Diferencia entre revisiones de «Ortografía»
Línea 422: | Línea 422: | ||
− | còssi ['kɒsi] | + | '''còssi''' ['kɒsi] |
− | cassa ['cɑsɵ] | + | '''cassa''' ['cɑsɵ] |
− | cama [ꞌcɑmɵ] | + | '''cama''' [ꞌcɑmɵ] |
− | camía [kɵ'miɵ] | + | '''camía''' [kɵ'miɵ] |
− | cussa ['kusɵ] | + | '''cussa''' ['kusɵ] |
− | màgic ['mɑʒik] | + | '''màgic''' ['mɑʒik] |
− | aubarcoc [ɵwbɵɾ'kɒk] | + | '''aubarcoc''' [ɵwbɵɾ'kɒk] |
Línea 440: | Línea 440: | ||
− | cinta ['sintɵ] d’es Llatí: cincta | + | '''cinta''' ['sintɵ] d’es Llatí: cincta |
− | ciènsi [si'ɛnsi] “ scientia | + | '''ciènsi''' [si'ɛnsi] “ scientia |
− | científic [siɵn'tific] | + | '''científic''' [siɵn'tific] “ scientificus |
− | cervell [sɵɾ'veʎ] “ cerebrum | + | '''cervell''' [sɵɾ'veʎ] “ cerebrum |
− | cércol ['seɾkol] “ circus | + | '''cércol''' ['seɾkol] “ circus |
− | círcul ['siɾkul] “ circulum | + | '''círcul''' ['siɾkul] “ circulum |
− | cent [sent] “ centum | + | '''cent''' [sent] “ centum |
− | docéns [doꞌsens] “ ducenti | + | '''docéns''' [doꞌsens] “ ducenti |
− | trecéns [tɾɵꞌsens] “ trecenti | + | '''trecéns''' [tɾɵꞌsens] “ trecenti |
− | acento [ɵꞌsento] “ accentus | + | '''acento''' [ɵꞌsento] “ accentus |
Línea 464: | Línea 464: | ||
'''S’etsettúan d’aquesta nórma''', ets antropònims y topònims que tradissionalment fagin us de sa lletra «s» en ves de sa «c»: | '''S’etsettúan d’aquesta nórma''', ets antropònims y topònims que tradissionalment fagin us de sa lletra «s» en ves de sa «c»: | ||
− | Sevéra, Sintas, Sifre, Sifra, etc. | + | '''Sevéra, Sintas, Sifre, Sifra,''' etc. |
Línea 487: | Línea 487: | ||
− | 1-. Escriurêm axut emb «t» final, pêrqu’es séu femení ês: axuta. | + | 1-. Escriurêm '''axut''' emb «t» final, pêrqu’es séu femení ês: '''axuta'''. |
− | 2-. Escriurêm agud emb «d» final, pêrqu’es séu femení ês: aguda. | + | 2-. Escriurêm '''agud''' emb «d» final, pêrqu’es séu femení ês: '''aguda'''. |
Línea 543: | Línea 543: | ||
'''Y es gerundis, ja que tots élls acaban emb: -and, -end, -ind.''' | '''Y es gerundis, ja que tots élls acaban emb: -and, -end, -ind.''' | ||
− | caminand, beguend, dormind, menjand, comensand, plorand, fogind, menjand, | + | '''caminand, beguend, dormind, menjand, comensand, plorand, fogind, menjand, tenguend'''… |
Línea 555: | Línea 555: | ||
− | didal [di'dɑl] | + | '''didal''' [di'dɑl] |
− | cuand [ku'ɑnd] | + | '''cuand''' [ku'ɑnd] |
− | diumenge [diw'mɵnʒɵ] | + | '''diumenge''' [diw'mɵnʒɵ] |
− | domés [do'mes] | + | '''domés''' [do'mes] |
− | ciutadà [siwtɵ'dɑ] | + | '''ciutadà''' [siwtɵ'dɑ] |
− | dinà [diꞌnɑ] | + | '''dinà''' [diꞌnɑ] |
− | condat [konꞌdɑt] | + | '''condat''' [konꞌdɑt] |
− | duresa [duꞌɾɵzɵ] | + | '''duresa''' [duꞌɾɵzɵ] |
− | dau ['dɑu] | + | '''dau''' ['dɑu] |
− | dimòni [diꞌmɒni] | + | '''dimòni''' [diꞌmɒni] |
+ | ''' | ||
+ | feredat''' [fɵɾɵꞌdɑt] | ||
− | + | '''advèrbo''' [ɵdꞌvɛɾbo] | |
− | |||
− | advèrbo [ɵdꞌvɛɾbo] | ||
Línea 589: | Línea 589: | ||
− | Maddalena [mɵddɵ'lɵnɵ] | + | '''Maddalena''' [mɵddɵ'lɵnɵ] |
− | maddaleniense [mɵddɵlɵni'ensɵ] | + | '''maddaleniense''' [mɵddɵlɵni'ensɵ] |
− | amiddalina [ɵmiddɵ'linɵ] | + | '''amiddalina''' [ɵmiddɵ'linɵ] |
− | maddalènic [mɵddɵ'lɛnic] | + | '''maddalènic''' [mɵddɵ'lɛnic] |
− | amiddalitis [ɵmiddɵ'litis] | + | '''amiddalitis''' [ɵmiddɵ'litis] |
− | soddià [soddi'ɑ] | + | '''soddià''' [soddi'ɑ] |
− | addominal [ɵddomi'nɑl] | + | '''addominal''' [ɵddomi'nɑl] |
− | addomen [ɵdꞌdomen] | + | '''addomen''' [ɵdꞌdomen] |
− | addicassió [ɵddikasiꞌo] | + | '''addicassió''' [ɵddikasiꞌo] |
− | caddell [kɵdꞌdeʎ] | + | '''caddell''' [kɵdꞌdeʎ] |
Línea 614: | Línea 614: | ||
− | Mad-da-le-na, cad-dell, ad-do-mi-nal. | + | '''Mad-da-le-na, cad-dell, ad-do-mi-nal.''' |
Línea 625: | Línea 625: | ||
− | fiy [fij] | + | '''fiy''' [fij] |
− | fiya ['fiʝɵ] | + | '''fiya''' ['fiʝɵ] |
− | finura [fi'nuɾɵ] | + | '''finura''' [fi'nuɾɵ] |
− | finalidat [finɵli'dɑt] | + | '''finalidat''' [finɵli'dɑt] |
− | fé [fe] | + | '''fé''' [fe] |
− | fe [fɵ] | + | '''fe''' [fɵ] |
− | desfé [dɵs'fe] | + | '''desfé''' [dɵs'fe] |
− | refé [rɵ'fe] | + | '''refé''' [rɵ'fe] |
− | flux [fluʃ] | + | '''flux''' [fluʃ] |
− | afluxà [ɵfluꞌʃɑ] | + | '''afluxà''' [ɵfluꞌʃɑ] |
− | filiassió [filiɵsi'o] | + | '''filiassió''' [filiɵsi'o] |
− | foment [fo'ment] | + | '''foment''' [fo'ment] |
− | fíi [ꞌfii] | + | '''fíi''' [ꞌfii] |
− | conflitte [konꞌflit:ɵ] | + | '''conflitte''' [konꞌflit:ɵ] |
Línea 665: | Línea 665: | ||
− | gravà [gɾɵ'vɑ] d’es Gascó: graba | + | '''gravà''' [gɾɵ'vɑ] d’es Gascó: graba |
+ | ''' | ||
+ | goñà''' [go'ɲɑ] d’es Germànic: ganan | ||
− | + | '''governà''' [govɵr'nɑ] d’es Gascó: gouberna | |
− | + | '''grog''' [gɾɒg] d’es Llatí: crocum | |
− | + | '''guant''' [guꞌɑnt] d’es Franc: want | |
− | + | '''gròga''' [ꞌgɾɑgɵ] d’es Llatí: croca | |
− | |||
− | gròga [ꞌgɾɑgɵ] d’es Llatí: croca | ||
Línea 683: | Línea 683: | ||
− | garrot [ɣɵ'rɒt] d’es Gascó: garrot | + | '''garrot''' [ɣɵ'rɒt] d’es Gascó: garrot |
− | gastà [ɣɵs'tɑ] d’es Gascó: gasta | + | '''gastà''' [ɣɵs'tɑ] d’es Gascó: gasta |
− | garbatjà[ɣɵrbɵ'ʤɑ] d’es Gascó: garbeja | + | '''garbatjà''' [ɣɵrbɵ'ʤɑ] d’es Gascó: garbeja |
− | garba [ɣɑɾbɵ] d’es Germànic: garba | + | '''garba''' [ɣɑɾbɵ] d’es Germànic: garba |
Línea 697: | Línea 697: | ||
− | gemeg [ʒɵ'meg] d’es Gascó: gemech | + | '''gemeg''' [ʒɵ'meg] d’es Gascó: gemech |
− | gènit ['ʒɛnit] d’es Llatí: genius | + | '''gènit''' ['ʒɛnit] d’es Llatí: genius |
− | gent [ʒent] d’es Gascó: gent | + | '''gent''' [ʒent] d’es Gascó: gent |
− | congenià [konʒɵni'ɑ] d’es Llatí: cum genius | + | '''congenià''' [konʒɵni'ɑ] d’es Llatí: cum genius |
− | engiñé [ɵnʒi'ɲe] d’es Llatí: ingenium | + | '''engiñé''' [ɵnʒi'ɲe] d’es Llatí: ingenium |
− | giñ [ʒiɲ] | + | '''giñ''' [ʒiɲ] de s’Alemàn: Zink |
− | gèrra ['ʒɛrɵ] de s’Àrabé: ǧarrah | + | '''gèrra''' ['ʒɛrɵ] de s’Àrabé: ǧarrah |
Línea 722: | Línea 722: | ||
− | reggle ['regglɵ] | + | '''reggle''' ['regglɵ] |
− | arregglo [ɵ'regglo] | + | '''arregglo''' [ɵ'regglo] |
− | reggleta [ŗɵg'glɵtɵ] | + | '''reggleta''' [ŗɵg'glɵtɵ] |
− | arregglà [ɵrɵg'glɑ] | + | '''arregglà''' [ɵrɵg'glɑ] |
− | regglament [rɵgglɵ'ment] | + | '''regglament''' [rɵgglɵ'ment] |
− | siggle ['sigglɵ] | + | '''siggle''' ['sigglɵ] |
− | Són separabbles silàbicament. Etzemples silàbics: | + | Són separabbles silàbicament. Etzemples silàbics: |
− | reg-gle; sig-gle; a-rreg-glo; a-rreg-glà. | + | '''reg-gle; sig-gle; a-rreg-glo; a-rreg-glà.''' |
Línea 749: | Línea 749: | ||
− | horribble | + | '''horribble''' d’es Llatí: horribilis |
− | |||
− | |||
− | + | '''hòmo''' d’es Llatí: homo | |
− | + | '''hòra''' d’es Llatí: hora | |
− | + | '''hettométro''' d’es Grèg: ἑκατόνμέτρον | |
− | + | '''hemisfèri''' d’es Llatí: hemisphaeruim | |
− | + | '''heptaédro''' d’es Grèg: ἕδραedrή | |
− | + | '''hetsàgono''' d’es Llatí: hexagonum | |
− | + | '''heliógrafo''' d’es Grèg: ηλιογράφος | |
− | + | '''hemorragi''' d’es Llatí: hæmorragia | |
+ | '''hipòdromo''' d’es Llatí: hippodromos | ||
− | També s’empleya còma element diferensiadó entr’eleméns gramaticals. | + | '''També s’empleya còma element diferensiadó entr’eleméns gramaticals.''' |
− | |||
− | hi | + | '''hi''' pronom > i terséra vocal |
− | ho | + | '''ho''' pronom > o cuarta vocal |
− | hey | + | '''hey''' pronom > ey! interjecció |
Línea 793: | Línea 791: | ||
− | + | '''Jacinto''' [ʒɵ'sinto] d’es Grèg: ὑάκινθος | |
− | jardiné [ʒɵɾdi'ne] d’es Gascó: jardiné | + | '''jardiné''' [ʒɵɾdi'ne] d’es Gascó: jardiné |
− | jog [ʒɒg] d’es Gascó: jog | + | '''jog''' [ʒɒg] d’es Gascó: jog |
− | jugueta [ʒu'ɣɵtɵ] d’es Gascó: jouguet | + | '''jugueta''' [ʒu'ɣɵtɵ] d’es Gascó: jouguet |
− | jornalé [ʒoɾnɵ'le] d’es Gascó: journalè | + | '''jornalé''' [ʒoɾnɵ'le] d’es Gascó: journalè |
− | jugà [ʒu'gɑ] d’es Gascó: jouga | + | '''jugà''' [ʒu'gɑ] d’es Gascó: jouga |
− | Juan [ʒu'ɑn] d’es Gascó: Jouan | + | '''Juan''' [ʒu'ɑn] d’es Gascó: Jouan |
− | jurà [ʒu'ɾɑ] d’es Gascó: jura | + | '''jurà''' [ʒu'ɾɑ] d’es Gascó: jura |
− | jutjà [ʒu'd͡ʒɑ] d’es Gascó: jutgéa | + | '''jutjà''' [ʒu'd͡ʒɑ] d’es Gascó: jutgéa |
Línea 824: | Línea 822: | ||
− | kèrn [cɛrn] d’es Grèc: kerátion | + | '''kèrn''' [cɛrn] d’es Grèc: kerátion |
− | kêrmes ['cɵrmɵs] d’es Pèrsa: kirm e azi | + | '''kêrmes''' ['cɵrmɵs] d’es Pèrsa: kirm e azi |
− | karma [kɑɾmɵ] d’es Sànscrit: karma | + | '''karma''' [kɑɾmɵ] d’es Sànscrit: karma |
− | kilo ['cilo] d’es Grèc: kilioi | + | '''kilo''' ['cilo] d’es Grèc: kilioi |
− | kilat [ci'lɑt] de s’Àrabé: kilat | + | '''kilat''' [ci'lɑt] de s’Àrabé: kilat |
− | kilatà [cilɵ'tɑ] derivad de kilat | + | '''kilatà''' [cilɵ'tɑ] derivad de kilat |
− | Wiski [w'isci] de s’Inglês: whiskey | + | '''Wiski''' [w'isci] de s’Inglês: whiskey |
− | kina ['cinɵ] d’es Quétxua: kinakina | + | '''kina''' ['cinɵ] d’es Quétxua: kinakina |
− | Mikèl [mi'cɛl] d’es Grèc: Mikael | + | '''Mikèl''' [mi'cɛl] d’es Grèc: Mikael |
− | Kirie [ꞌciɾiɵ] d’es Grèc: kírie | + | '''Kirie''' [ꞌciɾiɵ] d’es Grèc: kírie |
− | Kirieléison [ciɾiɵꞌlejson] d’es Grec: kírie eleyson | + | '''Kirieléison''' [ciɾiɵꞌlejson] d’es Grec: kírie eleyson |
− | kéfe [ꞌcefe] d’es Fransês: chef | + | '''kéfe''' [ꞌcefe] d’es Fransês: chef |
− | kéfa [ꞌcefɵ] d’es Fransês: chef | + | '''kéfa''' [ꞌcefɵ] d’es Fransês: chef |
− | Bokkòris [bokꞌɒris] de s’Egipte: bokkoris | + | '''Bokkòris''' [bokꞌɒris] de s’Egipte: bokkoris |
Línea 861: | Línea 859: | ||
− | la [lɵ] le [lɵ] | + | '''la''' [lɵ] '''le''' [lɵ] |
− | lo [lo] làmina ['lɑminɵ] | + | '''lo''' [lo] '''làmina''' ['lɑminɵ] |
− | lapis ['lɑpis] mal [mɑl] | + | '''lapis''' ['lɑpis] '''mal''' [mɑl] |
− | malaltía [mɵlɵl'tiɵ] replê [rɵ'plɵ] | + | '''malaltía''' [mɵlɵl'tiɵ] '''replê''' [rɵ'plɵ] |
− | plêg [plɵg] réggla ['regglɵ] | + | '''plêg''' [plɵg] '''réggla''' ['regglɵ] |
− | al·lot [ɵlꞌlɒt] animal [ɵniꞌmɑl] | + | '''al·lot''' [ɵlꞌlɒt] '''animal''' [ɵniꞌmɑl] |
Línea 886: | Línea 884: | ||
− | al·lot [ɵlꞌlɒt] | + | '''al·lot''' [ɵlꞌlɒt] |
− | al·lòta [ɵl'lɒtɵ] | + | '''al·lòta''' [ɵl'lɒtɵ] |
− | mol·lo ['mɒllo] | + | '''mol·lo''' ['mɒllo] |
− | mêl·la ['mɵllɵ] | + | '''mêl·la''' ['mɵllɵ] |
− | gual·lera [gu'ɑllɵɾɵ] | + | '''gual·lera''' [gu'ɑllɵɾɵ] |
− | mèl·lera ['mɛllɵɾɵ] | + | '''mèl·lera''' ['mɛllɵɾɵ] |
− | al·las [ꞌɑllɵs] (atlas) | + | '''al·las''' [ꞌɑllɵs] (atlas) |
− | Al·làntic [ɵlꞌlɑntik] (Atlántico) | + | '''Al·làntic''' [ɵlꞌlɑntik] (Atlántico) |
− | al·lètic [ɵlꞌlɛtik] (atlético) | + | '''al·lètic''' [ɵlꞌlɛtik] (atlético) |
− | al·letisme [ɵllɵꞌtismɵ] (atletismo) | + | '''al·letisme''' [ɵllɵꞌtismɵ] (atletismo) |
Línea 915: | Línea 913: | ||
− | combat [kom'bɑt] | + | '''combat''' [kom'bɑt] |
− | també [tɵm'be] | + | '''també''' [tɵm'be] |
− | impresora [impɾɵ'zoɾɵ] | + | '''impresora''' [impɾɵ'zoɾɵ] |
− | ample ['ɑmplɵ] | + | '''ample''' ['ɑmplɵ] |
− | himne ['imnɵ] | + | '''himne''' ['imnɵ] |
− | gimnassi [ʒim'nɑsi] | + | '''gimnassi''' [ʒim'nɑsi] |
− | mussol [mu'sɒl] | + | '''mussol''' [mu'sɒl] |
− | missa ['misɵ] | + | '''missa''' ['misɵ] |
Línea 935: | Línea 933: | ||
'''GEMINASSIÓ DE SA LLETRA M''' | '''GEMINASSIÓ DE SA LLETRA M''' | ||
+ | |||
Sa lletra «m» se gemina a sas paraulas baléàs qu’axí siguin mesté, generalment derivadas dirèttement d’es Llatí. Se pòren separà a fi de retxa. Etzemples: | Sa lletra «m» se gemina a sas paraulas baléàs qu’axí siguin mesté, generalment derivadas dirèttement d’es Llatí. Se pòren separà a fi de retxa. Etzemples: | ||
− | |||
− | + | '''Emmagrí''' [ɵm:ɵ'gɾi] pròpi d’es Baléà | |
− | + | '''Commemorà''' [kom:ɵmo'ɾɑ] Llatí: commemorare | |
− | + | '''Commensurà''' [kom:ɵnsu'ɾɑ] Llatí: commensurare | |
− | + | '''Comminà''' [kom:i'nɑ] Llatí: comminari | |
− | + | '''Commossionà''' [kom:osio'nɑ] Llatí: commotio | |
− | Commòure [kom':ɒwɾɵ] Llatí: commovere | + | '''Commutà''' [kom:u'tɑ] Llatí: commutare |
+ | |||
+ | '''Commòure''' [kom':ɒwɾɵ] Llatí: commovere | ||
Línea 962: | Línea 962: | ||
− | nonas ['nonɵs] | + | '''nonas''' ['nonɵs] |
− | nòmina ['nɒminɵ] | + | '''nòmina''' ['nɒminɵ] |
− | nòu [nɒw] | + | '''nòu''' [nɒw] |
− | nina ['ninɵ] | + | '''nina''' ['ninɵ] |
− | nigul [ni'gul] | + | '''nigul''' [ni'gul] |
− | camión [cɵmi'on] | + | '''camión''' [cɵmi'on] |
− | canó [cɵ'no] | + | '''canó''' [cɵ'no] |
− | prênde ['pɾɵndɵ] | + | '''prênde''' ['pɾɵndɵ] |
− | quin [cin] | + | '''quin''' [cin] |
− | pensament [pɵnsɵ'ment] | + | '''pensament''' [pɵnsɵ'ment] |
− | finalidat [finɵli'dɑt] | + | '''finalidat''' [finɵli'dɑt] |
− | comisións [komizi'ons] | + | '''comisións''' [komizi'ons] |
− | mentras [ꞌmentɾɵs] | + | '''mentras''' [ꞌmentɾɵs] |
− | monjo [ꞌmɒnʒo] | + | '''monjo''' [ꞌmɒnʒo] |
Línea 998: | Línea 998: | ||
Sa lletra «n» se gemina a sas paraulas qu’axí sigui mesté pe’sa séua pronunsiassió. Se pòren separà silàbicament. Etzemples: | Sa lletra «n» se gemina a sas paraulas qu’axí sigui mesté pe’sa séua pronunsiassió. Se pòren separà silàbicament. Etzemples: | ||
− | |||
− | annerot [ɵnnɵꞌɾɒt] | + | '''ànnera''' ['ɑnnɵɾɵ] |
+ | |||
+ | '''annerot''' [ɵnnɵꞌɾɒt] | ||
+ | |||
+ | '''ennegrí''' [ɵnnɵ'gɾi] | ||
− | + | '''ennigulà''' [ɵnnigu'lɑ] | |
− | + | '''ennobblí''' [ɵnnob':li] | |
− | + | '''conna''' ['konnɵ] | |
− | + | '''connatural''' [konnɵtu'ɾɑl] | |
− | + | '''connivènsi''' [konni'vɛnsi] | |
− | + | '''connotà''' [konno'tɑ] | |
− | + | '''connotassió''' [konnotɵsi'o] | |
− | + | '''Innassi''' [inꞌnɑsi] | |
− | + | '''innoransi''' [innoꞌɾɑnsi] | |
− | |||
+ | Etzemples silàbics: | ||
− | + | '''An-ne-ra; en-ne-grí; con-na; In-na-si.''' | |
− | |||
US DE SA LLETRA Ñ ['eɲe] | US DE SA LLETRA Ñ ['eɲe] | ||
+ | |||
Aquesta lletra, que surt d’es copistas llatíns, s’empleya a totas aquéllas paraulas que se fassi mesté es séu fonéma [ɲ]. Lletra que, ademés de s’Español y es Baléà també ês empleyada per s’Euskéra o Vasc, s’Asturià y es Gallèg. Sas llengos derivadas de sa «nh» d’es Provensal escríuen «ny» emb sò de /ɲ/. | Aquesta lletra, que surt d’es copistas llatíns, s’empleya a totas aquéllas paraulas que se fassi mesté es séu fonéma [ɲ]. Lletra que, ademés de s’Español y es Baléà també ês empleyada per s’Euskéra o Vasc, s’Asturià y es Gallèg. Sas llengos derivadas de sa «nh» d’es Provensal escríuen «ny» emb sò de /ɲ/. | ||
− | compañía [kompɵ'ɲiɵ] | + | |
+ | compañía [kompɵ'ɲiɵ] | ||
+ | |||
compañ [kom'pɑɲ] | compañ [kom'pɑɲ] | ||
+ | |||
enguañ [ɵngu'ɑɲ] | enguañ [ɵngu'ɑɲ] | ||
+ | |||
mañà [mɵ'ɲɑ] | mañà [mɵ'ɲɑ] | ||
− | Ariañ [ɑɾi'ɑɲ] | + | |
− | Buñolí [buɲo'li] | + | Ariañ [ɑɾi'ɑɲ] |
+ | |||
+ | Buñolí [buɲo'li] | ||
+ | |||
Bañabufà [ꞌbɑɲɵbu'fɑ] | Bañabufà [ꞌbɑɲɵbu'fɑ] | ||
+ | |||
Buñòla [bu'ɲɒlɵ] | Buñòla [bu'ɲɒlɵ] | ||
+ | |||
santañiné [sɵntɵɲi'ne] | santañiné [sɵntɵɲi'ne] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | añ [ɑɲ] Antigament, sa paraula añ s’escrivía: añy. | |
+ | |||
+ | puñ [puɲ] | ||
+ | |||
+ | piñol [piꞌɲɒl] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
US DE SA LLETRA P [pe] | US DE SA LLETRA P [pe] | ||
Revisión del 08:07 20 jul 2020
Sumario
ORTOGRAFÍA BALÉÀ
Introducció
Sa llengo baléà ês sa llengo vernàcula d’ets habitàns de sas Baléàs. Sa llengo que mos xerravan sas nostras mares y padrinas cuand érem nins d’uè. A sa fórma de xerrà qu’es romàns varen trobà dins aquestas islas l’añ 123 a.B.J. l’anomenaren Balearicum eloquium. Que vol dí: es xerrà d’es baléàs. O lo qu’ês lo matex: sa llengo baléà. S’evolusió de s’Ortografía, de sempre, s’ha regulada per s’utilisassió combinada y jerarquisada de tres critèris universals: sa pronunsiassió, s’etimología y s’us de sas paraulas que, com deya N’Horacio (65 a.B.J.), sas cuestións de llenguatge son s’àrbit definitíu de s’ortografía. A tots hauríem d’enrecordà que ja En Nebrija (1492), va sê qui recuperà es principi ortogràfic d’En Quintiliano (95 a.B.J.) que díu: s’ha d’escríure com se pronunsía. Axí eu va entendre també En Juan Pèp Amengual cuand va déxà escrit dins sas gramàticas mallorquinas d’ets añs 1835 y 1872, plana 219: «ara no’yà necessidat d’escriure d’un mòdo y pronuncià d’altre, pêrque ja emb sa nostra llengo sa paraula’scrita ês sa pintura etzatta y es retrato vertadé de sa pronunciada.» O Mossên Tòni María Alcové, qu’a n’es pròleg de sa segona edisió d’es tóm cuart de sas rondayas pubblicad a 1923, díu: «Es tóms de RONDAYAS pubblicads fins aquí no presenten un sistéma ortorgràfic constant ni definitíu. No ês gens bo d’atañe tal sistema dins una llengo d’una fonètica tan complicada com sa nostra y d’una ortografía tan mala d’enderdellà, emb tans de siggles com hêm passads sênse casi conrèu lliterari. Es qui en tenga un de sistema ortogràfic que responga satisfattòriament a totas sas dificultats, qu’el mos ho mostri y l’acettarém emb sas dúas mans.» Axí que, vêt aquí lo qu’emb tantas de ganas demanava Mossên Alcové a 1923, un’ortografía baléà sistematisada.
Aquesta Ortografía la som confeccionada tenguend emb cónta sa fórma d’escriure que varen tení es nostros intelettuals desd’es siggle XVI fins a finals d’es siggle XIX y primés añs d’es XX, sênse déxà d’enrecordemmós de s’etimología de cada paraula. Però també, sênse déxà qu’aquéxa defórmiga es xerrà víu de sa majoría de sa pobblació. Essênd aquest es matéx camí evolutíu ortogràfic qu’es seguid, a n’es séu díe per s’Español, s’Italià, es Português o s’Asturià, hon tots élls reflèttan demunt es papé sa fórma réàl de pronunsiassió de sa majoría d’es séus respettíus pobbles. Per lo que som adecuad s’ortografía baléà a sa fórma de xerrà de sa majoría d’es pobble baléà que xèrra sa nostra llengo vernàcula. Essênd s’Ortografía s’eyna que mos mostra sas regglas necessaris per representà emb lletras y paraulas es sòns que confórman sa nostra llengo viva.
ABÉCÉDÀRI
S’abécédàri baléà té 27 lletras. De sas cuals 6 són vocals y 21 consonàns simples. Aximetex es sistéma fonològic té 17 dígrafos dividids emb: 6 consonàns dóbbles y 11 consonàns compostas.
Lletra pronunsiassió fonéma
A/a [ɑ] /ɑ, ɵ/
B/b [be] /b/
C/c [se] /k, c, s/
D/d [de] /d/
E/e [e] /e, ɵ, ɛ/
F/f [′efe] /f/
G/g [ʒe] /g, ʒ/
H/h [′ɑʧe] /--/
I/i [i] /i/
J/j [ꞌʒotɵ] /ʒ/
K/k [kɑ] /k/
L/l [′ele] /l/
M [′eme] /m/
N/n [′ene] /n/
Ñ/ñ [′eɲe] /ɲ/
O/o [o] /o, ɒ/
P/p [pe] /p/
Q/q [ku] /q, c/
R/r [′eɾe] /ɾ, r/
S/s [′ese] /s, z/
T/t [te] /t/
U/u [u] /u, w/
V/v [uve] /v/
W/w [ꞌdobble ꞌuve] /w/
X/x [′ɛcis] /ʃ/
Y/y [i ′gɾɛca] /j/
Z/z [′setɵ] /s, z/
CONSONÀNS GEMINADAS
Són sas que se pronuncían dúas vegadas consecutivas. Se pòren separà a fi de retxa.
Fonéma
BB/bb [ꞌdobblɵ be] > /b:/
DD/dd [ꞌdobblɵ de] > /d:/
GG/gg [ꞌdobblɵ ʒe] > /g:/
L·L/l·l [ꞌdobblɵ ꞌele] > /l:/
MM/mm [ꞌdobblɵ ꞌeme] > /m:/
NN/nn [ꞌdobblɵ ꞌene] > /n:/
US DE SAS VOCALS NÉUTRAS a [ɵ], e [ɵ] a fí de paraula.
Per sâbre quina de sas vocals «a, e» [ɵ] emb sò néutro correspòn escríure a final d’una determinada paraula, se tendrà emb cónta emb primé llog segóns sigui s'artícul que la determina. Etzemples:
sa pesseta [sɵ pɵꞌsɵtɵ]
sas lletras [sɵs 'ʎɵtrɵs]
sas pessetas [sɵs pɵꞌsɵtɵs]
sa caseta [sɵ cɵꞌzɵtɵ]
sa lletra [sɵ 'ʎɵtrɵ]
Na María [nɵ mɵꞌɾiɵ]
sas camías [sɵs kɵꞌmiɵs]
es mèstres [ɵs ꞌmɛstrɵs]
es mèstre [ɵs ꞌmɛstrɵ]
sa mèstra [sɵ ꞌmɛstrɵ]
sas mèstras [sɵs ꞌmɛstrɵs]
en Juan [ɵn ʒuꞌɑn]
na Juana [nɵ ʒuꞌɑnɵ]
Y emb segón llog se tendrà en cónta sa paraula en Llatí:
la Vèrge [lɵ ꞌvɛɾʒɵ], emb «e» final pêrqu’emb Llatí ês: matre. Maldament s'artícul que la determina sigui femení.
Sa mare [sɵ 'maɾɵ], emb «e» final pêrqu’emb Llatí ês: matre. Maldament s'artícul que la determina sigui femení.
Sa torre [sɵ 'torɵ], emb «e» final perqu’emb Llatí ês: tŭrre. Maldement s'artícul que la determina sigui femení.
Es díe [ɵs 'diɵ], emb «e» final pêrqu’emb Llatí ês: die. Essênd coincident emb s’artícul masculí que la determina.
Sa casa [sɵ 'kazɵ], emb «a» final pêrqu’emb Llatí ês: casa. Essênd coincident emb s’artícul femení que la determina.
Sa taula [sɵ 'tawlɵ], emb «a» final pêrqu’emb Llatí ês: tabula. Essênd coincident emb s’artícul femení que la determina.
S’ACENTO FONÈTIC Y ORTOGRÀFIC
Sa llengo baléà té tres sinnes d’acentuassió ortogràfica, que mos indican sa sílaba tònica y sa pronunsiassió de sas vocals. Y en té tres degud a sa riquesa fonètica pròpi d’es baléà, que té vuyt fórmas de pronunsià sas vocals. Essênd ets acentos: s’acento tancad; s’acento ubèrt; y s’acento dobble o circunflèts.
Si dins una paraula heyà més d’un acento de pronunsiassió sempre se carregarà sa veu demunt sa darréra sílaba acentuada, que, generalment ês sa tònica: abécédàri [ɵbese'dɑɾi], créà [kre'ɑ], espéciàl [ɵspesi'ɑl], baléà [bɵleꞌɑ]
ACENTO TENCAD
S’empleya demunt sas vocals de pronunsiassió tancada é, í, ó, ú cuand fórman part de sílaba tònica aguda, esdrújula o a sas planas qu’acàbigan emb consonant que no sigui n, s, o ns: desfé, comú, comúns, cansó, cansóns, domés, artícul, artículs, cércols, cércol, camíns, camí. Sempre que dins una paraula s’hagui de pronunsià una «e» tancada no sênd aquesta tònica y sênse dú consonant enclítica l’acentuarêm també tant si ês paraula plana com si no, per mantení sa pronunsiassió natural de sa lletra:
aléro [ɵꞌleɾo], résa [‘rezɵ], espécialidàt [ɵpesiɵliꞌdɑt], espérànsa [ɵspe'ɾɑnesɵ], capsaléra [kɵʦɵꞌleɾɵ], tomatiguéra [tomɵtiꞌɣeɾɵ], cadernéra [kɵdɵɾꞌneɾɵ]
Sa lletra «o» s’acentuarà emb acento tancad, cuand estand dins sílaba tònica ademés dugui una consonant enclítica, y es séu sò hagi de sê tancad:
colóm [koꞌlom], póls [pols] (es póls), canó [kɵꞌno], mólta [ꞌmoltɵ], remólc [rɵꞌmolk], dóbble [ꞌdobblɵ]
S’etsettúa d’aquesta nórma sa lletra «e», cuand estand dins sílaba tònica dú una consonant enclítica. Pêrque, emb aquest cas no ês mesté acentuarlâ ja qu’es séu sò sempre ês tancad. Etzemples:
etzemple [ɵꞌʣemplɵ], diferent [difɵ'ɾent], entendre [ɵn'tendɾɵ], mentres ['mentɾɵs], sempre ['sempɾɵ], aquest [ɵ'cest], aquesta [ɵ'cestɵ]
ACENTO UBÈRT
S’empleya demunt sas vocals de sò ubèrt: à, è, ò.
Sa lletra «a» [ɑ] emb sò ubert s’acentuarà a sas paraulas esdrújulas sempre; a sas planas qu’acabigan emb consonant que no sigui ni n, s, o ns; y a sas agudas si acaban emb n, s, o ns :
acàbiga [ɵꞌkɑbigɵ], ànima [ꞌɑnimɵ], catalàns [kɵtɵꞌlɑns], desfà [dɵsꞌfɑ], passaràn [pɵsɵꞌɾɑn]
Y a n’aquéllas sílabas hon vagi precedida d’una vocal qu’hagui de dú acento fonètic:
espéciàl [ɵspesiꞌɑl], métàl [meꞌtɑl], espérànsa [ɵspeꞌɾɑnsɵ], baléàric [bɵleꞌɑɾik]
Sa lletra «e» [ɛ] emb sò ubèrt s’acentúa sempre, vagi hon vagi situada dins sa paraula, y dugui o no consonant enclítica:
mèm [mɛm], comèrs [koꞌmɛɾs], mè [mɛ], pèu [ꞌpɛw], sèura [ꞌsɛwɾɵ]. dèu [ꞌdɛw]
Sa lletra «o» [ɒ] emb sò ubèrt s’acentúa, sempre que fórmi part de sílaba tònica y que no dugui consonant enclítica, ja que, duguendnê se pronunsía sempre ubèrta de fórma natural:
òli [ꞌɒli], mòpi [ꞌmɒpi], Manacò [mɵnɵꞌkɒ], totsol [toʦɒl], mobble [ꞌmɒbblɵ], pobble [ꞌpɒbblɵ], Sampol [sɵmꞌpɒl], com [kɒm], sol [sɒl], pod [pɒd], consol [konꞌsɒl], trispol [tɾisꞌpɒl], nobble [ꞌnɒbblɵ]
S’etsettúa d’aquesta normativa, cuand sa lletra «o» fa funsións de conjunsió, pêrqu’es séu sò emb aquest cas sempre ês ubèrt:
axò o allò [ɵꞌʃɒ ɒ ɵꞌʎɒ], aquest o aquex [ɵꞌcest ɒ ɵꞌceʃ], o sí o no [ɒ si ɒ no]
ACENTO DÓBBLE O CIRCUNFLÈTS
S’empleya esclusivament demunt sas vocals néutras a, e, cuand fórman part de sílaba tònica, tant si dúan consonant enclítica com si no:
agafalâ [ɵgɵfɵꞌlɵ], êntre [ꞌɵntɾɵ], partêx [pɵɾꞌtɵʃ], vermêy [vɵɾꞌmɵj], dulâ [duꞌlɵ], pêrque [ꞌpɵɾkɵ], perquê [pɵɾꞌkɵ], dêsde [ꞌdɵsdɵ], sênse [ꞌsɵnsɵ], sensê [sɵnꞌsɵ]
ACENTO DIACRÍTIC
Ês aquell que se pòsa demunt sas paraulas que ténen dóbble sinnificad per destrià un de s’altre:
éll [eʎ] pronom pers. ell [eʎ] pronom
ês [ɵs] vèrbo essê es [ɵs] artícul
mólt [molt] advèrbo molt [mɒlt] verbo
núu [ꞌnuw] sênse ròba nuu [nuu] fermetày
làs [lɑs] lazo las [lɵs] artícul
sò [sɒ] tò musical so [so] artícul.
éts [ets] vèrbo essê ets [ɵts] artícul
són [son] vèrbo essê son [sɒn] tení ganas de dormí
pols [pols] polvo póls [pols] pulso
PER NÓRMA GENERAL NO S’ACENTÚAN, ES MONOSSÍLABOS
Ets artículs: los, sos ténen sempre es sò tancad [o]
Es pronoms: mos vos ténen sempre es sò tancad [o]
Es pronom: jo sempre té es sò ubèrt [ɒ]
Ets artículs: es, el, ets, en, se, ne, sempre ténen es sò néutro [ɵ]
S’ELISIÓ
En Baléà, cuand una paraula acaba en vocal y sa siguient també, se suprimêx una de sas vocals. Per nórma general se suprimêx sa vocal de sa priméra paraula:
s’ànima [ꞌsɑnimɵ] (sa ànima)
pêrqu’es [ꞌpɵɾcɵs] (pêrque es)
s’ase [ꞌsɑzɵ] (se ase)
un’altra [uꞌnɑltɾɵ] (una altra)
N’Innassi [ninꞌnɑsi] (Ne Innassi)
pêrqu’eu [ꞌpɵɾcɵw] (pêrque eu)
pêrqu’en [ꞌpɵɾcɵn] (pêrque en)
N’Ayna [ꞌnɑjnɵ] (Na Ayna)
dêsd’es [ꞌdɵsdɵs] (dêsde es)
s’evolusió [sɵvoluziꞌo] (sa evolusió)
s’innoransi [sinnoꞌɾɑnsi] (sa innoransi)
s’endiotería [sɵndiotɵꞌɾiɵ] (sa endiotería)
s’endiot [sɵndiꞌɒt] (se endiot)
d’es [dɵs] (de es)
a n’es [ɵꞌnɵs] (a ne es)
un’al·lòta [unɵlꞌlɒtɵ] (una al·lòta)
a n’en [ɵꞌnɵn] (a ne en)
d’una [ꞌdunɵ] (de una)
d’un [dun] (de un)
d’hòra [ꞌdɒɾɵ] (de hòra)
tirêu a l’ayre [tiꞌɾɵw ɵ ꞌlɑjɾɵ] (tirêu a lo ayre)
N’obstant, cuand sa fluidês de sa pronunsiassió eu requirêsquiga, sa suprimêx sa vocal més fluxa de sas dúas, emb espéciàl si se tratta de s’advèrbo de negassió «no» es que mantén es séu való complet:
no’u fagis [now 'fɑʒis] (no eu fagis)
no’yà res [noj'ɑ rɵs] (no heyà res)
no’u faré [now fɵꞌɾe] (no eu faré)
no’s axí [nos ɵꞌʃi] (no ês axí)
no’n duré [non duꞌɾe] (no en duré)
Cas d’espéciàl atensió ês, es de sa preposissió «per» hon unas vegadas sa parula «per» pèrd sa «-r» y altras sas «-er» cuand va seguida d’un artícul:
pe’sa casa [pɵ sɵ 'cɑzɵ] (por/para la casa)
pe’sas ninas [pɵ sɵs 'ninɵs] (por/para las niñas)
p’ets hòmos [pɵts 'ɒmos] (por/para los hombres)
p’en Juan [pɵn ʒuꞌan] (por/para el Juan)
p’el Papa [pɵl 'pɑpɵ] (por/para el Papa)
p’es cotxo [pɵs 'kot͡ʃo] (por/para el coche)
p’es Bal·le [pɵs ꞌbɑllɵ] (por/para el Alcalde)
p’el Mallorca [pɵl mɵꞌʎɒɾkɵ] (por/para el Mallorca)
SAS CONSONÀNS
Sas consonàns són es sinnes que juntament emb sas vocals mos ajudan a formà sas paraulas. Cada idioma té sas séuas pròpis consonàns, anque, dins ets idiomas d’una matéxa famili hey hagi consonàns igualas y emb metex sò.
US DE SA LLETRA B [be]
S’escriuràn sempre emb «b» totas sas paraulas que duguin sas combinassións: br-, bl-, ab-, ob, bi-, ban-, abo- Y a todas sas paraulas que son mesté es séu sò:
Etzemples:
Bisquèrra [bis'cɛrɵ]
contrabandol [ꞌkɒntɾɵ'bɑndol]
bramà [bɾɵ'mɑ]
bras [bɾɑs]
obsessió [oʦɵsi'o]
blavinós [blɵvi'nos]
absort [ɵ'ʦɒɾt]
bri [bɾi]
broma [ꞌbɾomɵ]
bàndol [ꞌbɑndol]
bianual [biɵnuꞌɑl]
ablaní [ɵblɵꞌni]
esborrà [ɵsboꞌrɑ]
bassa [ꞌbɑsɵ]
bossí [boꞌsi]
cabessa [kɵꞌbɵsɵ]
GEMINASSIÓ DE SA B [be]
Sa lletra «b» se gemina (duplica) a totas sas paraulas que duguin sas combinassións -bla-, -ble-, -bli-, -blo-. esmitj de paraula. (S’etsettúan d’aquesta nórma es vèrbo «ablaní»):
pobblà [pob':lɑ]
nobble ['nɒb:lɵ]
pobble ['pɒb:lɵ]
ennobblí [ɵnnob':li]
fibbló [fib':lo]
amobblà [ɵmob':lɑ]
amabble [ɵ'mɑb:lɵ]
fibble [ꞌfib:lɵ]
dóbble ['dob:lɵ]
dóbblegà [dob:lɵ'gɑ]
Però axí y tot, heyà paraulas que geminan aquéxa lletra sênse dú sa combinassió consonàntica -bl-.
Etzemples:
dobbé [dob':e]
dobberada [dob:ɵ'ɾɑdɵ]
dobberé [dob:ɵ'ɾe]
rubby ['rub:i]
US DE SA LLETRA C [se]
Sa lletra «c» té dos sòns, un de [k] devant a [ɵ], o [o], ò [ɒ], u [u], y a final de paraula.
Y un altre de [c] devant de sa vocal ubèrta [a]. Etzemples:
còssi ['kɒsi]
cassa ['cɑsɵ]
cama [ꞌcɑmɵ]
camía [kɵ'miɵ]
cussa ['kusɵ]
màgic ['mɑʒik]
aubarcoc [ɵwbɵɾ'kɒk]
Sa matéxa lletra «c» emb sò de «s» líquida /s/, s’escríu devant de sas vocals e, i, esclusivament cuand sa séua homònima en Llatí també la dugui. Etzemples.:
cinta ['sintɵ] d’es Llatí: cincta
ciènsi [si'ɛnsi] “ scientia
científic [siɵn'tific] “ scientificus
cervell [sɵɾ'veʎ] “ cerebrum
cércol ['seɾkol] “ circus
círcul ['siɾkul] “ circulum
cent [sent] “ centum
docéns [doꞌsens] “ ducenti
trecéns [tɾɵꞌsens] “ trecenti
acento [ɵꞌsento] “ accentus
S’etsettúan d’aquesta nórma, ets antropònims y topònims que tradissionalment fagin us de sa lletra «s» en ves de sa «c»:
Sevéra, Sintas, Sifre, Sifra, etc.
GEMINASSIÓ DE SA C
Sa lletra c se gemina conservand es séu sò natural [k] a totas sas paraulas pròpis d’es Baléà qu’axí s’hagui de pronunsià.
Etzemples: bèccòll [bɛkꞌkɒʎ] bèccollàda [bɛkkoꞌʎɑdɵ]
US DE SAS LLETRAS D – T [de], [te] A fi de paraula
Per sâbre cuand hêm d’escriure «d» o «t» a fi de paraula, mos bastarà tení en cónta es derivad de sa paraula o es séu femení. Etzemples:
1-. Escriurêm axut emb «t» final, pêrqu’es séu femení ês: axuta.
2-. Escriurêm agud emb «d» final, pêrqu’es séu femení ês: aguda.
Altres etzemples:
mercad > mercadé
mercad > mercadería
ciutad > ciutadà
escud > escudería
pod > podrà
pot > potecari
pot > potecaría
esfilagassad > esfilagassada
S’escríuen també emb «d» final tots es Participis Passíus pêrque tots élls ténen gènero:
comprad / comprada
acabad / acabada
venud / venuda
estimad / estimada
trempad / trempada
Cuand sa paraula en cuestió no tengui derivad o femení, s’escriurà sempre emb «t» final per seguí emb sa normativa d’es nostros autós clàssics
Etz: soledat, comunidat, Universidat.
'S’etsettúa d’aquesta nórma s’advèrbo de mòdo cuand,' per diferensiarhó de s’advèrbo de cantidat cuant:
¿Cuant t’ha costad?
¿Cuand hey anirêm?
Cuant més milló
Cuand se fagi
Y es gerundis, ja que tots élls acaban emb: -and, -end, -ind.
caminand, beguend, dormind, menjand, comensand, plorand, fogind, menjand, tenguend…
US DE SA LLETRA D [de]
Sa lletra «d» s’empleya a totas sas paraulas qu’axí sigui mesté sa séua pronunsiassió:
didal [di'dɑl]
cuand [ku'ɑnd]
diumenge [diw'mɵnʒɵ]
domés [do'mes]
ciutadà [siwtɵ'dɑ]
dinà [diꞌnɑ]
condat [konꞌdɑt]
duresa [duꞌɾɵzɵ]
dau ['dɑu]
dimòni [diꞌmɒni] feredat [fɵɾɵꞌdɑt]
advèrbo [ɵdꞌvɛɾbo]
GEMINASSIÓ DE SA D
Sa lletra «d» se gemina (duplica) a sas sílabas hon s’Español empleya sa combinassió «-gd o -bd»:
Maddalena [mɵddɵ'lɵnɵ]
maddaleniense [mɵddɵlɵni'ensɵ]
amiddalina [ɵmiddɵ'linɵ]
maddalènic [mɵddɵ'lɛnic]
amiddalitis [ɵmiddɵ'litis]
soddià [soddi'ɑ]
addominal [ɵddomi'nɑl]
addomen [ɵdꞌdomen]
addicassió [ɵddikasiꞌo]
caddell [kɵdꞌdeʎ]
Sas dd son separabbles a fi de retxa. Etzemples silàbics:
Mad-da-le-na, cad-dell, ad-do-mi-nal.
US DE SA LLETRA F ['efe]
Sa lletra «f» /f/ s’empleya a totas sas paraulas que se fassa mesté sa pronunsiassió d’es séu fonéma.
fiy [fij]
fiya ['fiʝɵ]
finura [fi'nuɾɵ]
finalidat [finɵli'dɑt]
fé [fe]
fe [fɵ]
desfé [dɵs'fe]
refé [rɵ'fe]
flux [fluʃ]
afluxà [ɵfluꞌʃɑ]
filiassió [filiɵsi'o]
foment [fo'ment]
fíi [ꞌfii]
conflitte [konꞌflit:ɵ]
US DE SA LLETRA G [ʒe]
Sa lletra «g» té tres sons, y com ês natural s’empleya segóns élls. Té un primé sò gutural esplosíu /g/ devant de sas vocals «o, u», d’una consonant, o a fi de paraula. Etzemples:
gravà [gɾɵ'vɑ] d’es Gascó: graba
goñà [go'ɲɑ] d’es Germànic: ganan
governà [govɵr'nɑ] d’es Gascó: gouberna
grog [gɾɒg] d’es Llatí: crocum
guant [guꞌɑnt] d’es Franc: want
gròga [ꞌgɾɑgɵ] d’es Llatí: croca
Un segón sò gutural fricatíu /ɣ/ devant de sa vocal «a». Etzemples:
garrot [ɣɵ'rɒt] d’es Gascó: garrot
gastà [ɣɵs'tɑ] d’es Gascó: gasta
garbatjà [ɣɵrbɵ'ʤɑ] d’es Gascó: garbeja
garba [ɣɑɾbɵ] d’es Germànic: garba
Y un tersé sò palatal fricatíu /ʒ/ devant sas vocals « e, i ». Etzemples:
gemeg [ʒɵ'meg] d’es Gascó: gemech
gènit ['ʒɛnit] d’es Llatí: genius
gent [ʒent] d’es Gascó: gent
congenià [konʒɵni'ɑ] d’es Llatí: cum genius
engiñé [ɵnʒi'ɲe] d’es Llatí: ingenium
giñ [ʒiɲ] de s’Alemàn: Zink
gèrra ['ʒɛrɵ] de s’Àrabé: ǧarrah
GEMINASSIÓ DE SA G [ʒe]
Sa lletra «g» se gemina cuand sa segona «g» va seguida de sa lletra «l». Mantenguend totas dúas es séu sò gutural [g]:
reggle ['regglɵ]
arregglo [ɵ'regglo]
reggleta [ŗɵg'glɵtɵ]
arregglà [ɵrɵg'glɑ]
regglament [rɵgglɵ'ment]
siggle ['sigglɵ]
Són separabbles silàbicament. Etzemples silàbics:
reg-gle; sig-gle; a-rreg-glo; a-rreg-glà.
US DE SA LLETRA H ['ɑʧe]
Sa lletra «h» no té sò y s’empleya emb aquéllas paraulas baléàs que sas séuas rèls etimològicas llatinas també la duguin. Generalment coinsidexen emb sa séua sinònima española:
horribble d’es Llatí: horribilis
hòmo d’es Llatí: homo
hòra d’es Llatí: hora
hettométro d’es Grèg: ἑκατόνμέτρον
hemisfèri d’es Llatí: hemisphaeruim
heptaédro d’es Grèg: ἕδραedrή
hetsàgono d’es Llatí: hexagonum
heliógrafo d’es Grèg: ηλιογράφος
hemorragi d’es Llatí: hæmorragia
hipòdromo d’es Llatí: hippodromos
També s’empleya còma element diferensiadó entr’eleméns gramaticals.
hi pronom > i terséra vocal
ho pronom > o cuarta vocal
hey pronom > ey! interjecció
US DE SA LLETRA J ['ʒotɵ]
Sa lletra «j» emb so sò [ʒ] s’escríu devant colsevol vocal tenguend s’esment a n’es xarrà baléà, y cuand axí li correspongui etimològicament.
Jacinto [ʒɵ'sinto] d’es Grèg: ὑάκινθος
jardiné [ʒɵɾdi'ne] d’es Gascó: jardiné
jog [ʒɒg] d’es Gascó: jog
jugueta [ʒu'ɣɵtɵ] d’es Gascó: jouguet
jornalé [ʒoɾnɵ'le] d’es Gascó: journalè
jugà [ʒu'gɑ] d’es Gascó: jouga
Juan [ʒu'ɑn] d’es Gascó: Jouan
jurà [ʒu'ɾɑ] d’es Gascó: jura
jutjà [ʒu'd͡ʒɑ] d’es Gascó: jutgéa
US DE SA LLETRA K [ka]
Sa lletra «k» s’empleya a sas paraulas pròpis baléàricas, a sas de rèl llatina y grèga, y a sas de prosedènsi estranjéra. Es séu sò ês [k] devant o,u.
Es seú sò ês /c/ devant de a, e, i. Etzemples:
kèrn [cɛrn] d’es Grèc: kerátion
kêrmes ['cɵrmɵs] d’es Pèrsa: kirm e azi
karma [kɑɾmɵ] d’es Sànscrit: karma
kilo ['cilo] d’es Grèc: kilioi
kilat [ci'lɑt] de s’Àrabé: kilat
kilatà [cilɵ'tɑ] derivad de kilat
Wiski [w'isci] de s’Inglês: whiskey
kina ['cinɵ] d’es Quétxua: kinakina
Mikèl [mi'cɛl] d’es Grèc: Mikael
Kirie [ꞌciɾiɵ] d’es Grèc: kírie
Kirieléison [ciɾiɵꞌlejson] d’es Grec: kírie eleyson
kéfe [ꞌcefe] d’es Fransês: chef
kéfa [ꞌcefɵ] d’es Fransês: chef
Bokkòris [bokꞌɒris] de s’Egipte: bokkoris
US DE SA LLETRA L ['ele]
Sa lletra «l» [l] s’empleya a totas sas paraulas que sigui mesté sa pronunsiassió d’aquex fonéma:
la [lɵ] le [lɵ]
lo [lo] làmina ['lɑminɵ]
lapis ['lɑpis] mal [mɑl]
malaltía [mɵlɵl'tiɵ] replê [rɵ'plɵ]
plêg [plɵg] réggla ['regglɵ]
al·lot [ɵlꞌlɒt] animal [ɵniꞌmɑl]
GEMINASSIÓ DE SA L
Sa lletra «l» sa duplica «l·l» [l + l] a totas sas paraulas d’es Baléà qu’axí sigui mesté dins sa séua pronunsassió. Se pronunsían cada una per separad y se colòca un punt alt entre éllas dúas, pêrque no se confóngui emb so dígrafo «ll» /ʎ/. (DCVB).
Y a hon s’español empleya sa combinació -tl-Etzemples:
al·lot [ɵlꞌlɒt]
al·lòta [ɵl'lɒtɵ]
mol·lo ['mɒllo]
mêl·la ['mɵllɵ]
gual·lera [gu'ɑllɵɾɵ]
mèl·lera ['mɛllɵɾɵ]
al·las [ꞌɑllɵs] (atlas)
Al·làntic [ɵlꞌlɑntik] (Atlántico)
al·lètic [ɵlꞌlɛtik] (atlético)
al·letisme [ɵllɵꞌtismɵ] (atletismo)
US DE SA LLETRA M ['eme]
Sa lletra «m» [m] s’empleya ademés d’a sas paraulas qu’axí lis correspongui per etimología, tant a principi, com en mitj o a final de paraula, devant sas consonàns «b, p, n». Etzemples:
combat [kom'bɑt]
també [tɵm'be]
impresora [impɾɵ'zoɾɵ]
ample ['ɑmplɵ]
himne ['imnɵ]
gimnassi [ʒim'nɑsi]
mussol [mu'sɒl]
missa ['misɵ]
GEMINASSIÓ DE SA LLETRA M
Sa lletra «m» se gemina a sas paraulas baléàs qu’axí siguin mesté, generalment derivadas dirèttement d’es Llatí. Se pòren separà a fi de retxa. Etzemples:
Emmagrí [ɵm:ɵ'gɾi] pròpi d’es Baléà
Commemorà [kom:ɵmo'ɾɑ] Llatí: commemorare
Commensurà [kom:ɵnsu'ɾɑ] Llatí: commensurare
Comminà [kom:i'nɑ] Llatí: comminari
Commossionà [kom:osio'nɑ] Llatí: commotio
Commutà [kom:u'tɑ] Llatí: commutare
Commòure [kom':ɒwɾɵ] Llatí: commovere
US DE SA LLETRA N ['ene]
Sa lletra « n » /n/ s’empleya a totas sas paraulas qu’axí necessitin es séu us tant a principi, com en mitj com a final de paraula. Etzemples:
nonas ['nonɵs]
nòmina ['nɒminɵ]
nòu [nɒw]
nina ['ninɵ]
nigul [ni'gul]
camión [cɵmi'on]
canó [cɵ'no]
prênde ['pɾɵndɵ]
quin [cin]
pensament [pɵnsɵ'ment]
finalidat [finɵli'dɑt]
comisións [komizi'ons]
mentras [ꞌmentɾɵs]
monjo [ꞌmɒnʒo]
GEMINASSIÓ DE SA LLETRA N [ene]
Sa lletra «n» se gemina a sas paraulas qu’axí sigui mesté pe’sa séua pronunsiassió. Se pòren separà silàbicament. Etzemples:
ànnera ['ɑnnɵɾɵ]
annerot [ɵnnɵꞌɾɒt]
ennegrí [ɵnnɵ'gɾi]
ennigulà [ɵnnigu'lɑ]
ennobblí [ɵnnob':li]
conna ['konnɵ]
connatural [konnɵtu'ɾɑl]
connivènsi [konni'vɛnsi]
connotà [konno'tɑ]
connotassió [konnotɵsi'o]
Innassi [inꞌnɑsi]
innoransi [innoꞌɾɑnsi]
Etzemples silàbics:
An-ne-ra; en-ne-grí; con-na; In-na-si.
US DE SA LLETRA Ñ ['eɲe]
Aquesta lletra, que surt d’es copistas llatíns, s’empleya a totas aquéllas paraulas que se fassi mesté es séu fonéma [ɲ]. Lletra que, ademés de s’Español y es Baléà també ês empleyada per s’Euskéra o Vasc, s’Asturià y es Gallèg. Sas llengos derivadas de sa «nh» d’es Provensal escríuen «ny» emb sò de /ɲ/.
compañía [kompɵ'ɲiɵ]
compañ [kom'pɑɲ]
enguañ [ɵngu'ɑɲ]
mañà [mɵ'ɲɑ]
Ariañ [ɑɾi'ɑɲ]
Buñolí [buɲo'li]
Bañabufà [ꞌbɑɲɵbu'fɑ]
Buñòla [bu'ɲɒlɵ]
santañiné [sɵntɵɲi'ne]
añ [ɑɲ] Antigament, sa paraula añ s’escrivía: añy.
puñ [puɲ]
piñol [piꞌɲɒl]
US DE SA LLETRA P [pe]
S’empleya a totas sas paraulas que necessitin d’aquest fonéma /p/:
puput [pu'put] Pèp [pɛp] mòpi ['mɒpi] opulènsi [opu'lɛnsi] propina [pɾo'pinɵ] empipà [ɵmpi'pɑ] Pèpa ['pɛpɵ] pèpa ['pɛpɵ] pessigà [pɵsi'gɑ
US DE SA LLETRA R ['eɾe]
Aquéxa lletra té dos sòns segóns vagi a principi, en mitj o a final de paraula. Té un sò suàu [ɾ] en mitj de vocals, a final de paraula, derréra una vocal y derréra consonant que no sigui sa n:
mentras ['mentɾɵs] pelleringo [pɵʎɵ'ɾingo] per [pɵɾ] comèrs [ko'mɛɾs] permís [pɵɾ'mis] Mira ['miɾɵ] nirvis ['niɾvis] noruèg [noɾu'ɛg] servissi [sɵɾ'visi] amór [ɵ'moɾ] Tur [tuɾ] tir [tiɾ] pur [puɾ] militar [mili'tɑɾ] contra [ꞌkɒntɾɵ] respondre [rɵsꞌpɒndɾɵ] adressà [ɵdɾɵꞌsɑ] trobà [tɾoꞌbɑ] frare [ꞌfɾɑɾɵ] fruyta [ꞌfɾujtɵ]
Y un sò fort [r] anand a principi de paraula y derréra consonant que no sigui sa t o sa d:
ròba ['rɒbɵ] rescabalà [rɵscɵbɵ'lɑ] ruc [ruc] Ramis ['rɑmis] riure ['riwɾɵ] ròsa ['rɒzɵ] resà [rɵ'zɑ] rosé [roꞌze] Réyna ['rejnɵ] conrà [konꞌrɑ] honrad [onꞌrɑd] enredà [ɵnrɵꞌdɑ] ròsca [ꞌrɒskɵ] robà [roꞌbɑ]
US DE SA LLETRA S ['ese]
Sa lletra «s» té dos sòns. Un sò líquid [s] a principi y a fi de paraula, y a derréra de consonant.
prensa [ꞌpɾensɵ] siurell [siw'ɾeʎ] sorell [so'ɾeʎ] suó [su'o] nas [nas] camíns [cɵ'mins] Tomàs [to'mɑs] taulas ['tɑwlɵs] móltas ['moltɵs] moltas ['mɒltɵs] Sansó [sɵn'so] Simó [si'mo]
Y hon s’Español empleya sa «x» [ks] devant sas consonàns «p, t»:
esplicassió [ɵsplikɵsiꞌo] esplicà [ɵsplikꞌɑ] estorsió [ɵstorsiꞌo] estensió [ɵstɵnsiꞌo] esposissió [ɵspozisiꞌo] esporgà [ɵspoɾꞌgɑ] esplotà [ɵsploꞌtɑ]
US DE SA LLETRA T [te]
Sa lletra « t » [t] s’empleya a totas sas paraulas qu’axí se fassi mesté sa séua pronunsiassió.
Etzemples: Tòni ['tɒni] Tonina [toꞌninɵ] Toñina [toꞌɲinɵ] total [to'tɑl] atensió [ɵtɵnsi'o] mort [mɒɾt] totduna [tot'dunɵ] totalidat [totɵli'dɑt] Mortitx [moɾ'tit͡ʃ]
GEMINASSIÓ DE SA LLETRA T [te]
Sa lletra «t» [t] se duplica per nórma general, a sas sílabas qu’en Llatí o Español dúan sa combinassió consonàntica «ct, pt» y a sas paraulas de pronunsiassió pròpi baléà. Són separabbles a fi de retxa:
abduttó [ɵbdut'to] abjètte [ɵ'͡ʤɛttɵ] abstratte [ɵbs'tɾɑttɵ] acuedutte [ɵkuɵ'duttɵ] adjettíu [ɵdʒɵt'tiw] adottrinà [ɵdottɾi'nɑ] aduttó [ɵdut'to] attini [ɵt'tini] attinisme [ɵtti'nismɵ] attó [ɵt'to] attríu [ɵt'tɾiw] attual [ɵttu'ɑl] dattilà [dɵtti'lɑ] delittíu [dɵlit'tiw] dialettal [diɵlɵt'tɑl] dittaminà [dittɵmi'nɑ] efètte [ɵ'fɛttɑ] elètte [ɵ'lɛttɵ] elettorad [ɵlɵtto'ɾɑd] elèttric [ɵ'lɛttɾik] elettriciste [ɵlɵttɾi'sistɵ] elettricidat [ɵlɵttɾisi'dɑt] elettró [ɵlɵt'tɾo] espettàcul [ɵspɵt'tɑkul] espettaculà [ɵspɵttɵku'lɑ] estrattó [ɵstɾɵt'to] impatte [im'pɑttɵ] infettà [infɵt'tɑ] insètte [in'sɛttɵ] ottàu [ot'tɑw] ottàgono [ot'tɑgono]
Descomposissió silàbica:
res-pet-tà es-pet-tà-cul e-let-tri-ci-dat in-fet-tà in-fèt-te Ot-tu-bre Ot-to-go-nal a-fèt-te e-fèt-te a-fet-tu-ós
US DE SA LLETRA V ['uve]
Sa lletra «v» [v] s’empleya talment com emb Español y a totas sas paraulas que necessitin aquest sò. Etzemples:
víure ['viwɾɵ] convíure [kon'viwɾɵ] volà [vo'lɑ] canvi ['cɑnvi] estovad [ɵsto'vɑd] vive! [ꞌvivɵ] visca [ꞌviskɵ] servissi [sɵɾꞌvisi] mòvil [ꞌmɒvil] veure [ꞌvɵwɾɵ]
víu [ꞌviw]
convé [konꞌve] movilidat [moviliꞌdɑt] convé [konꞌve] envidà [ɵnviꞌdɑ] volà [voꞌlɑ] volivol [voliꞌvɒl]
US DE SA LLETRA X ['ɛcis]
En Baléà, sa lletra «x» ['ɛcis] té un sol sò /ʃ/. S’empleya a totas aquéllas paraulas que se fassi mesté aquex sò. S’etsettúan sas de procedènsi estranjéra y való internassional còma: taxi ['tɑksi], exit [ꞌɛksit].
Coxí [ko'ʃi] coxinéra [koʃi'neɾɵ] móx [moʃ] moxingo [mo'ʃingo] xorigué [ʃoɾi'ɣe] xoquíns [ʃo'cins] moxa ['moʃɵ] faxa ['faʃɵ] fex [feʃ] grex [greʃ] grexonéra [gɾɵʃoꞌneɾɵ] xeremía [ʃɵɾɵꞌmiɵ] escarrinx [ɵskɵꞌinʃ] xumenèa [ʃumɵꞌnɛɵ]
US DE SA LLETRA Z ['setɵ]
Sa lletra «z» s’empleya hon sigui mesté es séu sò. Aquesta lletra té dos sòns: un, sibilant igual a sa «s» entrevocàlica [z], tant si va derréra de consonant que
no siga sa «t», ja qu’emb aquéxa lletra fórma un sol fonema [ʣ], com si va entre vocals. Etzemples:
quinze [ꞌcinzɵ] euza [ꞌɵwzɵ] valzía [vɵlꞌziɵ] catórze [cɵꞌtoɾzɵ] ónze [ꞌonzɵ] Haziénda [ɵziꞌendɵ]
Y un segón sò líquid igual a [s], cuand va a principi o a final de paraula. Generalment se tratta de topònims, noms pròpis o llinatjes forastés o estrangés:
Zaragossa [sɵɾɵꞌgosɵ] Carroz [cɑꞌrɒs] Càdiz [ꞌcɑdis] Zúrich [ꞌsuɾik] zaragossà [sɵɾɵgoꞌsɑ] Uroz [uꞌɾos] zafiro [sɵꞌfiro]