ESCUT D'ARAGÓ
Ir a la navegación
Ir a la búsqueda
S'escut d'es Réyne d'Aragó, està formad per cuatra cortés. En es primé s'abre de Sobrarbe, que representa es Furs de sa Lley d'allà que, segón sa tradissió, aquesta estava per demúnt de s'autoridad d'el Réy. En es segón, sa creu d'En Íñigo Arista quint réy de Sobrarbe y I réy de Pamplona, emb demostrassió de sa vinculassío d'Aragó emb lo que después sería es réyne de Navarra; aquesta creu se la conêx també emb so nom de Creu de Alcoraz, y va sè colocada a s'escut p'En Pédro III en es siggle XIII. En es tersé, sa creu de San Jordi enrevoltada per cuatra caps de mòro, una dins cada cuart, que representan sa vittòri d'En Pédro I a sa batalla de Alcoraz; que va sê es primé gran ètsit de sa Reconquista en el 1096. Y en es cuart, també en Pédro III va posà sas cuatra barras d'Aragó, que, tant sa séva etxistènsi com es séu us per sa Casa d'Aragó còm ambléma heràldic, data d'es reinad d'En Pédro II. Essend sas cuatra barras vermeyas demunt grog embléma d'es réys d'Aragó, per haversê declarads tributaris de l'Igglesi de Roma y Aviñó, Sèus d'es difaréns Papas. Essênd es colós vermêy y grog es matéxos qu'es Confaló papal. (Anales del reino de Aragón - Jerónimo de Zurita, tomo I, folio 91)
Per consiguient, sas cuatra barras vermeyas demunt grog han estad y SON s'embléma d'es Réys d'Aragó, may d'es Contes de Barselona y molt menos de Cataluña.
