FILOLOGÍA COMPARADA
BALÉÀ VS CATALÀ Y ESPAÑOL
P'En Mikèl Garàu y Rosselló
Sa filología comparada ês s’estudi de duas o més llengos que compartexen lètsic similàs. Comparand simultàniament no domés es séus lètsics sinó també sas séuas estrutturas.
Una vegada comparada sa relassió estruttural de sas llengos se pod determinà, no domés quina llengo mara ténen o protollengo, sinó si una ês dialètte de s’altra. Y aquest ês s’objettíu d’aquest estudi que se presenta a continuassió, demostrà per s’estudi comparatíu êntr’es Baléà, s’Español y es Català, qu’es Baléà o Mallorquí NO ÊS cap dialètte.
Si consideram un idioma dêsd’es punt de vista humà, ja sigui d’un idioma molt estês, ja sigui d’un idioma de mínima estensió (com es Baléà), té dret a n’es màtsim respètte. Respètte reconegud a sa Declarassió Universal de Drets Llingüístics. Idò sas llengos se fórman, no s’inventan, néxen y créxen poc a poc entre pobbles unids per llassos d’una matéxa cultura.
Axí idò, la llengo nex emb sa persona, y segóns aquéxa persona nesqui a un llog o a un altre, aprên a espréssarsê d'una fórma particulà y difarenta d'altres llogs. Una vegada qu'aquesta persona es majó ordéna es mon que l'enrevolta posand nom a sas còsas, a n'es llogs per hon passa, a sas costas, montañas, ríus, etc. tot axò, emb so corre d'es tems va dormand lo que serà sa cultura llingüística de sas personas que fórman una comunidad, emb unas matéxas costums y fórmas d'espréssarsê.
Ningú posarà en dutta, creg, qu'es Sard ês una llengo néollatina considerada còma sa més conservadora de sas llengos derivadas d'es Llatí; fins avuy. Deym fins avuy, pêrque fins ara ningú havía trescad dins es Baléà còma llengo. Tots ets estudis fets, per etzemple p'En Borja Moll, han estad fets sempre dêsde s'idèa préconcebuda de qu'es Baléà éra un dialètte d'es català. Però, miràu per hon, si feym un estudi comparatíu emb so Sard, mos trobam que ténen moltas d'afinidats; essênd sa més important qu'es Sard empleya ets artículs derivads d'es demostratíus llatíns "ipse, ipsa, ipsum" > su, sa, sas, sos, is [su, sa, sas, sos, is] (Gramática Limba Sarda -1997). Talment com es Baléà qu'empleya: es, ets, sa, sas, so, sos [ɵs, ɵts, sɵ, sɵs, sos], derivads també d'es matéxos demostratíus llatíns, domés que emb una gama més gròssa qu'es Sard, y qu'es Català no té ni ha tengud may.
Sas fissonomías d'es llenguatje pòren essê estodiads per médiassió d'es fet de que sas paraulas se tramatexen d'unas personas a altas per herènsi cultural. Per assò no s'ha de suposà que una llengo té sas matéxas fissonomías que un'altra, sênse demostrarhó, màtsim cuand se trattes de llengos emb rels culturals diferentas, ja que sas rels de sa cultura baléà són romanas, israélitas y àrabés; mentras que sa cultura de catalàns y castellàns, que són germànicas (gòdas) y àrabés.
Per axò, sêns'entrà a analisà es procés evolutíu de s'espèci humana, dirêm qu'ês ben cèrt que sa persona, dêsd'es séu nexement té es dò de sa paraula, emb sa que se comunica emb sos séus, y emb élla ordéna el mon que l'enrevolta. De resultas de s'us diari de sa llengo a lo llarg de mols de siggles, lo qu'en es principi no éran més que una llista de vocabbles més o manco llarga, se va formand sa séua estruttura creand es pronoms, sas conjugassións verbals, etc.; estruttura, que, cuand més aislada estigui, ménos esperimenta canvis dràstics en es llenguatje mantenguendsê ben acostada a sas séuas rèls. Qu'ês es cas d'es Baléà tal com vorêm.
Per comensà porêm presentà sas desinènsis -itx, -utx, -utxé, -utxéra, -itxol, -itxola, -utxol, -utxòla que NO TÉNEN ni s'Español ni es Català. Aquestas desinènsis las tením dêsde tems immemorial a sa toponimia:
| Fornalutx [foɽnɵ'lut͡ʃ] > relatíu a sa fornal. | Fornalutxé/éra > [foɽnɵlu't͡ʃe] qu'ês de Fornalutx. |
| Ferrutx [fɵ'rut͡ʃ] > relatíu a n'es fèrro. | Ferrutxé/éra > [fɵru't͡ʃe] qu'ês de Ferrutx. |
| Artrutx [ɵɽ'tɽut͡ʃ] > relatíu a Arta, pobblassió grèca. | Artrutxé/éra [ɵɽtɽu't͡ʃe] qu'ês d'Artrutx. |
| Porrorutx [poro'ɽut͡ʃ] > relatíu a n'es pòrros. | Porrorutxé/éra [poro'ɽut͡ʃ] qu'ês de Porrorutx. |
| Andraitx [ɵn'dɽɑjt͡ʃ] > relatíu a s'isla de Andros (Grècia). | Andritxol/òla [ɵndɽi't͡ʃɒl] qu'ês d'Andraitx. |
| Balitx [bɵ'lit͡ʃ] > relatíu a n'es déu fenici Baal. | Balitxé/éra [bɵli't͡ʃe] qu'ês de Balitx. |
| Felanitx [fɵlɵ'nit͡ʃ] > relatíu sa famili Felan (tribu cèltica-irlandesa - Nora Kershaw - 1970) | Felanitxé/éra [fɵlɵni't͡ʃe] qu'ês de Felanitx. |
| Favàritx [fɵ'vɑɽit͡ʃ] > relatíu a Favara, pobblassió de Sicilia. | Favaritxé/éra [fɵvɑɽi't͡ʃe] qu'ês de Favàritx. |
| Fartàritx [fɵɽ'tɑɽit͡ʃ] > relatíu a Farta, pobblassió d'Etiopía. | Fartaritxé/éra [fɵɽ'tɑɽit͡ʃ] qu'ês de Fartàritx. |
| Portitxol [poɽti't͡ʃɒl] > port petit | portitxolé/éra [poɽtit͡ʃo'le] qu'ês d'es Portixol. |
Aximatex etsistexen emb Baléà una sèri de topònims y sustantíus de procedènsi israélita que no etsistexen a sa Península Ibèrica, y que per consiguient tots aquéis topònims, noms y adjettíus son pròpis de sas Baléàs:
Galilèa topònim menó, procedent de s'Hebrèu Galil.
Galatzó topònim geogràfic, procedent de s'Hebrèu Gal ha Tzu; que sinnifica: es putx d'Israèl. Ja que, Tzu (diccionari d'es noms torànics Ashiasaf- 2001) ês es nom d'es territòri a hon se va créà es réyne d'Israèl.
Montuíri topònim menó, híbrid compost d'es sustantíu llatí montis, que sinnifica montaña, y s'adjatíu hebrèu urim, que sinnifica qui són de Ur o procedéns de Ur, important ciutad antiga de Messopotamia, avuy Irak. Emb època romana éra Montis Urim, y emb so corre d'es temps va passà a Montiuri, y més endevant emb sa metàtessis de sa u-i, va quédà: Montuíri.
Magalluf topònim menó, procedent de s'Hebrèu Magal el Aluf, que sinnifica: sa rónda d'es Capità.
Barriona mal nom d'una famili de Montuíri, composta per sas paraulas hebrèas: Bar Yonas, que sinnifica: fiy d'en Jonàs.
Kenày mal nom d'una famili de Montuíri, de s'Hebrèu Kenah, qu'ês es nom d'una pobblassió israélita de Galilèa, aprop de Nazarèt.
Salóm llinatje pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Shalom, que sinnifica: pau.
Sossías llinatje pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Yosiahu, que sinnifica: Déu m'ha curad.
Bet nom pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Beth, que sinnifica: sa casa de Déu y també ês es nom d'es número dos.
Caparrot adjettíu pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Kapparah, que sinnifica: tení mal cap o tení mal de cap. Y per derivassió: cap molt gros o també, caparrud.
Torà topònim menó pròpi de Baléàs, de s'Hebrèu Torah, qu'es es nom d'es llibre sagrad de sa relligió jodía.
També té es Baléà una sèri de paraulas d'origen grèc que no tenen sas séuas germanas romànicas, tals com:
Pentalèu topònim geogràfic, d'es grèc: penta laós, que sinnifica: cinc pobbles.
Artà topònim menó, nom duplicad de sa localidad y gólfo grèc de Arta.
Andraitx topònim menó, relassionad emb sa isla grèca de Andrós.
Roélla sustantíu de prosedènsi grèca: roéas.
Atapíns sustantíu de prosedènsi grèca: tapinosis, que sinnifica: sandalia.
Clifa sustantíu de prosedènsi grèca: kolifion, que sinnifica: pa fet a n'es calíu.
Estada sustantíus de prosedènsi grèca: stahmós, que sinnifica: estansi, estabblía.
Per afagí a n'es bañad, també té es Baléà una sèri de diccións procedéns de s'Ibero-Vasc, que tampoc ténen sas séuas germanas romànicas:
Pitxé sustantíu derivad de s'Íbero-Vasc: pitxar.
Mendía topònim geogràfic, de s'Íbero-Vasc: mendia. Sinnifica: sa montaña.
Garàu llinatje baléà, de s'Íbero-Vasc: garau. Sinnifica: persona gran /gra de gramínéas.
Garí llinatje baléà, de s'Íbero-Vasc: gari. Sinnifica: blat.
Ayna nom de persona, de s'Íbero-Vasc: Ainoa. Topònim menó sênse sinnificad conegud.
Jac sustantíu, de s'Íbero-Vasc: jake.
curucull nom de s'Íbero-Vasc: kukula. Sinnnifica: se part més alta d'un llog.
cucurutxa nom d'una enfermedat, de s'ïbero-Vasc: kukutzestul.
Aximatex, de sa matéxa llengo, dins es Baléà han quedads sufites derivads de s'Íbero-Vasc: -rra, -arro. Que tampoc ténen sas séuas germanas romànicas. Essênd es d'es Baléà: -rra, -rro, -arra (Juan J. Amengual - 1872, Gramática de la lengua mallorquina) Etzemples: donarra, homonarro, canarro, moxarro.
També té es Baléà diccións procedéns d'es Germànic que tampoc ténen sas séuas germànas romànicas:
Frau llinatje baléà, d'es Germànic: Frawi. Sinnifica: señora.
Endivi sustantíu d'un tipo d'ensiam, d'es Germànic: Endivie.
Espora sustantíu de sa punxa que se pòsan es cavallés a n'es talóns de sas botas, d'es Germànic: Spori.
Però també conserva es sufitse germànic -ingo que tampoc ténes sas séuas germanas romànicas. Qu'en Baléà ês un sufitse cariñós: moxingo, pollingo, cavallingo, Mikelingo, etc.
Y ja per acabà sa parte de diccións que no ténen sas demés llengos romànicas, vet aquí sas procedéns de s'Àrabé (Voci di origine araba nella lingua delle Baleari , 1901 - Arxiduc Lluís Salvadó)
Essênd aquestas relassións un petit resum, per no allargà massa aquest assunto y passà dirèttament a comparà sas estrutturas llingüísticas d'es Baléà, s'Español y es Català. Qu'ês lo realment important. Però que, demostran que, a Baléàs NO HEY VA HAVÊ CAP REPOBBLASSIÓ de cap classa, pêrque d'havê estad tal com díuen y pubblican a llibres de tèste, aquests corpus de diccións de diferentas rèls llingüísticas, no elza tendrían es baléàrics pêrque cap estad d'es que varen prênde part en sa conquista d'es réyne de Mallorca (Aragó, Castélla, Navarra, Fox, Provènsa, Mompellé, etc.), elza tenía ni encara elza té.
