PRIVILÈGI DE GAETA

      GAÉTA ês una ciutad y port marítim de sa costa occidental d'Italia, a sa voréra d'es gólfo d'es matex nom, pertenêx a sa provinsi de Latina, dins sa regió d'es Latio. Está situada a sa punta de sa península de sa montaña Orlando, demunt uns grans tayads.
      S'oradó romà Marco Tulio Cecerón va déxà costansi de que Gaéta éra un d'es llogs més estimads p'ets antigs romàns per passà sas sévas vacassións. Més tard va formá part de s'Impèri Bisantí còma Ducad. A finals d'es siggle IX Gaéta va disfrutà d'un'època de prosperidat econòmica còma ciutad-estad. Sa séva flòta de guèrra va prênde part a sas batallas còntr'es mòros, a Ostia y Garellano. Es réys napolitàns la tenían còma sa clau per porê entrà dins Nàpols, per axò la varen fortificà. El Papa Pío IX s'hi va refugià durant sa Revolusió a 1848. Y durant sa segona gèrra mundial sa ciutad va sofrí grans destròssos.
       Però per Baléàs, lo important d'aquesta ciutad italiana ês que, en es siggle XV, es catalàns no feyen res més que intentà un y un altre pic qu'es reyne de Mallorca fos sommês a n'ets Ussatges de Barselona, invocand es Privilègi de Sant Felíu de Guíxols. Axí que, reynand sa Corona d'Aragó n'Alfóns V, y trobandsê éll a Nàpols, va reuní a Cors an aquesta ciutad de Gaéta díe 17 de Juñ de 1439, per prênde una determinassió a sas pretensións catalanas, êntre altes assuntos. Y axí està escrit en llamosí: "Atenent que lo present regne de Mallorques sia regne separat, havent ses Franqueses specials, e en res en lo mon sia sotmes al Principat de Catalunya." Abolind s'aquesta fórma es Privilègi de Sant Felíu de Guixols de díe 22 de Juriol de 1365, fet p'En Pédro IV d'Aragó, regaland es domini social d'es réyne de Mallorca a n'es catalàns, refuand olímpicament sas Franquesas d'aquex réyne otorgadas p'En Jaume I a 1230 y d'es Dret Consuetudinari mallorquí respettad p'es pròpi Jaume I.