FILOLOGÍA COMPARADA

BALÉÀ VS CATALÀ Y ESPAÑOL

P'En Mikèl Garàu y Rosselló

       Sa filología comparada ês s’estudi de duas o més llengos que compartexen lètsic similàs. Comparand simultàniament no domés es séus lètsics sinó també sas séuas estrutturas. 
       Una vegada comparada sa relassió estruttural de sas llengos se pod determinà, no domés quina llengo mara ténen o protollengo, sinó si una ês dialètte de s’altra. Y aquest ês s’objettíu d’aquest estudi que se presenta a continuassió, demostrà per s’estudi comparatíu êntr’es Baléà, s’Español y es Català, qu’es Baléà o Mallorquí NO ÊS cap dialètte.

       Si consideram un idioma dêsd’es punt de vista humà, ja sigui d’un idioma molt estês, ja sigui d’un idioma de mínima estensió (com es Baléà), té dret a n’es màtsim respètte. Respètte reconegud a sa Declarassió Universal de Drets Llingüístics. Idò sas llengos se fórman, no s’inventan, néxen y créxen poc a poc entre pobbles unids per llassos d’una matéxa cultura.
       
       Axí idò, la llengo nex emb sa persona, y segóns aquéxa persona nesqui a un llog o a un altre, aprên a espréssarsê d'una fórma particulà y difarenta d'altres llogs. Una vegada qu'aquesta persona es majó ordéna es mon que l'enrevolta posand nom a sas còsas, a n'es llogs per hon passa, a sas costas, montañas, ríus, etc. tot axò, emb so corre d'es tems va dormand lo que serà sa cultura llingüística de sas personas que fórman una comunidad, emb unas matéxas costums y fórmas d'espréssarsê.

      Ningú posarà en dutta, creg, qu'es Sard ês una llengo néollatina considerada còma sa més conservadora de sas llengos derivadas d'es Llatí; fins avuy. Deym fins avuy, pêrque fins ara ningú havía trescad dins es Baléà còma llengo. Tots ets estudis fets, per etzemple p'En Borja Moll, han estad fets sempre dêsde s'idèa préconcebuda de qu'es Baléà éra un dialètte d'es català. Però, miràu per hon, si feym un estudi comparatíu emb so Sard, mos trobam que ténen moltas d'afinidats; essênd sa més important qu'es Sard empleya ets artículs derivads d'es demostratíus llatíns "ipse, ipsa, ipsum" > su, sa, sas, sos, is [su, sa, sas, sos, is] (Gramática Limba Sarda -1997). Talment com es Baléà qu'empleya: es, ets, sa, sas, so, sos [ɵs, ɵts, sɵ, sɵs, sos], derivads també d'es matéxos demostratíus llatíns, domés que emb una gama més gròssa qu'es Sard, y qu'es Català no té ni ha tengud may.

    Sas fissonomías d'es llenguatje pòren essê estodiads per médiassió d'es fet de que sas paraulas se tramatexen d'unas personas a altas per herènsi cultural. Per assò no s'ha de suposà que una llengo té sas matéxas fissonomías que un'altra, sênse demostrarhó, màtsim cuand se trattes de llengos emb rels culturals diferentas, ja que sas rels de sa cultura baléà són romanas, israélitas y àrabés; mentras que sa cultura de catalàns y castellàns, que són germànicas (gòdas) y àrabés. 

    Per axò, sêns'entrà a analisà es procés evolutíu de s'espèci humana, dirêm qu'ês ben cèrt que sa persona, dêsd'es séu nexement té es dò de sa paraula, emb sa que se comunica emb sos séus, y emb élla ordéna el mon que l'enrevolta. De resultas de s'us diari de sa llengo a lo llarg de mols de siggles, lo qu'en es principi no éran més que una llista de vocabbles més o manco llarga, se va formand sa séua estruttura creand es pronoms, sas conjugassións verbals, etc.; estruttura, que, cuand més aislada estigui, ménos esperimenta canvis dràstics en es llenguatje mantenguendsê ben acostada a sas séuas rèls. Qu'ês es cas d'es Baléà tal com vorêm.
    Per comensà porêm presentà sas desinènsis -itx, -utx, -utxé, -utxéra, -itxol, -itxola, -utxol, -utxòla que NO TÉNEN ni s'Español ni es Català. Aquestas desinènsis las tením dêsde tems immemorial a sa toponimia: 

Fornalutx [foɽnɵ'lut͡ʃ] > relatíu a sa fornal. Fornalutxé/éra > [foɽnɵlu't͡ʃe] qu'ês de Fornalutx.

Ferrutx [fɵ'rut͡ʃ] > relatíu a n'es fèrro. Ferrutxé/éra > [fɵru't͡ʃe] qu'ês de Ferrutx.

Artrutx [ɵɽ'tɽut͡ʃ] > relatíu a Arta, pobblassió grèca. Artrutxé/éra [ɵɽtɽu't͡ʃe] qu'ês d'Artrutx.

Porrorutx [poro'ɽut͡ʃ] > relatíu a n'es pòrros. Porrorutxé/éra [poro'ɽut͡ʃ] qu'ês de Porrorutx.

Andraitx [ɵn'dɽɑjt͡ʃ] > relatíu a s'isla de Andros (Grècia). Andritxol/òla [ɵndɽi't͡ʃɒl] qu'ês d'Andraitx.

Balitx [bɵ'lit͡ʃ] > relatíu a n'es déu fenici Baal. Balitxé/éra [bɵli't͡ʃe] qu'ês de Balitx.

Felanitx [fɵlɵ'nit͡ʃ] > relatíu sa famili Felan (tribu cèltica-irlandesa - Nora Kershaw - 1970) Felanité/éra [fɵlɵni't͡ʃe] qu'ês de Felanitx.

Favàritx [fɵ'vɑɽit͡ʃ] > relatíu a Favara, pobblassió de Sicilia. Favaritxé/éra [fɵvɑɽi't͡ʃe] qu'ês de Favàritx.

Fartàritx [fɵɽ'tɑɽit͡ʃ] > relatíu a Farta, pobblassió d'Etiopía. Fartaritxé/éra [fɵɽ'tɑɽit͡ʃ] qu'ês de Fartàritx.

Portitxol [poɽti't͡ʃɒl] > port petit o qui ês d'es port > portitxol/òla

      Aximatex etsistexen emb Baléà una sèri de topònims y sustantíus de procedènsi israélita que no etsistexen a sa Península Ibèrica, y que per consiguient son pròpis de sas Baléàs:

Galilèa topònim geogràfic, procedent de s'Hebrèu Galil.

Galatzó topònim geogràfic, procedent de s'Hebrèu Gal ha Tzu; que sinnifica: es putx d'Israèl. Ja que, Tzu (diccionari d'es noms torànics Ashiasaf- 2001) ês es nom d'es territòri a hon se va créà es réyne d'Israèl.

Montuíri topònim menó, híbrid compost d'es sustantíu llatí montis, que sinnifica montaña, y s'adjatíu hebrèu urim, que sinnifica qui són de Ur o procedéns de Ur, important ciutad antiga de Messopotamia, avuy Irak. Emb època romana éra Montis Urim, y emb so corre d'es temps va passà a Montiuri, y més endevant emb sa metàtessis de sa u-i, va quédà: Montuíri.

Magalluf topònim menó, procedent de s'Hebrèu Magal el Aluf, que sinnifica: sa rónda d'es Capità.

Barriona mal nom d'una famili de Montuíri, composta per sas paraulas hebrèas: Bar Yonas, que sinnifica: fiy d'en Jonàs.

Kenày mal nom d'una famili de Montuíri, de s'Hebrèu Kenah, qu'ês es nom d'una pobblassió israélita de Galilèa, aprop de Nazarèt.

Salóm llinatje pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Shalom, que sinnifica: pau.

Sossías llinatje pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Yosiahu, que sinnifica: Déu m'ha curad.

Bet nom pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Beth, que sinnifica: sa casa de Déu y també ês es nom d'es número dos.

Caparrot adjettíu pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Kapparah, que sinnifica: tení mal cap. Y per derivassió: cap molt gros.