FILOLOGÍA COMPARADA

BALÉÀ VS CATALÀ Y ESPAÑOL

P'En Mikèl Garàu y Rosselló

       Sa filología comparada ês s’estudi de duas o més llengos que sçon de sa matéxa famili llingüística. Comparand simultàniament no domés es séus lètsics sinó també sas séuas estrutturas. 
       Una vegada comparada sa relassió estruttural de sas llengos se pod determinà, no domés quina llengo mara ténen o protollengo, sinó si una ês dialètte de s’altra. Y aquest ês s’objettíu d’aquest estudi que se presenta a continuassió, demostrà per s’estudi comparatíu êntr’es Baléà, s’Español y es Català, qu’es Baléà o Mallorquí NO ÊS cap dialètte.

       Si consideram un idioma dêsd’es punt de vista humà, ja sigui d’un idioma molt estês, ja sigui d’un idioma de mínima estensió (com es Baléà), té dret a n’es màtsim respètte. Respètte reconegud a sa Declarassió Universal de Drets Llingüístics. Idò sas llengos se fórman, no s’inventan, néxen y créxen poc a poc entre pobbles unids per llassos d’una matéxa cultura.
       Axí idò, sa llengo nex emb sa persona, y segóns aquéxa persona nesqui a un llog o a un altre, aprên a espréssarsê d'una fórma particulà y difarenta d'altres llogs. Una vegada qu'aquesta persona es majó ordéna el mon que l'enrevolta posand nom a sas còsas, a n'es llogs per hon passa, a sas costas, montañas, ríus, etc. tot axò, emb so corre d'es tems va formand lo que serà sa cultura llingüística de sas personas que fórman una comunidad emb unas matéxas costums y fórmas d'espréssarsê.

       Ningú posarà en dutta, creg, qu'es Sard ês una llengo néollatina considerada còma sa més conservadora de sas llengos derivadas d'es Llatí; fins avuy. Dig fins avuy, pêrque fins ara ningú havía trescad dins es Baléà còma llengo. Tots ets estudis fets, per etzemple p'En Borja Moll, han estad fets sempre dêsde s'idèa préconcebuda de qu'es Baléà éra un dialètte d'es català. 
       Però miràu per hon, si feym un estudi comparatíu emb so Sard, mos trobam qu'emb so Baléà té moltas d'afinidats; essênd sa més important qu'es Sard empleya ets artículs derivads d'es demostratíus llatíns «ipse, ipsa, ipsum» > su, sa, sas, sos, is [su, sa, sas, sos, is] (Gramática Limba Sarda -1997). Talment com es Baléà qu'empleya: es, ets, sa, sas, so, sos [ɵs, ɵts, sɵ, sɵs, so, sos], derivads també d'es matéxos demostratíus llatíns, domés qu'emb una gama més gròssa qu'es Sard. Y es Català no té ni ha tengud may.

        Sas fissonomías d'es llenguatje pòren essê estodiads per médiassió d'es fet de que sas paraulas se trasmatexen d'unas personas a altas per herènsi cultural. Per assò no s'ha de suposà que una llengo té sas matéxas fissonomías que un'altra, sênse demostrarhó, màtsim cuand se tratta de llengos emb rels culturals diferentas, ja que sas rels de sa cultura baléà són romanas, israélitas y àrabés; mentras que sa cultura de catalàns y castellàns, són germànicas (gòdas) y àrabés. 
        Per axò, sêns'entrà a analisà es procés evolutíu de s'espèci humana, dirêm qu'ês ben cèrt que sa persona, dêsd'es séu nexement té es dò de sa paraula, emb sa que se comunica emb sos séus y emb élla ordéna el mon que l'enrevolta. De resultas de s'us diari de sa llengo a lo llarg de mols de siggles, lo qu'en es principi no éran més que una llista de vocabbles més o manco llarga, se va formand sa séua estruttura creand es pronoms, sas conjugassións verbals, etc.; estruttura, que, cuand més aislada estigui, ménos esperimenta canvis dràstics en es llenguatje mantenguendsê ben acostada a sas séuas rèls. Qu'ês es cas d'es Baléà tal com vorêm.

        S'estruttura llinguística de totas sas llengos romànicas està formada per sa Semàntica, sa Fonología, sa Morfología y sa Sintatsis.

SEMÀNTICA

         Sa Semàntica ês sa part de sa Filología qu'estodía es sinnificad de sas paraulas y sas séuas combinassións.
         Axí tenim que, etsistexen emb Baléà una sèri de topònims y sustantíus de procedènsi israélita que no etsistexen a sa Península Ibèrica, y que per consiguient tots aquéis topònims, noms y adjettíus son pròpis de sas Baléàs: 

(se díu topònim menó a n'es noms d'es pobbles y llogarêts; y topònim majó a n'es noms de sas ciutads)

Galilèa topònim menó, procedent de s'Hebrèu Galil.

Galatzó topònim geogràfic, procedent de s'Hebrèu Gal ha Tzu; que sinnifica: es putx d'Israèl. Ja que, Tzu ês es nom d'es territòri a hon se va créà es réyne d'Israèl (diccionari d'es noms torànics Ashiasaf- 2001). Aquest topònim mos dona cónta de qu'ets israélitas que se varen assentà a Mallorca eu féren demunt es 600 avàns d'el Bon Jesús.

Montuíri topònim menó, híbrid compost d'es sustantíu llatí montis, que sinnifica montaña, y s'adjatíu hebrèu urim, que sinnifica qui són de Ur o procedéns de Ur, important ciutad antiga de Messopotamia, avuy Irak. Emb època romana éra Montis Urim, y emb so corre d'es temps va passà a Montiuri, y més endevant emb sa metàtessis de sa u-i, va quédà: Montuíri.

Magalluf topònim menó, procedent de s'Hebrèu Magal le Aluf, que sinnifica: sa rónda d'es Capità.

Barriona mal nom d'una famili de Montuíri, composta per sas paraulas hebrèas: Bar Yonas, que sinnifica: fiy d'en Jonàs.

Kenày mal nom d'una famili de Montuíri, de s'Hebrèu Kenah, qu'ês es nom d'una pobblassió israélita de Galilèa, aprop de Nazarèt.

Salóm llinatje pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Shalom, que sinnifica: pau.

Sossías llinatje pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Yosiahu, que sinnifica: Déu m'ha curad.

Bet nom de persona pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Beth, que sinnifica: sa casa de Déu y també ês es nom d'es número dos.

Caparrot adjettíu pròpi de Baléàs, nom de sa fésta israélita Kapparah, que sinnifica: tení mal cap o tení mal de cap. Y per derivassió: cap molt gros o també, caparrud.

Torà topònim menó pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Torah, qu'es es nom d'es llibre sagrad de sa relligió jodía.

          També té es Baléà una sèri de paraulas d'origen grèc que no tenen sas séuas germanas romànicas, tals com:

Pentalèu topònim geogràfic, d'es grèc: penta laós, que sinnifica: cinc pobbles.

Artà topònim menó, nom duplicad de sa localidad y gólfo grèc de Arta.

Andraitx topònim menó, relassionad emb sa isla grèca de Andrós.

Roélla sustantíu de prosedènsi grèca: roéas.

Atapíns sustantíu de prosedènsi grèca: tapinosis, que sinnifica: sandalia.

Clifa sustantíu de prosedènsi grèca: kolifion, que sinnifica: pa fet a n'es calíu.

Estada sustantíus de prosedènsi grèca: stahmós, que sinnifica: estansi, estabblía.

          Per afagí a n'es bañad, també té es Baléà una sèri de diccións procedéns de s'Ibero-Vasc, que tampoc ténen sas séuas germanas romànicas:

Pitxé sustantíu derivad de s'Íbero-Vasc: pitxar.

Mendía topònim geogràfic, de s'Íbero-Vasc: mendia. Sinnifica: sa montaña.

Garàu llinatje baléà, de s'Íbero-Vasc: garau. Sinnifica: persona gran /gra de gramínéas.

Garí llinatje baléà, de s'Íbero-Vasc: gari. Sinnifica: blat.

Ayna nom de persona, de s'Íbero-Vasc: Ainoa. Topònim menó sênse sinnificad conegud.

Jac sustantíu, de s'Íbero-Vasc: jake.

curucull nom de s'Íbero-Vasc: kukula. Sinnnifica: se part més alta d'un llog.

cucurutxa nom d'una enfermedat, de s'ïbero-Vasc: kukutzestul.

        Aximatex, de sa matéxa llengo, dins es Baléà han quedads sufites derivads de s'Íbero-Vasc: -rra, -arro. Que tampoc ténen sas séuas germanas romànicas. Essênd es d'es Baléà: -rra, -rro, -arra (Juan J. Amengual - 1872, Gramática de la lengua mallorquina) Etzemples: donarra, homonarro, canarro, moxarro, cotxarro.

      També té es Baléà diccións procedéns d'es Germànic que tampoc ténen sas séuas germànas romànicas:

Frau llinatje baléà, d'es Germànic: Frawi. Sinnifica: señora.

Endivi sustantíu d'un tipo d'ensiam, d'es Germànic: Endivie.

Espora sustantíu de sa punxa que se pòsan es cavallés a n'es talóns de sas botas, d'es Germànic: Spori.

      Y també conserva es sufitse germànic -ingo que tampoc ténen sas séuas germanas romànicas. Qu'en Baléà ês un sufitse cariñós masculí: moxingo, pollingo, cavallingo, Mikelingo, Juaningo etc.

      Seguind emb sa part de diccións que no ténen sas demés llengos romànicas, vet aquí sas procedéns de s'Àrabé (Voci di origine araba nella lingua delle Baleari , 1901 - Arxiduc Lluís Salvadó)

       Y ja per acabà aquesta part referent a sas diccións, pos una relassió de paraulas emb Español, Català y Baléà, hon se pod comprovà que, tenguend sa matéxa semàntica sas tres columnas, sas columnas d'Español y Català són sa matéxa paraula, mentras que sa d'es Baléà són tatalment difarentas. 

        Essênd aquestas relassións un petit resum que demostran que, a Baléàs NO HEY VA HAVÊ CAP REPOBBLASSIÓ de cap classa, pêrque d'havê estad tal com díuen y pubblican a llibres de tèste, aquests corpus de diccións de diferentas rèls llingüísticas: Íbero-vasc, Àrabé, Germànic; no elza tendrían es baléàrics pêrque cap estad d'es que varen prênde part a sa conquista d'es réyne de Mallorca (Aragó, Castélla, Navarra, Fox, Provènsa, Mompellé, etc.), elza tenía ni encara elza té.
       Sí que tenim reminiscènsis aragonesas, com per etzemple, es topònim de Pina, duplicad de s'aragonês Pina de Ebro, o es vèrbo xerrà qu'emb Aragonês ês: charrar, axí com ets artículs personals «en y na» que també són de s'Aragonês.

       Però no domés heyà aquestas diferènsis emb s'Espñol y emb so Català, sa Semàntica mos ne trèu moltas més, com per etzemple sas pars d'es díe:

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
sa dematinada de las 3 a las 6	la madrugada de las 24 a las 6	la matinada de les 3 a las 6
es dematí de las 6 a las 12	la mañana de las 6 a las 12	el matí de les 6 a les 12
es mitjdíe de las 12 a las 15	el mediodía de las 12 a las 14	el migdia de les 12 a les 15
s'hòrabaxa de las 15 a las 18	Ejemplo	Ejemplo
es decapvespre de las 18 a las 21	la tarde de las 14 a las 21	la tarda de les 15 a les 21
es vespre de las 21 a las 24	Ejemplo	Ejemplo
sa nit de las 24 a las 3	la noche de las 21 a las 24	la nit de las 21 a les 3

      Com se pod veure, sas pars d'es díe emb Baléà té sèt sémas, mentras que s'Español y es català domés en ténen cinc cad'un. Essênd axò y lo dit més amunt, una demostrassitó de que cada grupo de personas que fórman una comunidad emb una matéxa fórma de xerrà y entendre sas còsas, organisan el mon qu'elz enrevolta segóns es séu enteniment. Axò ês ua baula més de sa cadena llingüística que demostra qu'es Baléà no ês cap dialètte.
     Pasêm a veure s'organisassió o sémas de sas pars de sa semmana.

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
cap de semmana DILLÚNS	principio de semana LUNES	cap de setmana DISSABTE Y DIUMENGE
mitjàn semmana DIJÒUS	mitad de semana JUEVES	mitja setmana DIJOUS
fi de semmana DISSATTTE y DIUMENGE	fin de semana SÁBADO y DOMINGO	fi de setmana ??

        Ara vet aquí una sèri més d'etzemples semàntics entr'es Baléà y es Català, domés emb duas paraulas icònicas dins es xerrà corrent:

BALÉÀ	CATALÀ
GAT > persona o animal que ha begud molt d'alcohol: hòmo, dòna, jove, al·lot, al·lòta, nin, nina. Animals de pel y animals de ploma.	GAT > Mamífero carnissé de sa famíli d'es fèlids, espèci: Felis catus.
MISSATJE > persona que fa de recadé a una possessió o palàu o tenda o botiga.	MISSATGE > Comunicassió, notissi trasmesa d'una persona a una altra.

     Com porêm comprovà sas paraulas baléàs GAT y MISSATJE ténen infinidad de sémas, mentras que sas matéxas paraulas emb català domés ténen un séma. 

SINTATSIS

        Sa sintatsis ês sa part de sa Gramàtica qu’estodía sas relassións entr'es diferéns eleméns de s’orassió y sa funsió de cada un d’élls.

Cuand xerram o escrivim, dividim es mensatje que volêm comunicà. Aquéxas divisións en que organisam es nostro xerrà, rallà o parlà, es nostro discurs, pòren està costituídas per una sòla paraula o per móltas. Y entre aquestas divisions fêym paussas.

         Passêm a veure s'evolusió de cèrtas pars d'es Llatí emb sos tres idiomas. 
         En Baléà sa desinènsi llatina -trum, per etzemple, evolusiona de difarenta fórma qu'es català. Demostrand qu'es Baléà està encuadrat dins sa subfamili de llengos romànicas: ibero-italo-romànicas; mentras qu'es Català està encuadrad dins sa subfamili de llengos íbero-galo-romànicas:

LATINO	ITALIANO	BALÉÀ	ESPAÑOL
nostrum	nostro	nostro	nuestro
vestrum	vostro	vostro	vuestro
centrum	centro	centro	centro
theatrum	teatro	téàtro	téatro
neutrum	neutro	néutro	neutro
metrum	metro	métro	metro

LATINO	FRANÇAISE	CATALÀ
nostrum	notre	nostre
vestrum	votre	vostre
centrum	centre	centre
theatrum	théâtre	teatre
neutrum	neutre	neutre
metrum	mètre	metre

     Comporêm comprovà com sa desinènsi llatina -trum declina emb Baléà de cap a -tro, talment com s'Italià y s'Español; no axí es català que declina igual qu'es Fransês, de cap a -tre.
     Vegêm ara sa declinassió de sa desinènsi llatina -culum emb sos matéxos idiomas:

LATINO	ITALIANO	BALÉÀ	ESPAÑOL
spectacǔlum	spettacolo	espettàcul	espectáculo
articǔlum	articolo	artícul	artículo
vehicǔlum	veicolo	vehícul	vehículo
circǔlum	circolo	círcul	círculo

LATINO	FRANÇAISE	CATALÀ
spectacǔlum	spectacle	espectacle
articǔlum	article	article
vehicǔlum	véhicule	vehicle
circǔlum	cercle	cercle

             O sa declinassió de sas desinènsis llatinas -tio, -tionis: 

LATINO	BALÉÀ	ESPAÑOL
vacatio	vacassió	vacación
vacationis	vacassións	vacasiones
directio	direcció	dirección
directionis	direccións	direcciones

LATINO	FERANÇAISE	CATALÀ
vacatio	vacances	vacances
vacationis	vacances	vacances
directio	adresse	adreça
directionis	adresses	adresses

      Més etzemples:

Baléà	per favó
Italiano	per favore
Español	por favor
Galego	por favor
Português	por favor

Català	si us plau
Française	s'il vous plaît

Español: por cuanto la documentación disponible...

Baléà: per cuant sa documentassió disponibble...

Català: per tal com la documentació disponible...

Español: se hizo patente...

Baléà: se va fé evinent...

Català: es va fer palesa...

Español: debía ser bastante comprensible...

Baléà: devía sê bastant comprensibble...

Català: havia de ser força comprensible...

Español: y apenas cristianizados...

Baléà: y apénas cristianisads...

Català: i tot just cristianitzads...

Español: se expandió hacia el sur y hacia las Islas Baleares.

Baléà: s'escampà de cap a n'el sur y de cap a sas Islas Baléàs.

Català: s'expandí vers el sud y vers les Illes Balears.

Español: ¡póntelo del derecho!

Baléà: ¡posathó de sen dret!

Català: posa-t'el del dret!

Quéda ben demostrad qu'es Baléà no ês cap dialètte de ningú. Però axí y tot continuêm emb sas diferènsis y passêm a n'es siguient punt de s'estruttura llingüística, sa Morfología.

MORFOLOGÍA

        Sa Morfología estodía sas pars més petitas en que se pod dividí una paraula y que contenguin un sinnificad.
        Es séu estudi se dividêx emb morfémas dependéns y morfémas independéns.

Morfémas dependéns

         Es morfémas dependéns són es que necessariment van relassionads emb so letséma a n'es que modifican.
         Axí que, per comensà porêm presentà sas desinènsis -itx, -utx, -utxé, -utxéra, -itxol, -itxola, -utxol, -utxòla que NO TÉNEN ni s'Español ni es Català. 
         Aquestas desinènsis las tením dêsde tems immemorial a sa toponimia: 

Fornalutx [foɽnɵ'lut͡ʃ] > relatíu a sa fornal.	Fornalutxé/éra > [foɽnɵlu't͡ʃe] qu'ês de Fornalutx.
Ferrutx [fɵ'rut͡ʃ] > relatíu a n'es fèrro.	Ferrutxé/éra > [fɵru't͡ʃe] qu'ês de Ferrutx.
Artrutx [ɵɽ'tɽut͡ʃ] > relatíu a Arta, pobblassió grèca.	Artrutxé/éra [ɵɽtɽu't͡ʃe] qu'ês d'Artrutx.
Porrorutx [poro'ɽut͡ʃ] > relatíu a n'es pòrros.	Porrorutxé/éra [poro'ɽut͡ʃ] qu'ês de Porrorutx.
Andraitx [ɵn'dɽɑjt͡ʃ] > relatíu a s'isla de Andros (Grècia).	Andritxol/òla [ɵndɽi't͡ʃɒl] qu'ês d'Andraitx.
Balitx [bɵ'lit͡ʃ] > relatíu a n'es déu fenici Baal.	Balitxé/éra [bɵli't͡ʃe] qu'ês de Balitx.
Felanitx [fɵlɵ'nit͡ʃ] > relatíu sa famili Felan (tribu cèltica-irlandesa - Nora Kershaw - 1970)	Felanitxé/éra [fɵlɵni't͡ʃe] qu'ês de Felanitx.
Favàritx [fɵ'vɑɽit͡ʃ] > relatíu a Favara, pobblassió de Sicilia.	Favaritxé/éra [fɵvɑɽi't͡ʃe] qu'ês de Favàritx.
Fartàritx [fɵɽ'tɑɽit͡ʃ] > relatíu a Farta, pobblassió d'Etiopía.	Fartaritxé/éra [fɵɽ'tɑɽit͡ʃ] qu'ês de Fartàritx.
Portitxol [poɽti't͡ʃɒl] > port petit	portitxolé/éra [poɽtit͡ʃo'le] qu'ês d'es Portixol.

         Passêm a sas desinènsis verbals, hon porêm comprovà com s'idioma Beléà té cuatra fórmas de conjugà es vèrbos devant sas tres que ténen s'Español y es Català.

          Formassió d'es plural

          Es plural en Baléà, per norma general, se fórma afagind una s a n'es singulà: cotxo - cotxos, animal - animals, rellotge - rellotges, etc.
          Sa desinènsi -as fórma sempre es femení plural en Baléà y Español. No axí en català que modifica sa desinènsi d'es singula -a per -es.

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
casa > casas	casa > casas	casa > cases
negra > negras	negra > negras	negra > negres
papelería > papelerías	papelería > papelerías	papereria > papereries
camía > camías	camisa > camisas	camisa > camises

Morfémas Independéns

        Es morfémas independéns són es que ténen un sinnificad gramatical y pòren costituí paraulas per éll matéxos, sênse modificà sa rèl o letsémas de sa paraula que determinan.
        Y axí tenim que, ademés d'es determinàns derivads d'es demostratíus llatíns "ille, illa, illud" (el, la, lo) usads per tota sa Romanía ménos a Sardinia, que no elza té, es Baléà empleya ademés, es determinàns derivads d'es també demostratíus llatíns "ipse, ipsa, ipsum" (es, ets, sa, sas, so, sos). A n'es que se lis ha d'afagí ets artículs personals "en, na". Conformand es siguient corpus d'artículs: es, se, en, ne, el, la, lo, els, las, so, sos, ets, na, sa, sas, sen, u. (Gramàtica normativa d'es Baléà, Acadèmi de sa Llengo Baléà - 2005, Gramática de la lengua mallorquina, Juan José Mengual 1835 y 1872, Gramática de la lengua Menorquina, Julio Soler - 1858)  Que ni s'español ni es Català, ni es Valensià, ni es Provensal, ni s'Occità, ni es Llemosí han tengud may.
        Es morfémas independéns estàn costituids p'ets artículs, es pronoms, sas preposissións y sas conjunsións.

        ETS ARTÍCULS
        Ets artículs determinan sa classa y es número d'es no que determinan.

Artículs masculíns singulàs

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
es, se, u, el, so, en, ne, sen, lo	el	el

Artículs femeníns singulàs

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
sa, na, la	la	la

Artículs masculíns plurals

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
es, ets, els, sos	los	els

Artículs femeníns plurals

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
sas, las	las	les

Us d'ets artículs

Ets artículs u, el, s’empleyan cuand volêm mannificà es nom que determinan, o cuand xerram emb ironía, y a devant de sa paraula “tío”.

Etz.: u Réy; el Real Mallorca; el tío Tòni; u señó Bal.le; ¡el gran hòmo!.

S’artícul u, (antigament eu) ês pròpi de sa zona de Pollènsa, Mallorca, y també servêx tant p’es singulà com p’es plural.

                     Etz.:   u moll, u cotxos, u gall. 

S’artícul es, ês s’artícul baléà per escelènsi, servêx tant p’es singulà com p’es plural, y s’empleya devant es noms que comènsan emb consonant. Etz.:

es cavall; es teléfono; es mòvil; es dits; es jonóys.

S’artícul so, va sempre derréra de sa preposissió “emb”. Etz.: Emb so cotxo; emb so trén; emb s’àvión.

S’artícul se, s’empleya únicament devant es noms masculíns que comènsan emb vocal, perdend s’artícul sa séua. Etz.:

     S’ase;    s’Impèri Bizantí;    s’olivéra;     s’únic

S’artícul ne, s’empleya demunt es noms y es malnoms masculíns que comènsin emb vocal, y cuand etsistêx una relassió de familiaridat emb so qui xèrra. Aquest, talment com s’anterió, pèrd sa séua vocal. Aquest matex artícul si sa priméra lletra està escrita emb mayúscula ês sinónim de don o de señó. Etz.:

N’Olivé; N’Andréu; n’oreyotas; n’Estéva.

S’artícul en, també ês baléà per escelènsi y s’empleya talment com s’anterió, però cuand es nom o malnom comènsi per consonant. Etz.:

es llibre d’en Toméu, en matarratas, ês es cosí d’en Tolo.

Aquest matex artícul si sa priméra lletra està escrita emb mayúscula ês sinónim de don o de señó. Etz.: En Toméu; En Juan; En Binimèlis; En Ballestél.

S’artícul lo, equival a n’ets artículs “se y es”. Perdent aquex sa vocal cuand es nom que determina també hey comènsa. Ecz.:

        Lo sendemà;  tirêu a l’ayre (a lo ayre).

S’artícul sen, s’empleya únicament derréra sas preposissións “a, de, per, devés”. Etz.:

A sen revés. A sen dret. Devés sen dret. De sen revés. De sen dret. Per sen dret.

S’artícul sa, ês s’artícul femení per escelènsi de Baléàs, y s’empleya devant es noms que determina, tant si comènsan per vocal com per consonant. Si comènsa per vocal s’artícul pèrd sa séua. Etz.:

Sa soméra; sa ma; s’arquitettura; sa veynada.

S’artícul na, ês s’altre artícul baléà per escelènsi, y s’empleya talment com es séu sinònim d’es masculí, demunt es noms y malnoms, havendt’hí familiaridat. Etz:

   na Tonina; na Bèl; na Bêt; na pellusca; na rossa; n’Àngela.

Aquest matex artícul si sa priméra lletra està escrita emb mayúscula ês sinónim de dòña. Etz.:

Na Tonina; Na Bèl; Na Bêt; N’Àngela; N’Antònia.

S’artícul la, s’empleya cuand volêm mannificà es nom femení que determinam o si xerram emb ironía. També s’empleya devant se denominació de sa priméra hòra y sas séuas fraccións. Etz.:

la ma; la Vèrja; ¡miratelâ a la reyna!; la una; la una y dèu; la una ménos vint.

S’artícul las, s’empleya demunt es noms femeníns que volêm mannificà o si xerram emb ironía. Y devant se denominassió de sas hòras (escèpte sa primera) y sas séuas fraccións.Etz.:

¡miratelâs a las reynas!; las Vèrges; las tres en punt; las duas ménos cuart; las vuyt y dèu.

S’artícul sas, va devant es noms femeníns plurals, ja comènsigan emb vocal o emb consonant. Etz.:

sas calsas; sas olivas; sas amigas; sas tomàtigas, sas aygos.

S’artícul els, s’empleya demunt es noms masculíns emb plural que volguêm mannificà y que comènsigan emb consonant. Etz.:

els Bisbes; els Réys;

S’artícul ets, s’empleya esclusivament devant es noms masculins que comènsigan en vocal. Etz.:

ets ases; ets animals; ets indús; ets òssos, ets inútils.

S’artícul sos, s’empleya únicament derréra de sa preposissió emb, estand es noms masculins en plural. Etz.:

Emb sos cotxos; emb sos carros; emb sos coxos.

Pronoms

BALÉÀ	ESPAÑOL	CATALÀ
jo	yo	jo
tú	tú	tu
éll	él	ell
éll	ello
élls	ellos	ells
élla	ella	ella
éllas	ellas	elles
noltros	nosotros	nosaltres
noltras	nosotras	nosaltres
voltros	vosotros	vosaltres
voltras	vosotras	vosaltres
vos	os	us
emb jo	conmigo	amb mi
mos	nos	ens
las	las	les
hey
eu	lo	ho
elz/euz	los	els
elza/euza	las	les
lis	les	els

FONOLOGÍA

        Entrand emb lo referent a n'es Llatí, a n'es «Sermo vulgaris», comprov com s'evolusió de s'idioma baléà ês diferenta de sa d'es séus paréns. An que conserva afinidats fonèticas evolutivas emb s'Italià, es Gascó, es Béarnês, es Sard y es Provensal, tal com vorêm. Y estrutturals emb sas llengos Íberorromànicas.
        També porêm afagí, qu'es diptóngs indoeuropeus, ben conservands dins es Llatí Arcàyc y que se van monottonguisand dins sas llengos romànicas que van surtind, com per etzemple es dittóng -ei- que, per etzemple de deico se monottonguisa emb -i- > dico, eu trobam ben víu y tal cual -ei- dins es xerrà baléà, dins s'adjettíu y pronom aquéis [ɵ'ceis], y emb una evolusió fonètica de é [e] tencada a é néutre [ɵ], dins sa segona persona d'es singulà d'es Present d'Indicatíu d'es vèrbos: procedí, presumí, lluí, partí, merexe, conexe, dí, etc. Etzemples: «procedêis [pɽosɵ'dɵis], presumêis [pɽɵzu'mɵis], merêis [mɵ'ɽɵis], lluêis [ʎu'ɵis], conêis [kos'nɵis]»
         Còma mostra d'es séu us normal y attual, vet aquí una glòsa dedicada a una antibaleàrica anomenada María Antònia Munà, Conseyéra de Cultura de U.M. Aquesta glòsa mallorquina, te un'estruttura molt parescuda a n'es romàns español denomina «endecha». Dins élls aparexen es vèrbos procedí y presumí emb so dittóns indoeuropèu -ei-

No duguis tan'elegansi,

que sabêm d'hon procedeis,

que de tant que presumeis,

es téu nom fa oló de ransi.

Vas carregada d'innoransi,

fins a sa rèl d'es cabêys,

escoltand cuatre benêys,

que t'han donada importansi.

         Ês dentènsi d'es Baléà geminà cèrtas consonàns que favorexen sa séua musical pronunsiassió. Y axí comprovam que, igualment que s'Italià a sa majoría de diccións procedéns d'es Llatí y a hon éll empleya sa combinassió consonàntica «-ct-» interdicció, sa «c» llatina evolusiona de cap a «-tt-». També sas combinassións consonànticas llatinas «-xp-» y «xt», evolusiona en Baléà igual qu'emb Italià de cap a «-sp-» y «-st-» a bénéfici de sa suau musicalidat de sa pronunsiassió baléà y italiana. No axí dins s'Español y es Català que conservan sa combinassións consonànticas llatinas, mantenguend s'aspresa pronunsiassió gutural llatina. Etzemples:

LATINO	ESPAÑOL	CATALÀ	ITALIANO	BALÉÀ
abstractus	abstracto	abstracte	astratto	abstratte
abiectus	abyecto	ajecte	abietto	abjètte
activus	activo	actiu	attivo	attíu
affectus	afecto	afecte	affetto	afètte
affectiŏsus	afectuoso	afectuós	affettuoso	afettuós
architectus	arquitecto	arquitecte	architetto	arquitètte
benedicti	benetictino	benetictí	benedettino	benedittí
benefector	benefactor	benefector	benefattore	benefattó
collective	colectivo	col-lectiu	collettivo	colettíu
dictator	dictador	dictador	dittatore	dittadó
doctrina	doctrina	doctrina	dottrina	dottrina
eclectic	ecléctico	eclèctic	eclettico	eclèttic
effectus	efecto	efecte	effetto	efètte
expectatio	expectativa	expectativa	aspettativa	espettativa
expectorate	expectorar	expectorar	espettorare	espettorà
extractum	extracto	extracte	estratto	estratte
victoria	victoria	victoria	vittoria	vittóri
captis	capturar	capturar	catturare	catturà
apto	adaptar	adaptar	adattare	adattà
aptitudo	aptitud	aptitud	attitudine	attitud
diptycum	díptico	díptic	dittico	dittic
optǐmus	optimismo	optimisme	ottimismo	ottimisme
optǐmus	optimista	optimista	ottimista	ottimista
adaptăre	adaptación	adaptació	adattamento	adattassió

etc., etc., etc.

         En lo referent a s'evolusió de sas vocals a,e,i,o,u en Baléà, evolusionan de cap a vuyt fonémas /ɑ, ɵ, e, ε, i, o, ɒ, u/, emb gran influènsi grècarromana, duplica sa fonètica de sas vocals «a, o» /ɑ, ɵ/, /o, ɒ/ y triplica sa de sa vocal «e» /e, ɵ, ɛ/. Lo que implica, que, a s'hòra de diferensià ortogràficament es séus sòns, heguêm d'ana a s'ajuda d'ets acentos coneguds: s'acento tencad /´/ demunt sas vocals tencadas é, í, ó, ú,  essênd sílabas agudas o esdrújulas, y demunt sa é estand a sílaba plana si es séu sò ha d'essê tencad: baléà, s'acento ubèrt /`/ demunt sas vocals ubèrtas à, è, ò, independement de sa séua situassió dins sa paraula, y s'acento dobble o circulfèx /^/ demunt sas vocals â, ê si están a sílaba tònica aguda o esdrújula. Quédand es séu trapèssi fonètic de sa diguient fórma:

         Mentras que s'evolusió de sas vocals a,e,i,o,u, en Català són: /a, e, ɛ, o, ɔ, i, u/, essênd es séu trapèssi fonètic es siguient:

         Y en lo referent a s'Español, sas vocals a,e,i,o,u, ténen es matéxos fonémas que sas d'es Llatí /a,e,i,o,u,/ essênd es séu trapèssi fonètic:

         Com se pod comprovà es Baléà té 8 fonémas vocàlics, mentras qu'es Català en té 7 y s'Español 5.

CONCLUSIÓNS

        Sas conclusións que s'arriban después de tot lo esposad són que, es Baléà ês idioma romànic independent de cosevol altre. Y ademés li porêm afagí que:

a) Manté víus un variad conjunt de vocabularis dins es séu sustrate llingüístic que no ténen cap de sas altras llengos romànicas.

b) Que s'evolusió de variadas desinènsis llatinas ês difarenta a s'evolusió de sas matéxas dins s'Español y es Català.

c) Que dins sa séua estruttura llingüística té un ventày de determinàns molt superió a n'es ventàys de s'Español y es Català.

    Tot lo que mos situa a n'es Baléà dins sa subfamili llingüística íbero-ITALO-romànica, mentras qu'es català, com s'ha pogud comprovà, està encuadrad dins sa sub famili llingüística íbero-GALO-romànica.