SIMBOLS DE BALÉÀS

SAS BALÉÀS

       Avúy díe se té per Baléàs totas sas islas de s’arxipièlag d’aquest nom situad a n’es llevant de sa Península Ibèrica o a n’es punt més occidental d’es Mediterrani.

Però emb època d’es Fonés, o sía, a s’època d’es cartaginesos y romàns, sas Baléàs domés éran s’isla de Mallorca y de Menorca emb tots ets islots d’es séus redòssos. Per aquesta època y fins a finals d’es siggle vint, es conexeméns d’ets oficis y de s’històri d’aquestas islas, se passavan de pares a fiys de viva veu. An aquestas personas que tenían es conexement y qu’eu trasmitían, reben es nom de Griot (José Manuel Gómez, Breviario de Historia Antigua, 1973). Bé idò, es derré Griot d’Històri de Baléàs, mèstre Rafèl Bauzà Socías (en Rafèla) que vivía a Montuíri, mort a finals d’es siggle XX, no tenguend cap fiy an aquí trasmitirlí es séus conexeméns de s’històri de Baléàs rebuds de boca de sa mare, va escriure y pubblicà es llibre Raíces del Pueblo, editad a 1984. Un gran llibre hon casi tot lo que s’hi diu se pod documentà. Ara bé s’històri está escrita talment com li varen contà una y un’altra vegada fins aprenderlâ de memòri. Si colcú li demanava colca dato concret, qu’estàs per sa mitad o p’es final de s’històri, li deya: “tórna demà a tal hora”. ¿Y perquê?, Ês molt senzill p’es qui eu sab; y ês que, resulta qu’aquest tipo de depositaris de s’històri, per arribà a un dato concret, han de comensà a contà s’històri dêsde es principi, sinó se pèrden; y s’històri que contava mèstre Rafèl comènsa a s’època fenici (època en que sa séua famili arribà a Mallorca), y continúa fins a n’es dato que se li havía demanad. Per axò es Griots d’Històri són incapassos d’anà dirèttament a n'es datos que se lis demana, pêrque axí ês com han rebuds es séus conexeméns, élls no heu han estodiat a cap llibre. Lo séu ês Históri Tradicinal. Y axí arribam a n’es símbol que representava a n’es fonés baléàs, o sía, a sa Nassió Baléàrica. En es llibre la dibuxa cuadrada y emb sos símbols: demunt es fóndo blau, una èquis de coló verd, y demunt aquesta una creu gròga.

Vet aquí una reproducció en tela y emb sas fórmas attuals, rettangulàs.

ES RÉYNE INDEPENDENT DE MALLORCA, FITAS TERRITORIALS

Heyà colcúns historiadós que han pubblicad de qu’es Reyne Independent de Mallorca domés éra s’isla de Mallorca. Però res més enfòra de sa réalidat, ja que inclús antes d’essê conquistada Menorca, per N’Alfóns d’Aragó a 1285 (segurament de resultas de qu’es menorquíns éran feudataris de Mallorca dêsd’En Jaume I) se la tenía còma part integral d’es Reyne de Mallorca; y axí se pod veure en es document que va firmà emb so séu germà Pére III d’Aragó a 1270, En Jaume II de Mallorca, diguend: “…Nostre rei ho fa com a Rey de Maylorca ab les yles de Menorcha e de Evissa e ab les altrres yles ayens a aquel Reyne.” (Pobladores de Mallorca, p. 160 – Joaquín Mª Bover)

Es gran historiadó menorquí don Francisco Hernández Sanz, diu: “…en virtud de la devolución del reino a Jaime II, vinieron Mallorca e Ibiza, con Menorca a formar un reino independiente.” (Geografía e Historia de Menorca, p. 176).

Por otra parte, la gran historiadora menorquina doña María Luísa Serra Belabre, dice respecto de Jaime II de Mallorca: “…nadie como él vio las islas formando un todo coherente e indisoluble, con una sola capital y toda la actividad del archipiélago girando en torno a ella, pues el día en que se firmó el Tratado de Devolución de Menorca, pasó esta a pertenecer al Reino de Mallorca. (Historia de Menorca, tomo I, pgs. 197 y 179)

El no menos historiador Francisco Sevillano Colóm, nos dice: “era tan evidente que Menorca e Ibiza formaban parte de nuestro Reino, que aunque se exigiese unos elevados precios por el derecho de anclaje a las naves de fuera ancoradas en los puertos de Mallorca, los patrones de las islas vecinas (Menorca, Ibiza y Formentera) nunca pagaron dichos precios, pues, como dicen los documentos, ellos eran de la tierra. (Mercaderes y Naveganes, separata de s’Historia de Mallorca, coordinada p’En Marcaró Passaríus, priméra edició, tom IV, p. 460)

Per cabà aquesta introducció porêm dí que, a s’Arxíu de Ciutadélla, se guarda una colecció de séllos d’estampa o séllo en sec (per estampà demunt es documéns), a hon s’iscritsió que dú un d’ells diu: A. D. CIUDADELA D. MENORCA R. D. MALLORCA. O sía: Ayuntamiento de Ciudadela de Menorca, Reino de Mallorca.

Y ara que ha quédat ben cla que totas sas islas baléàs conformavan es RÉYNE INDEPENDENT DE MALLORCA, passêm a desarrollà quins éren es séus símbols.

Cuand en Jaume I éra també réy de Mallorca, a 1269 va donà a sa Ciutad y Réyne, es siguiént séllo d’estampa o séllo en sec: “De Sagél. Nos, En Jacme per la gracia de Deu Rey Daragó, de Maylorcha é de Valentia, é Compte de Barcelona é Durgeyl é de Rosseyló é de Ceritània é Señor de Montpeyler &c. Encàra còm convinént còsa sia é reonàble á rahó càscuna ciutàt sagél pròpi de comunitàd haver, volem é otorgàm á vos prohomens é á la Universitàt de la ciutàd de Maylorcha damunt dits, per tots témps que puscàts fér é haver vos é els vostres succesors Sagél pròpi de la comunitàd de la ciutàd damunt dita, en lo cuàl de la una pàrt sia lo seyàl nòstre, é en l’àltre pàrt lo seyàl del castél de l’Almudàyna de Malòrches, ab lo cuàl sagél, las letres de la dita Universitàt beremént puscàts segelàr. Dada a ciutàd de Maylorcha als XI dies á l’axida de Juliòl de làñy de M.CC.LX.IX.” (Còdice d’el Señó don Juan Burguez Çaforteza, plana 28 B. – Historia General del reino de Mallorca, tom I pl. 440 y tom II, nòta 134. Juan Dameto; Arxíu d’es Réyne de Mallorca – Llibre dels Reis, fol 25; Llibre de Sant Pére, fol 5.)

Séllo de Palma 1269

Bé s’ha innorad y emb ocasións s’en ha féta molta de bèfa, per part d’es convèrsos a n’es catalanisme, de sas armas d’es Réys de Mallorca. Però lo qu’està documentad ês lo que val. Y ben documentad està qu’es símbol distintíu de sa Casa Reyal de Mallorca, éran tres barras vermeyas demunt grog. O xerrand emb clau heràldica, tres barras de gules demunt ò.

Axí se pod veure també, a sa voreta d’es Llibre de Privilègis d’En Jaume III qu’està estibad d’escuts tribarrads.

Y també en es siguiéns dos documéns escrits emb mompellerí, que no se diferensía gayre d’es mallorquí antig ni de s’aragonês d’En jaume I, y que se tròban juntament emb mols d’altres, a s’Arxíu de s’Ajuntament de Mompellé, Fransa, Inventari d’es Privilègis de Mompellé.

Document Mompellé

«Ítem en la caycha q a senhal del de malhorgas. Premieyramens .n. letras bulladas del rey de malhorgas q mandaua q aquels q sen fugirian per deutes fossen pres e menats al bayle de monpeslier am doble. .aa. Item. I. Letra am sagel penden del rey de malhor- gas q remetía atotz los ufficials q eron estatz en los ufficis e monpeslier totz crims q aguesson co mes en lurs ufficis, entro aquel dia am doble. .BB. Item . nostras autras letras del las quals fan pauc apresen. Item. Letra sagelada del rey de mallorguas quel prest de.l.an.y.fos ses prudra.am doble.» .CC.

Y axí va sê empleyad p’es nostros Réys còma distintíu de sa Casa Reyal de Mallorca. (Fins qu’En Jaume III de Mallorca, per ablaní es cò d’En Pére IV d’Aragó per veure mèm si axí li tornaría es réyne de Mallorca, eu va modificà posand sas barras d’Aragó atravessad per una faxa blava dêsde s’àngul superió de la dreta a s’àngul inferió de l’esquèrra.) Y quédan confirmadas sas tres barras, per etzemple, dins es llibre de “Histoire de Frontignan” (localidad de devòra Mompellé y Sèu de sas oficinas centrals d’es Réys de Mallorca), d’En Lucien Albagnac, hon a sa plana 11 mos díu: “una rue porte le nom de Majorque en souvenir de l’arrivée du Roi Sanche en 1311”; y a sas planas 85 y 111, diu: “…vous verrez quatre écus avec trois pals. Les écus a trois pals no sont pas d’Aragón, ils sont des rois de Majorque.” (traducció: voràn cuatra escuts emb tres barras. Ets escuts emb tres barras no són d’Aragó, són d’es réys de Mallorca.)

Y no va sê fins a 1312 en que, a petissió d’es navegàns de Baléàs y també d’es Jurads representàns d’es Réyne y de sa Ciutad de Mallorca, pêrque no tenían cap bandéra qu’elza representàs, En Sanx I va concedí una bandéra distintiva d’es réyne de Mallorca, ja que, escut tenían es concedit p’En Jaume I. Escut que, una vegada concedida sa bandéra, varen modificà adattanló a sas nòvas istruccións. Document en llatí que se tròba registrad a n’es fol 84 d’es tom tersé d’es llibre “Lletres Reials” de sa Secció A.H., de s’Arxíu d’es Réyne de Mallorca; y a n’es Registre de Privilègis de s’Arxíu de sa Ciutad de Palma, anomenad Llibre de Sant Péra:

Sancius, Dei gratia Rex Majoricarum, comes Rossilionis et Caeritaniae, & Fidelibus suis Juratis et probis hominibus Majoriccarum salutem et gratiam. Guillelmus de Monte Sono, Berengarius Dominici, Jacobus de Bonafide, Bernardus Umbertus et Reymundus de Palaciolo, embaxatores vestri, ad nostram praesentiam venyentes, petierunt a nobis supplicando, ut vobis et Universitati civitatis et regni Majoricarum signum portandum in vexillis et alliis pedagiis concedere dignaremur, et super signo hujusmodi deliberatione habita, vestris beneplacius favorabiliter animentes, concessimus signum; videlicet quod in parte superiori sit signum nostrum legale bastonatum, et in parte inferiori signum castri albi positi in livido, quod dicti vestri ambaxatores depingi curarunt in papiro, et vobis portant. Volentes et statuentes quod tale sit signum vestrum et omnis regnis Majoricarum, si illud duceritis acceptandum. Datum in Monte Pesulano 19 kalend. Jaunarii anno Domini 1312. TRADUCCIÓ :

En Sanx, per la Grassi de Déu Réy de Mallorca, Conte d’el Rosselló y Cerdaña etc. a n’es séus fidels Jurats y Prohòmos de Mallorca: Salut y grassi. En Guiem de Montsó, En Berengué Domenge, En Bernat Umbèrt y En Ramón de Palaciolo, embaxadós vostros que han venguds devant sa nostra presènsi, demanaren a Nos suplicand que mos dinnassem a concedí a vos y a s’Universidat (Ajuntament de Palma) y a n’es réyne de Mallorca un sinne per durhó y posarló a n’es barcos y altres bandas que siguin mesté. Y después de deliberassió demunt aquesta cuestió, accedint favorabblement a n’es vostros desitjos, concedim un sinne que durà: a sa part superió es nostro blasó reyal d’es bastóns y a sa part inferió es simbol d’un castell blanc dins un fóns morad. Que sigui dibuxada demunt papiro y qu’eu vos l’enduguêu. Volêm y estabblim que, aquest sigui es vostro sinne y sa de tot es réyne de Mallorca si eu acettàu. Donad a Mompellé díe 13 de Desembre de 1312.”

Resultand aquesta bandéra:

Y aquesta ês sa bandéra d’es Réyne Independent de Mallorca en posició horissontal, segóns sas istruccións d’es nostro réy Sanx.

Ara bé, per aquéxos que se quéxan de tot, y que díuen “jo no som vist may un castell tombad a una bandéra” (lo que val dí que may ha vista s’attual bandéra de Mallorca) vet aquí sa matéxa emb so castell dret, tal com eu dibuxa en Jafuda Cresques en es séu mapa mundi.

Aquest’altra ês sa bandéra corterada d’es Réyne Independent de Mallorca, que fins a n’ets añs 70 d’es siggle XX, va està esposada dins sa sala d’es Tròno d’es castell de Bellvê

CUATRA NOSSIÓNS DE HERÀLDICA

Ara donarêm cuatre nossións d’Heràldica esplicand ês perquê van primé sas tres barras y no es castell. Cuand a un escut o bandéra heyà d’havê més de un símbol, es més important de tots se colòca SEMPRE a la dreta de s’escut, y reb es nom de CAP (jefe); qu’ês l’esquèrra d’es qui mira. Axí tenim per etzemple, s’escut de Castélla-Lleó, a hon es símbol de Castélla està en posició de CAP, per essê un réyne més important qu’es de Lleó. Axí tenim també que s’escut d’España té en CAP a Castélla, de segón Lleó, de tersé Aragó, de cuart Navarra y de quint a sa punta, Granada; tots élls colocads per estritte importansi de cada un d’élls.

	Per axò porêm assegurà que, el réy Sanx NO SE VA EQUIVOCÀ gens ni mica; simplement va seguí sas lleys de s’Heràldica, posand en CAP es símbol de sa Casa Reyal mallorquina.

Tots es dirigéns polítics qu’en es séu moment varen canvià sas posissións d’es símbols, eu féren sênse tení en cónta sas lleys de s’Heràldica, simplement pêrque no lis agradà o pêrque varen considerà qu’es Réyne Independent de Mallorca éra més important qu’es d’es séu Réy; no se sab bé cuand eu varen canvià a sa bandéra, pêrque en lo que fa referènsi a s’escud que se va derivà de sas istruccións d’En Sanx, se va mantení emb so símbol reyal en CAP.

S’escut y bandéra d’es Réyne Independent de Mallorca, s’elza tròba per tot a reu, y de colsevòl època. Detall d’es mapa d’En Jafuda Cresques