RAMÓN LLULL
RAMÓN LLULL
Per obrí boca, aquest artícul emb sas paraulas d'En Josep Vidal i Roca, Llicensiad en Theología per s'Universidat Gregoriana, y en Filología Hispànica per s'Universidat de Barselona; Llulliste y Membre de sa Maioricensis Schola Lulista: "EL CATALANISMO DE RAMÓN LLULL, ES COMPARABLE AL CASTELLANISMO DEL CID. ES DECIR, SON PRODUCTO DE LA HISTORIOGRAFÍA ROMÀNTICA." (Historia de Baleares - Álvaro Santamaría - tomo III - Edit. Formentor - Palma 1991)
Cronología
A 1235 nex a Palma. Fiy d'es monpellerí Raimond Lull y de s'aragonesa Isabel d'Erill, de sa Baronía de Erill situada dins es territòri aragonês de Ribagorza. De fet, En Jaume I, va tení de conseyé a n'En Berengué d'Erill, que va sê Bisbe d'es Marquesad de Lleyda, territòri aragonês dêsde 1149.
A 1249 ês trasladad emb sos seús pares a la Cort d'en Jaume I, allà ês enomenad Precettó d'En Jaume, fiy d'En Jaume I y futur réy de Mallorca.
A 1257 se casa emb sa mallorquina Blanca Picañy.
A 1263 sofrêx una crissis relligiosa y visita es santuari de Santiago de Compostéla y es de Ràcamajó a Aquitania.
A 1271 escríu «Art abreujada d'atrobar veritat»
A 1272 se convertêx emb eremita a sa muntaña de Randa (Mallorca), situada êntre Lluch Majó y Algayda. Allà escríu es llibres: «Lllibre de contemplacio en Deu» y «Llibre del gentil e los tres savis»
A 1275 En LLull de Mallorca s'en va de cap a Monpellé, a hon conseguêx qu'el Réy de Mallorca, En Jaume II, li dongui permís per créà es Col·lègit de Llengos Orientals a Miramà de Valldemossa.
A 1276 tórna a Mallorca y funda es Col·lègit; ademés escríu es llibre: «Llibre de l'Orde de Cavayleria»
A 1278 escríu «Doctrina pueril», y comènsa s'òbra «Llibre d'Evast e Blanquerna»
A 1283/84 mos trabam a n'En Llull eseñand Filossofía a s'Universidat de Monpellé.
A 1285 s'en và a Roma avón conseguêx qu'el Papa Honòri IV, créi un'Escòla de Llengos Orientals dins sa pròpi Roma.
A 1287 eu trobam a París, hon reb es títol de Magister.
A 1288 escríu s'òbra «Llibre de Merevelles»
A 1290 mò sa séua dòna. Escríu s'òbra «Llibre de Sancta Maria»
A 1292 surt de cap a Túnez per evangelisà. Allà s'arma tal truy emb sos séus sermóns qu'ha de surtí escapad de cap a Mallorca.
A 1293 viatja a Nàpols.
A 1294 acaba d'escriure s'òbra «Llibre d'Evast e Blanquerna»
A 1295 eu trobam a Roma intentand convènsa a n'el Papa que promòguiga una sèri de Creuadas. Durant aquest tems escríu «Abre de Sciencia»
A 1297 tórma a París, hon escríu «Abre de filosofia d'amor»
A 1299 tórna a Mallorca a s'edat de 64 añs.
A 1300 escríu es llibre «rethorica nova»
A 1305 viatja un altre pic a París.
A 1306 compagina estansis entre Mallorca y Monpellé sa ciutad de sa famili de són pare.
A 1307 escríu es poéma «Lo Desconhort». Partêx de cap a Bujía (nord d'Africa), ciutad mólt vinculada a n'es réyne de Mallorca. Idò cent añs enréra va pertenexe a s'Impèri àrabé mallorquí d'En Yaya Ben Ganiya Al Mayurki. D'aquí s'en va a Piza, y arriband a n'es séus redòssos naufraga, se salva de morí eufegad y se quéda a víure allà.
A 1308/09 se mòu entre Monpellé y Génova.
A 1311 tórna a París y escríu es llibre «Vida coetánea». Aquest matex añ pren part a un Concili a Viéna.
A 1312 tórna a Mallorca.
A 1312 fa testament.
A 1314 s'en tórna de cap a Túnez a predicà.
A 1316 a de tornà a fogí de Túnez, tornand de cap a Mallorca hon mò.
¿En Ramón Llull créadó de sa pròsa catalana?
Anêm a veure si ês ve lo que no s'han aturad de pubblicà ets estaméns culturals catalàns de qu'en Ramón Llull va escriure en català sas sévas òbras que éll díu qu'estàn escritas «en Pla». Anêm a veure si aquest «en Pla» ês realment o no català.
Vegêm quins són ets arguméns qu'espòsen es catalanistes d'aquest créadó llingüístic. Y per anà obrind boca, comensarêm emb sas declarassión qu'escríuen N'Antòni María Badia i Margarit y En Francesc de B. Moll en es llibre titulad «La llengua de Ramón Llull»: (eu traduêsc a n'es Baléà) «... Sa gènessis de sas llengos y de sas lliteraturas romànicas, presentan unas caratterísticas bantàns similàs. Heyà un principis prosàycs indecisos, divèrsos inténs més o manco conseguids per divèrsos autós. Essênd un procés de formassió de sas llengos, bantant aturad. (...) Sa pròsa catalana encanvi, a través de s'òbra d'En Ramón Llull, brolla pràtticament de no res a sa séua priméra gran caminada clàssica.»
Vegêm quê díuen dòña Núria Cot, Professora de llengo y lliteratura catalanas; don Manuel Llanas, Catedràtic de llengo y lliteratura española; don Ramón Pinyol Catedràtic de llengo y lliteratura catalana, y don Llorenç Soldevila, Catedràtic de llengo y lliteratura catalana. Coautós d'es Manuel de llengua -NEXE COU. Din es que, en es téma vuyt, dedicad a n'En Ramón Llull, mos fan sabre que: (traduêsc a n'es Baléà) «Per priméra vegada dins s'Euròpa cristiana, grassis a n'en Ramón Llull, una llengo romàns, sa catalana, arriba a sê istrument d'espresió de disciplinas científicas y humanísticas, reservadas fins llevò esclusivament a n'es Llatí, únic idioma cult indiscutibble.»
Y tots élls, y d'altres a altras tantas òbras, se quédan tan amples. Cap llengo d'el món surt de no res y totduna ja s'espréssa emb una sintatsis y estruttura definida, CAP.
