Històri Antiga
Sumario
HISTÒRI ANTIGA DE BALÉÀS
Sas Islas Baléàs
S'arxipiélag està conformad per un munt d’islots petits: Malgrat, Guardís, Conís, etc.; uns altres de més gròssos com sa Dragonera, Tagomago, s'arxipièlag de Cabréra, y unas altras islas majós: Eivissa, Furmentéra, Menorca y Mallorca. Qu'avuy en día conexêm còma sas Islas Baléàs. A un altre tems molt enréra sas cuatra islas més grossas s'enomenavan Kromiussa (Mallorca), Melussa (Menorca), Pithiussa (Eivissa) y Ophiussa (Furmentéra), y conjuntament, sas Ba'lé Yaroh (Baléàs), noms colocads p’es fenicis d'Orient, primés que varen empleyà aquestas islas còma centro comercial y d'intercanvi. Es nom de Ba'lé Yaroh, en llengo fenici significa sa tèrra d'es tiradós de pédras. Lo que vol di que cuand es fenicis arribaren aquí demunt es sigle X antes d'el Bon Jesús, ja estavan pobbladas p'es fonés.
Después, demunt es sigle V a.B.J. es grècs li posaren sas Gimnesias a Mallorca y Menorca pêrque es séus habitàns, en s'estíu anavan vestids com es séus gimnastes. Encanvi, Eivissa y Furmentéra estabblidas p'es fenicis cartaginesos continuaren enomenandsê Pithiussa y Ophiussa.
Sas Baléàs, són un conjunt d'islas que se tròban en mitj de la ma, en es Mediterrani Occidental, y com podrêm comprovà, formavan part d'una ruta marítima necessari per mols de pobbles que viatjavan de cap a sa Península y sas islas Cassitérides, a comprà principalment minerals de fèrro y plom. Servind sas nostras islas còma punt de refrêsc y intercanvi de mercancías.
Es primés pobbladós
Es primés pobbladós segurament deguéren d’essê petits assentaméns accidentals de gayre més aventurés, més o manco demunt 7000 añs antes d'el Bon Jesús, segóns sas darréras datassións d'es restos arqueològics de sa còva de Canêt - Espórlas - Mallorca. (Sa còva de Canêt en el municipi mallorquí d'Esporlas ês un jaciment arqueològic situat a una cavidat càrstica de recorregud bàsicament horissontal d'uns 300 metros, emb una estratigrafía plio-pleistocéna qu'ha permês conexe sas fórmas arcaycas de cers endemismes fòssils baléàrics com es Myotragus Antiquus, Myotragus Kopperi, Hypnornys Waldreni y Nesiotites Ponsi.)
An aquest tems, es baléàrics víuen dins còvas naturals que se van troband, formand petits grupos familiàs (10-15 personas) y visquend de lo que lis dona sa tèrra, sa cassa y sa pêsca. Convíuen an aquesta època a Mallorca, emb unas cabras sauvatjes pròpis d’aquestas islas, enomenadas més amunt y qu’emb el tems desaparexeràn de resultas de sa sobre cassa. També convisquéren emb éllas una classe de lliró.
Enterravan es séus mors dins Dólmens, que són unas costruccións bé redonas, bé llargarudas, avón sas parêts y es sòtil estavan formadas per llòvas de pédra molt gròssas y pésadas. Estand sa llòva que feya de portal foradada en fórma circulà o cadrangulà per porê entrà y surtí de s'estansi.
Va passand es tems, y es grupos de gent van cresquend y sas còvas se lis quédan petitas, y comènsan a costruí es primés assentaméns fòra d’éllas (cultura prétalayòtica 3.000 añs antes d'el Bon Jesús), construínd petitas cabañas fétas emb pédras y brancas, y s’alimentan sembrand y tenguend animals de corral (porcs, euveyas).
Sa barrera natural que confórma la ma, fa que se visquin tems tranquils, lo que dú que sa vida a sas islas sigui tranquila y pausada, convertindsê emb un ingredient genètic que perdura fins avuy en díe... «tira tira, ja’rribarêm».
Cultura Mégalítica
Entr’el 2000 y el 1500 a.B.J., mos varen colonisà es de sa Cultura Mégalítica, que varen vení d'Orient seguind s'anomenada «ruta de sas islas», qu'anava desde lo qu’avuy ês Turkía fins a Càdiz, y passava per sas islas grècas, sur d'Italia, Sicilia, Sardinia y Baléàs.
Y aquéxos són es que varen comensà a edificà es talayots, generalment dins un recinte tencad de murada que costituía es pobblad o pobble (sas Paíssas, son Fornés, Capocorb, etc.). Hey havía costruccións mégalíticas que tenían orientació astrològica, sobretót sas costruídas a Menorca, avuy enomenadas Taulas (son Gaumés) per sa fórma de taula que ténen sas dúas llòvas gegàns situadas en mitj de s'edifici.
A Menorca també se costruían sas navetas, anomenadas axí pêrque parexen embarcassións posadas a'n tèrra emb sa quilla per amunt; aquéxas costruccións s'empleyavan p’es rituals funeraris y entèrro d’es mors. A Mallorca éra més corrent sa costrucció de còvas-tómbas subterranis, científicament enomenadas Hipogeos.
Assentament de troyàns
En es sigle XI a.B.J., arribaren es troyàns que varen conseguí fogí de sa matansa de Tròya, segóns mos ho conta en Licofrón de Calcis (sigle III a.B.J.) en es poéma titulad Kassandra. Aquest poéma cónta sa vida de na Kassandra, sibil·la y fíya d'en Príamo réy de Tròya. Élla profetisà que Tròya sería conquistada y destruída p'es grècs. Y en es vèrsos 633 a 641, se cónta lo que feràn es que sobrevisquin a n'es desastre:
«Es grècs destruiràn Tròya, y es que sobrevísquigan, después de navegà durant mols de díes desembarcaràn a sas rocosas Gimmnèssias, y allà viuràn enrevoltads de la ma, tapads emb pells peludas, sênse vestids y descalsos, y prohibiràn tení riquesas, sa causa de sa destrucció de sa séua patria, Tròya; y aniràn armads emb tres bassetjas de dobble cordada. Y sas mares enseñaràn a n'es séus fiys dêsde ben petits y sênse havê berenads, a tirà per avall emb sa bassetja es barenà que li colocaràn a un llog alt, ja que cap d'élls provarà es pa emb sa boca si antes no'l tira per avall d'una pedrada.»
(En Cayo Plino Segundo, en es sigle II después d'el Bon Jesús mos confirma qu'aquéxa ês sa fórma en que sas mares baléàricas comensàvan a entrenà a n'es séus fiys emb so manêtj de sa bassetja. Y qu'es baléàrics tenían prohibid tení ò y plata, per axò antes de tornà de cap a Baléàs se gastavan es sòu de mercenaris comprand vi y esclàus; emb especial dònas.)
Lo que mos dú a tení sa casi absoluta seguridad, qu'es famosos fonés baléàrics varen essê es descendéns dirèttes d'ets antigs troyàns. Y que com ja som dit més amunt, es fenicis lis posaren es nom de Ba’lé Yaroh, es tiradós de pédras.
Y axò mos relassiona emb so fet bíbblic d’en David y en Goliat, que va sotseí a finals d’es sigle XI antes d’el Bon Jesús, y qu’aquex empleyà una bassetja idèntica a sa que tenían es fonés, o sía, una bassetja de truñélla emb dobble vía, documentada a sa Torà, llibre sagrad d’es jodíos, y que porêm veure a s’escultura d’en David d'En Berini.
Es fenicis
Es fenicis, varen vení a n'es siggle X estabblindsê per sas costas de Baléàs (s’islot d’es Pòrros, Son Réàl, s’islot de na Guardís, etc.) contribuínd a sa séua espansió comersial de cap a Occident sercand minerals y gènero per comersià, y endursonhó de cap a sas metròpolis de Tyró y Sydón (lo qu'avuy ês el Líbano). Es fenicis varen costruí una sèri de fattorías de conserva de pex (pex salad), com sa de s’islot de na Guardís, pex que llevò venían a sas tripulassións d'es barcos que s'aturavan a descansà y manjà. Més endevant y havend fundadas a sa Península ciutads còma Adra, Màlaga y Càdiz, s’estabblíren a Eivissa fundand sa ciutad a n’el 654 a.B.J. y que va sê sa priméra de tot s’arxipiélag baléà en tení fortas muradas de marês.
Emb sos fenicis venguéren també un gran continguent d’israélitas que fugían de s’invasió d’Israèl p’en Nabucodonosor (priméra Diàspora). Aquéxos vvaren colonisà varis llogs de Mallorca, llogs que mos ho confirman es noms toponímics etzisténs, com per etzemple: Monti Siòn (Siòn ês es nom de sa montaña hon se va fundà sa ciutad de Jerusalèm), Galatzó, Magalluf, Torà, Galilèa, etc.
Es cartaginesos
Passan ets añs y es Baléàs són contratads p’es fenici-cartaginesos còma mercenaris, y axí prenen part en es sigle IV a.B.J. a sa conquista de Selinunte Sardinia (Sardéña); concretament en el 409 a.B.J. dins sa guèrra púnica-grèca que rêb es nom de segona Guèrra Siciliana. S’historiadó romà Diodoro Sículo (Bibliotèca Històrica, v.17.1.) mos diu referent a n’es fonés baléàrics: «…a s’hora de tirà enfòra pédras gròssas emb sa fona (d’es llatí funda, qu’ês axí com es romàns enomenavan a sa bassetja), son superiós a colsevol altre hòmo. Y si sa pédra éra més petita la tiravan més enfòra y emb més forsa que colsevol flétxa tirada emb arc.»
Normalment es fonés éran empleyads a vanguardia per rómpre emb sos séus tirs sas priméras filas enemigas, foradand escuts, cascos y corassas emb tirs precisos, matand o ferind de gravedat a n’es contraris. Y cuand acabavan sas pédras se replegavan juntament emb sos arqués, donand pas a s’infantería cartaginesa. També prenguéren part a sa conquista de Agriento (Sicilia), dins sa terséra Guèrra Siciliana còntra es grècs en es sigle III a.B.J. a sas ordes de n’Amilcar, fiy d’en Giscón.
Però es fonés no domós duyan tres bassetjas (fonas) coma armas, també duyan per defènsa personal y de combat cara a cara, un escut redó mitjansé forrad de pell de cabra y una llansa curta emb sa punta ben esmolada.
Mentres tans, nex a dins es Mediterrani una nòva nació, ROMA, que fins qu’aquesta no va tení una flòta marítima comersial y de guèrra, sas relassións emb sos cartaginesos varen essê cordials. Però cuand Roma volgué prênde sas rutas de comèrs a n’es cartaginesos, varen comensà sas enomenadas Guèrras Púnicas, axí enomenadas per part d’es romàns, y Guèrras Romanas per part d’es cartaginesos. Aquéxas són tres y varen comensà en el 259 a.B.J. fins a n’el 146 a.B.J., hon es romàns varen atacà s’isla de Sardinia aquex añ de 259. A s’añ 260 a.B.J. el réy de Siracussa, d’origen grèc y aliad d’es cartaginesos, n’Hiérón II, va atacà sa ciutad de Messana (avuy Messina) situada a sa punta oriental de s’isla de Sicilia, y es romans qu’ajudaren a n’es grècs de Messina, en represali varen atacà sa ciutad cartaginesa d’Agrigento (sur de Sicilia) en el 261.
