SAN JORDI

     Tal com pasa emb sa majoría de còsas que mo creym únicas a n'el mon, mos sorprên de tant en tant cuand comprovam que no ês axí; y axò ês lo que mos ha passad emb San Jordi, que mos pensavam que éra un Sant únic emb aquest nom y mos som trobads emb que n'yà mols; vejêm quins són:

    SAN JORDI de Palestina, nad a n'es siggle IV, cristià oriental martirisad a Lydda, Isarèl, attual localidat de Lod. Però sa falta de datos documentads y hagiografiads cèrs mos fan dudà de sa séva etsistènsi.

    SAN JORDI, Bisbe y confessó a Vienne - Fransa, en es departament de Isère, regió de Auvernia-Ródano-Alpes. Segóns es Cronicón d'En Adón.

    SAN JORDI de Amastris siggle IX, a Paflagonia situada en es centro-nord de Anatolia, a sa costa d'es la Ma Negra, êntre Bitinia y Ponto. Sa séva festa se celébra díe 21 de Febré.

    SAN JORDI mártir, personatje que va sê encumbrad defensand sas sagradas imatjes a Antioquía de Pisidia (Àssia Menó). Sa séva festa sa celébra día 19 de Bril.

    SAN JORDI de Capadocia, se li dona cult dêsd'es siggle V, segóns ets escrits d'el Papa Gelassio I (492 - 496 d.B.J.). Va sê es sant més populà dins s'Edat Mitja per essê cavallé, fet aquest pêrque tots ets etzèrcits critiàns l'hagin invocad antes y durant una batalla. Sa séva festa ês díe 23 de Bril; díe en que a n'el 303 va sê dacapitad per órde de s'Empéradó Galerio. 

    SAN JORDI, màrtir en tems d'En Lleó Isáurico (730 d. B.J.), anomenad "es Limniota" per havê fet vida solitari devòra un llag a sa montaña Olympo. Sa séva festa se celébra día 24 de Gost.

    SAN JORDI, Prevere y màrtir juntament emb San Frontón de Perigueux en es primés tems d'es cristianisme. Sa séva festa ês díe 25 d'Ottubre.

    Es nom de San Jordi ha estad invocad dêsde sempre p'ets etzèrcits cristiàns, y sa séva fésta, es de San Jordi cavallé, ha estada celeb rada sempre día 23 de Bril. Dêsd'es siggle IX ha estad es Patró d'Inglatèrra, essênd aquesta nassió sa priméra a istitussionalisà es patronatje y cult a San Jordi de Capadocia. 
    A España, sa priméra notici que tením ês, qu'el réy d'Aragó, En Pédro II (pare d'En Jaume I) a 1201 va istituí s'Orde de San Jordi de Alfama, y de llevò ensà San Jordi va passà essê es Patró d'es réyne d'Aragó.
    Etsistexen una vintena de documéns de 1409, a von mos fan referènsi a n'ets inténs que va fé En Pédro III d'Aragó y es séus sucessós, per conseguí es cap de San Jordi, es que se trobava en aquell tems a Levàlida en es ducad d'Aténas.
    A Cataluña, sa festividat de San Jordi se celébra còma pròpi d'êsde 1426 (235 añs después d'Aragó) y grassis a qu'el réy d'Aragó va donà permís a sas autoridats de Barcelona, o sía, sa Noblesa, es Militars y l'Igglesi, pêrque celebràssin també San Jordi còma Patró séu. En es documént de petissió, s'especifica que si se li concedêx porê celebrà aquesta festividat independéntament d'Aragó, es catalàns cuand êntrin en combat eu faràn emb so crit de: ¡ARAGÓ, SANT JORDI!. (1)
    Vet aquí una mostra més que confirma que tant es pobble català com es séus governàns fins a s'Època Modèrna, éran cosciéns de que formavan part d'es réyne d'Aragó. Havend de demanà permís a n'el Réy per fé segóns quinas cosas dins Cataluña.

   1.- Gran Enciclopedia Catalana. t.13 p.270