Diferencia entre revisiones de «Històri Antiga»
Ir a la navegación
Ir a la búsqueda
| Línea 9: | Línea 9: | ||
S'arxipiélag està conformad per un munt d’islots petits: Malgrat, Guardís, Conís, etc.; uns altres de més gròssos com sa Dragonera, Tagomago, s'arxipièlag de Cabréra, y unas altras islas majós: Eivissa, Furmentéra, Menorca y Mallorca. Qu'avuy en día conexêm còma sas Islas Baléàs. A un altre tems molt enréra sas cuatra islas més grossas s'enomenavan '''Kromiussa''' (Mallorca), '''Melussa''' (Menorca), '''Pithiussa''' (Eivissa) y '''Ophiussa''' (Furmentéra), y conjuntament, sas '''Ba'lé Yaroh''' (Baléàs), noms colocads p’es fenicis d'Orient, primés que varen empleyà aquestas islas còma centro comercial y d'intercanvi. Es nom de Ba'lé Yaroh, en llengo fenici significa ''sa tèrra d'es tiradós de pédras''. Lo que vol di que cuand es fenicis arribaren aquí demunt es sigle X antes d'el Bon Jesús, ja estavan pobbladas p'es fonés. | S'arxipiélag està conformad per un munt d’islots petits: Malgrat, Guardís, Conís, etc.; uns altres de més gròssos com sa Dragonera, Tagomago, s'arxipièlag de Cabréra, y unas altras islas majós: Eivissa, Furmentéra, Menorca y Mallorca. Qu'avuy en día conexêm còma sas Islas Baléàs. A un altre tems molt enréra sas cuatra islas més grossas s'enomenavan '''Kromiussa''' (Mallorca), '''Melussa''' (Menorca), '''Pithiussa''' (Eivissa) y '''Ophiussa''' (Furmentéra), y conjuntament, sas '''Ba'lé Yaroh''' (Baléàs), noms colocads p’es fenicis d'Orient, primés que varen empleyà aquestas islas còma centro comercial y d'intercanvi. Es nom de Ba'lé Yaroh, en llengo fenici significa ''sa tèrra d'es tiradós de pédras''. Lo que vol di que cuand es fenicis arribaren aquí demunt es sigle X antes d'el Bon Jesús, ja estavan pobbladas p'es fonés. | ||
| − | |||
Después, demunt es sigle V a.B.J. es grècs li posaren sas '''Gimnesias''' a Mallorca y Menorca pêrque es séus habitàns, en s'estíu anavan vestids com es séus gimnastes. Encanvi, Eivissa y Furmentéra estabblidas p'es fenicis cartaginesos continuaren enomenandsê Pithiussa y Ophiussa. | Después, demunt es sigle V a.B.J. es grècs li posaren sas '''Gimnesias''' a Mallorca y Menorca pêrque es séus habitàns, en s'estíu anavan vestids com es séus gimnastes. Encanvi, Eivissa y Furmentéra estabblidas p'es fenicis cartaginesos continuaren enomenandsê Pithiussa y Ophiussa. | ||
| − | |||
Sas Baléàs, són un conjunt d'islas que se tròban en mitj de la ma, en es Mediterrani Occidental, y com podrêm comprovà, formavan part d'una ruta marítima necessari per mols de pobbles que viatjavan de cap a sa Península y sas islas Cassitérides, a comprà principalment minerals de fèrro y plom. Servind sas nostras islas còma punt de refrêsc y intercanvi de mercancías. | Sas Baléàs, són un conjunt d'islas que se tròban en mitj de la ma, en es Mediterrani Occidental, y com podrêm comprovà, formavan part d'una ruta marítima necessari per mols de pobbles que viatjavan de cap a sa Península y sas islas Cassitérides, a comprà principalment minerals de fèrro y plom. Servind sas nostras islas còma punt de refrêsc y intercanvi de mercancías. | ||
Revisión del 16:35 14 dic 2020
HISTÒRI ANTIGA DE BALÉÀS
Sas Islas Baléàs
S'arxipiélag està conformad per un munt d’islots petits: Malgrat, Guardís, Conís, etc.; uns altres de més gròssos com sa Dragonera, Tagomago, s'arxipièlag de Cabréra, y unas altras islas majós: Eivissa, Furmentéra, Menorca y Mallorca. Qu'avuy en día conexêm còma sas Islas Baléàs. A un altre tems molt enréra sas cuatra islas més grossas s'enomenavan Kromiussa (Mallorca), Melussa (Menorca), Pithiussa (Eivissa) y Ophiussa (Furmentéra), y conjuntament, sas Ba'lé Yaroh (Baléàs), noms colocads p’es fenicis d'Orient, primés que varen empleyà aquestas islas còma centro comercial y d'intercanvi. Es nom de Ba'lé Yaroh, en llengo fenici significa sa tèrra d'es tiradós de pédras. Lo que vol di que cuand es fenicis arribaren aquí demunt es sigle X antes d'el Bon Jesús, ja estavan pobbladas p'es fonés.
Después, demunt es sigle V a.B.J. es grècs li posaren sas Gimnesias a Mallorca y Menorca pêrque es séus habitàns, en s'estíu anavan vestids com es séus gimnastes. Encanvi, Eivissa y Furmentéra estabblidas p'es fenicis cartaginesos continuaren enomenandsê Pithiussa y Ophiussa.
Sas Baléàs, són un conjunt d'islas que se tròban en mitj de la ma, en es Mediterrani Occidental, y com podrêm comprovà, formavan part d'una ruta marítima necessari per mols de pobbles que viatjavan de cap a sa Península y sas islas Cassitérides, a comprà principalment minerals de fèrro y plom. Servind sas nostras islas còma punt de refrêsc y intercanvi de mercancías.
Es primés pobbladós
Es primés pobbladós segurament deguéren d’essê petits assentaméns accidentals de gayre més aventurés, més o manco demunt 7000 añs antes d'el Bon Jesús, segóns sas darréras datassións d'es restos arqueològics de sa còva de Canêt - Espórlas - Mallorca. (Sa còva de Canêt en el municipi mallorquí d'Esporlas ês un jaciment arqueològic situat a una cavidat càrstica de recorregud bàsicament horissontal d'uns 300 metros, emb una estratigrafía plio-pleistocéna qu'ha permês conexe sas fórmas arcaycas de cers endemismes fòssils baléàrics com es Myotragus Antiquus, Myotragus Kopperi, Hypnornys Waldreni y Nesiotites Ponsi.)
An aquest tems, es baléàrics víuen dins còvas naturals que se van troband, formand petits grupos familiàs (10-15 personas) y visquend de lo que lis dona sa tèrra, sa cassa y sa pêsca. Convíuen an aquesta època a Mallorca, emb unas cabras sauvatjes pròpis d’aquestas islas, enomenadas més amunt y qu’emb el tems desaparexeràn de resultas de sa sobre cassa. També convisquéren emb éllas una classe de lliró.
Enterravan es séus mors dins Dólmens, que són unas costruccións bé redonas, bé llargarudas, avón sas parêts y es sòtil estavan formadas per llòvas de pédra molt gròssas y pésadas. Estand sa llòva que feya de portal foradada en fórma circulà o cadrangulà per porê entrà y surtí de s'estansi.
