DEUTA HISTÒRICA DE U.S.A. EMB ESPAÑA

SA DEUTA HISTÒRICA D'ES ESTADS UNIDS DE NORTAMÈRICA EMB ESPAÑA

Durant sa Guèrra d'Independènsi nortaméricana, ês ben sabud que s contribussió d'España va sê determinant, tant emb termes econòmics, còma logístics y humàns.

O sía, que si avúy etsistêx sa nassió U.S.A. ês més que probabble que, sênse s'ajuda d'España no havês estada possibble aquesta emancipassió de sas trétza colònis que inicialment varen configurà es principi d'aquest Estad Federal.

Sa Gran Bretaña va tení presènsi a Amèrica d'el nord dêsde 1607 (ets españols ja dúyam més de cent añs donand voltas per aquells paratjes), Essênd Virginia, sa priméra pobblassió sedentari emb colonos britanics. A lo llèrg d'es siggle XVII, altras colònis emb eleméns procedéns de sas Islas Britànicas enllà de s'Al·làntic, se subordinarían a n'es podê militar de sa Gran Bretaña. Una pobblassió heterogènia configurava aquell mosaic d'ambiciossos blancs de cap a un gran sòmit.

En aquells territòris de Nortamèrica, a sa priméra presènsi inglesa, se li afagirían sa d'ets emigràns irlandesos, alemàns, escossessos, flaméncs y ets hugotóns fransesos, qu'estavan fogind emb desbandada después de sa gran degollada de sa nit de San Bartolomé (assessinad en massa de protestàns a Fransa p'es Gost de 1572). Entrad ja es siggle XVII, holandesos (que créàren sa provinsi de Nòva Paíssos baxos, y que después ja bax ets inglesos la varen renombra còma Nòva York), y es suècs (que se varen assentà a sas voréras d'es ríu Delaware) havían estabblidas dins aquets territòris, petitas colònis a sa banda al·làntica de sa costa, y apo-apoc anirían configurand es perfil de lo que sería una gran nassió.

Però sas còsas se sòlen complicà per culpa de s'ambissió humana. Una guèrra de prop de vuyt añs, que va comensà a s'añ 1775 y qu'acabaría emb un tratad, anomenad Tratad de París, déxaría a n'ets inglesos fòra de jog d'es séu gran impèri, perdend axí un bon tros d'es pastel. Essênd es detonant, un impost adissional a n'es tè que esportava de cap a nortamèrica. Es gros sentiment d'agravi comparatíu, acabaría emb una inevitabble guèrra d'independènsi.