Mossên Alcové

     En Tòni María Alcover y Sureda, més conegud còma Mossên Alcové, va néxe a sa possessió de Santacirga, Manacò, díe dos de Novembre de 1862 y va morí a Palma día vuyt de Jané de 1932. A s'edat de quinz'añs se va trasladà a Palma per estodià a n'es Seminari Diocessà de San Pére de Palma. L'añ 1885 fa sê ordenad Prevere y a 1887 Capellà essên enomenad Coadjutó de sa parròqui de Manacò. A s'Universidat Pontifici de Valènsi va conseguí sa LLicensiatura emb Teología a 1890, y Dret Canònic a 1893;  emb sos añs va va sê Catedràtic d'Històri Eclesiàstica en es matex Seminari (1888), Catedràtic d'Històri, Llengo y Lliteratura Mallorquina (1916), Previsó y Vicari de sa Diòcessis de 1898 fins a 1915), a 1905 va sê enomenad Canonge de la Sèu de Palma, de 1915 a 1916 va sê Vicari Capitulà de Sèu Vacant d'el Bisbe Campíns y Degà d'es Capítol a (1921).
     Dêsde ben jove va milità dins sas filas d'es carlisme y de s'integrisme, prenguend part apassionada a sas polèmicas relligiosas d'es séu tems. A 1884 va comensà a escriure a sa prensa local artículs integristes que li varen donà fama d'essê un polemiste incansabble. Tota sa séva vida va lutxà per defensà sa Fe Catòlica, durant es primés añs, emb artículs a n'es diaris "El Tambor" y "El Centinela"; después escriguend llibres còma: "Las cosas en su punto" y "Desatinos de un protestante". Més endevant va escriure artículs a n'es semanari "La Aurora". Sa séua intransigènsi emb cuestións de Fe y de moral, varen essê es reflètte viu d'una voluntad forta de no amollà devant cap duda ni devant cap debilidat de s'esperit.

    Ben prest va comensà a destacà còma folkloriste y estodiós de sas costums mallorquinas; recopiland per tot Mallorca rondayas (rondyes  escrivía éll) que se contavan sas familis, sobretot ets decapvespres d'ivèrn, pubblicandlâs bax es seudònim de Jordi d'es Recó a partí de 1896. Sa séua fama entr'es mallorquíns precisament li vé de sa pubblicassió d'aquéxas rondayas, però p'es contengud precisament, sinó pêrque estavan escritas emb llengo mallorquina, talment com xerravan y xèrran sa majoría de mallorquíns. 
    Aquest ètsit li va donà s'idèa de promòure fe un diccionari que recopilas sas paraulas d'es baléà (de sas cinc islas), d'es valensià, d'es català y de s'alguerês, llengos germanas de rels llatina-llemosina. Per férhó va recorre emb varis ocasións es territòris de Cataluña, Valènsi y Baléàs, recopiland sas paraulas més corréns y es séu sinnificad. P'es Novembre de 1900 va pubblicà una crida demanand colaborassió per fé es diccionari titulada "Lletra de convit". Y a 1901 ja va comensà a pubblicà es primé fascícul d'es diccionari, anomenandló "Diccionari Català, Valencià, Balear".