Curiosidats

RELASSIÓ D'ES MALLORQUÍNS QUE TENGUÉREN PART D'ES REPARTO DE MALLORCA A 1230

Aquesta relassió ês d'es mallorquíns DOCUMENTADS còma tals a sa documentassió original d'es REPARTO GENERAL que va fé el Réy Jaume I, a tots aquélls qu'eu varen ajudà a conquistà es réyne de Mallorca.

Acuta, Pédro de

Amar, Bernadí

Arróm, Juàn Tomàs

Ben Abêt

Ben Nassar, Juàn

Bònafê, Juàn

Burguêt, Berengué

Çafrêtx, Jaume

Çafont, Guiem

Campanêt, Nicolàu

Caramel·là, Bernat

Cerdà, Pédro

Compañy, Guiem

Compañy, Berengué

Desbrull, Estéva

Desmàs, Guiem

Eymerich, Bernat

Gallard, Nicolàu

Garàu, Berengué

Gomis, Llorèns

Jodíos mallorquíns en general (que éran devés un cuart de sa pobblassió de Mallorca), conservassió de totas sas séuas propiedats.

Jodíos mallorquíns de dedíns sa Mudayna de Palma, lo matex.

Malbosch, Renovardo

Malbosch, Vassiano

Mascaró, Ramón

Mayol, Pédro

Ortéylle, Pédro

Renovard, Veyano

SA PRIMÉRA NÓRMA DE CIRCULASSIÓ D'EL MÓN

    Vet aqui sa priméra Nórma de Regulassió de sa Circulassió d'el mon féta a Mallorca a 1707, p'es Virréy Excim. D. Juan Antoni de Pax i de Orcau. Conservada dins es llibre de Registres de sa Curia Reyal de Felanitx y escrita en Llemosí d'aquí.
    Díu axí: 
  
    Nos Don Juan Antoni de Pax i de Orcau Olim de Bozadors i de Pinos, Conde de Zavellà, etc. Per cuant se experimenta los graves inconvenients que amb tanta frequència se seguexen de que les carreteres entrant per los poblats axi de la ciutat com de les viles de la part forana van damunt los carros i tal vegada dormint, de lo cual se han seguit algunes morts i extropeaments de miñyons que per la sua poca edat i falta de discurs no saben evitar el dañy i apartarse del perill i a altres persones inavertides. Pertant per afi de evitar tants graves inconvenients estatuim, ordenam i manam que des de lo dia de la publicacio de lo present edicte en avant los carreters i persones que guiaran los carros de cualsevol qualidat i condició sina, que entrant per los poblats axi de la ciutat com de les demés viles de la part forana, hages de abaxar del carro i pendre los cabestrells de les mules anant davant de elles en pena de 25 llires franques, etc., i dos añys de desterro del present Reine y altrres arbitrearies a su Ilma. aplicadora la dita pena en ters al acusador encara que sia oficial reial o ministre i los restants dos terços al Reial Patrimonial, i si fa fañy o segira mort, a més de les sobredites penes será castigat segons de dret serà trobat fechador fins a mort natural inclusive i per prova de la contrafacció de tot lo sobre dit bastarà lo dicho del ministre que lo paturarà amb un sol testimoni. I para que les susdites coses vinguen a noticia de tots i ningú ignoracia puga al·legar, manam les presents esser publicades per los locs acustumats de la present ciutat en la de Alcudia i demes viles i parroquies foranes.

    Dat en Mallorca als 12 Abril 1707. El Conte de Zavellà. 

ES PRIMÉ GRAN DESBORDAMENT D'ES TORRENT DE SA RIÉRA DE PALMA

    Assò va sotseí s'añ 1403, concrétament día 14 d'Ottubre. Aquex díe, dêsde las vuyt d'es decapvespre se va posà a plòure moltíssim, cayguend tal cantidat d'aygo, qu'a las cinc de sa dematinada sa riéra va créxa tant, qu'es forad qu'hey havía a sa murada pêrque passàs s'aygo, no va sê suficient per tanta d'aygo; y ademés, sa pròpi murada va fé de parêt d'embassament, fend qu'es nivell de s'aygo anàs cresquend de cap amunt arriband a véssà per demunt de sa murada (mòra). Essênd per aquesta part de sa murada de parêts més finas, no va porê agontà tanta de presió cayguendnê un bon tros, a hon avuy en díe ês es principi de La Rambla, a partí d'aquí s'aygo se va obrí camí arriband a agafà més de ters métos d'altura ja per s'igglesi d'el Carme, arrasand moltíssims d'edificis, d'es qu'es més coneguds varen essê, sa carnissería véa, totas sas casas d'es mercad y sas d'es barri de Sant Nicolàu, a hon s'aygo havía pujad casi dos métros per demunt sa mara d'es torrent. També va fé mólt de mal s'attual carré de Pelayres, que per aquell tems s'enomenava "lo carré Nòu", y a sa llonja qu'hey hayvía devant s'igglesi de Sant Felíu (en es carré de Sant Felíu o de sas Carassas. Igglesi qu'encara avuy en díe 2020 etsistêx convertida emb un comèrs.)

     De resultas d'aquesta torrentada varen quédà totalment destrossadas mil cincentas casas, y varen morí aufegadas 5.500 personas, sas que varen comparexe casi totas londemà en mitj de la ma.

Trascripció d'una carta escrita en Llemosí p'es Gran y General Consêy dirigida a n'el Réy de Sicilia, a hon se fa mensió d'aquest desastre, y s'escusa no porê cumpli lo demanad, ademés de ferlí enrecordà que encàra lis deu, a n'es Gran y General Consêy d'es réyne de Mallorca, es pago d'altras fets passads. (An aquest escrit ja se pod comprovà com s'ortografía ja deriva de cap a una ortografía pròpi de Mallorca, acentuan una sèri de paraulas segóns sa séua pronunsiassió y qu'es LLemosí no acentúa.)

"Molt e molt victoriós princep e señyor rey de Sicilia.

Rebuda de vostra Señyoria aba degudas humilitat e reverència, un lletra en la cuàl nos manàva que còm vos, Señyor, per donàr spatxamént é bòn cumplimént en cert nombre de galeras que féts armàr en aquéx régna hajats necessàrias àrmas e àltres forniments, que pustots que poguessem vos socorraguéssem de totas àrmas é àltres forniménts necessàris per duas galéras. A lo cuàl, Señyor, vos responem, que iat se sía hi síam tengut e obligats en cumplir çò que fà plasént à vostro Señyoria trò á extemdre poder; pero, Señyor, per rehó del desaventurat, amargós é ruinós càs que se es segut en aquésta ciutat, de las inopinàdas màrs de personas, enderrocaménts, abisaments, é totàls destruiments é trebucaments, de alberchs en màssa gràn multitut y nombre, per lo precipitat diluvi ó ruina de gràns àyguas, que hic es estàt, de que se es seguit en la dita ciutat deformació gràn é predició de béns no pòchs, entre los cuàls son mors diversos menetràls fahénts & obrànts los dits forniménts, ent`rant que nos per necesitat ò gràn cuita que es fos, non poríem armar mes que una galera, la cual armà esta Universitat en lo acompañyament del passatge de la mols àlta Señyora Réina mulles vostra, é àra per pobresas de la dita Universitat, no bastànt al present de fornir, cessa de tramaterni. É es deu acordar, Señyor, á vostra Señyoria que en tems de vòstre bénaventurat passatge en aquéx vòstre regna de Sicilia per aquesta Universitat, en fó fét secors de tres galeras ab llurs forniménts, de la cuals no haven cobradas ninguna, é molt meins fornimént algú, del cual tems en sà ne som romàsos fòrt minues; vrega vòstra Señyoria que semblant feriam, si la dita Universitat, hagues per àra possibilitat; per cuant Señyor molt escellent, notificam a vòstra Señyoria la veritat de las ditas còses, suplicant aquella nos tinga per escusats, é sia Déu, Señyor molt escellent, en drés vòstra molt àlte Señuoría, en perpetuat victoria de sos enemichs; á XXVI de agost, lo añy M.CCCC é cuatre. Señyor. Los vostres humils vassàlls sotmesos, que ab besaménts de mans y de pèus se encomanen á vostre gràcis y perce, juràts é proméns del régna de Mallòrques."

(Historia General del reino de Mallorca, Tom III p.332)

ES PALÀU DE SINÉU

ES palàu de Sinéu va sê un d'es llogs reyals qu'es nostros réys varen tení a Mallorca. U réy en Sanx I emb reyal carta féta a Perpiñà díe 5 de Novembre de 1319, va ordenà qu'es Vegué (Jutje) de Fòra Vila, istitussió y càrrec qu'acabava de créà, tengués dins aquest palàu sa séva residènsi, degud a que sa séua situassió geogràfica se tròba ben en mitj de s'isla de Mallorca.

U réy d'España En Felip II, día 2 de Juriol de 1579, va regalà a sas monjas de Sinéu aquest palàu, pêrque din éll fundassen es séu convent.

Antigament estava aquest palàu totsol demunt una peña, avuy en día està totalment enrevoltad de casas de sa matéxa pobblassió de Sinéu.

ES PALÀU DE MANACÒ

Tant el réy En Jaume II com En Sanx I, solían passà temporadas curtas en aquest palàu. Estava situad a sa plassa de derréra s'igglesi parroquial. Attualment domés quéda un bossinêt de palàu fet musèu, a hon s'hi êntre per un carreró situad a sa part de derréra.

El réy En Fernando es Catòlic, emb Reyal Preivilègi fet a Tolédo día 2 de Gost de 1480, va fé donassió d'aquest palàu a n'En Juan Ballesté, secretari séu. Mes endevant y per herènsi, va passà a mans d'En Mariano Orlandis y Descallà, es qu'eu va vêndre a varis particulàs, es cuals eu varen tirà per avall per edificà casas. Tansols quéda una torre din un patit pati interió.

ES CASTELL D'EL RÉY SANX

U réy Sanx I de Mallorca, día 3 de Juriol de 1321, va ordenà sa xostrucció d'aquest castell, d'es que ja no se veuen sas muradas, però sí duas torres a cada costad de s'entrada principal.

Es primé Governadó va sê Mèstre Martí de Montané.

Dins aquest castell, ademés de viurerhí llèrgas temporadas, hay s'hi criavan falcóns, qu'arribaren a tení una gran fama de bons cassadós. Per aquest motíu el réy Péra IV d'Aragó, día 15 de Desembre de 1375, va recomanà se conservassió y manteniment d'es falconà a n'es mèstre de flacóns En Pére Calafat.

U réy en Martí I d'Aragó, emb reyal privilègi fet a Zaragossa día 15 de Juñ de 1399, va donà es castell a n'En Pére de Solanes, presbítero, pêrque fundàs dins éll un monastèri de Cartujos. Estand habitad per aquests fins a 1835.

TRASLADO D'ES COS D'EL RÉY EN JAUME III

Debud a sas grans istansis de s'Etselentíssim y Ilustríssim Señó Bisbe de Mallorca, En Pére Juàn Campíns, pe'sas demés Autoridats de sas Islas, el réy N'Alfóns XIII d'España, díe 2 de Desembre de 1904 va firmà un Reyal Decrêt qu'eutorisava es tralado a Palma, de sas reyals cènras d'En Jaume III de Mallorca, ordenand ademés se li féssan tots ets honós y hónras corresponéns a sa séua categoría reyal.

Per tal motíu, va nà de cap a Valènsi una Comisió composta p'es Canonges don Pèp Miralles y don Matéu Rotgé, y es Diputads Provincials En Pèp Socías y En Salvadó Valls de Padrinas.

El réy En Jaume III, haví'escrit en es séu derré testament, fet poc antes d'intentà recuperà Mallorca, que voldría sê enterrad a sa capélla de sa Nostra Señora de Vallvêrd, fundada p'es séus majós. Però si havés recuperad es réyne antes de morí, desitjava sê enterrad a la Sèu de Mallorca, y si domés havés recuperad el Rosselló, a sa de San Juàn de Perpiñà.

Va déxà per herêu a n'es séu fiy En Jaume, bax sa tutéla de la Réyna y de varis Conseyés. Y en es cas de morí tan éll com es séu fiy, va enomenà hereua universal a s'Igglesi Romàna, en virtud de s'antiga escomunió féta còntra u réy En Pére III d'Aragó.

Y axí, díe 17 de Mars de 1905, sas reyals cènras d'En Jaume III varen arribà a n'es moll de Valènsi, a hon es veynads d'es Grao s'havían juntad per veure sa comitiva y es desfile de sas tròpas.

Una vegada hagué acabad es desfile, se va posà es bubul dins un falutxo escoltad per cinc Guardamarinas; es falutxo elza va traladà a n'es cañoné VICENTE YAÑEZ PINZÓN, mentras sas Autoridats s'embarcaren a n'es vapó MIRAMAR de sa naviéra mallorquina LA ISLEÑA.

Mentras se feya s'embarc, es pobble valensià va omplí totalment sas escolléras de port, per despedí es dos barcos. Y es que varen porê varen enrolà din barcas de bòu y altras embarcassións, per acompañà durant més tems ets òssos d'el Réy mallorquí, se varen despedí d'éll emb una grans mostras de gotx, cridand vivas a Mallorca y fend mambelletas sêns'aturà.A las duas d'es mitjdíe va sortí es cañoné, y mitj'hòra después es vapó rumbo a Mallorca. Dins es Miramar s'embarcaren sas Comisións Valensiana y Mallorquina, estand composta sa priméra don Miquèl Polo Gil y sa séua Señora, es Diputad Provinsial don Enrique Fernàndez de Córdoba, ets Ilustríssims Señós Guillem Fillol, Roque Chabàs y Josep Sanchís Civesa. Y a sa segona, p'es President de sa Diputassió Provinsial de Mallorca don Pèp Socías, es Diputads don Salvadó Vidal Valls de Padrinas y don Innassi Wallis; ets Ilustríssims Señós don Pèp Miralles y don Matéu Rotgé, Canonges; y es capellàns don Bièl Estelrich y don Emilio Sagristà.

Londemà a las cinc de sa dematinada, es Miramar va arribà a s'endrêt de Cala Figuéra de sa baía de Palma, divisand es capità d'es barco a n'es cañoné Vicente Yañez Pinzón fondetjad devant sa Porrassa, y arriband a s'endrêt de Sas Illetas, va veure qu'es també añoné Nueva España sortía d'es port de Palma, per anà a'scoltà a n'es Yañez, però es capità d'es Nueva España no se va donà cónta de qu'es Yañez estava fondetjad a Sa Porrassa y passà de llis de cap a ma ubèrta.

A las vuyt d'es dematí es Yañez se comensà a mòure de cap a Palma, y demunt las vuyt y mitja, s'acorassat NUmancia, qu'estava amarrad a n'es moll, v a pégà un canonada avisand de que s'atrecava es cañoné Yañez Pinzón.

Per aquest'hòra es carrés aprop d'es Moll ja estavan plens de gent de per tota Mallorca, no haguenthí ni una sòla finestra ni balcó buyd, y per devòra es Club de Regatas (avuy, Reyal Club Náutic de Palma), sa LLonja y sa murada, no'y cabía una guya.

Dêsde que va sonà sa canonada, tots es barcos se varen a posà a fé sonà sas sirénas. Mentrastant es Vicenta Yañez Pinzón amarrava a sa pùnta d'es Moll Véy.

Desembarcaren es bubul posandthó dins un falutxo que, remolcad per una lanxa s'encaminà de cap a n'es Club de Regatas. Acompañavan es bubul reyal un'escolta de cuatra Guardiamarinas, es Delegad d'el réy Alfóns XIII, es Coronel Balseiro, es President de sa Diputassió En Socías, es Diputads Valls y Wallis, es Conònges Miralles y Rotgé, y es Comandant d'es cañóné, En Cano.

En es Club de Regatas espéravan sas Autoridats Civils y Militars. Es local estava decorad tot de negre, y totas sas barcas tenían sa bandéra mitja baxada. A las nòu y mitja en punt, va atracà en es Club es falutxo emb sas cènras d'el réy En Jaume III; moment en que sas baterías d'es fort de San Pére se posaren a disparà fin un total de vintiuna canonadas, send contestadas per altras tantas dêsd'el Numancia.

Va sortí d'es Club sa comitiva de cap a sa Llonja, a hon hey havían colocada sa capélla mortuòri. Devant de tot hey anava un'escuadra de soldats d'Artillería, derréra varis capellàns emb ciris, después es bubul reyal a hómbros d'es President de sa Diputassió y de tres Diputads, just derréra élls es Massés de sa Diputassió emb un flocs negres a sas massas, y tencand sa comitiva, totas sas Autoridats Civils y Militars de Palma, es Bal·les de tots es pobbles de sas islas, y demés representassións civils. Dêsd'es Club de Regatas fins a sa Llonja, varen fé passêtj forsas d'Artillería y d'EngiñésM; sa Cavallería, d?esd'es carré de Sagréra fins a n'es de sa Marina; y s'Infantería, dêsd'es carré Conquistadó fins a la Sèu, passand per Vittòri y Palàu.

Dins sa llonja, ben en mitj de sa sàla s'havía colocad un altà demunt un enquixonad totalment forrad de tela negre demunt es que penjava una creu blanca, que destacava d'es trasfóndo totalment negre; sas sis columnas de sa Llonja tenían flocs negres emb cintas doradas, y penjadas de sas parêts, tapand sa claró que pogués entyrà p'es grans finestrals, hey havía unas grans catifas emb sos escuts de Palma, Mahó, Eivisa, Inca y Manacò; de sa vòveda penjavan 32 canalòbres emb espèumas, que créàvan un ambient de dol impresionant.

Va entrà sa comitiva depositand es bubul d'En Jaume III demun s'altà, en mitj de cuatra atxas ben gruxadas. Mentras axò sotseía, varen sortí de la Sèu en processó de cap a sa Llonja, es Clèro de totas sas parròquis a Creu alsada. Cuand varen arribà a sa capélla mortuòri, se varen posà a cantà un responso. Acabad aquex, varen sortí en processó emb so bubul de cap a la Sèu, formand sa comitiva de sa siguient manéra: Obrian sa marxa dotze gastadós de sa Guardia Civil emb sas armas a la funerala; lis seguía sa banda municipal de música emb so séu Direttó don Mikèl Sèrra devant; derréra, es Clèro de totas sas parròquis a Creu alsada y ets estodiàns seminaristes; después, es Clèro de la Sèu presidid p'el Bisbe don Pédro Juan Campíns, acompañad p'es séu Secretari, Mèstre Pascual y d'es Canonge Vidal, anand tots élls emb sa cassulla negre. Después venía es carro de canó estirad per sis mulas, hon hey havían colocad es bubul reyal, tapad per una tela de vellud negre, y acompañad per un'escuadra de guardiamarinas comandats per un Tinent de Navío; a cada costad de sa guardia d'Honó hey anavan sa representassió de s'Ajuntamént de Palma y de sa Diputassió, acompañads d'es Canonges Chabas Fillos y Sanchís Civera, de Valènsi; d'es Bal·le de sa matéxa ciutad, Señó Polo y d'es Diputad Provinsial, també de Valènsi, Señó Fernàndez de Córdoba. Derréra es carro hey anava es Conte d'España en representassió d'el réy Alfóns XIII; a sa séva dreta es Capità General de Baléàs Etsm. Señó Ortéga, es Conte de Montenegro emb unifórme de "Maestrante", y es Marquês de Vivot vestid de frac. Y a l'esquèrra, es Coronel Balseiro y es Visconte de Gonseràns, també de frac. A continuassió venían es General Governadó, Señó Muntané, acompañad p'es Generals Bennassa, Ascensión y Comassema. Derréra, s'Etselentíssima Audiènsi formada p'En Astudillo Fernàndez, En García de Lara, En Mendo de Figuéra, En Burguete, En Villar, En Serrano y En Delgado; s'Etsma. Dipputassió emb casi tots es Diputads presidida p'es Governadó Jalón, s'Etsm. Ajuntament de Palma presidid p'es Bal·le Planas y es Síndics señós Martí, Fusté, Rosselló, Gómez, Canêt, Bibilòni, Bestard, Bonnin, Piña, Massanêt, Martorell y Calafell. Y a derréra d'élls es Senadós y Diputads de Córs, Cònsuls, es Delegad d'Hazienda, Oficials de tots ets Estaméns Militars, tots es Bal·les d'es pobbles, y gran cantidat de presonalidats civils. Tancava sa processó una Secció d'Artillería emb bandéra y música, y es Regiment d'Infantería de Palma, també emb badéra y música, comandats p'es Comandant d'es primé batalló don Francisco Matéu. Aquest Batalló estava formad per cuatra comañías mandadas p'es Capitàns León, Laportilla, Quirante y Muñoz. Y después una compañía d'es Regiment d'Inca, Y finalment, un escuadró de Cavallería emb Gastadós y Cornetas.

Cuand arribaren a la Sèu, colocaren es bubul reyal devant d'es portal majó, desfiland per devant éll totas sas tròpas qu'eu havían acompañad. Llevò posaren es bubul demunt un altà cuadrad emb tres escalóns p'es cuatre costads, forrad de negre, emb adórnos d'o. En es cuatre cantóns de s'altà hey havía unas columnas qu'agontavan un sòtil de fusta forrada també de negre, a hon hey havía ets escuts de Baléàs, Rosselló, Cerdaña y Monpellé.

A las ónze y mitja comensaren es funerals diguend l'Ofici s'Ilm. señó Bisbe, dos Canonges, un Diàca y un Subdiàca, y un gran còro va cantà sa Missa de Rèquiem de Vittòri. Durant ets Oficis, sas forsas d'Infantería, que s'havían colocadas demunt sa murada, varen fé tres descargas de fusilería; una, cuand va comensà sa Missa, un'altra cuand varen alsà Déu, y una terséra cuand acabà sa Missa.

Dêsd'es fort de San Pére, después de disparà sas 21 canonadas, va continuà disparand una canonada cada cuart d'hòra, y durant sa Missa va disparà també tres vegadas.

Acabad l'Ofici, trasladaren es cos d'el réy En Jaume III, a sa capélla de la Trinidat. Féta sa colocassió d'es bubul dins sa tómba, el Bisbe, es Capità General, es Governadó Civil, es Bal·le de Palma, es President de sa Diputassió, es Comandant de Marina, es Delegad d'Hazienda y s'Administradó d'es Reyal Patrimòni, varen firmà s'Atta d'entréga de sas cènrras d'En Jaume III, Réy de Mallorca, Conte de Rosselló y Cerdaña, Visconte de Conflent, Omelades y Carlades, y Señó de Monpellé.

Acabà sa ceremòni fend un besa mans a s'anell d'el Bisbe.

(La dinastía de Mallorca - Guillermo Carbonell)