que pustots que poguessem vos socorraguéssem de totas àrmas é àltres forniménts necessàris per duas galéras. A lo cuàl, Señyor, vos responem, que iat se sía hi síam tengut e obligats en cumplir çò que fà plasént à vostro Señyoria trò á extemdre poder; pero, Señyor, per rehó del desaventurat, amargós é ruinós càs que se es segut en aquésta ciutat, de las inopinàdas màrs de personas, enderrocaménts, abisaments, é totàls destruiments é trebucaments, de alberchs en màssa gràn multitut y nombre, per lo precipitat diluvi ó ruina de gràns àyguas, que hic es estàt, de que se es seguit en la dita ciutat deformació gràn é predició de béns no pòchs, entre los cuàls son mors diversos menetràls fahénts & obrànts los dits forniménts, ent`rant que nos per necesitat ò gràn cuita que es fos, non poríem armar mes que una galera, la cual armà esta Universitat en lo acompañyament del passatge de la mols àlta Señyora Réina mulles vostra, é àra per pobresas de la dita Universitat, no bastànt al present de fornir, cessa de tramaterni. É es deu acordar, Señyor, á vostra Señyoria que en tems de vòstre bénaventurat passatge en aquéx vòstre regna de Sicilia per aquesta Universitat, en fó fét secors de tres galeras ab llurs forniménts, de la cuals no haven cobradas ninguna, é molt meins fornimént algú, del cual tems en sà ne som romàsos fòrt minues; vrega vòstra Señyoria que semblant feriam, si la dita Universitat, hagues per àra possibilitat; per cuant Señyor molt escellent, notificam a vòstra Señyoria la veritat de las ditas còses, suplicant aquella nos tinga per escusats, é sia Déu, Señyor molt escellent, en drés vòstra molt àlte Señuoría, en perpetuat victoria de sos enemichs; á XXVI de agost, lo añy M.CCCC é cuatre. Señyor. Los vostres humils vassàlls sotmesos, que ab besaménts de mans y de pèus se encomanen á vostre gràcis y perce, juràts é proméns del régna de Mallòrques."

(Historia General del reino de Mallorca, Tom III p.332)

ES PALÀU DE SINÉU

ES palàu de Sinéu va sê un d'es llogs reyals qu'es nostros réys varen tení a Mallorca. U réy en Sanx I emb reyal carta féta a Perpiñà díe 5 de Novembre de 1319, va ordenà qu'es Vegué (Jutje) de Fòra Vila, istitussió y càrrec qu'acabava de créà, tengués dins aquest palàu sa séva residènsi, degud a que sa séua situassió geogràfica se tròba ben en mitj de s'isla de Mallorca.

U réy d'España En Felip II, día 2 de Juriol de 1579, va regalà a sas monjas de Sinéu aquest palàu, pêrque din éll fundassen es séu convent.

Antigament estava aquest palàu totsol demunt una peña, avuy en día està totalment enrevoltad de casas de sa matéxa pobblassió de Sinéu.

ES PALÀU DE MANACÒ

Tant el réy En Jaume II com En Sanx I, solían passà temporadas curtas en aquest palàu. Estava situad a sa plassa de derréra s'igglesi parroquial. Attualment domés quéda un bossinêt de palàu fet musèu, a hon s'hi êntre per un carreró situad a sa part de derréra.

El réy En Fernando es Catòlic, emb Reyal Preivilègi fet a Tolédo día 2 de Gost de 1480, va fé donassió d'aquest palàu a n'En Juan Ballesté, secretari séu. Mes endevant y per herènsi, va passà a mans d'En Mariano Orlandis y Descallà, es qu'eu va vêndre a varis particulàs, es cuals eu varen tirà per avall per edificà casas. Tansols quéda una torre din un patit pati interió.

ES CASTELL D'EL RÉY SANX

U réy Sanx I de Mallorca, día 3 de Juriol de 1321, va ordenà sa xostrucció d'aquest castell, d'es que ja no se veuen sas muradas, però sí duas torres a cada costad de s'entrada principal.

Es primé Governadó va sê Mèstre Martí de Montané.

Dins aquest castell, ademés de viurerhí llèrgas temporadas, hay s'hi criavan falcóns, qu'arribaren a tení una gran fama de bons cassadós. Per aquest motíu el réy Péra IV d'Aragó, día 15 de Desembre de 1375, va recomanà se conservassió y manteniment d'es falconà a n'es mèstre de flacóns En Pére Calafat.

U réy en Martí I d'Aragó, emb reyal privilègi fet a Zaragossa día 15 de Juñ de 1399, va donà es castell a n'En Pére de Solanes, presbítero, pêrque fundàs dins éll un monastèri de Cartujos. Estand habitad per aquests fins a 1835.

TRASLADO D'ES COS D'EL RÉY EN JAUME III

Debud a sas grans istansis de s'Etselentíssim y Ilustríssim Señó Bisbe de Mallorca, En Pére Juàn Campíns, pe'sas demés Autoridats de sas Islas, el réy N'Alfóns XIII d'España, díe 2 de Desembre de 1904 va firmà un Reyal Decrêt qu'eutorisava es tralado a Palma, de sas reyals cènras d'En Jaume III de Mallorca, ordenand ademés se li féssan tots ets honós y hónras corresponéns a sa séua categoría reyal.

Per tal motíu, va nà de cap a Valènsi una Comisió composta p'es Canonges don Pèp Miralles y don Matéu Rotgé, y es Diputads Provincials En Pèp Socías y En Salvadó Valls de Padrinas.

El réy En Jaume III, haví'escrit en es séu derré testament, fet poc antes d'intentà recuperà Mallorca, que voldría sê enterrad a sa capélla de sa Nostra Señora de Vallvêrd, fundada p'es séus majós. Però si havés recuperad es réyne antes de morí, desitjava sê enterrad a la Sèu de Mallorca, y si domés havés recuperad el Rosselló, a sa de San Juàn de Perpiñà.

Va déxà per herêu a n'es séu fiy En Jaume, bax sa tutéla de la Réyna y de varis Conseyés. Y en es cas de morí tan éll com es séu fiy, va enomenà hereua universal a s'Igglesi Romàna, en virtud de s'antiga escomunió féta còntra u réy En Pére III d'Aragó.

Y axí, díe 17 de Mars de 1905, sas reyals cènras d'En Jaume III varen arribà a n'es moll de Valènsi, a hon es veynads d'es Grao s'havían juntad per veure sa comitiva y es desfile de sas tròpas.

Una vegada hagué acabad es desfile, se va posà es bubul dins un falutxo escoltad per cinc Guardamarinas; es falutxo elza va traladà a n'es cañoné VICENTE YAÑEZ PINZÓN, mentras sas Autoridats s'embarcaren a n'es vapó MIRAMAR de sa naviéra mallorquina LA ISLEÑA.

Mentras se feya s'embarc, es pobble valensià va omplí totalment sas escolléras de port, per despedí es dos barcos. Y es que varen porê varen enrolà din barcas de bòu y altras embarcassións, per acompañà durant més tems ets òssos d'el Réy mallorquí, se varen despedí d'éll emb una grans mostras de gotx, cridand vivas a Mallorca y fend mambelletas sêns'aturà.A las duas d'es mitjdíe va sortí es cañoné, y mitj'hòra después es vapó rumbo a Mallorca. Dins es Miramar s'embarcaren sas Comisións Valensiana y Mallorquina, estand composta sa priméra don Miquèl Polo Gil y sa séua Señora, es Diputad Provinsial don Enrique Fernàndez de Córdoba, ets Ilustríssims Señós Guillem Fillol, Roque Chabàs y Josep Sanchís Civesa. Y a sa segona, p'es President de sa Diputassió Provinsial de Mallorca don Pèp Socías, es Diputads don Salvadó Vidal Valls de Padrinas y don Innassi Wallis; ets Ilustríssims Señós don Pèp Miralles y don Matéu Rotgé, Canonges; y es capellàns don Bièl Estelrich y don Emilio Sagristà.

Londemà a las cinc de sa dematinada, es Miramar va arribà a s'endrêt de Cala Figuéra de sa baía de Palma, divisand es capità d'es barco a n'es cañoné Vicente Yañez Pinzón fondetjad devant sa Porrassa, y arriband a s'endrêt de Sas Illetas, va veure qu'es també añoné Nueva España sortía d'es port de Palma, per anà a'scoltà a n'es Yañez, però es capità d'es Nueva España no se va donà cónta de qu'es Yañez estava fondetjad a Sa Porrassa y passà de llis de cap a ma ubèrta.

A las vuyt d'es dematí es Yañez se comensà a mòure de cap a Palma, y demunt las vuyt y mitja, s'acorassat NUmancia, qu'estava amarrad a n'es moll, v a pégà un canonada avisand de que s'atrecava es cañoné Yañez Pinzón.

Per aquest'hòra es carrés aprop d'es Moll ja estavan plens de gent de per tota Mallorca, no haguenthí ni una sòla finestra ni balcó buyd, y per devòra es Club de Regatas (avuy, Reyal Club Náutic de Palma), sa LLonja y sa murada, no'y cabía una guya.

Dêsde que va sonà sa canonada, tots es barcos se varen a posà a fé sonà sas sirénas. Mentrastant es Vicenta Yañez Pinzón amarrava a sa pùnta d'es Moll Véy.

Desembarcaren es bubul posandthó dins un falutxo que, remolcad per una lanxa s'encaminà de cap a n'es Club de Regatas. Acompañavan es bubul reyal un'escolta de cuatra Guardiamarinas, es Delegad d'el réy Alfóns XIII, es Coronel Balseiro, es President de sa Diputassió En Socías, es Diputads Valls y Wallis, es Conònges Miralles y Rotgé, y es Comandant d'es cañóné, En Cano.

En es Club de Regatas espéravan sas Autoridats Civils y Militars. Es local estava decorad tot de negre, y totas sas barcas tenían sa bandéra mitja baxada. A las nòu y mitja en punt, va atracà en es Club es falutxo emb sas cènras d'el réy En Jaume III; moment en que sas baterías d'es fort de San Pére se posaren a disparà fin un total de vintiuna canonadas, send contestadas per altras tantas dêsd'el Numancia.

Va sortí d'es Club sa comitiva de cap a sa Llonja, a hon hey havían colocada sa capélla mortuòri. Devant de tot hey anava un'escuadra de soldats d'Artillería, derréra varis capellàns emb ciris, después es bubul reyal a hómbros d'es President de sa Diputassió y de tres Diputads, just derréra élls es Massés de sa Diputassió emb un flocs negres a sas massas, y tencand sa comitiva, totas sas Autoridats Civils y Militars de Palma, es Bal·les de tots es pobbles de sas islas, y demés representassións civils. Dêsd'es Club de Regatas fins a sa Llonja, varen fé passêtj forsas d'Artillería y d'EngiñésM; sa Cavallería, d?esd'es carré de Sagréra fins a n'es de sa Marina; y s'Infantería, dêsd'es carré Conquistadó fins a la Sèu, passand per Vittòri y Palàu.

Dins sa llonja, ben en mitj de sa sàla s'havía colocad un altà demunt un enquixonad totalment forrad de tela negre demunt es que penjava una creu blanca, que destacava d'es trasfóndo totalment negre; sas sis columnas de sa Llonja tenían flocs negres emb cintas doradas, y penjadas de sas parêts, tapand sa claró que pogués entyrà p'es grans finestrals, hey havía unas grans catifas emb sos escuts de Palma, Mahó, Eivisa, Inca y Manacò; de sa vòveda penjavan 32 canalòbres emb espèumas, que créàvan un ambient de dol impresionant.

Va entrà sa comitiva depositand es bubul d'En Jaume III demun s'altà, en mitj de cuatra atxas ben gruxadas. Mentras axò sotseía, varen sortí de la Sèu en processó de cap a sa Llonja, es Clèro de totas sas parròquis a Creu alsada. Cuand varen arribà a sa capélla mortuòri, se varen posà a cantà un responso. Acabad aquex, varen sortí en processó emb so bubul de cap a la Sèu, formand sa comitiva de sa siguient manéra: Obrian sa marxa dotze gastadós de sa Guardia Civil emb sas armas a la funerala; lis seguía sa banda municipal de música emb so séu Direttó don Mikèl Sèrra devant; derréra, es Clèro de totas sas parròquis a Creu alsada y ets estodiàns seminaristes; después, es Clèro de la Sèu presidid p'el Bisbe don Pédro Juan Campíns, acompañad p'es séu Secretari, Mèstre Pascual y d'es Canonge Vidal, anand tots élls emb sa cassulla negre. Después venía es carro de canó estirad per sis mulas, hon hey havían colocad es bubul reyal, tapad per una tela de vellud negre, y acompañad per un'escuadra de guardiamarinas comandats per un Tinent de Navío; a cada costad de sa guardia d'Honó hey anavan sa representassió de s'Ajuntamént de Palma y de sa Diputassió, acompañads d'es Canonges Chabas Fillos y Sanchís Civera, de Valènsi; d'es Bal·le de sa matéxa ciutad, Señó Polo y d'es Diputad Provinsial, també de Valènsi, Señó Fernàndez de Córdoba. Derréra es carro hey anava es Conte d'España en representassió d'el réy Alfóns XIII; a sa séva dreta es Capità General de Baléàs Etsm. Señó Ortéga, es Conte de Montenegro emb unifórme de "Maestrante", y es Marquês de Vivot vestid de frac. Y a l'esquèrra, es Coronel Balseiro y es Visconte de Gonseràns, també de frac. A continuassió venían es General Governadó, Señó Muntané, acompañad p'es Generals Bennassa, Ascensión y Comassema. Derréra, s'Etselentíssima Audiènsi formada p'En Astudillo Fernàndez, En García de Lara, En Mendo de Figuéra, En Burguete, En Villar, En Serrano y En Delgado; s'Etsma. Dipputassió emb casi tots es Diputads presidida p'es Governadó Jalón, s'Etsm. Ajuntament de Palma presidid p'es Bal·le Planas y es Síndics señós Martí, Fusté, Rosselló, Gómez, Canêt, Bibilòni, Bestard, Bonnin, Piña, Massanêt, Martorell y Calafell. Y a derréra d'élls es Senadós y Diputads de Córs, Cònsuls, es Delegad d'Hazienda, Oficials de tots ets Estaméns Militars, tots es Bal·les d'es pobbles, y gran cantidat de presonalidats civils. Tancava sa processó una Secció d'Artillería emb bandéra y música, y es Regiment d'Infantería de Palma, també emb badéra y música, comandats p'es Comandant d'es primé batalló don Francisco Matéu. Aquest Batalló estava formad per cuatra comañías mandadas p'es Capitàns León, Laportilla, Quirante y Muñoz. Y después una compañía d'es Regiment d'Inca, Y finalment, un escuadró de Cavallería emb Gastadós y Cornetas.

Cuand arribaren a la Sèu, colocaren es bubul reyal devant d'es portal majó, desfiland per devant éll totas sas tròpas qu'eu havían acompañad. Llevò posaren es bubul demunt un altà cuadrad emb tres escalóns p'es cuatre costads, forrad de negre, emb adórnos d'o. En es cuatre cantóns de s'altà hey havía unas columnas qu'agontavan un sòtil de fusta forrada també de negre, a hon hey havía ets escuts de Baléàs, Rosselló, Cerdaña y Monpellé.

A las ónze y mitja comensaren es funerals diguend l'Ofici s'Ilm. señó Bisbe, dos Canonges, un Diàca y un Subdiàca, y un gran còro va cantà sa Missa de Rèquiem de Vittòri. Durant ets Oficis, sas forsas d'Infantería, que s'havían colocadas demunt sa murada, varen fé tres descargas de fusilería; una, cuand va comensà sa Missa, un'altra cuand varen alsà Déu, y una terséra cuand acabà sa Missa.

Dêsd'es fort de San Pére, después de disparà sas 21 canonadas, va continuà disparand una canonada cada cuart d'hòra, y durant sa Missa va disparà també tres vegadas.

Acabad l'Ofici, trasladaren es cos d'el réy En Jaume III, a sa capélla de la Trinidat. Féta sa colocassió d'es bubul dins sa tómba, el Bisbe, es Capità General, es Governadó Civil, es Bal·le de Palma, es President de sa Diputassió, es Comandant de Marina, es Delegad d'Hazienda y s'Administradó d'es Reyal Patrimòni, varen firmà s'Atta d'entréga de sas cènrras d'En Jaume III, Réy de Mallorca, Conte de Rosselló y Cerdaña, Visconte de Conflent, Omelades y Carlades, y Señó de Monpellé.

Acabà sa ceremòni fend un besa mans a s'anell d'el Bisbe.

(La dinastía de Mallorca - Guillermo Carbonell)