RAMÓN LLULL
RAMÓN LLULL
Per obrí boca, aquest artícul emb sas paraulas d'En Josep Vidal i Roca, Llicensiad en Theología per s'Universidat Gregoriana, y en Filología Hispànica per s'Universidat de Barselona; Llulliste y Membre de sa Maioricensis Schola Lulista: "EL CATALANISMO DE RAMÓN LLULL, ES COMPARABLE AL CASTELLANISMO DEL CID. ES DECIR, SON PRODUCTO DE LA HISTORIOGRAFÍA ROMÀNTICA." (Historia de Baleares - Álvaro Santamaría - tomo III - Edit. Formentor - Palma 1991)
Cronología
A 1235 nex a Palma. Fiy d'es monpellerí Raimond Lull y de s'aragonesa Isabel d'Erill, de sa Baronía de Erill situada dins es territòri aragonês de Ribagorza. De fet, En Jaume I, va tení de conseyé a n'En Berengué d'Erill, que va sê Bisbe d'es Marquesad de Lleyda, territòri aragonês dêsde 1149.
A 1249 ês trasladad emb sos seús pares a la Cort d'en Jaume I, allà ês enomenad Precettó d'En Jaume, fiy d'En Jaume I y futur réy de Mallorca.
A 1257 se casa emb sa mallorquina Blanca Picañy.
A 1263 sofrêx una crissis relligiosa y visita es santuari de Santiago de Compostéla y es de Ràcamajó a Aquitania.
A 1271 escríu «Art abreujada d'atrobar veritat»
A 1272 se convertêx emb eremita a sa muntaña de Randa (Mallorca), situada êntre Lluch Majó y Algayda. Allà escríu es llibres: «Lllibre de contemplacio en Deu» y «Llibre del gentil e los tres savis»
A 1275 En LLull de Mallorca s'en va de cap a Monpellé, a hon conseguêx qu'el Réy de Mallorca, En Jaume II, li dongui permís per créà es Col·lègit de Llengos Orientals a Miramà de Valldemossa.
A 1276 tórna a Mallorca y funda es Col·lègit; ademés escríu es llibre: «Llibre de l'Orde de Cavayleria»
A 1278 escríu «Doctrina pueril», y comènsa s'òbra «Llibre d'Evast e Blanquerna»
A 1283/84 mos trabam a n'En Llull eseñand Filossofía a s'Universidat de Monpellé.
A 1285 s'en và a Roma avón conseguêx qu'el Papa Honòri IV, créi un'Escòla de Llengos Orientals dins sa pròpi Roma.
A 1287 eu trobam a París, hon reb es títol de Magister.
A 1288 escríu s'òbra «Llibre de Merevelles»
A 1290 mò sa séua dòna. Escríu s'òbra «Llibre de Sancta Maria»
A 1292 surt de cap a Túnez per evangelisà. Allà s'arma tal truy emb sos séus sermóns qu'ha de surtí escapad de cap a Mallorca.
A 1293 viatja a Nàpols.
A 1294 acaba d'escriure s'òbra «Llibre d'Evast e Blanquerna»
A 1295 eu trobam a Roma intentand convènsa a n'el Papa que promòguiga una sèri de Creuadas. Durant aquest tems escríu «Abre de Sciencia»
A 1297 tórma a París, hon escríu «Abre de filosofia d'amor»
A 1299 tórna a Mallorca a s'edat de 64 añs.
A 1300 escríu es llibre «rethorica nova»
A 1305 viatja un altre pic a París.
A 1306 compagina estansis entre Mallorca y Monpellé sa ciutad de sa famili de són pare.
A 1307 escríu es poéma «Lo Desconhort». Partêx de cap a Bujía (nord d'Africa), ciutad mólt vinculada a n'es réyne de Mallorca. Idò cent añs enréra va pertenexe a s'Impèri àrabé mallorquí d'En Yaya Ben Ganiya Al Mayurki. D'aquí s'en va a Piza, y arriband a n'es séus redòssos naufraga, se salva de morí eufegad y se quéda a víure allà.
A 1308/09 se mòu entre Monpellé y Génova.
A 1311 tórna a París y escríu es llibre «Vida coetánea». Aquest matex añ pren part a un Concili a Viéna.
A 1312 tórna a Mallorca.
A 1312 fa testament.
A 1314 s'en tórna de cap a Túnez a predicà.
A 1316 a de tornà a fogí de Túnez, tornand de cap a Mallorca hon mò.