Diferencia entre revisiones de «RAMÓN LLULL»
| Línea 3: | Línea 3: | ||
| − | Per obrí boca, | + | Per obrí boca, aquest artícul emb sas paraulas d'En Josep Vidal i Roca, Llicensiad en Theología per s'Universidat Gregoriana, y en Filología Hispànica per s'Universidat de Barselona; Llulliste y Membre de sa '''Maioricensis Schola Lulista''': "EL CATALANISMO DE RAMÓN LLULL, ES COMPARABLE AL CASTELLANISMO DEL CID. ES DECIR, SON PRODUCTO DE LA HISTORIOGRAFÍA ROMÀNTICA." (Historia de Baleares - Álvaro Santamaría - tomo III - Edit. Formentor - Palma 1991) |
==='''Cronología'''=== | ==='''Cronología'''=== | ||
Revisión del 21:18 4 dic 2020
RAMÓN LLULL
Per obrí boca, aquest artícul emb sas paraulas d'En Josep Vidal i Roca, Llicensiad en Theología per s'Universidat Gregoriana, y en Filología Hispànica per s'Universidat de Barselona; Llulliste y Membre de sa Maioricensis Schola Lulista: "EL CATALANISMO DE RAMÓN LLULL, ES COMPARABLE AL CASTELLANISMO DEL CID. ES DECIR, SON PRODUCTO DE LA HISTORIOGRAFÍA ROMÀNTICA." (Historia de Baleares - Álvaro Santamaría - tomo III - Edit. Formentor - Palma 1991)
Cronología
A 1235 nex a Palma. Fiy d'es monpellerí Raimond Lull y de s'aragonesa Isabel d'Erill, de sa Baronía de Erill situada dins es territòri aragonês de Ribagorza. De fet, En Jaume I, va tení de conseyé a n'En Berengué d'Erill, que va sê Bisbe d'es Marquesad de Lleyda, territòri aragonês dêsde 1149.
A 1249 ês trasladad emb sos seús pares a la Cort d'en Jaume I, allà ês enomenad Precettó d'En Jaume, fiy d'En Jaume I y futur réy de Mallorca.
A 1257 se casa emb sa mallorquina Blanca Picañy.
A 1263 sofrêx una crissis relligiosa y visita es santuari de Santiago de Compostéla y es de Ràcamajó a Aquitania.
A 1271 escríu «Art abreujada d'atrobar veritat»
A 1272 se convertêx emb eremita a sa muntaña de Randa (Mallorca), situada êntre Lluch Majó y Algayda. Allà escríu es llibres: «Lllibre de contemplacio en Deu» y «Llibre del gentil e los tres savis»
A 1275 En LLull de Mallorca s'en va de cap a Monpellé, a hon conseguêx qu'el Réy de Mallorca, En Jaume II, li dongui permís per créà es Col·lègit de Llengos Orientals a Miramà de Valldemossa.
A 1276 tórna a Mallorca y funda es Col·lègit; ademés escríu es llibre: «Llibre de l'Orde de Cavayleria»
A 1278 escríu «Doctrina pueril», y comènsa s'òbra «Llibre d'Evast e Blanquerna»
A 1283/84 mos trabam a n'En Llull eseñand Filossofía a s'Universidat de Monpellé.
A 1285 s'envà a Roma avón conseguêx qu'el Papa Honòri IV, créi un'Escòla de Llengos Orientals dins sa pròpi Roma.
A 1287 eu trobam a París, hon reb es títol de Magister.
A 1288 escríu s'òbra «Llibre de Merevelles»
A 1290 mò sa séua dòna. Escríu s'òbra «Llibre de Sancta Maria»
A 1292 surt de cap a Túnez per evangelisà. Allà s'arma tal truy emb sos séus sermóns qu'ha de surtí escapad de cap a Mallorca.
A 1293 viatja a Nàpols.
A 1294 acaba d'escriure s'òbra «Llibre d'Evast e Blanquerna»
